Compartint taula

Ahir es presentava el projecte Compartint Taula, una iniciativa d’ACRA amb el suport de les administracions locals i la Generalitat per oferir àpats a persones grans en situació de dificultat social.

 

Aquest és un projecte positiu en molts sentits; no sols perquè contribueix a millorar l’alimentació de persones grans que ho necessiten, sinó perquè a més contribueix a que aquestes persones que normalment viuen soles, surtin de casa seva per relacionar-se amb altres persones grans, i amb professionals del sector, i establir nous vincles socials fonamentals per al seu benestar.

 

A més contribueix a trencar amb la vella imatge del que havien estat les residències i centres de dia, una imatge que fa que encara avui moltes persones grans prefereixin continuar a casa, encara que hi visquin soles i amb no poques dificultats.

 

Un altre tema és el de la possibilitat d’accedir als diversos equipaments per a gent gran; pisos amb serveis, residències, centres de dia... per manca de places públiques i per l’elevat cost que suposa una plaça en aquests tipus de serveis, en relació a les pensions de la majoria de persones grans... Però aquest és un altre debat que certament cal abordar molt seriosament i amb urgència si aspirem a preservar els nostres drets i benestar al llarg de tota la vida, també en les darreres etapes.

 

Benvinguda doncs la iniciativa Compartint Taula en un moment en que cal ser més imaginatius que mai i col·laborar per fer front a les dificultats de tantes persones grans que avui no tenen cap garantia de benestar ni poden triar com viure la seva vellesa.

 

 

amb la sanitat no

El Govern de les retallades de CIU, s’ha quedat sol amb les tisores a la mà per retallar la sanitat pública de Catalunya.

Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i que presideix el Consell Assessor del Govern de Mas pel que fa a la sanitat, ha fet pública la seva oposició a les mesures que des de la conselleria de Boi Ruiz es pretén impulsar.

Unes mesures que s’estan plantejant de forma totalment improvisada, sense criteri, traslladant la responsabilitat de retallar als centres sanitaris, i sense un projecte clar al darrera.

Unes retallades que a més s’estan produint sense l’assessorament dels experts, vista la reacció de Miquel Vilardell que podeu escoltar clar i català fent clic a l’enllaç: declaracions de Miquel Vilardell.

I per si fos poc, a més, Francesc Homs, portaveu del Govern ha estat mentint descaradament intentant fer creure que la tisorada no afectava la qualitat del servei!

Avui sembla que CIU intenta fer marxa en darrera i desdir-se d'algunes mesures. Ja veurem en què quedarà tot plegat.

   

La conclusió, tenim un Govern de CIU a la Generalitat sense projecte, sense criteri, i sense vergonya.

10% retallada 0% criteri

Estic assistint, cada dia més indignada, a les retallades indiscriminades de CIU. La tisorada general és una mostra clara de la falta de criteri del govern de CIU a la Generalitat. No sols és tracta d’un govern sense capacitat de prioritzar i mantenir allò que és imprescindible, sinó que a més avui podem dir que els qui estan governant el país no tenen cap sentit de la justícia ni de l’equitat.

Certament, plantejar una retallada generalitzada del 10% o la xifra que sigui, de manera indiscriminada a tots els departaments és una irresponsabilitat i atempta contra els serveis bàsics, la sanitat, l’educació, la justícia... Que ens hem begut l’enteniment? Doncs sembla que si.

CIU esta aprofitant l’excusa de la crisi per retallar l’estat del benestar i carregar-se els serveis públics que ni Mas, ni Duran no utilitzen perquè ells, “pel bé del país” van a la privada. La perversió del discurs del govern de la Generalitat és tant gran que ens pretenen fer creure que no hi ha més remei que carregar-se els serveis públics per salvar els catalans però alhora ens volen fer creure que cal desgravar les mútues privades perquè fan un “gran servei” i ampliar els concerts amb centres educatius que segreguen l’alumnat (nens i nenes separats no fos cas...) mentre retallen els serveis de les escoles públiques. 

La conclusió és que no hi ha diners per als serveis públics però si per a les privades. I no és pas que el servei privat ens surti més barat! És que ja els està bé desmantellar el sistema públic, uns serveis de l’estat del benestar que no interessen, que no fan negoci. Això si, sempre vestint-ho de catalanitat, fent el que convé als catalans??? Quines penques!! 

Si es que ens diuen a més què el tancament de plantes d’hospital i quiròfans no empitjorarà el servei sanitari! Que ens prenen per rucs? Volen dir que les llistes d’espera més llargues no tenen cap efecte? Ara si, tal com deia el conseller Boi Ruiz tots cap a la mútua i aquí pau i després glòria. 

Perquè al final, el que a CIU li interessa no és altra cosa que tenir contents als seus “amics”, i per això el més urgent i necessari pel país és acabar amb l’impost de successions, que les mútues privades desgravin, i que a les escoles públiques es porti uniforme, que així no haurem de veure calçotets i tangues. Això sí que és visió política i el demés són tonteries. 

Si aquest és el “govern dels millors”, millor que s’haguessin quedat a casa!

La retòrica de CIU

CIU comença a fer campanya amb 100 propostes d’aparador. Molta retòrica però poques propostes concretes, moltes formulacions genèriques i ambigüitats i moltes referències a potenciar el que ja existeix. Un discurs molt maquillat i gens clar, i moltes propostes amb “trampa” com per exemple la numero 21:

“Crearem 10.000 places d'escoles bressol d'acord amb un sistema mixt en el que, mantenint les escoles bressol existents, donarem resposta a la demanda existent per evitar que més de 5.300 famílies de Barcelona es quedin sense plaça. El nostre model inclou convenis amb centres escolars i entitats d'iniciativa social amb un procediment d'acreditació, garantia de qualitat i sistemes de control.”

La traducció de tanta retòrica, en aquest cas, és que es farà un conveni amb les escoles bressol privades que ja existeixen de manera que les places ja existents contaran entre aquestes 10.000. Per tant, no es crea 10.000 noves places sinó que es consolida les places privades que ja existeixen. Com sempre, CIU no aposta pels serveis públics, no ho ha fet mai.

Amb el model de CIU, ens volen tornar a dur cap a la privatització dels serveis. El curs 2003-2004, amb CIU governant a Catalunya, només el 39% dels alumnes entre 0 i 3 anys assistien a escoles bressol públiques a Catalunya. Amb el Govern d'esquerres a la Generalitat, la proporció de places públiques ha anat incrementant. El curs 2008-2009, el 52% de places eren públiques. I enguany s’ofereixen 50.117 places públiques de llars d’infants a Catalunya, més del doble que en el curs 2003-2004.

A Barcelona, el model d'escola bressol actual preveu doblar les places públiques d’educació infantil en 3 anys, fins arribar a les 7.500 places públiques, 99 equipaments municipals en funcionament. Per al curs 2011-2012, l'Ajuntament vol tenir acabats 52 centres nous: 10 substituiran escoles que han quedat fora dels estàndards actuals. Vint escoles més es faran en centres de Primària, i les 22 restants, en solars que o bé ja eren municipals o que el consistori ha comprat.

És evident que amb l’important increment de la demanda per accedir a l’educació infantil cal continuar treballant per incrementar encara més l’oferta de places públiques a la ciutat, i fer-ho a un ritme encara més ràpid si és possible. De fet, cal anar cap a la universalització de l'educació infantil, però amb una oferta pública i de qualitat.

pensant ja en les vacances...

Últimament estic desapareguda del bloc però, és que no dono abast. Aquest any, com mai, necessito que arribin les vacances.

La feina, el districte en plena època de festes majors, el dia a dia quotidià que no perdona, les ganes de canviar el xip, que ja és estiu, la calor, el cansament acumulat, el bloc abandonat, el facebook esperant ser actualitzat, el hi5 per descobrir...

Hi ha tants temes d’actualitat per comentar que em toca triar. I en trio un parell que em preocupen especialment.

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que el Departament d’Educació vol aprovar peti qui peti i si no vigilen encara petarà alguna cosa. El posicionament d’ICV en aquest sentit ha estat molt clar. No recolzarem la llei si no manté l’esperit del Pacte Nacional per l’Educació i permet superar el model de doble xarxa escolar (pública i privada) de Catalunya. La llei ha d’establir garanties per la gratuïtat de l’educació i la corresponsabilitat de tots els centres finançats amb fons públics en qüestions com l’acollida d’alumnes nouvinguts.

El desplegament de la Llei de Serveis Socials amb la recent regulació de la figura de l’assistent personal, motiu de celebració, i la imminent aprovació també de la Cartera de serveis socials 2008-2009. La cartera, tot i la seva magnitud o justament per això, pel que podria ser i malauradament no és, genera certa decepció. La cartera ha de recollir tots els serveis i prestacions a “disposició” dels ciutadans per bé que, avui per avui, el 60% d’aquestes prestacions estan subjectes a la disponibilitat de pressupost. Som doncs encara molt lluny de garantir drets.

El tema estrella de l’estiu però, és i serà el finançament. Un finançament que ens fa anar de cap des de fa dies i que si la cosa no canvia molt ens farà mal de cap aquest agost. Sols ens queda demanar el compliment estricte de l’Estatut.

Jo el 4 d’agost començo les vacances i procuraré desconnectar de tot. Aquest any si; relax, tranquil·litat i, agafar forces pel setembre que ve carregat d’activitat.

Habitatges d'inclusió

Avui hem sabut que la Generalitat cedirà una part dels pisos que rep, procedents d’herències de persones sense familiars ni hereus coneguts, per a que passin a formar part de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, que coordina la Fundació Un Sol Món.

En comptes subhastar tots els pisos i repartir els diners recaptats entre les entitats de caràcter assistencial o cultural sense ànim de lucre, una part d’aquests habitatges seran destinats a incrementar la oferta d’habitatges tutelats per a persones que han iniciat processos d’inclusió.

Aquesta és una excel·lent notícia i una mostra més de que tot i les dificultats de la situació, tenim pacte nacional per l’habitatge i polítiques d’habitatge. És obvi que, en qüestió d’habitatge, des de la planificació fins a la concreció d’un projecte passa un temps llarg que dificulta conèixer i veure el què s’està fent. S’estan construint pisos protegits arreu de Catalunya i s’està incrementant el nombre d’habitatges de lloguer a preus concertats però, amb les actuals dificultats d’accés a l’habitatge sembla que les solucions no arribin mai i quan arriben fem curt...

Iniciatives com la d’incorporar els pisos heretats per la Generalitat al parc d’habitatges tutelats, ajuden a veure com s’està treballant perquè l’accés a un habitatge digne, sigui un dret efectiu i una realitat.

Serveis Socials, 4a pota de l'Estat del Benestar

Els serveis socials han de ser, sens dubte, la quarta pota de l’Estat del Benestar.

Darrerament hem viscut alguns avenços en aquesta línia, amb l’aprovació de lleis importantíssimes com la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, i la Llei de Serveis Socials.

Per primera vegada comptem amb un marc jurídic que reconeix el caràcter universal, garantit i exigible, dels serveis i prestacions socials. Estem doncs en el bon camí. Cal desenvolupar però aquest marc legal i, aquí és on hi hem de posar el coll perquè som encara lluny de garantir l’accés universal a molts serveis que entenem haurien de ser per a tothom.

En aquest moment, s’està treballant per l’aprovació de la Cartera de Serveis Socials 2008- 2009. La Cartera és la que ha d’omplir de contingut el nou marc jurídic que tenim de manera que, una cartera de serveis ambiciosa i de màxims suposaria el salt qualitatiu i quantitatiu fonamental que molts esperem. Al mateix temps però, una cartera de mínims no aportaria cap canvi en positiu sinó la simple classificació o catàleg dels serveis existents i la absoluta decepció de les expectatives generades amb les lleis aprovades.

Som doncs, en un moment clau. Un moment fonamental per continuar avançant en drets universals, en autonomia i dignitat humana, i en més benestar per a les persones. L’alternativa, decebre les expectatives creades a milers de persones. Ja cal que no ens equivoquem.

Ha arribat el moment d’articular en la pràctica la quarta pota de l’Estat del Benestar, la de l’autonomia personal per a tots i totes.

No serà tasca fàcil. N'és una mostra el primer any de desplegament de la Llei de la Depandència.

Un pas més cap a la LEC

Sembla que finalment tenim avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya. Amb un text que tanca la porta a la temuda privatització que, en el document inicial de bases, era un dels elements més polèmics.

La nova legislació estableix un model educatiu propi que busca incrementar l’equitat i l’excel·lència, i incrementar l’èxit escolar. I ho fa a partir de tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. Més suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i serveis educatius, més reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema.

Es creen zones educatives com a instrument per fer més propers els centres i l’administració. Cada zona educativa haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, i gestionar recursos humans amb el professorat adscrit a cada zona.

A banda, cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.

Tot i que caldrà mirar el text amb detall, si que vull destacar un parell d'elements que em semblen especialment positius, a banda dels ja esmentats.

En primer lloc que, sembla que l’avantprojecte de la LEC contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i beques-salari. Tant de bo aconseguim articular un sistema de beques amb cara i ulls, que permeti avançar cap a l'equitat real. Caldrà veure en què es tradueixen cada una d'aquestes beques, com es concreten i quants recursos s'hi destinen.

També celebrar, pensant especialment en aquella gent que hi dedica hores i hores de manera desinteressada, que per fi es reconeix l’educació en el Lleure com a educació no formal. Esperem que aquest reconeixement estigui a l'alçada de les espectatives. En qualsevol cas, amb tota la prudència, felicitats a la gent del lleure! Ja tocava.

1 vot = 400 €

400 euros. És això el que val un vot, Sr. Zapatero?

Ja es veu que aquesta promesa del PSOE és una bestiesa electoralista. Cal dir alguna cosa, el que sigui, per no perdre en aquesta escalada de verborrea i promeses enfrontades amb el PP.

Després potser no caldrà complir les promeses oi, Sr. Zapatero? La darrera legislatura el govern ha incomplert la majoria de promeses que havia fet. Per què aquesta vegada hauria de ser diferent?

El govern de ZP i el PSOE ja no sols treuen pit perquè la darrera legislatura van estalviar i ara tenen superàvit, ara a més a més, treuen pit perquè han decidit repartir uns calerons si tot els va bé...

Tant és si van escatimar el finançament destinat a polítiques socials com la Llei de la dependència. Els xecs son molt més vistosos i surten millor a la foto.

I que passa si ja no sabem que dir ni que inventar-nos per a fer el xec? Doncs no res, repartim diners, tothom igual i en pau.

I no ens caldrien aquests diners per a tirar endavant noves polítiques socials, que falta ens fan, la pròxima legislatura? Vol dir que anem sobrats quan som a la cua d’Europa en despesa social?

Si no en teníem prou amb el xec nadó, ara el PSOE demostra la seva falta de criteri i d’imaginació amb la promesa de repartir 400 euros de manera indiscriminada. Ni tant sols han fet l’esforç d’imaginar en què podrien destinar el xec! Per a què? Qui és el llest que no vol 400 euros?

El PSOE i Zapatero subestimen a la gent. Pensen que ens poden comprar, a darrera hora i a preu de saldo.

Quantes ocurrències i animalades haurem de suportar fins al 9 de març? Ja cal que ens carreguem de paciència.

1.509 habitatges

Aquest cap de setmana quedava resolt el sorteig de 1.509 habitatges de protecció oficial però eren prop de 55.000 les sol·licituds per a accedir a una d'aquestes vivendes protegides a la ciutat de Barcelona.

De nou sembla ben clar que hi ha molta feina a fer. El desenvolupament de la Llei del dret a l'habitatge a Catalunya és més urgent i necessari que mai.

La construcció de nova vivenda porta el seu temps i, la situació actual demana la major brevetat possible. En aquest sentit, cal apostar fermament per aquelles mesures que permetin fer créixer el parc de vivenda de lloguer i penalitzar els habitatges buits, per molt sagrada que sigui la propietat privada, es torna del tot raonable per a que el dret a un habitatge digne sigui més que una declaració d'intencions sobre el paper.

EDUCACIÓ sí però LAICITAT també.

Dissabte 18 de novembre, en el marc del Dia Universal dels Drets de la Infància, Associacions i Federacions educatives de Barcelona s’unien en la Marxa Educativa per a reivindicar la tasca dels agrupaments escoltes, centres d’esplai i moviments infantils i juvenils a la ciutat de Barcelona, on prop de 200 entitats treballen l’associacionisme educatiu. Les demandes d’aquestes entitats fonamentalment passen per un major reconeixement, més finançament i més espais per al desenvolupament de la seva activitat.

Doncs bé, tot i considerar aquestes demandes del tot lícites, la vàlua de la tasca que realitza l’associacionisme educatiu és inqüestionable, no deixo de tenir certs dubtes quan penso a qui són dirigides i qui és que les fa.

M’explico; no veig gens clar que l’Administració, en aquest cas l’Ajuntament, hagi de finançar entitats vinculades a l’Església, en una societat que es reconeix a si mateixa com a eminentment laica. Les entitats amb aquests vincles s’haurien de plantejar si els volen mantenir o no, i si la resposta és que sí, que mantenen el seu origen religiós, em sembla que el més lícit és que dirigeixin les seves demandes de finançament i espais a l’Església i no pas a l’Ajuntament.

No qüestiono la bona voluntat de les entitats que han participat a la Marxa Educativa, laiques o no, però cal plantejar seriosament si l’associacionisme educatiu ha de continuar de la mà de l’Església, i si és així, no som el conjunt de la ciutadania els que n’hem d’assumir el finançament.

L’Ajuntament ha d’apostar per l’educació pública dins i fora de l’escola, però aquesta educació ha de ésser clarament LAICA.

Cal assumir definitivament i clara, la laicitat de la nostra societat, i acabar amb els tradicionals privilegis de l’Esglesia Catòlica que de manera més o menys encoberta continua fent de les seves allà on pot.