dijous, 26 de febrer del 2009

MPGM dels Tres Turons

L’Elsa Blasco, la regidora d’Horta Guinardó, ha estat avui a Els Matins de TV3 explicant i aclarint alguns aspectes del projecte que com és comprensible inquieten als veïns i veïnes afectats pel parc dels Tres Turons.
Val a dir que l’actual projecte suposa la creació d’un gran espai verd estratègic per a la ciutat (122 hectàrees) i alhora resol i acaba amb bona part de les afectacions del parc, més del 60%, que ja fa més de 50 anys que duren.
Concretament, les 764 afectacions en habitatges dels Tres Turons venen del Pla Comarcal del 1953, on els Tres Turons ja es definien com a parc urbà, i del “Plan Parcial de ordenación de los cerros de la montaña del Carmelo, Turó de la Rubira y montaña Pelada y sus zonas adyacentes” aprovat el 1967.
El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 reconeix la necessitat del parc i per tant, manté les afectacions fins ara.
La modificació del Pla General Metropolità (MPGM) dels Tres Turons que ara es proposa i que s’ha aprovat inicialment, suposa acabar amb 464 d’aquestes afectacions i sols en manté 300. Les dels 300 habitatges que es troben en les zones centrals del parc i que entenem posarien en entredit el valor i la viabilitat del que ha de ser el parc urbà.
D’aquesta manera, el projecte actual consolida el parc urbà en les zones centrals i renuncia a les zones del perímetre del parc, més pròximes a la ciutat on es manté i es desafecta els habitatges.
Serà també en aquestes zones del perímetre del parc on es reallotjarà a les persones ocupants dels 300 habitatges encara afectats. En total es construiran 324 habitatges de reallotjament, no hi ha per tant, un increment respecte el nombre d’habitatges existents. I es dotarà de nous equipaments i serveis aquestes zones més pròximes a la ciutat que es consoliden.
En aquest moment el projecte està en període d’exposició al públic durant tres mesos, les persones afectades poden presentar al·legacions al pla fins al dia 5 de maig. Al districte també s’ofereix un servei d’atenció i informació personalitzada per a totes les persones afectades, a través de l’Agència de promoció del Carmel i entorns.

dijous, 19 de febrer del 2009

MPGM del Carmel

Tot just ahir varem acabar de fer la darrera de les visites als sectors i actuacions aïllades del Projecte de Modificació de Pla General Metropolità del Carmel (MPGM del Carmel), per estudiar amb detall cada una de les al·legacions presentades, fins a 284 al·legacions.
Un cop acabats els quatre mesos d’exposició al públic, s’està procurant afinar al màxim cada una de les actuacions, mirant els pros i contres de tirar endavant cada proposta i atenent, amb visites in situ i sobre el terreny, a les persones que han presentat al·legacions per acabar de valorar les implicacions de tot plegat.
La magnitud d’aquest projecte el converteix en un gran repte per tot el barri del Carmel i part de la Taxonera, no sols per les afectacions que suposa sinó també per les moltes oportunitats de millora que genera.
Tot projecte urbanístic d’envergadura, com ho és el del Carmel, produeix neguits al veïnat. Des del Districte, en som conscients i comprenem les inquietuds que expressen els veïns i veïnes. Amb tot, no és senzill combinar l’interès col·lectiu del barri i de la ciutat amb els lícits interessos individuals i particulars de les persones que es veuen afectades. L’objectiu del projecte del Carmel, com expressa molt bé l’Elsa Blasco, la regidora del districte, és aconseguir el màxim benefici col·lectiu per al barri, procurant fer el mínim d’afectacions.
Algunes de les afectacions de MPGM del Carmel ja venen del Pla General Metropolità de 1976 i dels Plans Especials de Reforma Integral (PERI) de 1986. Amb el nou projecte s’ha desafectat part de les antigues afectacions, se n’ha mantingut algunes, i se n’ha fet de noves. En la proposta presentada inicialment les afectacions són 719 en total, de les quals 533 són habitatges. Caldrà però ajustar aquesta xifra després de valorar amb detall cada una de les al·legacions.
En cada actuació és posa a la balança quina és la millora que la proposta suposa pel barri, pel conjunt dels veïns i veïnes. No és un exercici fàcil, i segur que no tothom compartirà la necessitat de fer o no una o altra actuació. El consens en aquests casos no és possible. Cada proposta d’actuació respon a un perquè que pot semblar més o menys adient però, en qualsevol cas, estic convençuda que el Carmel no pot ni ha de renunciar a millorar els seus espais públics, a acabar amb els habitatges en interiors d’illa, a connectar el territori i millorar-ne l’accessibilitat, a cosir el barri i guanyar nous equipaments... Aquesta és una aposta de futur, una aposta de millora col·lectiva del i pel barri.
Els projectes urbanístics, els planells i documents, són freds i no reflecteixen els efectes que aquest tipus d’intervencions tenen sobre les persones. Però també és cert que al darrera dels projectes, les persones que com l’Elsa han de prendre decisions són conscients i conseqüents amb aquests efectes. També per això, des de l’Agència de promoció del Carmel i entorns, s’ha volgut respondre als neguits dels veïns i veïnes afectats pel projecte, informant de manera personalitzada a tothom que s’hi adreci. En total ja s’han atès més de 370 persones.
Hem atès i continuarem atenent des de l’Agència, des del Districte i des d’on calgui a tots els veïns i veïnes que necessitin aclarir dubtes o expressar neguits, inquietuds, acords i desacords. Sigui quina sigui la decisió en cada cas, la prendrem després d’haver escoltat als implicats.

divendres, 6 de febrer del 2009

El retorn de la Isabel

Gran part dels nens i nenes que van marxar a l'exili, no han tornat mai a casa. La Isabel és una d'aquelles nenes que va marxar l'any 1939, amb només 8 anys. Però la Isabel ha tornat.
Després de 70 anys, la Isabel ha tornat per reconciliar-se amb la seva ciutat i explicar-nos la seva història, el seu testimoni. Des del carrer Sant Dalmir, al barri de la Taxonera, la Isabel sentia com plovien les bombes sobre Barcelona. La casa on ella va viure els moments terribles de la guerra encara hi es, la casa dels seus pares i la casa dels avis ja fa temps que han desaparegut.
Dimecres vaig tenir la sort de poder acompanyar la Isabel a retrobar els records de la seva infantesa a la Taxonera. El seu és un testimoni emocionat i emocionant i alhora contingut, ple de records fascinants que evoca com si els tingués al davant. Una dona realment entranyable.

dilluns, 2 de febrer del 2009

Tren Popular de la Cultura


Dijous vaig tenir el plaer i la sort d’assistir a un acte entranyable a Casa Amèrica Catalunya. L’amic Eulogio Dávalos, amb altres artistes i protagonistes del Tren popular de la cultura, Enrique San Martín, Pierre Kalfon, Virginia Vidal, Nano Acevedo, Pedro Villagra i Edmundo Herrera rememoraven aquella experiència.
El Tren popular de la cultura fou una de les 40 mesures del programa del Govern d’Unitat Popular, de Salvador Allende. Una política cultural que volia fer arribar la cultura al poble xilè.
Entre gener i febrer de 1971, el tren popular va anar arreu dels nombrosos pobles i ciutats al sud de Santiago per fer arribar el teatre, la música, el ballet...la CULTURA en majúscules, el bo i millor , de la mà dels grans artistes del moment.
No cal dir que tots els participants del Tren van ser sistemàticament perseguits pel règim de Pinochet. Molts artistes es van veure abocats a l’exili i l’experiència del tren va quedar silenciada, no se’n va tornar a parlar.
Però aquella experiència seria inoblidable pels qui la van viure i ara, trenta-vuit anys després, s’ha volgut reconèixer i recordar amb alguns dels seus protagonistes, alguns dels cinquanta-dos que pujaren al tren per fer arribar la cultura, el seu art, arreu de Xile.