dilluns, 31 de març del 2008

El QUÈ i el COM

El QUÈ és fonamental però el COM no deixa de ser important i de fet, pot acabar essent determinant. La gestió de l’aigua, per fer front a l’aguda situació de sequera que patim, n’és un clar exemple.
En un moment qualificat ja de crisi i emergència, el COM, la manera com expliquem clarament la situació i els motius que ens obliguen a prendre mesures d’excepció que en circumstàncies normals rebutjaríem, és vital.
La nostra postura d’oposició als transvasaments és clara i no ha canviat. En aquest sentit, plantejar el transvasament d’aigua del Segre pot veure’s efectivament com una contradicció i, de fet, el transvasament no seria sobre la taula si no fos per la situació de crisi en que ens trobem.
Diria que és una mica allò de solucions desesperades per a situacions desesperades. I precisament per això, penso que hauríem d’haver plantejat l’opció del transvasament del Segre de forma absolutament clara i transparent des de bon començament. Amb prou temps i calma per fer entendre a la gent que la situació què vivim és tant greu que hem estudiar totes les opcions al nostre abast.
En aquest sentit, l’esforç que s’està fent des de la Conselleria és important. La inversió per recuperar aqüífers, pous i treure aigua d’allà on sigui possible és de 177 milions d’euros, que es diu ràpid. Però fins que puguem obtenir aigua de les dessalinitzadores, el 2009, no es pot garantir el subministrament per a l’ús de boca a l’àrea metropolitana de Barcelona sense transvasar aigua d’allà on n’hi hagi.
Crec sincerament que la por ens ha traït. Hem tingut por que se’ns acusés de caure en contradicció, i potser el més raonable hauria estat assumir explicita i obertament la situació contradictòria a la que ens aboca la crisi de l’aigua.
La set és un argument tant potent que, ven explicada, la gent hauria entès la situació en que ens trobem.
La por a no ser entesos ens ha situat en un escenari de descrèdit que no ens podem permetre. Serà difícil però ara, a banda de gestionar la sequera, toca recuperar la confiança perduda.

dijous, 13 de març del 2008

Després de la patacada...

Els resultats electorals ens han de fer pensar. A banda dels factors conjunturals de bipolarització i de vot útil cap als socialistes, alguna cosa està passant quan no arribem a la gent i perdem suport del electorat que ens va votar el 2004. A les municipals ja varem patir una primera davallada i ara sembla que la tendència es confirma. Quin és el motiu?

Se’m fa difícil trobar una resposta. I és què el company Pere Nieto té raó quan diu que possiblement vivim en una bombolla.

Probablement és per això que encara ara tinc la sensació que hem fet una magnífica campanya amb un magnífic candidat i en canvi la dura realitat és que hem tingut uns resultats negatius i hem perdut força.

Les darreres conteses electorals ens han dut sorpreses gens positives. La realitat ha resultat ben diferent de l’expectativa. Perquè?

  • Potser som un partit que desperta simpaties però que en el moment decisiu no aconsegueix traduir les simpaties en vots?
  • Potser ens costa tenir presencia en el dia a dia polític? Alguns mitjans de comunicació ens ignoren completament i qui no surt als mitjans no existeix.
  • Potser acabem arribant sols a un entorn que ja és molt nostre i no som capaços d’anar més enllà, d’apropar-nos a gent que podria ser pròxima a les nostres idees si ens conegués?
  • Potser cal renovar-nos un cop més i recuperar la frescor que és tant pròpia del nostre partit?

Probablement tot hi té a veure, i segur que hi ha altres elements que ara mateix se’m escapen però arribats en aquest punt, la qüestió és:

  • Com fem entendre a la gent progressista i d’esquerres, als qui ens tenen simpatia, que el vot a ICV és útil i els pot representar millor que altres opcions avui més majoritàries?
  • Com suplim la nostra absència als mitjans de comunicació?
  • Com ampliem el nostre entorn i arribem a més gent?
  • Com incorporem noves idees i debats i ens renovem?

Se’m acut una resposta, segur que no és l'única solució però em sembla un element especialment important. Se’m acut que ICV hem de mantenir un peu a les institucions però al mateix temps hem de reforçar i ampliar el nostre peu al carrer.

No és una idea nova i certament no és empresa fàcil, però avui per avui és ineludible. Trobo que hem d’ampliar i mimar especialment la nostra xarxa relacional, la nostra base social, i això passa per cuidar i ampliar les relacions amb entitats i col·lectius afins, ecologistes, feministes, d’esquerres...

I alhora també passa per enfortir la organització de base. Cal fer pinya, hem de fer un esforç totes i tots, la militància de base, per fer arribar la nostra veu arreu. Cal compartir i explicar més que mai el projecte d’ICV des de la proximitat. Cada un de nosaltres ha de ser un altaveu d’ICV en el dia a dia, hem de contagiar la nostra il·lusió als qui ens envolten.

Sóc conscient que no estem en el millor moment. Precisament per això cal posar tota la carn a la graella. Sempre em estat gent compromesa, amb valors i conviccions. Ara cal esforçar-nos més que mai per explicar el nostre projecte i alhora cuidar la gent que ens és propera, fer-los partícips d’aquest somni de l’esquerra que volem deixi de ser somni per ser realitat.

dilluns, 10 de març del 2008

L'endemà

Els resultats electorals no han estat els que esperava. Admeto que tenia confiança que la gent no cauria en el parany del vot útil, del vot de la por, del mal menor. M’equivocava.
Sempre costa acceptar un mal resultat, avui també se’ns fa difícil, però no podem caure en el desànim. Cal continuar treballant més que mai perquè tenim projecte, continuem tenint un magnífic candidat, ara diputat, i continuem representant el somni de l’esquerra.
Llàstima que aquesta opció nostra, la de l’esquerra transformadora, no és la de la majoria. Què hi farem? Això ja ho sabíem.
Ànims companyes i companys, perquè moltes i molts continuem creient en les solucions justes, lògiques i valentes, en les alternatives transformadores i de futur.
Joan, pots estar segur que tens tot el suport de la nostra gent. Avui com sempre sabem que ens continuaràs fent sentir orgullosos de formar part d’aquest projecte compartit que és Iniciativa per Catalunya Verds.
Més enllà dels resultats, gràcies per la feina feta, gràcies per representar allò en que creiem i, gràcies per mantenir viu el somni de l’esquerra.

dimarts, 4 de març del 2008