dimecres, 13 de març del 2013

CIU abandona el poble sahrauí

Ahir, al Consell Plenari d’Horta- Guinardó, no es va poder presentar la declaració institucional del nostre grup municipal, de suport al poble sahrauí i rebuig a la condemna dels 24 presos polítics activistes del Campament de Gdeim Izik. CIU no va donar suport a la declaració de manera que no va tenir el consens necessari per tirar-la endavant.

 

Lamentem que la defensa dels drets humans i la llibertat dels pobles sembla que no inclou tots els pobles per a CIU. L’equip de govern del districte que s’omple la boca reivindicant la llibertat dels catalans, llibertat que també defensem, alhora nega l’exercici d’aquesta mateixa llibertat al poble sahrauí.

 

Aquest és el text de la Declaració institucional que CIU i PP no han recolzat:

 
“El 8 de novembre de 2010 el Campament de Gdeim Izik, a les afores de El Aiún, organitzat per milers de persones sahrauis per protestar per les seves deplorables condicions de vida, fou dissolt violentament per les forces d’ocupació marroquí causant víctimes i desapareguts.
 
Aquest campament de més de 20.000 persones pretenia denunciar la situació en que viu la població sahrauí al Territori No Autònom del Sàhara Occidental, últim territori d’Àfrica pendent de descolonització sota la tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Una situació de continues violacions de drets humans, espoli de recursos naturals, detencions arbitraries, desaparicions i tortures.
 
En el que se donat a conèixer com l’inici de la Primavera Àrab, amb la dissolució violenta del Campament de Gdeim Izik per part de la força ocupant marroquí, el règim del Marroc va procedir a la detenció i obtenció de declaració sota tortura de 24 sahrauis per responsabilitzar-los de la mort d’agents marroquins durant el desmantellament del Campament de Gdeim Izik.
 
Posteriorment, i malgrat no tenir jurisdicció sobre el Territori no Autònom del Sàhara Occidental, el règim marroquí ha jutjat en un tribunal militar els 24 presos sahrauis en un fals procés judicial que nombrosos observadors internacionals han denunciat per no disposar d’unes mínimes necessàries garanties.
 
Passats nou dies de judici i set hores de deliberació el tribunal militar marroquí va condemnar nou activistes a cadena perpetua, quatre a 30 anys de presó, deu a penes entre 20 y 25 anys, i dos a dos anys de presó.
 
Aquestes penes tant dures suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret d’autodeterminació i la seva existència, al tractar-se d’un poble sotmès permanentment a violacions dels Drets Humans per part de la força ocupant marroquí.
 
Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el propi Parlament Europeu han denunciat aquestes violacions exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona monitoritzi el respecte als drets humans del poble sahrauí.
 
El passat 7 de febrer, la última sessió del Parlament Europeu va aprovar, per a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que es celebra a Ginebra del 25 de febrer al 22 de març, sol·licitar una solució justa al conflicte mitjançant un referèndum d’autodeterminació, i la llibertat de tots els presos polítics sahrauis.
 
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
 
El Plenari del Consell Municipal d’Horta- Guinardó acorda:
 
-       Reiterar el compromís d’Horta- Guinardó en la defensa i suport del poble sahrauí, que es concreta al Districte a través dels diversos projectes vinculats a l’Agermanament amb la daira de BuCraa.
 
-       Denunciar la situació que pateix el poble sahrauí i expressar el nostre rebuig a qualsevol violació dels drets humans, demanant la protecció de la població sahrauí i l’alliberament immediat de tots els presos polítics sahrauis.
 
-       Manifestar el suport a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que permeti una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, la petició del qual ha estat aprovada pel Parlament Europeu.
 
-       Traslladar aquest acord al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, i al Consolat del Marroc a Barcelona.
 
Barcelona, 12 de març de 2013”

 

CIU, a més a més, mostra la seva falta de criteri quan ara es nega a donar suport a la declaració institucional de defensa dels drets humans i d’una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, i fa sols uns mesos (el 2 d’octubre de 2012) votava a favor d’una proposta d’acord del nostre grup de suport al poble sahrauí i per mantenir i donar a conèixer l’Agermanament del districte amb la daira de Bucraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

 

No entenem que ha pogut canviar en aquests mesos per a que CIU es desdigui del compromís expressat públicament a l’octubre, en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent al Sàhara Occidental.

divendres, 8 de març del 2013

Dones i poder conciliar... 2 anys després.

Avui 8 de març, pensant en el dia internacional de les dones, m'he decidit a recuparar un article que vaig escriure ja fa temps. Concretament fa 2 anys, el 28 de març de 2011, amb el títol: Dones i poder conciliar...

Malauradament, el que plantejava aleshores considero que encara és plenament vigent i que el debat sobre la conciliació i un nou repartiment dels temps continua essent necessari i urgent.

 
"Plantejava en el darrer article, el debat de perquè hi ha poca presència de dones en llocs de poder. I en aquest article, voldria centrar-me en el tema de la conciliació.

Ara que sóc mare, amb una filla que encara no té l’any, les dificultats de conciliar i la necessitat de triar entre la carrera professional o la vida familiar se’m plantegen des d’una nova perspectiva. Si bé és cert que com a dona continuo reivindicant la igualtat, a efectes pràctics no vull renunciar a viure el dia a dia de la meva filla, per molt què sóc conscient que això té efectes en la meva carrera professional. Aquesta és una decisió personal però és just haver de triar? Doncs sincerament penso què no.

Qualsevol àmbit de poder avui demana dedicació exclusiva. En el cas de la política, que visc de més a prop, les companyes amb més responsabilitats han de compaginar horaris interminables amb la vida familiar i certament, tot té un preu. Estem disposades a pagar-lo? Doncs en el meu cas no ho tinc gens clar. I no és pas falta d’ambició o de passió per la feina, que m’encanta. Però és què també vull veure créixer la meva filla.

La qüestió és, perquè tenim els horaris què tenim? I seria possible que fossin uns altres? Doncs tampoc és fàcil de dir. En el cas de la política, com en altres feines de gran responsabilitat, el càrrec no s’abandona al sortir de l’oficina però sí què és cert que es podria fer un major esforç per racionalitzar els horaris de reunions, actes i demés. De fet, hauria de ser així en tots els àmbits. La racionalització dels horaris és fonamental a dia d’avui tenint en compte la societat en què vivim i la manca de serveis que permetin conciliar sense abusar dels avis o la xarxa familiar... però aquest és un altre tema que també dóna per molt. El que està clar és que o canviem la manera d’organitzar els temps o és impossible arribar a tot i ens continuarem veient obligats a triar.

I als homes, no els afecta la conciliació? Doncs sí però, depèn. Si bé encara és cert que en molts casos no sembla que els preocupi tant, això, afortunadament també està començant a canviar. Hi ha clares diferències entre els homes de la meva generació, sobre els 30, i els homes diguem-ne... més grans (també amb excepcions és clar, que no se m’ofengui cap home ara...). En general, els homes joves és plantegen més clarament la necessitat de conciliar i viure plenament la seva paternitat. A casa per exemple és el meu company qui fa la reducció de jornada i em consta què no és un cas excepcional, cada vegada són més els pares que decideixen treballar menys per fer-se càrrec de la família. Però no ens enganyem, també és cert què en funció dels àmbits professionals la conciliació s’aborda de maneres diferents i quan s’ocupa llocs de poder s’hi renuncia gairebé del tot.

La diferència potser és que l’herència del patriarcat encara fa que moltes dones acabem renunciant al poder quan aquest és torna a la pràctica incompatible amb la família. Nosaltres prioritzem ser “bones mares” i deixar la carrera en standbye amb l’esperança de tornar-hi més endavant mentre que en canvi, encara molts homes no tenen la impressió de ser "mals pares" pel fet de gairebé no veure la família. És trist però crec què encara pesa molt la idea de que ells han de portar el plat a taula per ser "bons pares".

Nosaltres, les dones, amb posar el plat a taula no en tenim prou i quan disposem de poc temps per a la família ho vivim amb remordiment, ens sentim culpables i mirem de compensar-ho com podem. Només cal veure la mitjana de fills que tenen els homes i dones dedicades a la política amb majúscules, a primera línia, o en l’àmbit de l’empresa. La diferència és abismal i és una bona mostra del preu personal que han de pagar els uns i les altres per fer carrera. Les renuncies està clar que no són les mateixes o com a mínim no es viuen de la mateixa manera.

Mentre l’èxit professional suposi renunciar a la família, moltes dones continuarem fent equilibris i malabarismes a segona fila, i amb aquella sensació horrible de no arribar a acabar de fer bé ni una cosa ni l’altra."

Horta- Guinardó reclamem inversió


El proper dimarts 12 de març tindrem el proper Consell Plenari del d’Horta- Guinardó. Un Plenari que es produeix en un moment de creixents demandes veïnals davant la inacció de l’actual govern del districte.

I es que la ciutat i especialment el Districte d’Horta- Guinardó, va viure en el darrer mandat un fort desplegament de la inversió municipal, centrada en els equipaments de proximitat i la millora de l’espai públic. Ja en un context de crisi, la inversió municipal, de l’anterior govern, es va incrementar per exercir de palanca de la reactivació econòmica, i per garantir la cohesió social i territorial.

Avui la situació és justament la contraria. A poc més de tres mesos per arribar a l’equador de l’actual mandat, el govern municipal de CiU no ha aconseguit encara aprovar el seu projecte d’inversions per a 2013. Això suposa una fractura en la tendència inversora dels darrers anys, que no es justifica en cap cas per la situació financera de l’Ajuntament de Barcelona, i que cal resoldre de manera urgent.

Per això, des del grup municipal d’ICV-EUiA plantegem al govern de CIU la necessitat d’incrementar el volum global de la inversió al conjunt de la ciutat (en 500 milions d’euros en total) i concretament al Districte d’Horta- Guinardó.

I presentarem una proposta d’acord al proper Consell Plenari del Districte per tal de:

Traslladar a l’Ajuntament de Barcelona la necessitat d’incrementar les inversions del mandat al Districte d’Horta- Guinardó, prioritzant la inversió social i de proximitat, l’accessibilitat, i projectes com la UA3 del Mercat del Guinardó, el cobriment de la Ronda de Dalt i el Parc dels Tres Turons:

-        Iniciar les inversions en equipaments fonamentals al Districte: escoles bressol als barris de Can Baró, Carmel, Guinardó i la Teixonera; impulsar el projecte d’escola de música municipal a Can Fargues i l’obertura dels jardins; crear un equipament per a gent gran a Sant Genís, habilitar els locals de l’Agència del Carmel i entorns com a Casal d’entitats del Carmel...

-       Instal·lació del darrer tram d’escales mecàniques al carrer del Telègraf, entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat; millora de l’accessibilitat als entorns de Can Soler; instal·lació d’unes noves escales i un ascensor inclinat a la Devallada de Gallecs; reurbanització del carrer i les escales de Lorda...

-        Finalització dels equipaments de la UA3 del mercat del Guinardó.
 
-        Inici del projecte de cobriment de la Ronda de Dalt.

-        Remodelació d’espais públics fonamentals pels barris com la Plaça Eivissa; les placetes de Montbau entre els carrers de Joan Sales i de l’Harmonia; la recuperació de la Plaça Font d’en Fargues; remodelació dels Jardins dels Prínceps de Girona; i la reurbanització i millora de serveis a les zones que no es veuen afectades pels PMU de la Clota...

-        Incrementar la inversió per al desenvolupament del projecte de Tres Turons en 9 M€; passant dels 7M€ previstos a 16M€.
 
Aquests i altres projectes són cabdals per al nostre districte. Els veïns i veïnes no hi renuncien, i nosaltres tampoc.