Darrerament, algunes de les actuacions judicials sembla que ens retornin al passat. El segrest del setmanari El Jueves fou un esdeveniment si més no sorprenent, i jo afegiria excessiu, desmesurat, i més propi d’un altre temps en que la censura era pràctica habitual. Caldrà veure com s’acaba de resoldre la qüestió. Els responsables de la revista han estat imputats per un delicte d’injúries contra la Corona. La fiscalia potser n’està fent un gra massa. Tot i que la portada censurada és prou bèstia, no es pot dir que no estigui en la línia del que El Jueves acostuma a publicar... El Jueves ja ha respost com no podia ser d’una altra manera, amb humor, amb una nova portada de rectificació... Però entenc que cal reflexionar si és adequat que l’Audiència Nacional pugui continuar adoptant mesures com aquesta, que atempten clarament contra la llibertat d’expressió, més enllà de que siguin efectives o no. La qüestió no és replantejar el segrest de publicacions perquè ha quedat desfasat davant dels nous mitjans de comunicació i difusió i per tant ja no és efectiu, com deia de la Vega. Tampoc no veig clar que el Govern es limiti a declarar que “ni apoya ni deja de apoyar estas decisiones”. Una cosa és el respecte a la separació de poders i una altra és fugir d’estudi. Dit això, la meva indignació ha estat majúscula quan m’he assabentat de la decisió del jutge de família Fernando Ferrín , de Murcia. El Sr. Ferrín, ha disposat retirar la custodia de dues menors a la seva mare, perquè la seva orientació sexual influeix de forma negativa en l’educació i el creixement de les nenes. On anirem a parar? Els arguments del jutge diuen literalment: "¿Por qué la condición homosexual perjudica a los hijos?. Pues, en definitiva, y como decía el demandado, porque los hijos tiene derecho a un padre y a una madre, no a dos madres o a dos padres. Los más prestigiosos especialistas así lo determinan. No hace falta siquiera para ello ser especialista: el sentido común (que a veces es el menos común de los sentidos) así lo dice. El hombre y la mujer son complementarios entre sí. Dos mujeres o dos hombres, no". "Es el ambiente homosexual el que perjudica a los menores y que aumenta sensiblemente el riesgo de que éstos también lo sean"
Sembla que no és la primera vegada que aquest jutge oblida allò de la no discriminació, que també inclou entre els motius de respecte el de la orientació sexual. Entorpir l’adopció d’una criatura a una parella de dones o fer triar a una mare entre les seves filles o la parella, és inadmissible. No sembla raonable que aquells qui apliquen la llei siguin els primers que la respectin? No es pot permetre de cap manera, la persistència d’aquest tipus d’actituds entre els jutges. La justícia no pot ser arbitraria, ha de respectar la llei i la constitució, si no ho fa no és justícia.
dimarts, 24 de juliol del 2007
dimecres, 11 de juliol del 2007
Govern d'oposició i oposició de govern?
Com era d’esperar, la nova situació a l’Ajuntament de Barcelona, amb el govern en minoria, suposa majors dificultats per a la gestió del dia a dia i genera nous conflictes amb la oposició. El primer d’aquests ha estat la falta d’acord, sobre la capacitat decisòria de les comissions de plenari. Fins ara, la majoria del govern a l’Ajuntament garantia l’acord entre el que s’aprovava a les comissions i el propi govern. Però en el nou escenari actual... Que passa quan l’oposició, que te majoria, aprova una proposició sense arribar a un acord amb el govern que l’ha de tirar endavant? Aquesta proposició ha de prosperar igualment o cal que el govern estigui d’acord en impulsar-la? El sentit comú em diu que difícilment es pot obligar a un Govern a tirar endavant polítiques contraries al seu ideari o posicionament. Si no hi ha un mínim acord, si el Govern no les comparteix en absolut, com cal esperar que les tiri endavant? Seria legítim que s’impulsessin polítiques contraries a un Govern que, majoritari o no, ha estat elegit lliurement i és fruit del sistema democràtic vigent? La meva opinió és que no però, caldrà esperar a veure què diu l’informe que s’ha demanat als serveis jurídics de l’Ajuntament. Si tot i amb això, no s’arribés a un acord entre els diversos grups municipals, hauríem d’esperar una resolució dels tribunals. Ja veurem quin és el veredicte dels experts però sempre m’ha semblat que fer cas del sentit comú és el més encertat i pràctic. No sé si hi estareu d’acord...
divendres, 6 de juliol del 2007
Duran i els socialistes...
El debat sobre “el estado de la nación” ha deixat entreveure un possible canvi en les aliances del PSOE. Altra vegada, sembla que els socialistes volen mostrar una imatge de moderació i de centre, potser pensant en les Generals, que ja no queden tant lluny.
Que els socialistes donin prioritat al suport parlamentari de CIU i no dels partits d’esquerres, trobo que és un error absolut.
El PSOE, altra vegada intenta arribar al votant moderat i de centre, aquell que depenent de la ocasió tant pot votar PSOE com PP, i en canvi, va oblidant el votant d’esquerra que li seria més propi.
Si bé és cert que la postura extrema del PP, cada vegada més a la dreta, pot afavorir la captació del vot de centre per part dels socialistes, no deixa de ser també veritat que aquest anar desplaçant-se cap al centre-dreta, obviant les polítiques d’esquerres, a la llarga pot penalitzar-los més que afavorir.
Per molt importants que siguin algunes de les polítiques d’esquerres que el Govern ha tirat endavant, estic pensant per exemple en les lleis de matrimonis i d’adopcions entre persones del mateix sexe, no n’hi ha prou. No n’hi ha prou si després s’aproven altres lleis que semblen més de dretes que d’esquerres, com la darrera reforma fiscal.
Penso que els socialistes s’equivoquen amb aquesta actitud. Si bé tenen l’as a la màniga del vot útil, molta gent els votarà pensant en evitar un govern del PP, a la llarga la gent d’esquerres no perdona.
Un partit d’esquerres ha de fer polítiques d’esquerres i cercar suports preferentment d’esquerres. Amb el PSOE actual, el de la moderació, ens quedem amb una esquerra de pega. Amb uns partits realment d’esquerres que deixen de ser els aliats preferents del Govern, cada vegada seran menys les polítiques d’esquerres que tiraran endavant.
Un PSOE de la mà de CIU i Duran Lleida no pot ser altra cosa que un partit de centre-dreta cada vegada més a la dreta.
L’única manera de mantenir un Govern d’esquerres és que la gent abandoni la idea del vot útil i votin als partits d’esquerres de debò, per molt que no siguem majoritaris. Amb una esquerra més forta, el PSOE potser s’ho repensa abans de donar el “si vull” definitiu a CIU.
Votar PSOE no és garantia d’evitar la dreta al govern. Fer créixer els partits d’esquerres de debò, de manera que el PSOE hagi de pactar amb l’esquerra per fer govern és l’única garantia. No hi ha vot més útil que el d’esquerres.
dimecres, 4 de juliol del 2007
Infrastructures i inversions
Sembla que alguns dels temes inclosos a l’Estatut de Catalunya comencen a desencallar-se. Caldrà acabar-los de concretar però, segons les paraules del President Zapatero, el traspàs de Rodalies podria produir-se al gener del 2008 i, de cara al setembre, la Generalitat podria entrar en la gestió del nou consorci de El Prat, intervenint de manera decisiva en l’adjudicació de la nova terminal de l’aeroport. Està clar que fins que no estigui al sac i ben lligat... no diguis blat. Caldrà estar al atents, a veure en quines condicions es produeix el traspàs de la Renfe i com s’acaba resolent la gestió de El Prat. Ara bé, tot i que les coses no van al ritme que voldríem sembla que com a mínim això comença a bellugar-se. No podem dir el mateix pel que fa a les inversions estatals previstes a Catalunya. Encara no hi ha acord i no acaba d’estar clar el què cal considerar com a inversió i el què s’entén que és una infrastructura. D’aquest aclariment depèn que la xifra final d’inversió sigui una o una altra i, no és cosa de broma perquè, la diferència entre ambdues suposa uns 1.000 milions d’euros. L’Estatut català estableix que la inversió del Estat en infrastructures, a Catalunya, ha d’assolir una proporció equivalent al pes de l’economia catalana vers la resta de l’Estat, un 18,8% del PIB espanyol. Però tothom procura escombrar cap a casa i, des de l’Estat, els números s’interpreten de manera menys generosa que a Catalunya... En qualsevol cas, que els números són números i al final bé hauran de quadrar. Esperem que arribin a una solució prou favorable i que tingui en compte les necessitats reals d’inversió i els dèficits que arrosseguem i cal resoldre definitivament. També esperem que des de la Generalitat siguem capaços d’invertir amb seny i racionalitat, descartant aquelles infrastructures faraòniques que al cap de poc queden obsoletes i no ajuden a vertebrar el territori. Cal abandonar l’obcecació pel ciment i les carreteres i fer una aposta decidida per una mobilitat més racional i la creació d’infrastructures que responguin a criteris de sostenibilitat. Cal ser valents i innovadors en la planificació del territori i de les grans inversions. Ja va sent hora de fer apostes de futur.
dimarts, 3 de juliol del 2007
Nous veïns i veïnes
Ahir vaig tenir ocasió de participar a la Taula de Ciutadania, Convivència i Immigració d’Horta-Guinardó, celebrada al Centre Cívic del Guinardó.
El Programa de nous veïns i veïnes i el Pla de Ciutadania, Convivència i Immigració del districte han estat importants per a nosaltres el darrer mandat i des del districte volem impulsar-los encara més els pròxims quatre anys.
Aquest Programa és especialment interessant perquè construeix i fomenta la convivència a partir d'un treball en xarxa que el fa molt singular. La implicació d’entitats, serveis, i ciutadania en general, tots plegats treballant en xarxa, és el que fa créixer el projecte i li permet anar-se consolidant.
Aquesta combinació converteix el projecte en un programa amb molt de futur i li dóna un caràcter totalment innovador que l'està convertint en un referent a Catalunya, per exemple a l'hora d'abordar el tema del reagrupament familiar.
El treball d’acollida i d’ajut al reagrupament, ens permet afrontar en millors condicions i amb moltes més garanties l'arribada de nous veïns i veïnes. Aquest treball, incideix directament en la qualitat de vida, tant de les persones nouvingudes com de la resta de veïns i veïnes perquè, permet una millor inserció dels qui arriben i alhora afavoreix el coneixement mutu i una millor convivència als nostres barris.
És per això que us convido a conèixer i participar al Programa de nous veïns i veïnes, per a fer-lo créixer entre tots aprenent de tot allò que s'ha fet durant els darrers mesos i ens anima a continuar endavant, i també d’aquells aspectes que es vol reorientar, creant dues noves comissions de treball dirigides a la casuística específica dels joves adolescents i de les dones.
També aprofito per felicitar i donar les gràcies a tota la gent que participa del Programa de nous veïns i veïnes, agrair-los la feina feta, i dir-los que esperem que el projecte segueixi endavant amb la mateixa il·lusió i cada dia amb més força. Des del districte els continuarem donant tot el nostre suport.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)