Saber governar també és saber RECTIFICAR

Saber governar també vol dir reconèixer els errors i saber-los rectificar. A Horta- Guinardó, ni una cosa ni l’altra.

 

Els veïns i veïnes ho han expressat clarament; el govern del Districte és com un frontó, una paret inamovible, insensible a les demandes que se li plantegen. I de fet ens trobem amb un govern que ha segrestat la capacitat de presa de decisions mentre incomprensiblement s’omple la boca de participació.

 

Un govern al qui sembla que no li preocupa en absolut ni li interessa l’opinió del veïnat més implicat i compromès amb el territori, ni de les entitats que omplen de vida i activitats el nostre Districte. Aquelles persones i entitats a qui caldria reconèixer i valorar com a interlocutors i amb qui haurien de teixir complicitats avui se senten menystingudes pel govern i l’acusen de no escoltar ni respondre a les necessitats de la ciutadania.

 

L’actitud prepotent i insensible del govern del districte està alimentant una indignació creixent arreu del territori i està produint situacions que no fan altra cosa que contribuir al descrèdit de la política.

 

Mai abans un barri havia demanat obertament a Horta- Guinardó que no es faci res més en el seu territori. Que no es malbarati recursos amb actuacions mal fetes i que no responen a les demandes ni les necessitats veïnals.

 

Arreu del Districte els projectes del govern són qüestionats i rebutjats de forma molt majoritària i, el pitjor és què tot i la oposició veïnal, el govern continua tirant-los endavant com si res, sense cap legitimitat. La venda il•lícita de la Plaça Botticelli per convertir una plaça pública en un aparcament privat, el nyap de la Plaça Isop que la regidora va qualificar de “espai singular” mentre els veïns i veïnes sols hi veuen un espai perillós pel trànsit i poc útil com a espai d’estada, l’aparcament del carrer Tenerife allà on el veïnat demana un parc infantil i zona verda, l’ampliació de la biblioteca de Montbau plantejada d’esquena al barri...

 

Tant important com prendre bones decisions és saber rectificar i fer marxa enrere quan s’han comès errors i s’han pres males decisions. Sols cal una mica d’humilitat i voluntat política. El govern d’Horta- Guinardó ha de recordar que la seva obligació és estar al servei de la ciutadania del Districte i avui, arreu dels barris, la ciutadania els demana que rectifiquin.

Horta- Guinardó NO està en VENDA

Els intents de privatització impulsats pel govern de CIU des de la opacitat i la política de fets consumats, al districte i a la ciutat, ens obliguen a reivindicar que els barris no estan en venda. L’espai públic pertany a la ciutadania i és aquesta qui n’ha de decidir els usos.

 

Malauradament, des de la Plataforma Salvem Botticelli tenen ben present aquesta voluntat privatitzadora de l’Ajuntament de Trias. El veïnat, el teixit comercial, i les entitats dels barris d’Horta, del Parc de la Vall d’Hebron, Sant Genís dels Agudells, Montbau i La Clota s’han constituït com a plataforma per evitar la construcció d’un aparcament d’ús privatiu on ara hi ha activitats cíviques i lúdiques, a la plaça Botticelli, a l’extrem superior del nou parc de les Rieres d’Horta.

 

Un projecte impulsat d’esquena a la ciutadania, sense consens, i que en absolut respon a l’interès general que diu el govern del districte sinó exclusivament a l’interès d’un privat.
 

Des del districte no sembla que hi hagi cap voluntat de replantejar el projecte però, la ciutadania no renunciem a la plaça i la Plataforma Salvem Botticelli cada dia compta amb més adhesions (salvembotticelli@gmail.com).
 

En aquesta ocasió, com en d’altres, la resposta de la regidora és que “qui governa ha de governar”. Imposa així el seu criteri i oblida que el seu govern té la obligació d’estar al servei de la ciutadania que li va fer confiança.

 

En un moment en que a més des del govern plantegen una reforma de les normes de participació ciutadana i del funcionament dels districtes, situacions de confrontació amb la ciutadania, com la de la plaça Botticelli, no ajuden a crear la complicitat necessària per a la participació ciutadana.

 

No serà a cop de decret que s’aconseguirà millorar la participació, ni al districte ni a la ciutat. L’actual govern, lluny d’apostar pels espais de participació existents a Horta- Guinardó, els ha convertit en espais simplement informatius, sense cap possibilitat de participació real. Els mateixos espais que ara ens diuen que no funcionen i que cal racionalitzar.

 

I dia a dia va creixent la desconfiança vers un govern que, lluny d’acostar posicions, s’enfronta obertament a la ciutadania a qui haurà de retre comptes.

A Horta Guinardó 2 anys aturats

Des de ICV-EUiA insistim en que el balanç dels 2 anys de mandat no és positiu i en la necessitat de redreçar el que fins ara ha estat un govern, el de CIU, inoperant i passiu, sense projecte ni model de ciutat. Un govern més centrat en respondre a determinats interessos privats que no pas a cercar solucions pels barris i la gent.

Un govern que al districte d’Horta- Guinardó ha estat incapaç de complir els seus compromisos i defensar els interessos dels barris, responent a qualsevol demanda veïnal amb un “ho estudiarem”, o “hi estem treballant” però sense cap avenç després de mesos i mesos de bones paraules.

Tenim la sensació d’estar aturats en el temps reclamant una i altra vegada el mateix i escoltant per part del govern del districte la mateixa resposta que no s’acaba concretant en res.

A la darrera audiència pública del districte ho deien els veïns i veïnes i ho diem també des del grup municipal d’ICV-EUiA, continuarem insistint tant com calgui, fins que el govern de CIU es decideixi a actuar o fins que un nou govern sigui capaç de donar alguna resposta.

Als nostres barris avui és prioritari resoldre problemes d’accessibilitat importants, ja sigui amb solucions tècniques (escales mecàniques i ascensors) o millorant el transport públic de barri. No si val a posar TMB com a excusa. Als nostres barris, amb la orografia complicada que tenim, no es pot eliminar línies i parades en base a la rendibilitat econòmica sense tenir en compte les necessitats de la gent. Allà on han començat a implantar la xarxa ortogonal tots els barris reclamen el mateix, recuperar parades eliminades que eren fonamentals per l’accessibilitat del barri. Reclamem al govern que escolti i defensi les necessitats dels nostres veïns i veïnes davant de TMB i de qui calgui.

També cal continuar actuant per alliberar els carrers de cotxes i recuperar espais per als vianants. Tenim greus problemes de manca d’aparcament a la majoria de barris del districte i amb solucions provisionals d’habilitació de solars no n’hi ha prou. Cal repensar el sistema de construcció d’aparcaments públics perquè la gent pugui accedir a una plaça a preus raonables. La opció de CIU, vendre els aparcaments municipals a una empresa privada, és anar precisament en la direcció contrària.

Des del districte tampoc poden continuar obviant casos flagrants de famílies afectades per planejament urbanístic que han sol•licitat ser expropiats o reallotjats i als qui continuen sense donar solució. No parlem d’executar el planejament, parlem de resoldre casos molt concrets de persones que no poden continuar vivint a casa seva en unes mínimes condicions i que els han demanat de forma reiterada una solució.

L’excusa que no hi ha diners, a l’Ajuntament de Barcelona, no és acceptable ni creïble. L'actual govern, que es va trobar unes finances totalment sanejades i que està fent de creditor de la Generalitat, no pot continuar dient a la ciutadania que no hi ha diners per a les necessàries inversions i equipaments que els barris reclamen.

El balanç de 2 anys del govern de CIU a Horta- Guinardó fonamentalment inclou obres ja iniciades o previstes el mandat passat, o actuacions i activitats impulsades moltes d’elles des d’entitats del districte que fan una feina lloable. Fora d’això, les actuacions del govern al districte pràcticament es redueixen a manteniment (fitons, petits arranjaments de voreres, escocells...).

La gestió del govern de CIU al districte és francament millorable i després de 2 anys les declaracions d’intencions i bones paraules ja no acontenten ni convencen ningú. Els veïns i veïnes demanen fets i realitats, i fins ara és evident que el govern no ha estat a l’alçada.

2 anys de mandat decebedors

Al Consell Plenari d’Horta- Guinardó ICV-EUiA vàrem fer balanç dels dos anys de mandat. Dos anys en que els reptes plantejats continuen pendents i en alguns aspectes, com és la participació ciutadana, lluny de millorar s’ha perdut.

No s’ha avançat significativament en accessibilitat en cap dels barris del districte, ans al contrari, amb la pèrdua del servei d’autobús de barri els diumenges i festius avui per a les persones grans o amb dificultats de mobilitat és més difícil i més car desplaçar-se als nostres barris.

Les famílies afectades del Carmel, Tres Turons i de la Clota continuen sense rebre cap resposta per part del govern i sense solució a la seva situació.

Grans projectes que havien de ser un pol d’atracció econòmica per als barris de l’entorn com l’illa d’equipaments UA3 del Mercat del Guinardó o el projecte de la Llosa de la Vall d’Hebron continuen encallats o amb les obres pràcticament aturades. Si bé en relació a la UA3 vàrem aconseguir aprovar, amb el suport dels partits d’esquerres, una proposta d’acord per exigir la finalització dels equipaments que pertoquen a la Generalitat.

No tindrem línia 9 del metro i alguns accessos de la línia 5, com el d’Arenys de l’estació del Coll- Teixonera continuen pendents de finalitzar, plens de tanques i amb greus problemes d’accessibilitat. Per no parlar de la Plaça Sanllehy i el greuge que per al veïnat i el comerç de l’entorn suposa l’aturada de la línia 9 i l’actual situació de la plaça.

No s’ha avançat tampoc en la recuperació de les diverses masies. Can Fargues continua tancada al veïnat que tant ha lluitat per a la seva recuperació. Torre Garcini continua sense trobar la solució que la faci pública i la obri al barri del Guinardó i avui, sembla que tal com es plantegen, les negociacions amb la propietat podrien suposar la renúncia imperdonable de la Torre i els seus jardins com a equipament públic i obert al barri. I pel que fa al Mas Ravetllat Pla, la seva recuperació continua essent una incògnita.

A més, el govern del districte incompleix l’històric compromís d’Agermanament d’Horta- Guinardó amb el poble Sahrauí alhora que planteja cedir el Palau del Marques d’Alfarràs a la Casa del Marroc, un govern repressor que vulnera els drets humans.

I els espais de participació del districte, lluny de ser potenciats s’estan convertint en espais purament informatius sense possibilitat de debat ni participació real. Una situació que es reflecteix no sols en la implicació de la ciutadania en aquests espais sinó també en la proliferació de plataformes i mobilitzacions veïnals per fer sentir la veu al carrer i aconseguir, a partir de la reivindicació, el que no s’està aconseguint des dels espais de participació existents. Manifestacions a Sanllehy, mobilitzacions a Sant Genís pel 112, creació de la Plataforma Salvem el Matas, la Plataforma Salvem Torre Garcini...

En conjunt dos anys de govern decebedors.

CIU abandona el poble sahrauí

Ahir, al Consell Plenari d’Horta- Guinardó, no es va poder presentar la declaració institucional del nostre grup municipal, de suport al poble sahrauí i rebuig a la condemna dels 24 presos polítics activistes del Campament de Gdeim Izik. CIU no va donar suport a la declaració de manera que no va tenir el consens necessari per tirar-la endavant.

 

Lamentem que la defensa dels drets humans i la llibertat dels pobles sembla que no inclou tots els pobles per a CIU. L’equip de govern del districte que s’omple la boca reivindicant la llibertat dels catalans, llibertat que també defensem, alhora nega l’exercici d’aquesta mateixa llibertat al poble sahrauí.

 

Aquest és el text de la Declaració institucional que CIU i PP no han recolzat:

 

“El 8 de novembre de 2010 el Campament de Gdeim Izik, a les afores de El Aiún, organitzat per milers de persones sahrauis per protestar per les seves deplorables condicions de vida, fou dissolt violentament per les forces d’ocupació marroquí causant víctimes i desapareguts.

 

Aquest campament de més de 20.000 persones pretenia denunciar la situació en que viu la població sahrauí al Territori No Autònom del Sàhara Occidental, últim territori d’Àfrica pendent de descolonització sota la tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Una situació de continues violacions de drets humans, espoli de recursos naturals, detencions arbitraries, desaparicions i tortures.

 

En el que se donat a conèixer com l’inici de la Primavera Àrab, amb la dissolució violenta del Campament de Gdeim Izik per part de la força ocupant marroquí, el règim del Marroc va procedir a la detenció i obtenció de declaració sota tortura de 24 sahrauis per responsabilitzar-los de la mort d’agents marroquins durant el desmantellament del Campament de Gdeim Izik.

 

Posteriorment, i malgrat no tenir jurisdicció sobre el Territori no Autònom del Sàhara Occidental, el règim marroquí ha jutjat en un tribunal militar els 24 presos sahrauis en un fals procés judicial que nombrosos observadors internacionals han denunciat per no disposar d’unes mínimes necessàries garanties.

 

Passats nou dies de judici i set hores de deliberació el tribunal militar marroquí va condemnar nou activistes a cadena perpetua, quatre a 30 anys de presó, deu a penes entre 20 y 25 anys, i dos a dos anys de presó.

 

Aquestes penes tant dures suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret d’autodeterminació i la seva existència, al tractar-se d’un poble sotmès permanentment a violacions dels Drets Humans per part de la força ocupant marroquí.

 

Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el propi Parlament Europeu han denunciat aquestes violacions exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona monitoritzi el respecte als drets humans del poble sahrauí.

 

El passat 7 de febrer, la última sessió del Parlament Europeu va aprovar, per a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que es celebra a Ginebra del 25 de febrer al 22 de març, sol·licitar una solució justa al conflicte mitjançant un referèndum d’autodeterminació, i la llibertat de tots els presos polítics sahrauis.

 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

 

El Plenari del Consell Municipal d’Horta- Guinardó acorda:

 

-       Reiterar el compromís d’Horta- Guinardó en la defensa i suport del poble sahrauí, que es concreta al Districte a través dels diversos projectes vinculats a l’Agermanament amb la daira de BuCraa.

 

-       Denunciar la situació que pateix el poble sahrauí i expressar el nostre rebuig a qualsevol violació dels drets humans, demanant la protecció de la població sahrauí i l’alliberament immediat de tots els presos polítics sahrauis.

 

-       Manifestar el suport a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que permeti una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, la petició del qual ha estat aprovada pel Parlament Europeu.

 

-       Traslladar aquest acord al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, i al Consolat del Marroc a Barcelona.

 

Barcelona, 12 de març de 2013”

 

CIU, a més a més, mostra la seva falta de criteri quan ara es nega a donar suport a la declaració institucional de defensa dels drets humans i d’una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, i fa sols uns mesos (el 2 d’octubre de 2012) votava a favor d’una proposta d’acord del nostre grup de suport al poble sahrauí i per mantenir i donar a conèixer l’Agermanament del districte amb la daira de Bucraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

 

No entenem que ha pogut canviar en aquests mesos per a que CIU es desdigui del compromís expressat públicament a l’octubre, en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent al Sàhara Occidental.

Horta- Guinardó reclamem inversió

El proper dimarts 12 de març tindrem el proper Consell Plenari del d’Horta- Guinardó. Un Plenari que es produeix en un moment de creixents demandes veïnals davant la inacció de l’actual govern del districte.

I es que la ciutat i especialment el Districte d’Horta- Guinardó, va viure en el darrer mandat un fort desplegament de la inversió municipal, centrada en els equipaments de proximitat i la millora de l’espai públic. Ja en un context de crisi, la inversió municipal, de l’anterior govern, es va incrementar per exercir de palanca de la reactivació econòmica, i per garantir la cohesió social i territorial.

Avui la situació és justament la contraria. A poc més de tres mesos per arribar a l’equador de l’actual mandat, el govern municipal de CiU no ha aconseguit encara aprovar el seu projecte d’inversions per a 2013. Això suposa una fractura en la tendència inversora dels darrers anys, que no es justifica en cap cas per la situació financera de l’Ajuntament de Barcelona, i que cal resoldre de manera urgent.

Per això, des del grup municipal d’ICV-EUiA plantegem al govern de CIU la necessitat d’incrementar el volum global de la inversió al conjunt de la ciutat (en 500 milions d’euros en total) i concretament al Districte d’Horta- Guinardó.

I presentarem una proposta d’acord al proper Consell Plenari del Districte per tal de:

Traslladar a l’Ajuntament de Barcelona la necessitat d’incrementar les inversions del mandat al Districte d’Horta- Guinardó, prioritzant la inversió social i de proximitat, l’accessibilitat, i projectes com la UA3 del Mercat del Guinardó, el cobriment de la Ronda de Dalt i el Parc dels Tres Turons:

-        Iniciar les inversions en equipaments fonamentals al Districte: escoles bressol als barris de Can Baró, Carmel, Guinardó i la Teixonera; impulsar el projecte d’escola de música municipal a Can Fargues i l’obertura dels jardins; crear un equipament per a gent gran a Sant Genís, habilitar els locals de l’Agència del Carmel i entorns com a Casal d’entitats del Carmel...

-       Instal·lació del darrer tram d’escales mecàniques al carrer del Telègraf, entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat; millora de l’accessibilitat als entorns de Can Soler; instal·lació d’unes noves escales i un ascensor inclinat a la Devallada de Gallecs; reurbanització del carrer i les escales de Lorda...

-        Finalització dels equipaments de la UA3 del mercat del Guinardó.

 

-        Inici del projecte de cobriment de la Ronda de Dalt.

-        Remodelació d’espais públics fonamentals pels barris com la Plaça Eivissa; les placetes de Montbau entre els carrers de Joan Sales i de l’Harmonia; la recuperació de la Plaça Font d’en Fargues; remodelació dels Jardins dels Prínceps de Girona; i la reurbanització i millora de serveis a les zones que no es veuen afectades pels PMU de la Clota...

-        Incrementar la inversió per al desenvolupament del projecte de Tres Turons en 9 M€; passant dels 7M€ previstos a 16M€.

 

Aquests i altres projectes són cabdals per al nostre districte. Els veïns i veïnes no hi renuncien, i nosaltres tampoc.

La llibertat dels pobles, de tots

 

 

 

 

 

Últimament, a Horta- Guinardó, l’equip de govern s’ha bolcat en organitzar la commemoració dels 300 anys de 1714. Un fet certament remarcable però, donada la situació actual, em sembla francament molt pervers que la commemoració hagi de ser la primera prioritat del Districte amb subvencions específiques a les entitats per a la organització d’actes que rememorin els fets de 1714 i la creació de múltiples comissions de treball sobre el tema.

Més quan al mateix temps, sembla que es voldria deixar de finançar i donar suport a altres projectes amb una llarga trajectòria al districte, com l’Agermanament d’Horta- Guinardó amb la daira de BuCraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Quina paradoxa tant d’esforç i fervor nacionalista pel país i al mateix temps tant poca sensibilitat vers un poble germà avui durament oprimit!

Els qui defensem la llibertat dels pobles per decidir el propi futur, no hauríem de reclamar sempre aquest mateix dret i per a tots els pobles?

El 2 d’octubre de 2012, al Consell plenari d’Horta- Guinardó, ICV-EUiA vàrem portar a votació de tots els grups una proposta d’acord per mantenir l’Agermanament amb el poble sahrauí i donar-lo a conèixer amb un acte anual de commemoració. La proposta va aconseguir el suport unànime de tots els grups, també del grup de govern que va expressar el compromís de mantenir el conveni i els projectes de l’Agermanament.

Exigim doncs que es mantingui aquest compromís expressat públicament en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent avui al Sàhara Occidental.

En un moment de descrèdit de la política cal més que mai exigir el compliment dels compromisos. No si val a dir en plenari que es mantindrà l’Agermanament i després desdir-se’n en privat a l’hora de finançar els projectes de les entitats que treballen en el desenvolupament del conveni.

També ens afegim a la denúncia del fals judici als 25 presos polítics sahrauis de Gdeim Izik, constatat pels observadors internacionals. El silenci ens en fa còmplices. 

Jo faig VAGA!

Demà 29 de MARÇ tothom al carrer!!!Reforma ppatronal

View more presentations from iniciativaverds

Que no ens retallin el futur!

Et retallen cultura. Et retallen sanitat. Et retallen pensions. Et retallen sous. Et retallen drets. Et retallen beques. Et retallen espais verds. I no els tremola el pols ni els canvia el gest. Ningú pot retallar el teu futur! 

Ara és hora de sortir al carrer i mobilitzar-se, de sindicar-se i organitzar-se als llocs de treball i a les cues de l'atur, de lluitar pel CAP d'aprop de casa i de no tan aprop, de participar a l'AMPA o a les assembles d'estudiants de les escoles, instituts i universitats, és hora de lluitar per l'estat del benestar que tant ha costat construir i que ens volen arrabassar amb l'excusa de la crisi. 

Ara és hora també de votar el que sents i el que ets, és hora de votar ICV-EUiA.

Ja tenim Programa d'ICV-EUiA per Horta- Guinardó

Canditates i candidats d'Horta-Guinardó: Anna González, Joan Vallvé, Elsa Blasco, Anna Mir i Juan Manuel Velasco.

Programa electoral d'ICV-EUiA a Horta- Guinardó

Fet el balanç del mandat a Horta- Guinardó, ha arribat el moment de donar a conèixer les nostres propostes, d’ICV-EUiA, per als propers quatre anys. 

Després de 8 anys en que ICV-EUiA hem encapçalat la regidoria del districte d’Horta- Guinardó de la mà de l’Elsa Blasco, podem expresar la nostra satisfacció per la feina feta, s’ha fet molt, però encara volem fer molt més. 

Hem avançat profundament en accessibilitat, en nous equipaments, en la recuperació d’edificis i espais emblemàtics, en la memòria democràtica, en participació, i en el suport i la col·laboració amb les entitats i associacions del districte. Els valors d’esquerres, ecologistes i feministes, s’han fet notar a Horta- Guinardó, però encara ens queden molts projectes per impulsar i tirar endavant.
 

A Horta-Guinardó, ICV-EUiA ha marcat la diferència amb l’Elsa Blasco al capdavant. Els propers quatre anys volem continuar marcant la diferència al districte i a la ciutat.

Ningú pot retallar les teves idees

No podem decidir a quines coses ens enfrontem. El que sí que podem decidir com ens enfrontem a les coses. 

I també amb qui les enfrontem, qui ens mereix confiança per tirar endavant. 

Jo ho tinc clar, jo amb en Ricard Gomà.

S'ha fet molt però volem fer molt més!

http://marquemladiferencia.cat

Ara toca fer balanç

En aquests darrers quatre anys a Horta Guinardó ICV-EUiA, amb l’Elsa Blasco al capdavant, hem pogut materialitzar grans actuacions encetades el mandat passat. Aleshores assentàvem unes bases sòlides que ara ens han permès fer realitat grans projectes. I en aquest darrer mandat hem engegat grans actuacions que en alguns casos seran realitat en el proper mandat, però que sense l’impuls d’aquests anys no s’haurien aconseguit. El vídeo de balanç que podeu veure a continuació recull algunes de les actuacions emblemàtiques que hem impulsat, i trobareu un balanç detallat a la web marquemladiferencia.cat.

Els nivells d’inversió d’aquest mandat han estat espectaculars i parlen per si sols. Hem assolit la xifra històrica de 266 milions d’euros d’inversió total al Dte. Superant de llarg les inversions del mandat anterior (2003-2007) en que ja varem aconseguir un increment importantíssim.

Una imatge val més què mil paraules: 

Moltes de les coses que s’han fet a Horta Guinardó duen clarament l’empremta d’ICV-EUiA. S’ha fet molt i a més ho hem fet teixint complicitats i treballant colze a colze amb el moviment associatiu, i amb el veïnat. Hem discutit, hem discrepat, hem arribat a acords i hem millorat projectes a partir de les propostes veïnals i de les entitats. No hem pogut arribar a tot però hem sabut aprofitat moltes oportunitats.

Hem fet molt però també ha quedat molt per fer. Per això volem continuar treballant per fer realitat projectes i plans de futur.

200 propostes per sortir de la crisi creant ocupació i sense retallar drets socials

ICV-EUiA engega un procés participatiu a partir de 200 propostes inicials, per elaborar de forma participada el programa electoral de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

200 propostes per sortir de la crisi econòmica i ecològica canviant el model econòmic, creant ocupació, i sense retallar drets socials.

La participació és un tret d’identitat de la nostra coalició, estem convençuts que la major implicació de la ciutadania en la presa de decisions millora la qualitat de les propostes polítiques, combat la desafecció i, en definitiva, enriqueix la democràcia.

Avui, el gran repte és superar la crisi, i fer-ho creant ocupació, defensant i ampliant els drets socials i lluitant contra el canvi climàtic. Cal donar un nou impuls a les polítiques d’esquerres i ecologistes per sortir de la crisi, i ho volem fer, com no pot ser d’una altra manera, cercant la implicació de la gent que comparteix els valors de la justícia social i l’ecologisme, i cercant el diàleg amb la ciutadania, amb els sindicats, amb els empresaris, amb les organitzacions socials, les entitats ecologistes i les del tercer sector... Perquè sols amb la complicitat dels agents implicats aconseguirem els canvis necessaris per afrontar una sortida de la crisi amb garanties.

NO als 67 anys d'edat de jubilació

Aquesta tarda la manifestació començarà a les 18 hores a la Plaça Urquinaona, i es desplaçarà fins a la delegació del Govern a Catalunya (Plaça Palau).

Per a qui tingui interès en el debat sobre les pensions i l'edat de jubilació, ahir el diari Público hi dedicava diverses planes amb dades i reflexions prou interessants. Hi podeu accedir AQUÍ.

Em sembla especialment recomanable, pel nou enfocament que ofereix, l'entrevista a Gosta Esping-Andersen. El text de la qual reprodueixo a continuació:

"La reforma de las pensiones debe empezar con guarderías"

¿El sistema público de pensiones está en crisis o no? Lo está la lógica sobre la que fue creado. Está construido sobre un modelo de familia en regresión, que pivotaba sobre el ingreso único del hombre, que empezaba a cotizar con 20 años y tenía una esperanza de vida de 67 o 68. O sea: más de 40 años cotizando y cuatro o cinco de pensión. Ahora se retrasa el momento de cotizar, se adelanta la jubilación al expulsarse del mercado a muchos a partir de 55 años y la esperanza de vida ha aumentado 10 años. Trabajamos menos, nos jubilamos antes, vivimos más. Algo habrá que ajustar, no? ¿Defiende pues retrasar la edad de jubilación? Hay argumentos a favor de retrasarla, pero el dilema es distinto al que se plantea. Debe preservarse la equidad, y la propuesta de retrasar a todos por igual la edad de jubilación no lo hace porque la diferencia en la esperanza de vida dentro de cada generación aumenta. Varía hasta 10 años, según factores como la clase y la educación. Habría que tenerlo en cuenta. ¿Cómo? Por ejemplo, que cada uno se jubile en función de los ingresos acumulados en la vida laboral. A mayores ingresos, jubilación más tardía porque probablemente vivirá más años. Esto ayudaría a la viabilidad y a la equidad. Además, a lo mejor los sindicatos verían bien el debate si se aportaran medidas como esta, que penalizan menos a la clase obrera. ¿Le parece que los sindicatos no están jugando un papel positivo? Están demasiado cerrados en una lógica que tiene como referencia una economía, un tipo de trabajador y un modelo familiar que han cambiado mucho. Aquí son más rígidos que en los países escandinavos. Hay temas que parece que no se pueden debatir. Le pondré otro ejemplo: como las mejoras salariales se vinculan a la antigüedad, los trabajadores resultan más caros justo cuando ya no están en su apogeo productivo. Resultado: se les expulsa del mercado de trabajo vía prejubilaciones, lo que perjudica el sistema porque dejan de cotizar y empiezan a percibir pensión antes de lo que toca. Deberíamos poder hablar de todo esto. El problema quizá es que el debate se plantea siempre en una dirección: recorte de derechos. Es un gran error. El debate de las pensiones está interconectado con muchos otros del Estado del bienestar. Por ejemplo, crear un servicio de guarderías universal es una de las mejores medidas para fortalecer el sistema de pensiones. ¿Por qué? El riesgo financiero tiene que ver con una ecuación simple: la relación entre ingresos y gastos. Con más cotizantes tienes más ingresos: por esto hay que poner el foco en el empleo. Una de las razones que explican los problemas en España es el bajo nivel de empleo, sobre todo de las mujeres. Entonces, cualquier política que ayude a que la mujer maximice su vida laboral es básico para las pensiones. Y las guarderías son esenciales. Aquí apenas hay red pública de 0 a 3 años. ¿Por qué nunca se habla de esto cuando se debate sobre las pensiones? Es un misterio increíble. Sólo se discute una variante: los inmigrantes. Y su efecto no deja de ser limitado si se compara con lo que supondría lograr tasas de actividad de la mujer equivalentes a las escandinavas. ¡Esto solo aseguraría el balance de las cuentas al menos hasta 2040! ¿Y en 2040? Hay muchas cosas que pueden hacerse para preservar el modelo público. Por ejemplo, se depende demasiado de la cotización de los trabajadores. En los países escandinavos, se mezcla con impuestos que mejoran la solidaridad y la equidad. Otra: aquí hay un tope para la cotización. ¿Por qué? El sistema es muy regresivo: sólo beneficia a los fuertes en el mercado de trabajo. ¿Las estrecheces de la economía no dificultan expandir los programas públicos? Es que no hay que considerarlos gasto, sino inversión. El reto es identificar los programas que tienen carácter de inversión: educación, sanidad, lucha contra la pobreza... Estudios en EEUU cuantifican que el coste de los altísimos niveles de pobreza infantil equivalen al 5% del PIB: por los gastos en salud, por la falta de capacitación para insertarse en el mercado de trabajo, por la delincuencia. Invertir contra la pobreza sería pues muy eficiente en términos económicos. Y de nuevo vemos la interconexión: estaríamos reforzando las pensiones. ¿Las pensiones? Los programas para luchar contra la pobreza infantil tienen mucho que ver con ayudar a que la madre trabaje. Si la madre trabaja, el riesgo de pobreza infantil es cuatro veces inferior, y estás reforzando el sistema de pensiones con nuevas cotizaciones. Además, exige inversión en guarderías y educación infantil, otra gran inversión para una economía eficiente y para las pensiones. ¿Es viable en plena recesión? ¡Es importantísimo porque es inversión en alta calidad de capital humano! ¡Es inversión tremendamente eficiente para la economía! Fíjese: la base cognitiva se forma antes de los 6 años. Si aquí no lo haces bien, todo es una cadena: fracaso escolar, no formas por tanto buen capital humano, que es básico para ampliar la base productiva de la economía, mejorar el empleo, aumentar las cotizaciones y garantizar las pensiones. Hay estudios que demuestran que por cada dólar que se invierte en guarderías se acaban generando 12. ¡Es un rendimiento superior a cualquier inversión en bolsa! Es por esto que una reforma de las pensiones debería empezar con los bebés y las guarderías.

Gøsta Esping-Andersen, sociólogo danés de 63 años, uno de los mayores expertos en España sobre el Estado del bienestar Por: PERE RUSIÑOL 22/02/2010 08:00 Gøsta Esping-Andersen, sociólogo danés de 63 años afincado en Barcelona, es uno de los mayores expertos en España sobre el Estado del bienestar. Muchos políticos le buscan como asesor, pero él prefiere concentrarse en la investigación, en rastrear todas las pistas que sirvan para adaptar los servicios públicos a las nuevas necesidades del siglo XXI. Acaba de publicar Los tres grandes retos del Estado del bienestar (Ariel), un torrente de datos y razones en favor de lo público sin rastro de dogmatismo.

Diàlegs amb Barcelona

La conferència d’en Ricard Gomà, Revolucions quotidianes. Diàlegs amb Barcelona, ha estat el punt de partida per rellançar el procés de participació que ha de permetre concretar la proposta política d’ICV-EUiA per a la ciutat de Barcelona.

Per encetar aquest procés, en Ricard va comptar amb la participació de deu representants d'entitats que varen plantejat les seves reflexions o demandes sobre qüestions com la lluita contra la crisi, les polítiques de promoció de l'accés a l'habitatge, el model urbanístic i de mobilitat, l'acció comunitària, la pau, etc.

Un dels primers fruïts d’aquesta conferència són els 10 vídeos, un per a cada pregunta, en que el president del grup municipal d'ICV-EUiA, en Ricard Gomà, dona resposta a les diverses qüestions plantejades. Els podeu mirar clicant els 10 enllaços següents:

• Joan Carles Gallego. CC.OO. de Catalunya. CRISI ECONÒMICA
• Fina Rubio. Fundació SURT. DONA
• Montserrat Payès. Mestra d'una escola pública de l'Eixample. EDUCACIÓ
• Ada Colau. Observatori DESC. DRET A L'HABITATGE
• Albert Recio. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). URBANISME
• Ricard Riol. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). MOBILITAT
• Jaume Delclòs. Associació Catalana d'Enginyers sense Fronteres. MEDI AMBIENT
• Mònica Salas. Coordinadora d'entitats de la Sagrada Família. ACCIÓ COMUNITÀRIA
• Pau González. Consell de la Joventut d'Horta-Guinardó. AUTONOMIA PERSONAL
• Francesc Tubau. Plataforma Aturem la Guerra. PAU I DRETS HUMANS

A partir d’aquí, el procés de participació i diàleg és obert a tothom que hi vulgui fer aportacions. L’objectiu: construir un projecte de ciutat capaç d’incorporar, de manera àmplia, les necessitats i propostes de la gent de la nostra ciutat.

Per començar, us deixo amb la reflexió d'en Ricard Gomà de quin ha de ser el model d'urbanisme de la nostra ciutat.

6ª Assemblea d'ICV Barcelona

Aquest cap de setmana, de fet, la tarda de divendres i el matí de dissabte, hem celebrat la 6ª Assemblea d’ICV Barcelona.

Ha estat una assemblea tranquil·la, sense massa sorpreses. El més destacable, des del meu punt de vista, l’excel·lent intervenció d’en Ricard Gomà. Amb això no vull pas desmerèixer la resta d’intervencions que s’han produït al llarg de l’assemblea però, la d’en Ricard, m'ha motivat especialment.

I es que la millor garantia per sortir de la crisi, certament, són més i millors polítiques ecològiques i d’esquerres.

Si algú té curiositat, al bloc d’en Pere Nieto hi trobareu diversos articles escrits in situ, durant l’Assemblea.

A la pàgina web d'ICV Barcelona també hi trobareu notícies de l'Assemblea.

Jo vull aprofitar aquest espai per agrair molt sincerament la presència de l’associació d’alcohòlics recuperats TERAL a la nostra 6ª Assemblea de Barcelona.

Gràcies doncs a la Maria Gràcia Tort, presidenta de TERAL i, a la resta de membres de l’entitat que ens vareu voler acompanyar en la cloenda de l’Assemblea.

Raül Romeva: la veu dels qui no en tenen

En Raül Romeva vol continuar defensant, com a fet els darrers 5 anys, la veu dels menys poderosos, de la societat civil, al Parlament Europeu.

Diumenge 7 de juny, tots els qui volem fer sentir la nostra veu, els qui volem un gir d’esquerres i ecologista a Europa, tenim una opció clara de vot; ICV-EUiA.

Perquè cal que algú amb la capacitat de lideratge i de treball d’en Raül Romeva defensi i faci sentir els interessos dels qui no són escoltats perquè no són prou poderosos.

L’abstenció, crítica o no, és un xec en blanc pels 50 europarlamentaris que seràn escollits amb independència del nivell de participació electoral. Abstenir-se no canviarà res.

L’única garantia per fer front a la dreta europea, per fer noves polítiques, per aportar noves sensibilitats al Parlament Europeu és votar ICV-EUiA.

Crisi de dretes: solucions d'esquerres II

En resposta als comentaris fets arrel de la darrera entrada; Crisi de dretes: solucions d’esquerres.

ICV no estem cofois en absolut amb la situació actual, vivim una crisi estructural del capitalisme, una crisi que sorgeix a partir de la crisi financera internacional, però que a Espanya i també a Catalunya té efectes especialment devastadors.

Perquè a casa nostra la crisi ens afecta més que en altres països? Doncs perquè la nostra economia té peus de fang. Perquè durant la bonança econòmica dels darrers anys en lloc de reduir les desigualtats, els Governs del PP i també del PSOE van decidir baixar els impostos. Perquè en lloc d’apostar per un nou model industrial de alt valor afegit i potenciant nous sectors emergents, entre ells el de l’economia verda (que permetria crear 5 milions de nous llocs de treball), es va continuar fomentant el totxo i el sol i platja.

Algú pot dir de debò que a Barcelona estem pitjor? Només cal veure el pressupost de l’ajuntament i els seus nivells d’endeutament comparats amb els de Madrid per exemple. A Barcelona estem a anys llum de l’endeutament de Madrid, per això podem plantejar un increment del dèficit fiscal. I un sol exemple prou il•lustratiu, mentre a Madrid han congelat les beques de menjador per falta de pressupost i sota el pretext de la crisi, a Barcelona les hem universalitzat precisament per fer front a la crisi.

ICV no sols no estem cofois sinó que tenim propostes d’esquerres per fer front a aquesta greu situació econòmica, perquè les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els treballadors i les treballadores, ni les persones més vulnerables de la societat.

Certament cal gestionar de manera eficient i amb responsabilitat, però també cal atendre les necessitats de la gent. No té sentit mantenir la caixa plena de calers quan hi ha gent que ho està passant francament malament.

Per nosaltres les prioritats per fer front a la crisi són aquestes deu:

• 1. Defensar els drets socials. Necessitem més despesa social Davant la situació de crisi econòmica defensarem els drets dels treballadors i de les treballadores. La crisi no pot servir d’excusa per retallar les prestacions socials sinó que cal millorar les pensions, el salari mínim i els ajuts a les persones dependents.

• 2. L’habitatge, un dret per a tothom Cal ajudar aquelles famílies que no poden pagar el lloguer, o la hipoteca. Alhora s’han de construir més habitatges socials a preus assequibles, rehabilitar els edificis dels nostres barris, per millorar-los, i donar feina a les persones del sector de la construcció en atur.

• 3. Diners no només pels bancs, sinó també per a les persones Els diners que l’Estat deixi als bancs han de servir per millorar la situació econòmica de les empreses i de les persones. Els ciutadans i les ciutadanes han de saber quins bancs i caixes ha rebut diners públics.

• 4. Més impostos per als qui tenen més S’han d’aturar les contínues rebaixes d’impostos als rics, i apujar els impostos als qui tenen més beneficis. Alhora cal apostar per la fiscalitat amb criteris ecològics, i qui més contamini més pagui.

• 5. Més transport públic i més assequible Cal apostar per la mobilitat sostenible, creant abonaments de transport més econòmics que beneficiïn els qui més utilitzen el transport públic i els col•lectius que disposen de menys recursos.

• 6. Davant la crisi energètica, modernització ecològica Un del orígens de la crisi és ambiental i té a veure amb la dependència del petroli. Per tant, la superació de la crisi no es pot fer en contra del medi ambient. Cal apostar per les energies renovables i lluitar contra el canvi climàtic.

• 7. No als acomiadaments massius i indiscriminats Reclamem una actitud de fermesa del Govern de l’Estat i del Govern de la Generalitat davant els expedients de regulació d’ocupació. Els expedients de regulació d’ocupació no poden ser un xec en blanc per a les empreses.

• 8. Suport al sector industrial i a les seves empreses Cal deixar enrere l’economia basada només en l’especulació immobiliària i financera. Hem de defensar el teixit industrial amb ajuts públics a les empreses en crisi sempre que es garanteixi la seva continuïtat a Catalunya.

• 9. L’economia al servei de la gent Canviar els Estatuts del Banc Central Europeu per tal que tingui també com a objectius la creació d’ocupació i el desenvolupament sostenible.

• 10. Controlar l’economia i el mercat Creació d’un nou ordre financer global que sigui transparent, amb un banc central mundial, la desaparició dels paradisos fiscals i un impost global sobre els moviments de capital.

Crisi de dretes: solucions d'esquerres