ROIG.CAT

Per que la crisi no l'han de pagar sempre els mateixos!!

!!!

Aquest dissabte 29 a partir de les 20h a la Sala Apolo hi ha festival. El ROIG.CAT!

Si voleu més informació; grups, entrades, etc. podeu clicar la imatge. Paciència que triga una estona en obrir my space.

ICV no recolzarà la LEC

Homenatge a Salvador Allende

Com cada 11 de setembre, a banda de celebrar la diada nacional de Catalunya, rendim també homenatge a la figura de Salvador Allende. Enguany, l'homenatge coincideix amb el centenari del seu naixement.

L'acte, comptarà amb l'actuació musical de Cono Sur i serà presentat pel director del CIDOB, Josep Ribera. Com sempre, després d'escoltar les darreres paraules del president Allende es farà una ofrena floral al bust del president.

Ens veiem aquest dijous a les 10.30 a la Plaça Salvador Allende del barri del Carmel.

I Lakoff?

Avui vull recomanar un article que m’ha semblat rodó. L’article és de Marco Schwartz, publicat a el diari Público: ¿En qué han quedado las lecturas de Lakoff?

D’entrada el títol fa pensar en allò de l’elefant i tot plegat però, tracta una qüestió realment inquietant i de fons: La dreta ens arrossega cap al seu terreny. Si no en som conscients i evitem caure en el parany, estarem perduts.

L'article fa així:

"En política, como en todos los aspectos de la vida, las formas son tan importantes como el fondo. Este principio elemental adquiere una especial relevancia cuando se tratan materias de alta sensibilidad social, como el fenómeno de la inmigración. En este sentido, resulta preocupante el giro que está experimentando el discurso del Gobierno desde las pasadas elecciones. Pese a que el PSOE revalidó su victoria, los análisis cualitativos poselectorales revelaron que el 9-M un buen número de votos huyeron a la derecha o a la abstención por culpa de los mensajes demasiados blandos de Zapatero durante la campaña.

Presto a remediar el error, el presidente incluyó en su gabinete a Celestino Corbacho y le asignó un despacho de nueva denominación: Ministerio de Trabajo e Inmigración. A diferencia de países como Suecia o Dinamarca, donde la inmigración depende de las carteras de Igualdad o Integración, Zapatero la vinculó a Trabajo, lo que transmite el mensaje nada sutil de que los extranjeros tienen razón de estar en España por su condición de mano de obra.

A partir de entonces, se han encadenado anuncios y decisiones inquietantes: invitaciones a la repatriación subvencionada, plan para suprimir a padres y suegros del derecho a la reagrupación familiar, apoyo a la directiva europea que criminaliza a los sin papeles... Y ahora, como guinda, el anuncio de que se cerrará el grifo a las contrataciones de inmigrantes en origen.

El lingüista George Lakoff, gurú intelectual de los estrategas gubernamentales, sostiene que el mayor problema de los partidos progresistas de hoy radica en su docilidad para someterse al discurso de trazo grueso de la derecha, cuyo objetivo es conectar con los instintos primarios de la sociedad.

Así, por ejemplo, en lugar de defender los impuestos como elemento esencial para la cohesión y el bienestar social, los socialdemócratas han pasado a rivalizar con los conservadores en rebajas tributarias.

Del mismo modo, sin llegar aún a los extremos del PP, el Gobierno del PSOE ha endurecido su discurso sobre la inmigración por cálculos electorales. ¿En qué han quedado las lecturas de Lakoff?." (Marco Schwartz)

3 mesos pel finançament

Aquest ha estat un estiu mogudet en relació al sistema de finançament, mogut políticament però poc productiu pel que fa al contingut.

La darrera compareixença del Sr. Solbes evidencia que no s’ha avançat gens. L’únic canvi ha estat el compromís d’arribar a un acord abans no passin tres mesos, un compromís fruit del polèmic pacte entre el president d’ICV, Joan Saura, i la vicepresidenta del govern espanyol Maria Teresa Fernández de la Vega.

Sense entrar a valorar amb massa deteniment el pacte entre Saura i de la Vega, si que és evident que els seus resultats no han estat pas favorables per a ICV. Tot i que ICV aconsegueix una nova data límit de tres mesos per a un acord en el finançament, l’allau de crítiques pel pacte en solitari no compensa. (Recomano el post d’en Pere Nieto)

Han estat molts els qui han volgut confondre els termes en que es va produir el pacte. En aquest sentit, cal reiterar que la negociació, en tot moment, es va fer en nom d’ICV. Mai no es va parlar de quins havien de ser els continguts del sistema de finançament, cosa que pertoca al govern de Catalunya, ni es va parlar en nom de la Generalitat i, per tant, la nostra formació tenia plena potestat per negociar en el seu propi nom i arribar a acords amb total llibertat. Això, que sembla tant raonable, s’ha hagut d’aclarir a través d’un comunicat de la direcció d’ICV.

Dit això, em sembla que l’agressivitat esmerçada per algunes formacions polítiques en la seva crítica a ICV i al seu president, Joan Saura, ha estat desmesurada. No em cansaré de dir-ho, el que pertoca és criticar projectes polítics i idees, no pas atacar persones.

Per acabar, no confio gaire, per no dir gens, en que d’aquí a tres mesos es pugui arribar a un acord de finançament. Vol dir això que el pacte de Saura haurà estat inútil? No ho se però, com a mínim, l’executiu espanyol sap a que atenir-se si no vol tornar a quedar en evidència.

Tampoc se si al govern de ZP li importa massa complir amb les seves promeses. Fins ara no sembla que aquesta hagi estat una de les seves prioritats. En qualsevol cas, d’aquí a tres mesos ho podrem comprovar.

pensant ja en les vacances...

Últimament estic desapareguda del bloc però, és que no dono abast. Aquest any, com mai, necessito que arribin les vacances.

La feina, el districte en plena època de festes majors, el dia a dia quotidià que no perdona, les ganes de canviar el xip, que ja és estiu, la calor, el cansament acumulat, el bloc abandonat, el facebook esperant ser actualitzat, el hi5 per descobrir...

Hi ha tants temes d’actualitat per comentar que em toca triar. I en trio un parell que em preocupen especialment.

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que el Departament d’Educació vol aprovar peti qui peti i si no vigilen encara petarà alguna cosa. El posicionament d’ICV en aquest sentit ha estat molt clar. No recolzarem la llei si no manté l’esperit del Pacte Nacional per l’Educació i permet superar el model de doble xarxa escolar (pública i privada) de Catalunya. La llei ha d’establir garanties per la gratuïtat de l’educació i la corresponsabilitat de tots els centres finançats amb fons públics en qüestions com l’acollida d’alumnes nouvinguts.

El desplegament de la Llei de Serveis Socials amb la recent regulació de la figura de l’assistent personal, motiu de celebració, i la imminent aprovació també de la Cartera de serveis socials 2008-2009. La cartera, tot i la seva magnitud o justament per això, pel que podria ser i malauradament no és, genera certa decepció. La cartera ha de recollir tots els serveis i prestacions a “disposició” dels ciutadans per bé que, avui per avui, el 60% d’aquestes prestacions estan subjectes a la disponibilitat de pressupost. Som doncs encara molt lluny de garantir drets.

El tema estrella de l’estiu però, és i serà el finançament. Un finançament que ens fa anar de cap des de fa dies i que si la cosa no canvia molt ens farà mal de cap aquest agost. Sols ens queda demanar el compliment estricte de l’Estatut.

Jo el 4 d’agost començo les vacances i procuraré desconnectar de tot. Aquest any si; relax, tranquil·litat i, agafar forces pel setembre que ve carregat d’activitat.

Face...què

Seguint els passos de l’amic Pere Nieto, m’he decidit a veure què és això del Facebook. La veritat és que té la seva gràcia. Encara no se massa com funciona però d’entrada trobo que està bé, que s’hi genera una dinàmica curiosa al enllaçar amb tot tipus de gent coneguda, fent una xarxa d’allò més variada i perquè no, pintoresca.

Així d’entrada, diria que és una eina potser encara més personal que el bloc. No vull dir que els blocs no siguin personals, òbviament les opinions que s’expressen en un bloc són absolutament personals i reflecteixen la personalitat i la vida de qui els escriu però, al Facebook s’hi pengen directament trossos de vida.

És com una finestra per on poder espiar moments robats, moments importants d’una vida, prou significatius perquè algú els posi a disposició dels amics curiosos. També és un espai on recuperar el contacte amb amics retrobats, d’aquells que fa anys que no veus però amb qui comparteixes records plens d’afecte i amb els qui ara pots compartir nous trossos de vida. I perquè no, és un espai per mostrar les dots fotogràfiques del personal...

En qualsevol cas, és un espai per explorar i acabar de descobrir, un espai on trobar-hi i també on deixar-hi un tros de vida. Per als curiosos, aquí n'hi haurà algun tros de la meva.

DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA

Greenpeace ha fet pública una nova edició del seu informe anual de denúncia sobre la destrucció de les costes espanyoles i l’especulació urbanística al litoral. Aquest informe, analitza els 100 casos més escandalosos de depredació urbanística i de contaminació a les costes de cada comunitat autònoma.

A Catalunya, segons l’informe DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA, el 46,5% del litoral català està ja urbanitzat i, a més, som responsables del 42% dels abocaments contaminants que es produeixen al Mediterrani des de les costes espanyoles.

El diari Público publica a més, una entrevista amb el director executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde, on denuncia la nul·la gestió de la ministra Elena Espinosa. Una passivitat, la de la ministra, que ja ens temíem quan va ser nomenada.

Tot plegat no pinta massa bé.

festival pOrque tú lo vales

65 hores? Ni parlar-ne!

El consell de ministres de la UE ha aprovat una reforma de la jornada laboral que suposa un absolut retrocés social.

La idea de la UE és obrir la possibilitat d'incrementar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals! Tornar doncs al passat i acabar amb una de les principals conquestes del moviment obrer!!

La mesura, que encara no és definitiva, s'ha de ratificar al Parlament Europeu. És del tot inacceptable i no podem permetre que tiri endavant de cap de les maneres. Europa s'equivoca!

Habitatges d'inclusió

Avui hem sabut que la Generalitat cedirà una part dels pisos que rep, procedents d’herències de persones sense familiars ni hereus coneguts, per a que passin a formar part de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, que coordina la Fundació Un Sol Món.

En comptes subhastar tots els pisos i repartir els diners recaptats entre les entitats de caràcter assistencial o cultural sense ànim de lucre, una part d’aquests habitatges seran destinats a incrementar la oferta d’habitatges tutelats per a persones que han iniciat processos d’inclusió.

Aquesta és una excel·lent notícia i una mostra més de que tot i les dificultats de la situació, tenim pacte nacional per l’habitatge i polítiques d’habitatge. És obvi que, en qüestió d’habitatge, des de la planificació fins a la concreció d’un projecte passa un temps llarg que dificulta conèixer i veure el què s’està fent. S’estan construint pisos protegits arreu de Catalunya i s’està incrementant el nombre d’habitatges de lloguer a preus concertats però, amb les actuals dificultats d’accés a l’habitatge sembla que les solucions no arribin mai i quan arriben fem curt...

Iniciatives com la d’incorporar els pisos heretats per la Generalitat al parc d’habitatges tutelats, ajuden a veure com s’està treballant perquè l’accés a un habitatge digne, sigui un dret efectiu i una realitat.

Chill-Out als canons

Hola a tothom, aquest dissabte a la nit us proposo un pla immillorable.

Algú pot resistir-se a gaudir d'aquestes vistes de Barcelona? I de nit?

I si a més de les vistes hi ha musiqueta chill-out, hamaques, i la possibilitat de prendre alguna cosa en un ambient relaxat i de bon rotllo?

Doncs sí, els qui no vau tenir la sort d'assistir a la primera edició, teniu ocassió de venir a la segona, demà dissabte a partir de les deu de la nit al cim del Turó de la Rovira. Els que hi vam ser segur que repetirem.

El chill-out és un dels actes que obre la festa major de Can Baró, tot un encert. Aprofito per donar les gràcies a tota la gent de Can Baró que organitzen aquesta iniciativa, i de pas els demano que continuïn tirant endavant idees tant bones com aquesta.

Si voleu més informació: aquí

Ens veiem als canons!

Serveis Socials, 4a pota de l'Estat del Benestar

Els serveis socials han de ser, sens dubte, la quarta pota de l’Estat del Benestar.

Darrerament hem viscut alguns avenços en aquesta línia, amb l’aprovació de lleis importantíssimes com la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, i la Llei de Serveis Socials.

Per primera vegada comptem amb un marc jurídic que reconeix el caràcter universal, garantit i exigible, dels serveis i prestacions socials. Estem doncs en el bon camí. Cal desenvolupar però aquest marc legal i, aquí és on hi hem de posar el coll perquè som encara lluny de garantir l’accés universal a molts serveis que entenem haurien de ser per a tothom.

En aquest moment, s’està treballant per l’aprovació de la Cartera de Serveis Socials 2008- 2009. La Cartera és la que ha d’omplir de contingut el nou marc jurídic que tenim de manera que, una cartera de serveis ambiciosa i de màxims suposaria el salt qualitatiu i quantitatiu fonamental que molts esperem. Al mateix temps però, una cartera de mínims no aportaria cap canvi en positiu sinó la simple classificació o catàleg dels serveis existents i la absoluta decepció de les expectatives generades amb les lleis aprovades.

Som doncs, en un moment clau. Un moment fonamental per continuar avançant en drets universals, en autonomia i dignitat humana, i en més benestar per a les persones. L’alternativa, decebre les expectatives creades a milers de persones. Ja cal que no ens equivoquem.

Ha arribat el moment d’articular en la pràctica la quarta pota de l’Estat del Benestar, la de l’autonomia personal per a tots i totes.

No serà tasca fàcil. N'és una mostra el primer any de desplegament de la Llei de la Depandència.

La desafecció a debat

Tot just s’ha presentat l’Informe sobre la desafecció política encarregat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació per combatre l’abstenció i l’allunyament de la ciutadania vers el sistema polític.

Sembla que la idea és treballar a partir de l’Informe en un Pla d’actuació per combatre la desafecció i millorar la salut del nostre sistema democràtic.

El document proposa entre altres coses que institucions, administracions, partits polítics i mitjans de comunicació adoptin mesures per ser més transparents, participatius i clars, siguin més responsables i retin comptes de les seves actuacions davant la ciutadania.

A més, inclou possibles mesures a adoptar com ara garantir per llei la transparència d’institucions i partits; establir mecanismes per avaluar el rendiment de les lleis del Parlament o els plans de les administracions; elaborar un codi de comportament que comprometi als responsables polítics; reconèixer els drets electorals dels estrangers; rebaixar l’edat del dret al sufragi actiu o promoure la formació política en l’ensenyament obligatori.

Un document interessant per als qui estem compromesos, d'una o altra manera, amb els valors democràtics i la societat que ens envolta.

Un pas més cap a la LEC

Sembla que finalment tenim avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya. Amb un text que tanca la porta a la temuda privatització que, en el document inicial de bases, era un dels elements més polèmics.

La nova legislació estableix un model educatiu propi que busca incrementar l’equitat i l’excel·lència, i incrementar l’èxit escolar. I ho fa a partir de tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. Més suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i serveis educatius, més reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema.

Es creen zones educatives com a instrument per fer més propers els centres i l’administració. Cada zona educativa haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, i gestionar recursos humans amb el professorat adscrit a cada zona.

A banda, cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.

Tot i que caldrà mirar el text amb detall, si que vull destacar un parell d'elements que em semblen especialment positius, a banda dels ja esmentats.

En primer lloc que, sembla que l’avantprojecte de la LEC contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i beques-salari. Tant de bo aconseguim articular un sistema de beques amb cara i ulls, que permeti avançar cap a l'equitat real. Caldrà veure en què es tradueixen cada una d'aquestes beques, com es concreten i quants recursos s'hi destinen.

També celebrar, pensant especialment en aquella gent que hi dedica hores i hores de manera desinteressada, que per fi es reconeix l’educació en el Lleure com a educació no formal. Esperem que aquest reconeixement estigui a l'alçada de les espectatives. En qualsevol cas, amb tota la prudència, felicitats a la gent del lleure! Ja tocava.

Sant Jordi

Avui, aprofito per felicitar a tots els Jordis i desitjar una bona Diada de Sant Jordi a tothom.

Que totes i tots tingueu llibres i roses!

I es que a mi, les roses m'agraden però, si em deixen triar, em quedo amb els llibres...

La millor opció, un llibre i una rosa per tothom, no?

Nou govern ZP

Com qualificar-lo? L’adjectiu que em surt d’entrada és SORPRENENT i tot seguit, DECEBEDOR.

No és que n’esperés gran cosa però imaginava que com a mínim ens estalviaríem tornar a patir alguns elements del govern anterior. Parlant clar, que hi fan Magdalena Álvarez i César Antonio Molina altra vegada al govern?

Vol dir que haurem de viure amb el caos permanent de les infraestructures, amb tota la inversió enrederida que toca posar en marxa, i empassar-nos els amables comentaris de la Sra. Maleni? Haurem també d’esperar eternament el retorn del papers de Salamanca mentre el Sr. Molina ens dona llargues i més llargues?

AL·LUCINANT. Però per si no n’hi ha prou, el ministeri de medi ambient desapareix i queda fusionat amb el d’agricultura en un nou i flamant ministeri anomenat de “Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”. Flamant sí però, més enllà de la façana, hi haurà possibilitats reals i sobretot voluntat per part de la ministra Elena Espinosa de fer alguna cosa palpable per encarar els reptes mediambientals que tenim? Qui molt avarca diuen que poc apreta i, a diferència de Narbona, fins ara Espinosa ha demostrat escassa sensibilitat ambiental.

Pel que fa al ministres catalans, val a dir que els ministeris que encapçalen són una bona patata calenta a les mans i, em penso que no eren a la llista de preferències del PSC.

Tot i que ja era hora que una dona pugui encapçalar amb tota normalitat un ministeri com el de Defensa, no sé si Carme Chacón s’hi podrà lluir gaire fent formar les tropes...

Treball i Immigració tampoc no és cap bicoca en el moment actual, per molt que Corbacho hi aporti la seva experiència municipal i una visió renovada i singular. El temps ens ho dirà.

Un punt INQUIETANT, tot just començar sembla que hi haurà turbulències entre Solbes i Sebastián. Mal moment per a les disputes, amb el panorama econòmic que diuen s’acosta.

Un punt POSITIU, per primera vegada, les dones són majoria en un govern espanyol.

I per acabar, un punt PINTORESC. Duran diu que si a hores d’ara no és ministre és perquè no ho vol però que potser a mig mandat s’ho repensa. I nosaltres pensant que en Duran es delia per un ministeri...

Tot plegat sorprenent, no?

Es confirma la deriva al centre

I si no ja els anirem a buscar...

Perquè deien que havien de servir els 25 diputats del PSC? Vista la primera sessió d'investidura, els pitjors pronòstics semblen confirmar-se.

ZP es mostra autosuficient i la força del PSC sols ha servit per debilitar l’esquerra catalanista i deixar fer a ZP, en la seva deriva centrista i centralista. Zapatero pactarà, sí, però amb qui?

Pactarà amb la dreta catalana, amb el servicial Duran, a canvi d’un cert maquillatge catalanista. Cal posar algun peix al cove en forma de balança fiscal o de Roine. Així CIU pot vendre alguna cosa als catalans i tenir-los distrets, no fos cas que ens obcequéssim i ens poséssim seriosos en el desenvolupament de l’Estatut i el finançament.

Pactarà també amb la dreta del PP, amb un Mariano “renovat” i amb aquest nou PP cansat de la guerra oberta que ara intenta una estratègia més moderada. PSOE i PP es posaran d’acord en els grans temes d’estat.

Per això no calia acollonir al personal amb allò de “si tu no vas...”? Si el PP era tant terrible, com és possible que d’avui per demà hi vulguin pactar?

Si una cosa sembla evident és que altra vegada ens han aixecat la camisa. I els primers entabanadors entabanats, són els del PSC. Tant que demanaven suport, caldrà veure si els seus 25 diputats serveixen per alguna cosa més que per dir amen al PSOE.

De moment, l’únic que han fet els socialistes catalans és permetre que el PSOE s’acosti a les dretes del PP i de CIU. Molt meritori per a un partit què s’anomena d’esquerres... la decepció està servida.

Sr. ZP, els darrers resultats electorals li poden fer pensar que tot s’hi val però, s’equivoca. Els catalans, més aviat que tard, ens cansarem de que ens prengui el pel i, ja no li valdrà l’argument de la por.

Educació Ambiental a H-G

Avui comença la Primera Setmana d'Educació Ambiental d'Horta- Guinardó.

Aquest és un projecte participat en el que han treballat conjuntament les escoles públiques d'educació Infantil, Primària i Secundària del districte, integrades en la Xarxa 0-18, amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics i del Districte d'Horta-Guinardó.

Des d'avui i fins al dia 12 d'abril, els diversos centres educatius compartiran i intercanviaran experiències, treballant de forma conjunta diversos temes ambientals.

Esperem que serà una experiència molt positiva, no sols pels infants i joves que hi puguin participar directament, sinó per a tots i totes els qui d'una o altra manera també en podrem gaudir i aprendre.

En qualsevol cas, és una iniciativa magnífica. Gràcies a totes i tots els qui l'heu fet possible.

El pervers sistema electoral

Avui, vull recomanar l'article d'opinió d'en Vicenç Navarro: Los costes políticos de la transición, publicat a El Periódico.

El que apunta fonamentalment l'article és que "El Gobierno de Suárez diseñó un sistema pensado para perjudicar a quienes están a la izquierda del PSOE: antes el PCE y hoy IU-ICV."

Són molts els articles d'autors diversos que han criticat les perversions de l'actual sistema electoral. Però, en aquest cas, la visió que aporta Vicenç Navarro, Catedràtic de la UPF, em sembla molt clara i especialment interessant.

El QUÈ i el COM

El QUÈ és fonamental però el COM no deixa de ser important i de fet, pot acabar essent determinant. La gestió de l’aigua, per fer front a l’aguda situació de sequera que patim, n’és un clar exemple.

En un moment qualificat ja de crisi i emergència, el COM, la manera com expliquem clarament la situació i els motius que ens obliguen a prendre mesures d’excepció que en circumstàncies normals rebutjaríem, és vital.

La nostra postura d’oposició als transvasaments és clara i no ha canviat. En aquest sentit, plantejar el transvasament d’aigua del Segre pot veure’s efectivament com una contradicció i, de fet, el transvasament no seria sobre la taula si no fos per la situació de crisi en que ens trobem.

Diria que és una mica allò de solucions desesperades per a situacions desesperades. I precisament per això, penso que hauríem d’haver plantejat l’opció del transvasament del Segre de forma absolutament clara i transparent des de bon començament. Amb prou temps i calma per fer entendre a la gent que la situació què vivim és tant greu que hem estudiar totes les opcions al nostre abast.

En aquest sentit, l’esforç que s’està fent des de la Conselleria és important. La inversió per recuperar aqüífers, pous i treure aigua d’allà on sigui possible és de 177 milions d’euros, que es diu ràpid. Però fins que puguem obtenir aigua de les dessalinitzadores, el 2009, no es pot garantir el subministrament per a l’ús de boca a l’àrea metropolitana de Barcelona sense transvasar aigua d’allà on n’hi hagi.

Crec sincerament que la por ens ha traït. Hem tingut por que se’ns acusés de caure en contradicció, i potser el més raonable hauria estat assumir explicita i obertament la situació contradictòria a la que ens aboca la crisi de l’aigua.

La set és un argument tant potent que, ven explicada, la gent hauria entès la situació en que ens trobem.

La por a no ser entesos ens ha situat en un escenari de descrèdit que no ens podem permetre. Serà difícil però ara, a banda de gestionar la sequera, toca recuperar la confiança perduda.

Després de la patacada...

Els resultats electorals ens han de fer pensar. A banda dels factors conjunturals de bipolarització i de vot útil cap als socialistes, alguna cosa està passant quan no arribem a la gent i perdem suport del electorat que ens va votar el 2004. A les municipals ja varem patir una primera davallada i ara sembla que la tendència es confirma. Quin és el motiu?

Se’m fa difícil trobar una resposta. I és què el company Pere Nieto té raó quan diu que possiblement vivim en una bombolla.

Probablement és per això que encara ara tinc la sensació que hem fet una magnífica campanya amb un magnífic candidat i en canvi la dura realitat és que hem tingut uns resultats negatius i hem perdut força.

Les darreres conteses electorals ens han dut sorpreses gens positives. La realitat ha resultat ben diferent de l’expectativa. Perquè?

• Potser som un partit que desperta simpaties però que en el moment decisiu no aconsegueix traduir les simpaties en vots?
• Potser ens costa tenir presencia en el dia a dia polític? Alguns mitjans de comunicació ens ignoren completament i qui no surt als mitjans no existeix.
• Potser acabem arribant sols a un entorn que ja és molt nostre i no som capaços d’anar més enllà, d’apropar-nos a gent que podria ser pròxima a les nostres idees si ens conegués?
• Potser cal renovar-nos un cop més i recuperar la frescor que és tant pròpia del nostre partit?

Probablement tot hi té a veure, i segur que hi ha altres elements que ara mateix se’m escapen però arribats en aquest punt, la qüestió és:

• Com fem entendre a la gent progressista i d’esquerres, als qui ens tenen simpatia, que el vot a ICV és útil i els pot representar millor que altres opcions avui més majoritàries?
• Com suplim la nostra absència als mitjans de comunicació?
• Com ampliem el nostre entorn i arribem a més gent?
• Com incorporem noves idees i debats i ens renovem?

Se’m acut una resposta, segur que no és l'única solució però em sembla un element especialment important. Se’m acut que ICV hem de mantenir un peu a les institucions però al mateix temps hem de reforçar i ampliar el nostre peu al carrer.

No és una idea nova i certament no és empresa fàcil, però avui per avui és ineludible. Trobo que hem d’ampliar i mimar especialment la nostra xarxa relacional, la nostra base social, i això passa per cuidar i ampliar les relacions amb entitats i col·lectius afins, ecologistes, feministes, d’esquerres...

I alhora també passa per enfortir la organització de base. Cal fer pinya, hem de fer un esforç totes i tots, la militància de base, per fer arribar la nostra veu arreu. Cal compartir i explicar més que mai el projecte d’ICV des de la proximitat. Cada un de nosaltres ha de ser un altaveu d’ICV en el dia a dia, hem de contagiar la nostra il·lusió als qui ens envolten.

Sóc conscient que no estem en el millor moment. Precisament per això cal posar tota la carn a la graella. Sempre em estat gent compromesa, amb valors i conviccions. Ara cal esforçar-nos més que mai per explicar el nostre projecte i alhora cuidar la gent que ens és propera, fer-los partícips d’aquest somni de l’esquerra que volem deixi de ser somni per ser realitat.

L'endemà

Els resultats electorals no han estat els que esperava. Admeto que tenia confiança que la gent no cauria en el parany del vot útil, del vot de la por, del mal menor. M’equivocava.

Sempre costa acceptar un mal resultat, avui també se’ns fa difícil, però no podem caure en el desànim. Cal continuar treballant més que mai perquè tenim projecte, continuem tenint un magnífic candidat, ara diputat, i continuem representant el somni de l’esquerra.

Llàstima que aquesta opció nostra, la de l’esquerra transformadora, no és la de la majoria. Què hi farem? Això ja ho sabíem.

Ànims companyes i companys, perquè moltes i molts continuem creient en les solucions justes, lògiques i valentes, en les alternatives transformadores i de futur.

Joan, pots estar segur que tens tot el suport de la nostra gent. Avui com sempre sabem que ens continuaràs fent sentir orgullosos de formar part d’aquest projecte compartit que és Iniciativa per Catalunya Verds.

Més enllà dels resultats, gràcies per la feina feta, gràcies per representar allò en que creiem i, gràcies per mantenir viu el somni de l’esquerra.

Rebel·lem-nos pel somni de l'esquerra

Què menja un mileurista?

I un inframileurista?

Què fem amb el canvi climàtic?

L’Estat espanyol és un dels principals incomplidors del Protocol de Kioto en la lluita contra el canvi climàtic. Però les seves consequències es faran notar, i molt, a casa nostra. Per això cal passar de la retòrica a les mesures contundents ja.

Les polítiques de maquillatge, que proposen altres forces polítiques, ens avoquen al desastre. Sols des de la responsabilitat, conscients del gran repte de present i de futur al que ens enfrontem, i amb una estratègia clara, decidida i enèrgica, serem a temps d'aturar canvi climàtic.

El nostre objectiu és reduïr les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 30% per l'any 2020.

Per això proposem un nou model d’economia ecològica, de mobilitat, d’energia i de territori. És necessari un canvi de model cap a l’economia ecològica, amb processos de producció i maneres de consumir més netes, amb menors impactes i menys malbaratadores de recursos i d’energia.

ICV-EUiA tenim una estratègia clara per lluitar contra el canvi climàtic a partir de quatre lleis fonamentals:

- Llei per a l’estalvi i l’eficiència energètica: objectiu d’estalvi d’un 1% del consum total d’energia a nivell nacional els primers cinc anys. Arribar a una reducció mínima absoluta del 20% al 2020, en relació al consum de 2005.

- Llei de promoció de les energies renovables: objectiu d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020 i un 80% l’any 2050.

- Llei de fiscalitat ecològica: basada en la creació de nous impostos ecològics i en la progressiva reforma dels tributs existents. No s’ha de pagar més, s’ha de pagar diferent.

- Llei de mobilitat sostenible: reserva mínim el 50% de les inversions públiques en transport, per a la gestió de la mobilitat sostenible els propers 4 anys.

És fàcil parlar del canvi climàtic, darrerament tothom ho fa, però el que cal és actuar amb polítiques contundents i valentes, que vagin a l’arrel del problema i siguin garantia de futur.

Que no ens canviïn el joc

Temps...sempre en falta

Aquest és el primer espot electoral d'ICV-EUiA.

Que ens falta temps, és cert com la vida mateixa. Però a més d'un home també li aniria bé que els dies fossin de 48 hores. És el que té el ritme de vida que portem...

Flac favor a la democràcia

No entenc per què els mitjans de comunicació estan fent el joc al PP. Alguns, els que li són afins, és obvi que ho fan volgudament, però els que no ho són, per què deixen que el PP marqui l’agenda maniàtica establint els temes de debat de la campanya?

Per què s’ha de parlar ara dels immigrants “que ens volen prendre no se què”, després de la seguretat “que mai no en tenen prou”(quina por!) i demà a veure amb quina ens sortiran...

Per què no parlem de tot allò que ens interessa a la ciutadania, amb profunditat, i no sols del què interessa als Srs. del PP?

És clar que cal parlar d’immigració i seguretat (sense associar la primera a la falta de la segona com li agrada fer al PP), però els ciutadans també volem respostes raonades i concretes dels candidats en temes tant importants com la política social, econòmica, o ecològica, per dir-ne algunes.

No entenc per què els mitjans de comunicació ens bombardegen de titulars sense explicar-nos què pensen fer realment els candidats amb els nostres vots.

Quan s’estan plantejant temes importants, que marquen el model de societat que volem, el discurs no passa del titular de bombo i plateret. Rebaixes fiscals, xecs de 400 euros, i macroplantacions d’arbres a tort i a dret...Algú pot posar seny?

No entenc com amb aquestes respostes tant ridícules d’alguns candidats els professionals de la comunicació no els engeguen a pastar fang i busquen la noticia en un altre lloc.

M’indigna que mentre els partits majoritaris maregen la perdiu sense donar respostes, els mitjans de comunicació no donen veu a opcions polítiques que tot i no ser majoritàries com a mínim tenim un projecte sòlid que volem explicar a la gent.

Sembla que tant és si les idees són raonades o no. Ja podem esmerçar-nos en explicar les nostres propostes que al final, el titular que interessa sols és “i del que ha dit Rajoy o ZP que en pensa?” Sols ens donen veu per replicar les bajanades i ocurrències dels partits majoritaris.

Flac favor a la democràcia.

La dreta és la dreta

Però aquesta proposta de que els immigrants es comprometessin per escrit a respectar els custums bla, bla, bla... no era de CIU?

Altra vegada és evident que la dreta és la dreta. A la catalana o a l'espanyola però amb les mateixes idees de bomber i les mateixes polítiques discriminatòries i reaccionàries.

Els uns en català i els altres en castellà però pel que fa a polítiques socials i econòmiques, no són pas diferents CIU i PP.

En la subhasta electoral que protagonitzen alguns, especialment els partits majoritaris, sembla que tot val. Quan no és un xec de ZP és una ocurrencia Pepera...

Veient aquestes propostes esperpèntiques no m'extranya que la gent passi dels polítics. La llàstima és que aleshores la dreta ens guanya la partida.

Quants partits caldrà il·legalitzar?

Batasuna, ANV, PCTV... Quants partits caldrà il·legalitzar?

La Llei de Partits és un error que cal esmenar. No és acabant amb una opció política, com s'arribarà a una solució en el conflicte del País Vasc.

La opció política nacionalista és absolutament legítima i representa una part de la societat vasca que té tot el dret a expressar la seva posició a les urnes.

El que és il·legal i il·legitim és la violència. Cal combatre la violència de forma rotunda, però no caiguem en el perill de confondre nacionalistes amb violents.

Una democràcia que fa ús de la llei i la justícia per il·legalitzar partits polítics... no sembla que mostri gaudir de massa salut.

No se per què però últimament m'han vingut al cap aquelles frases de Martin Niemoeller:

Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas

guardé silencio

porque yo no era comunista,

Cuando encarcelaron a los socialdemócratas

guardé silencio

porque yo no era socialdemócrata,

Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas

no protesté

porque yo no era sindicalista,

Cuando vinieron a buscar a los judíos

no protesté porque yo no era judío,

Cuando vinieron a buscarme

no había nadie más que pudiera protestar.

Potser el conjunt de partits polítics, com a mínim aquells qui aspirem a una democràcia plena i com cal, hauriem de fer alguna cosa per acabar amb aquest atac flagrant al nostre sistema democràtic.

Conferència Episcopal & PP

La jerarquia eclesiàstica n’està fent un gra massa. El manifest de la Conferencia Episcopal em sembla un insult. No tant per als qui no combreguem amb les creences religioses, que també, sinó molt especialment per als cristians i cristianes progressistes.

Si ja és trist que els bisbes més conservadors i reaccionaris intentin negar-nos els nostres drets i llibertats apel·lant a una falsa i molt discutible moralitat. Resulta patètic que ara pretenguin condicionar el vot de la gent fent campanya electoral a favor del PP.

Va home va! Si fins i tot a en Duran, conservador com ell sol, li ha calgut desmarcar-se de les declaracions de la Conferencia Episcopal. Si bé és cert que no afavorien gaire a UDC i les aspiracions de Duran de ser ministre...

La veritat és que els i les creients tenen tot tipus d’idees polítiques, afortunadament no tothom és tan reaccionari com la jerarquia fonamentalista clerical conservadora. Trobo que fora sà que els i les cristianes progressistes fessin sentir la seva veu.

Fora bo arraconar aquesta jerarquia fonamentalista i reaccionaria que no expressa ni representa les idees de la majoria de creients, i que sembla més pròpia de fa 40 anys.

1 vot = 400 €

400 euros. És això el que val un vot, Sr. Zapatero?

Ja es veu que aquesta promesa del PSOE és una bestiesa electoralista. Cal dir alguna cosa, el que sigui, per no perdre en aquesta escalada de verborrea i promeses enfrontades amb el PP.

Després potser no caldrà complir les promeses oi, Sr. Zapatero? La darrera legislatura el govern ha incomplert la majoria de promeses que havia fet. Per què aquesta vegada hauria de ser diferent?

El govern de ZP i el PSOE ja no sols treuen pit perquè la darrera legislatura van estalviar i ara tenen superàvit, ara a més a més, treuen pit perquè han decidit repartir uns calerons si tot els va bé...

Tant és si van escatimar el finançament destinat a polítiques socials com la Llei de la dependència. Els xecs son molt més vistosos i surten millor a la foto.

I que passa si ja no sabem que dir ni que inventar-nos per a fer el xec? Doncs no res, repartim diners, tothom igual i en pau.

I no ens caldrien aquests diners per a tirar endavant noves polítiques socials, que falta ens fan, la pròxima legislatura? Vol dir que anem sobrats quan som a la cua d’Europa en despesa social?

Si no en teníem prou amb el xec nadó, ara el PSOE demostra la seva falta de criteri i d’imaginació amb la promesa de repartir 400 euros de manera indiscriminada. Ni tant sols han fet l’esforç d’imaginar en què podrien destinar el xec! Per a què? Qui és el llest que no vol 400 euros?

El PSOE i Zapatero subestimen a la gent. Pensen que ens poden comprar, a darrera hora i a preu de saldo.

Quantes ocurrències i animalades haurem de suportar fins al 9 de març? Ja cal que ens carreguem de paciència.

L'ecologia, una falsa contradicció.

Ahir, al Polònia, a en Saura li explotava el cap davant la mirada atònita d’en Joan Herrera. El motiu, la llum de la bicicleta d’Herrera i la suposada contradicció entre ecologia i legalitat.

Fora de l’anècdota i de que no deixa de ser un gag amb més o menys gràcia, hi ha gustos per tot. És cert que el debat de fons d’aquest gag respon a una idea gens banal.

L’esquetx parteix del supòsit fals però àmpliament estès que l’ecologia ens fa entrar en contradicció.

En aquest cas concret la contradicció es produïa amb la normativa de la bicicleta però en el fons, la idea subjacent és que l’ecologia ens fa entrar en contradicció amb la manera com avui funcionen les coses, i molt especialment amb l’economia.

Hi ha la falsa creença que l’ecologisme atura el creixement econòmic, que va en contra del progrés i l’economia. En realitat és just al contrari.

Hi ha dos tipus de polítiques possibles, les verdes o les grises. Parlar d’economia sense parlar d’ecologia és irresponsable. Economia i ecologia ja no es poden separar. Qui no ho entengui està hipotecant el futur de les properes generacions.

No son les polítiques ecologistes les que van contra el progrés sinó les velles polítiques que no miren pel futur.

L’economia i la societat del futur han de ser necessariament ecologistes o no seran, perquè el món haurà fet un pet abans.

Amb tot, haig de dir que m'ho passo molt bé veient el Polònia. Trobo que és sa que la gent siguem capaços de riure dels nostres polítics, sempre amb respecte, està clar.

Matins punt què?

Últimament, en Josep Cuní s’està cobrint de glòria amb el seu programa Els Matins de TV3.

No és la primera vegada que m’expresso en contra de la frivolitat i la burda manipulació que practica aquest programa a partir de les preguntes a l’audiència, Matins punt SI o NO.

És clar i meridià que la majoria de preguntes plantejades difícilment poden tenir per resposta un si o un no rotunds.

No cal ser un entès per veure que segurament, la resposta de la majoria és troba en algun punt entremig del si o el no. Hi ha molts tons de gris a la vida Sr. Cuní.

A banda però, resulta també evident que la formulació de les preguntes no és gens innocent. No vull dir amb això que no es puguin expressar opinions, tots ho fem d’alguna manera.

El que no em sembla lícit és que emmascarin les opinions de suposada objectivitat a partir d’enquestes absolutament manipulables i de fet manipulades des de l’inici, amb la pròpia formulació de la pregunta. Aquí se’ls veu massa el llautó Sr. Cuní i no fa fi.

La darrera atrocitat en forma de pregunta:

Creieu que hi ha tracte de favor amb els immigrants a Catalunya?

La resposta de l’audiència era contundent: el 95% va dir que SI.

Però no acabo d’entendre... a quin tipus de tractes de favor fa referència la pregunta?

Quan parla d’immigrants, vol dir els qui han vingut en pastera o els qui han arribat en classe turista i estan fent estudis de màster?

No li sembla lleig fomentar el fals estereotip de que els immigrants prenen no se què a no se qui?

Que és el que està preguntant exactament Sr. Cuní? O el que és pitjor, que és el que està pressuposant i insinuant a l’audiència?

El CJD7 ja té 20 anys!

Des de 1988 que el CJD7 dona guerra... i que continuï així per molts anys, mínim 20 anyets més!

Felicitar tothom que d'una manera o altra participa al Consell i, molt especialment a la gent del secretariat (també a tu Pauet), que treballen molt i molt bé.

Si voleu fer algun comentari al bloc del CJD7, pel 20è aniversari... AQUÍ.

Secres, donar-vos les gràcies pels bons moments que compartim, entre ells la festa d'ahir.

Rajoy amb Pizarro i Zapatero amb Duran...

Gallardón, exclòs de la llista del PP a les Generals, plega de la política. Sembla que en certa manera es repeteix la història, tal com passà amb Piqué.

Avui, torna a ser palès que el PP cada dia escora més cap a la dreta radical, prescindint de els membres del partit menys extremistes i avançant ineluctiblement cap a les postures més ràncies de la dreta.

Ja cal que ens calcem, és cert, però calma. És hora de mantenir el cap clar. El que no ens podem permetre de cap manera és que la deriva a la dreta del PP ens avoqui al parany d’un vot de centre que ni ens satisfà ni ens representa a la gent d’esquerres.

Un vot d’utilitat al PSC-PSOE, per evitar el PP més ranci, és anar enrere i fer el joc a la dreta, és carregar-se les aspiracions de la gent d’esquerres.

EL VOT ÚTIL ÉS DEL TOT INÚTIL SI NO ET REPRESENTA!

La solució per encarar la deriva progressiva cap a la dreta no és pas votar postures de centre sinó votar l’esquerra de debò. Votar noves polítiques d’esquerres, polítiques ambicioses però realistes i viables.

Zapatero no pot ni vol tirar endavant polítiques realment d’esquerres. Un PSOE amb les mans lliures continuarà fent polítiques de centre, continuarà mantenint el model econòmic heretat del PP i prometent xecs en comptes de drets. De fet, Zapatero ja ha expressat el seu desig de negociar de manera preferent amb la dreta catalana. És així com el PSOE espera fer polítiques progressistes? Amb Duran Lleida? Ja es veu que alguna cosa no rutlla...

La gent d’esquerra hem de fer pinya. Cal que l’alternativa d’esquerres, ICV-EUiA a Catalunya i IU a l’Estat, creixin i guanyin influència. Tenim un projecte d’esquerres potent, innovador i ambiciós. Ara cal que el 9 de març, la gent d’esquerres ens expressem alt i clar per tirar-lo endavant.

S'apropa el 9 de març

"A mesura que ens apropem a la cita del 9 de març s'incrementaran les veus que voldran reduir les eleccions a una tria entre PSOE i PP, mentre que el més rellevant no és per quant guanyen els socialistes, sinó qui guanya influència i qui en perd, així com si des de Catalunya s'opta per un xec en blanc o per l'exigència, tant des d'un vessant catalanista com des d'una perspectiva d'esquerres i ecologista."

Així comença l'article d'en Joan Herrera, Catalanisme d'esquerra, publicat ahir diumenge al diari Avui. Un article on el candidat d'ICV al Congrés situa els principals reptes de la propera legislatura, des d'una perspectiva catalanista, d'esquerres i ecologista. Certament molt recomanable.

A banda, aprofito per recomanar també el bloc d'en Joan Herrera. Un bloc que vol ser, tal i com diu ell mateix, un espai de trobada.

Realment, la blogsfera ens ofereix unes possibilitats de proximitat que cal aprofitar.