dilluns, 8 de setembre del 2008

Homenatge a Salvador Allende

Com cada 11 de setembre, a banda de celebrar la diada nacional de Catalunya, rendim també homenatge a la figura de Salvador Allende. Enguany, l'homenatge coincideix amb el centenari del seu naixement.

L'acte, comptarà amb l'actuació musical de Cono Sur i serà presentat pel director del CIDOB, Josep Ribera. Com sempre, després d'escoltar les darreres paraules del president Allende es farà una ofrena floral al bust del president.

Ens veiem aquest dijous a les 10.30 a la Plaça Salvador Allende del barri del Carmel.

divendres, 5 de setembre del 2008

I Lakoff?

Avui vull recomanar un article que m’ha semblat rodó. L’article és de Marco Schwartz, publicat a el diari Público: ¿En qué han quedado las lecturas de Lakoff?
D’entrada el títol fa pensar en allò de l’elefant i tot plegat però, tracta una qüestió realment inquietant i de fons: La dreta ens arrossega cap al seu terreny. Si no en som conscients i evitem caure en el parany, estarem perduts.
L'article fa així:
"En política, como en todos los aspectos de la vida, las formas son tan importantes como el fondo. Este principio elemental adquiere una especial relevancia cuando se tratan materias de alta sensibilidad social, como el fenómeno de la inmigración. En este sentido, resulta preocupante el giro que está experimentando el discurso del Gobierno desde las pasadas elecciones. Pese a que el PSOE revalidó su victoria, los análisis cualitativos poselectorales revelaron que el 9-M un buen número de votos huyeron a la derecha o a la abstención por culpa de los mensajes demasiados blandos de Zapatero durante la campaña.
Presto a remediar el error, el presidente incluyó en su gabinete a Celestino Corbacho y le asignó un despacho de nueva denominación: Ministerio de Trabajo e Inmigración. A diferencia de países como Suecia o Dinamarca, donde la inmigración depende de las carteras de Igualdad o Integración, Zapatero la vinculó a Trabajo, lo que transmite el mensaje nada sutil de que los extranjeros tienen razón de estar en España por su condición de mano de obra.
A partir de entonces, se han encadenado anuncios y decisiones inquietantes: invitaciones a la repatriación subvencionada, plan para suprimir a padres y suegros del derecho a la reagrupación familiar, apoyo a la directiva europea que criminaliza a los sin papeles... Y ahora, como guinda, el anuncio de que se cerrará el grifo a las contrataciones de inmigrantes en origen.
El lingüista George Lakoff, gurú intelectual de los estrategas gubernamentales, sostiene que el mayor problema de los partidos progresistas de hoy radica en su docilidad para someterse al discurso de trazo grueso de la derecha, cuyo objetivo es conectar con los instintos primarios de la sociedad.
Así, por ejemplo, en lugar de defender los impuestos como elemento esencial para la cohesión y el bienestar social, los socialdemócratas han pasado a rivalizar con los conservadores en rebajas tributarias.
Del mismo modo, sin llegar aún a los extremos del PP, el Gobierno del PSOE ha endurecido su discurso sobre la inmigración por cálculos electorales. ¿En qué han quedado las lecturas de Lakoff?."
(Marco Schwartz)

dilluns, 1 de setembre del 2008

3 mesos pel finançament

Aquest ha estat un estiu mogudet en relació al sistema de finançament, mogut políticament però poc productiu pel que fa al contingut.
La darrera compareixença del Sr. Solbes evidencia que no s’ha avançat gens. L’únic canvi ha estat el compromís d’arribar a un acord abans no passin tres mesos, un compromís fruit del polèmic pacte entre el president d’ICV, Joan Saura, i la vicepresidenta del govern espanyol Maria Teresa Fernández de la Vega.
Sense entrar a valorar amb massa deteniment el pacte entre Saura i de la Vega, si que és evident que els seus resultats no han estat pas favorables per a ICV. Tot i que ICV aconsegueix una nova data límit de tres mesos per a un acord en el finançament, l’allau de crítiques pel pacte en solitari no compensa. (Recomano el post d’en Pere Nieto)
Han estat molts els qui han volgut confondre els termes en que es va produir el pacte. En aquest sentit, cal reiterar que la negociació, en tot moment, es va fer en nom d’ICV. Mai no es va parlar de quins havien de ser els continguts del sistema de finançament, cosa que pertoca al govern de Catalunya, ni es va parlar en nom de la Generalitat i, per tant, la nostra formació tenia plena potestat per negociar en el seu propi nom i arribar a acords amb total llibertat. Això, que sembla tant raonable, s’ha hagut d’aclarir a través d’un comunicat de la direcció d’ICV.
Dit això, em sembla que l’agressivitat esmerçada per algunes formacions polítiques en la seva crítica a ICV i al seu president, Joan Saura, ha estat desmesurada. No em cansaré de dir-ho, el que pertoca és criticar projectes polítics i idees, no pas atacar persones.
Per acabar, no confio gaire, per no dir gens, en que d’aquí a tres mesos es pugui arribar a un acord de finançament. Vol dir això que el pacte de Saura haurà estat inútil? No ho se però, com a mínim, l’executiu espanyol sap a que atenir-se si no vol tornar a quedar en evidència.
Tampoc se si al govern de ZP li importa massa complir amb les seves promeses. Fins ara no sembla que aquesta hagi estat una de les seves prioritats. En qualsevol cas, d’aquí a tres mesos ho podrem comprovar.