dijous, 13 de gener del 2011

La por mai no és bona consellera...

Tinc la impressió que el PSC s’està precipitant de tal manera que pot acabar-se produint aquell fenomen de fer complir la profecia. Els resultats electorals de les eleccions autonòmiques costen tant de pair que ara aquell sentiment de derrota sembla impregnar totes les decisions dels socialistes i, si els resultats a Barcelona podien preocupar, els darrers moviments d’estratègia política més que ajudar a encarar les properes eleccions municipals, potser acabaran fent complir els pitjors pronòstics.
La celebració de primàries per a la candidatura a la alcaldia de Barcelona, és positiva i enriquidora en termes democràtics, però la manera com s’està plantejant aquestes primàries en el PSC, per molt que diguin que en cap cas es qüestiona l’actual alcalde... és difícil que Hereu no es senti qüestionat tal com s’està plantejant les coses.
En qualsevol cas, tant si la candidatura dels socialistes a l’alcaldia de Barcelona és liderada per Jordi Hereu com si ho és per Montserrat Tura, no sembla que avui puguin disposar de les millors condicions per preparar les properes eleccions. El poc temps que falta per a les municipals certament no hi ajuda, però la imatge de precipitació i de por davant la possibilitat de repetir uns mals resultats electorals del PSC tampoc donen massa confiança de cara a treballar per aconseguir el suport de l’electorat.
Tura diu que presenta la seva candidatura per guanyar les eleccions, però a ningú no se li escapa que posar-se al dia del que es cou en una ciutat com Barcelona de cap manera es pot aconseguir en 4 mesos, per molta voluntat que s’hi posi. En aquest sentit, Hereu ja està al dia de la ciutat, però el fet que la direcció socialista nacional no cregui en les seves possibilitats de mantenir l’alcaldia, certament el debilita.
Davant d’aquesta situació, Xavier Tries es frega les mans i es veu més a prop de Sant Jaume que mai.
Els qui apostem per un govern d’esquerres a la ciutat, avui hem de treballar més que mai però tot i així, patirem...