dilluns, 28 de juliol del 2008

pensant ja en les vacances...

Últimament estic desapareguda del bloc però, és que no dono abast. Aquest any, com mai, necessito que arribin les vacances.
La feina, el districte en plena època de festes majors, el dia a dia quotidià que no perdona, les ganes de canviar el xip, que ja és estiu, la calor, el cansament acumulat, el bloc abandonat, el facebook esperant ser actualitzat, el hi5 per descobrir...
Hi ha tants temes d’actualitat per comentar que em toca triar. I en trio un parell que em preocupen especialment.
La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que el Departament d’Educació vol aprovar peti qui peti i si no vigilen encara petarà alguna cosa. El posicionament d’ICV en aquest sentit ha estat molt clar. No recolzarem la llei si no manté l’esperit del Pacte Nacional per l’Educació i permet superar el model de doble xarxa escolar (pública i privada) de Catalunya. La llei ha d’establir garanties per la gratuïtat de l’educació i la corresponsabilitat de tots els centres finançats amb fons públics en qüestions com l’acollida d’alumnes nouvinguts.
El desplegament de la Llei de Serveis Socials amb la recent regulació de la figura de l’assistent personal, motiu de celebració, i la imminent aprovació també de la Cartera de serveis socials 2008-2009. La cartera, tot i la seva magnitud o justament per això, pel que podria ser i malauradament no és, genera certa decepció. La cartera ha de recollir tots els serveis i prestacions a “disposició” dels ciutadans per bé que, avui per avui, el 60% d’aquestes prestacions estan subjectes a la disponibilitat de pressupost. Som doncs encara molt lluny de garantir drets.
El tema estrella de l’estiu però, és i serà el finançament. Un finançament que ens fa anar de cap des de fa dies i que si la cosa no canvia molt ens farà mal de cap aquest agost. Sols ens queda demanar el compliment estricte de l’Estatut.
Jo el 4 d’agost començo les vacances i procuraré desconnectar de tot. Aquest any si; relax, tranquil·litat i, agafar forces pel setembre que ve carregat d’activitat.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Face...què

Seguint els passos de l’amic Pere Nieto, m’he decidit a veure què és això del Facebook. La veritat és que té la seva gràcia. Encara no se massa com funciona però d’entrada trobo que està bé, que s’hi genera una dinàmica curiosa al enllaçar amb tot tipus de gent coneguda, fent una xarxa d’allò més variada i perquè no, pintoresca.
Així d’entrada, diria que és una eina potser encara més personal que el bloc. No vull dir que els blocs no siguin personals, òbviament les opinions que s’expressen en un bloc són absolutament personals i reflecteixen la personalitat i la vida de qui els escriu però, al Facebook s’hi pengen directament trossos de vida.
És com una finestra per on poder espiar moments robats, moments importants d’una vida, prou significatius perquè algú els posi a disposició dels amics curiosos. També és un espai on recuperar el contacte amb amics retrobats, d’aquells que fa anys que no veus però amb qui comparteixes records plens d’afecte i amb els qui ara pots compartir nous trossos de vida. I perquè no, és un espai per mostrar les dots fotogràfiques del personal...
En qualsevol cas, és un espai per explorar i acabar de descobrir, un espai on trobar-hi i també on deixar-hi un tros de vida. Per als curiosos, aquí n'hi haurà algun tros de la meva.

dijous, 3 de juliol del 2008

DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA

Greenpeace ha fet pública una nova edició del seu informe anual de denúncia sobre la destrucció de les costes espanyoles i l’especulació urbanística al litoral. Aquest informe, analitza els 100 casos més escandalosos de depredació urbanística i de contaminació a les costes de cada comunitat autònoma.
A Catalunya, segons l’informe DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA, el 46,5% del litoral català està ja urbanitzat i, a més, som responsables del 42% dels abocaments contaminants que es produeixen al Mediterrani des de les costes espanyoles.
El diari Público publica a més, una entrevista amb el director executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde, on denuncia la nul·la gestió de la ministra Elena Espinosa. Una passivitat, la de la ministra, que ja ens temíem quan va ser nomenada.
Tot plegat no pinta massa bé.