
dilluns, 31 de març del 2008
El QUÈ i el COM

dijous, 13 de març del 2008
Després de la patacada...
Els resultats electorals ens han de fer pensar. A banda dels factors conjunturals de bipolarització i de vot útil cap als socialistes, alguna cosa està passant quan no arribem a la gent i perdem suport del electorat que ens va votar el 2004. A les municipals ja varem patir una primera davallada i ara sembla que la tendència es confirma. Quin és el motiu?
Se’m fa difícil trobar una resposta. I és què el company Pere Nieto té raó quan diu que possiblement vivim en una bombolla.
Probablement és per això que encara ara tinc la sensació que hem fet una magnífica campanya amb un magnífic candidat i en canvi la dura realitat és que hem tingut uns resultats negatius i hem perdut força.
Les darreres conteses electorals ens han dut sorpreses gens positives. La realitat ha resultat ben diferent de l’expectativa. Perquè?
- Potser som un partit que desperta simpaties però que en el moment decisiu no aconsegueix traduir les simpaties en vots?
- Potser ens costa tenir presencia en el dia a dia polític? Alguns mitjans de comunicació ens ignoren completament i qui no surt als mitjans no existeix.
- Potser acabem arribant sols a un entorn que ja és molt nostre i no som capaços d’anar més enllà, d’apropar-nos a gent que podria ser pròxima a les nostres idees si ens conegués?
- Potser cal renovar-nos un cop més i recuperar la frescor que és tant pròpia del nostre partit?
Probablement tot hi té a veure, i segur que hi ha altres elements que ara mateix se’m escapen però arribats en aquest punt, la qüestió és:
- Com fem entendre a la gent progressista i d’esquerres, als qui ens tenen simpatia, que el vot a ICV és útil i els pot representar millor que altres opcions avui més majoritàries?
- Com suplim la nostra absència als mitjans de comunicació?
- Com ampliem el nostre entorn i arribem a més gent?
- Com incorporem noves idees i debats i ens renovem?
Se’m acut una resposta, segur que no és l'única solució però em sembla un element especialment important. Se’m acut que ICV hem de mantenir un peu a les institucions però al mateix temps hem de reforçar i ampliar el nostre peu al carrer.
No és una idea nova i certament no és empresa fàcil, però avui per avui és ineludible. Trobo que hem d’ampliar i mimar especialment la nostra xarxa relacional, la nostra base social, i això passa per cuidar i ampliar les relacions amb entitats i col·lectius afins, ecologistes, feministes, d’esquerres...
I alhora també passa per enfortir la organització de base. Cal fer pinya, hem de fer un esforç totes i tots, la militància de base, per fer arribar la nostra veu arreu. Cal compartir i explicar més que mai el projecte d’ICV des de la proximitat. Cada un de nosaltres ha de ser un altaveu d’ICV en el dia a dia, hem de contagiar la nostra il·lusió als qui ens envolten.
Sóc conscient que no estem en el millor moment. Precisament per això cal posar tota la carn a la graella. Sempre em estat gent compromesa, amb valors i conviccions. Ara cal esforçar-nos més que mai per explicar el nostre projecte i alhora cuidar la gent que ens és propera, fer-los partícips d’aquest somni de l’esquerra que volem deixi de ser somni per ser realitat.