divendres, 30 d’octubre del 2009

Cal fer net del tot

Tal com està el pati, es fa difícil obviar el tema de les corrupteles que han anat apareixent. Sense entrar en els diversos casos Gurtel, Palau, Santa Coloma... si que em sembla necessari fer algunes reflexions sobre la situació.
El que em sembla més greu és que el President Pujol pugui arribar a amenaçar amb estirar la manta i destapar ves a saber què, i que no passi res. Em sembla que com a ciutadans, a banda d’indignar-nos pel que està passant, hem de reclamar que es destapi tot i puguem fer net d’una vegada.
Em preocupa també l’estat d’ànim general, aquella sensació que plana i que reforça el tòpic de que tothom qui fem política som uns lladres i que els qui encara no hem fotut mà a la caixa és perquè no hem tingut ocasió de fer-ho. Aquesta percepció és greu perquè, a banda de que la gent honrada ens puguem ofendre, devalua encara més la imatge dels polítics, una imatge ja molt malmesa, i especialment perquè la desconfiança generada aboca encara més persones a la desafecció, a quedar-se a casa.
Ens agradi o no, el sistema democràtic, el millor dels sistemes dels que fins ara ens hem sabut dotar per governar-nos, necessita persones disposades a gestionar els conflictes, a fer política. Per tant, el que necessitem com a societat és controlar i garantir que aquestes persones siguin integres. Si els ciutadans ens quedem a casa no hi ha qui controli res de res. Necessitem just el contrari, gent informada i implicada, que demani rendició de comptes als qui governen.
Com a ciutadana, reclamo més control social per garantir que ningú pugui tapar res amb cap manta, i que la justícia actuï amb tota la contundència davant de qualsevol corruptela.

dijous, 8 d’octubre del 2009

La retòrica de CIU

CIU comença a fer campanya amb 100 propostes d’aparador. Molta retòrica però poques propostes concretes, moltes formulacions genèriques i ambigüitats i moltes referències a potenciar el que ja existeix. Un discurs molt maquillat i gens clar, i moltes propostes amb “trampa” com per exemple la numero 21:
Crearem 10.000 places d'escoles bressol d'acord amb un sistema mixt en el que, mantenint les escoles bressol existents, donarem resposta a la demanda existent per evitar que més de 5.300 famílies de Barcelona es quedin sense plaça. El nostre model inclou convenis amb centres escolars i entitats d'iniciativa social amb un procediment d'acreditació, garantia de qualitat i sistemes de control.
La traducció de tanta retòrica, en aquest cas, és que es farà un conveni amb les escoles bressol privades que ja existeixen de manera que les places ja existents contaran entre aquestes 10.000. Per tant, no es crea 10.000 noves places sinó que es consolida les places privades que ja existeixen. Com sempre, CIU no aposta pels serveis públics, no ho ha fet mai.
Amb el model de CIU, ens volen tornar a dur cap a la privatització dels serveis. El curs 2003-2004, amb CIU governant a Catalunya, només el 39% dels alumnes entre 0 i 3 anys assistien a escoles bressol públiques a Catalunya. Amb el Govern d'esquerres a la Generalitat, la proporció de places públiques ha anat incrementant. El curs 2008-2009, el 52% de places eren públiques. I enguany s’ofereixen 50.117 places públiques de llars d’infants a Catalunya, més del doble que en el curs 2003-2004.
A Barcelona, el model d'escola bressol actual preveu doblar les places públiques d’educació infantil en 3 anys, fins arribar a les 7.500 places públiques, 99 equipaments municipals en funcionament. Per al curs 2011-2012, l'Ajuntament vol tenir acabats 52 centres nous: 10 substituiran escoles que han quedat fora dels estàndards actuals. Vint escoles més es faran en centres de Primària, i les 22 restants, en solars que o bé ja eren municipals o que el consistori ha comprat.
És evident que amb l’important increment de la demanda per accedir a l’educació infantil cal continuar treballant per incrementar encara més l’oferta de places públiques a la ciutat, i fer-ho a un ritme encara més ràpid si és possible. De fet, cal anar cap a la universalització de l'educació infantil, però amb una oferta pública i de qualitat.