dilluns, 18 d’octubre del 2010

De mica en mica...

Després d’aquesta nova aventura que és la maternitat, de mica en mica em vaig reincorporant a les activitats del districte. Dissabte vàrem inaugurar la Masia de Can Soler, que acollirà l’Escola d’art floral de Catalunya, i esdevindrà un espai obert a les entitats i veïnat del barri. Diumenge celebràvem un any de la posta en marxa del Casal de la Vall d’Hebron, amb un concert d’homenatge al Winnipeg, el vaixell que va dur més de 2 milers de refugiats espanyols a Chile, l’any 39.
Quanta raó tenen els i les qui diuen que ser mare o pare et canvia la vida, tot i que sona a tòpic. La Marina ens ha canviat la vida, ens l’ha capgirat i ara, hem d’aprendre a adaptar la vida que teníem a la prioritat número u que és la nostra filla. No serà una tasca fàcil. Quan veig companyes que tenen més d’un fill, no puc evitar pensar: com s’ho fan per arribar a tot? Suposo que amb el temps ens hi acostumarem però de moment anem de bòlit. No és excusa pel trist estat d’abandonament d’aquest bloc però...fem el que podem.

dijous, 15 d’abril del 2010

nou bloc Ecosocialistes d'Horta Guinardó

Avui vull aprofitar per anunciar la creació d'un nou espai de debat i reflexió: el nou bloc Ecosocialistes d'Horta Guinardó.
Aquest nou bloc té voluntat de ser un espai obert i participatiu on poder plantejar totes aquelles qüestions, debats, opinions i reflexions que ens preocupen i ocupen a la gent d'esquerres, ecologistes, catalanistes i feministes.
També és un espai on tractar tots aquells temes que tenen a veure amb els nostres barris, amb les actuacions que s'hi han fet, les que s'hi fan i les que s'hi faran, des de la perspectiva ecosocialista, que avui encapçala la regidoria d'Horta Guinardó amb la nostra companya Elsa Blasco.
Un espai, en definitiva, on donar a conèixer la visió de l'esquerra verda nacional, i on tothom qui ho vulgui hi pugui dir la seva i plantejar els debats que consideri, ja sigui escrivint algun article o fent comentaris i aportacions als articles d'altri.
En qualsvol cas, vull felicitar les persones que han creat aquest nou bloc, i animar tothom a participar-hi activament. Em sembla un gran encert i ben segur que en seré una lectora habitual.

dimarts, 23 de març del 2010

200 propostes per sortir de la crisi creant ocupació i sense retallar drets socials

ICV-EUiA engega un procés participatiu a partir de 200 propostes inicials, per elaborar de forma participada el programa electoral de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
200 propostes per sortir de la crisi econòmica i ecològica canviant el model econòmic, creant ocupació, i sense retallar drets socials.
La participació és un tret d’identitat de la nostra coalició, estem convençuts que la major implicació de la ciutadania en la presa de decisions millora la qualitat de les propostes polítiques, combat la desafecció i, en definitiva, enriqueix la democràcia.
Avui, el gran repte és superar la crisi, i fer-ho creant ocupació, defensant i ampliant els drets socials i lluitant contra el canvi climàtic. Cal donar un nou impuls a les polítiques d’esquerres i ecologistes per sortir de la crisi, i ho volem fer, com no pot ser d’una altra manera, cercant la implicació de la gent que comparteix els valors de la justícia social i l’ecologisme, i cercant el diàleg amb la ciutadania, amb els sindicats, amb els empresaris, amb les organitzacions socials, les entitats ecologistes i les del tercer sector... Perquè sols amb la complicitat dels agents implicats aconseguirem els canvis necessaris per afrontar una sortida de la crisi amb garanties.

dimarts, 23 de febrer del 2010

NO als 67 anys d'edat de jubilació


Aquesta tarda la manifestació començarà a les 18 hores a la Plaça Urquinaona, i es desplaçarà fins a la delegació del Govern a Catalunya (Plaça Palau).
Per a qui tingui interès en el debat sobre les pensions i l'edat de jubilació, ahir el diari Público hi dedicava diverses planes amb dades i reflexions prou interessants. Hi podeu accedir AQUÍ.
Em sembla especialment recomanable, pel nou enfocament que ofereix, l'entrevista a Gosta Esping-Andersen. El text de la qual reprodueixo a continuació:
"La reforma de las pensiones debe empezar con guarderías"
¿El sistema público de pensiones está en crisis o no? Lo está la lógica sobre la que fue creado. Está construido sobre un modelo de familia en regresión, que pivotaba sobre el ingreso único del hombre, que empezaba a cotizar con 20 años y tenía una esperanza de vida de 67 o 68. O sea: más de 40 años cotizando y cuatro o cinco de pensión. Ahora se retrasa el momento de cotizar, se adelanta la jubilación al expulsarse del mercado a muchos a partir de 55 años y la esperanza de vida ha aumentado 10 años. Trabajamos menos, nos jubilamos antes, vivimos más. Algo habrá que ajustar, no? ¿Defiende pues retrasar la edad de jubilación? Hay argumentos a favor de retrasarla, pero el dilema es distinto al que se plantea. Debe preservarse la equidad, y la propuesta de retrasar a todos por igual la edad de jubilación no lo hace porque la diferencia en la esperanza de vida dentro de cada generación aumenta. Varía hasta 10 años, según factores como la clase y la educación. Habría que tenerlo en cuenta. ¿Cómo? Por ejemplo, que cada uno se jubile en función de los ingresos acumulados en la vida laboral. A mayores ingresos, jubilación más tardía porque probablemente vivirá más años. Esto ayudaría a la viabilidad y a la equidad. Además, a lo mejor los sindicatos verían bien el debate si se aportaran medidas como esta, que penalizan menos a la clase obrera. ¿Le parece que los sindicatos no están jugando un papel positivo? Están demasiado cerrados en una lógica que tiene como referencia una economía, un tipo de trabajador y un modelo familiar que han cambiado mucho. Aquí son más rígidos que en los países escandinavos. Hay temas que parece que no se pueden debatir. Le pondré otro ejemplo: como las mejoras salariales se vinculan a la antigüedad, los trabajadores resultan más caros justo cuando ya no están en su apogeo productivo. Resultado: se les expulsa del mercado de trabajo vía prejubilaciones, lo que perjudica el sistema porque dejan de cotizar y empiezan a percibir pensión antes de lo que toca. Deberíamos poder hablar de todo esto. El problema quizá es que el debate se plantea siempre en una dirección: recorte de derechos. Es un gran error. El debate de las pensiones está interconectado con muchos otros del Estado del bienestar. Por ejemplo, crear un servicio de guarderías universal es una de las mejores medidas para fortalecer el sistema de pensiones. ¿Por qué? El riesgo financiero tiene que ver con una ecuación simple: la relación entre ingresos y gastos. Con más cotizantes tienes más ingresos: por esto hay que poner el foco en el empleo. Una de las razones que explican los problemas en España es el bajo nivel de empleo, sobre todo de las mujeres. Entonces, cualquier política que ayude a que la mujer maximice su vida laboral es básico para las pensiones. Y las guarderías son esenciales. Aquí apenas hay red pública de 0 a 3 años. ¿Por qué nunca se habla de esto cuando se debate sobre las pensiones? Es un misterio increíble. Sólo se discute una variante: los inmigrantes. Y su efecto no deja de ser limitado si se compara con lo que supondría lograr tasas de actividad de la mujer equivalentes a las escandinavas. ¡Esto solo aseguraría el balance de las cuentas al menos hasta 2040! ¿Y en 2040? Hay muchas cosas que pueden hacerse para preservar el modelo público. Por ejemplo, se depende demasiado de la cotización de los trabajadores. En los países escandinavos, se mezcla con impuestos que mejoran la solidaridad y la equidad. Otra: aquí hay un tope para la cotización. ¿Por qué? El sistema es muy regresivo: sólo beneficia a los fuertes en el mercado de trabajo. ¿Las estrecheces de la economía no dificultan expandir los programas públicos? Es que no hay que considerarlos gasto, sino inversión. El reto es identificar los programas que tienen carácter de inversión: educación, sanidad, lucha contra la pobreza... Estudios en EEUU cuantifican que el coste de los altísimos niveles de pobreza infantil equivalen al 5% del PIB: por los gastos en salud, por la falta de capacitación para insertarse en el mercado de trabajo, por la delincuencia. Invertir contra la pobreza sería pues muy eficiente en términos económicos. Y de nuevo vemos la interconexión: estaríamos reforzando las pensiones. ¿Las pensiones? Los programas para luchar contra la pobreza infantil tienen mucho que ver con ayudar a que la madre trabaje. Si la madre trabaja, el riesgo de pobreza infantil es cuatro veces inferior, y estás reforzando el sistema de pensiones con nuevas cotizaciones. Además, exige inversión en guarderías y educación infantil, otra gran inversión para una economía eficiente y para las pensiones. ¿Es viable en plena recesión? ¡Es importantísimo porque es inversión en alta calidad de capital humano! ¡Es inversión tremendamente eficiente para la economía! Fíjese: la base cognitiva se forma antes de los 6 años. Si aquí no lo haces bien, todo es una cadena: fracaso escolar, no formas por tanto buen capital humano, que es básico para ampliar la base productiva de la economía, mejorar el empleo, aumentar las cotizaciones y garantizar las pensiones. Hay estudios que demuestran que por cada dólar que se invierte en guarderías se acaban generando 12. ¡Es un rendimiento superior a cualquier inversión en bolsa! Es por esto que una reforma de las pensiones debería empezar con los bebés y las guarderías.
Gøsta Esping-Andersen, sociólogo danés de 63 años, uno de los mayores expertos en España sobre el Estado del bienestar Por: PERE RUSIÑOL 22/02/2010 08:00 Gøsta Esping-Andersen, sociólogo danés de 63 años afincado en Barcelona, es uno de los mayores expertos en España sobre el Estado del bienestar. Muchos políticos le buscan como asesor, pero él prefiere concentrarse en la investigación, en rastrear todas las pistas que sirvan para adaptar los servicios públicos a las nuevas necesidades del siglo XXI. Acaba de publicar Los tres grandes retos del Estado del bienestar (Ariel), un torrente de datos y razones en favor de lo público sin rastro de dogmatismo.

divendres, 5 de febrer del 2010

Qualitat democràtica i participació

En un moment en que la desafecció ciutadana sembla ser gairebé la norma i el sistema democràtic no podem dir que es trobi en les millors condicions, des de la Direcció General de Participació Ciutadana estan impulsant un bloc de debat sobre la qualitat democràtica i la participació.
Per endreçar el debat i fixar un objectiu com a resultat d’aquest procés, la proposta és elaborar un llibre verd de la qualitat democràtica. Un Llibre verd, és un format que utilitza la Unió Europea com a document per promoure el debat de la ciutadania sobre les actuacions públiques o sobre un tema concret.
Abans d’iniciar aquest projecte tant ambiciós, a finals del 2009 ja es van impulsar algunes sessions i espais de debat, i seminaris amb especialistes, que han permès orientar el procés i arribar al punt de partida per a l’elaboració d’aquest llibre verd.
Al bloc hi trobareu un guió pel debat que ha de permetre elaborar el llibre verd de la qualitat democràtica, els diversos documents que han resultat dels debats territorials, i informes de tipus més acadèmic sobre la participació ciutadana.
El tema en aquest cas és tot un repte, doncs debatre i extreure conclusions que permetin millorar la qualitat democràtica no és gens fàcil.
Un sistema democràtic és de qualitat quan, a més de garantir l’exercici dels drets polítics i la celebració d’eleccions lliures (participació electoral), posa a disposició de la ciutadania altres instruments i canals perquè contribueixi a la concreció de les accions dels poders públics, ja sigui de manera proactiva, presentant propostes, o reactiva, manifestant el desacord amb aquests poders públics.”
Millorar i impulsar els canals de participació existents, i innovar per a crear nous espais útils i efectius de participació, és la raó de ser d’aquest llibre verd.
En una democràcia sana i de qualitat, tal com jo l’entenc, els ciutadans hem de poder ser actius i intervenir en la presa de decisions, més enllà de les eleccions o de reivindicacions puntuals. Cal trobar espais de relació, on efectivament la ciutadania pugui implicar-se i participar del procés de decisió sobre allò que és d’interès col·lectiu.
Però també és cert que els espais de participació han de ser necessariament útils i àgils perquè participar requereix un cert esforç personal. Participar demana implicació en un procés, vol dir dedicar un temps per al debat o la discussió d’un tema d’interès col·lectiu del barri, de la ciutat... No tothom està disposat a participar més enllà d’un moment puntual, també ho hem de tenir clar.
I això precisament, ens obliga a pensar en diversos canals que es complementin i que permetin major o menor implicació de la ciutadania en funció de la seva disposició o del seu temps. Des del referèndum puntual o la cita electoral, fins a espais més estables de participació.
El debat és obert i les propostes i reflexions segur que hi seran molt benvingudes.

dimecres, 20 de gener del 2010

Els Vienesos a la Taxonera

El centre cívic de la Taxonera ja fa quinze anys que va obrir les seves portes al barri, i per celebrar-ho, enguany han posat en marxa el programa d'activitats 15x15. Amb quinze activitats diferents, una per cada any del centre.
La primera d'aquestes activitats es va celebrar ahir a la tarda, amb la inauguració de l'exposició de fotografies de la Casa dels Vienesos a la Taxonera, cedides per la Compañia de marionetas Herta Frankel. I es que l'any 1944, l'Herta Frankel i els Vienesos es van instal·lar al barri. La casa taller dels Vienesos es trobava al xamfrà del carrer Santa Rosalia amb el carrer Besos (al davant de "la casa de les dones de la Taxonera").
Ara, de la casa dels Vienesos ja no en queda res, però el recull de fotografies de l'exposició és testimoni de la seva estada al barri i de com aquest ha anat canviant. De fet, alguns veïns i veïnes que ens van acompanyar en la inauguració ens explicaven que havien conegut la casa o fins i tot els seus habitants, i recordaven com ha canviat el barri de la Taxonera.
El proper diumenge, la companyia Marionetarium. Compañia de marionetas Herta Frankel oferirà la seva actuació, Pallasos de Fusta, al mateix centre cívic. Un petit homenatge als pallasos del segle XX per celebrar un doble aniversari, i es que la companyia també està d'aniversari, enguany fa vint-i-cinc anys.
De tota manera, si algú no té ocasió d'anar-hi, sempre podeu trobar les titelles de Marionetarium al Tividabo, on ja fa tretze anys que emocionen i fan gaudir a petits i grans.

dijous, 7 de gener del 2010

Ni a Vic ni enlloc

La decisió de l’Ajuntament de Vic de perseguir la població estrangera irregular em sembla absolutament preocupant i algú hauria de fer-hi alguna cosa.
L’ajuntament on governa CIU amb PSC i ERC exigirà tenir el permís de residència per poder-se empadronar al municipi i denunciarà a la policia als qui no tinguin papers. Una decisió que vulnera la llei, tant la llei d’estrangeria com la de règim local, i ignora els drets de les persones impedint-los l’accés a serveis bàsics com l’escolarització o la sanitat.
Una decisió que respon bàsicament a una estratègia partidista si recordem que a Vic, amb un 23% de població estrangera, el partit xenòfob Plataforma per Catalunya va aconseguir 4 regidors en les darreres eleccions municipals, els mateixos que el PSC(4), la meitat que CIU (8) el partit majoritari, i el doble dels que va aconseguir ERC(2).
Amb l’anunci que es perseguirà als irregulars, el govern de Vic sols vol donar un cop d’efecte i esgarrapar part dels vots que PxC va obtenir en les darreres municipals.
Com a resultat d’aquesta estratègia en clau electoral, deixar d’empadronar una part de la població que viu a Vic no tant sols emmascara la realitat del propi municipi sinó que arracona i criminalitza una part de la població i els nega drets bàsics. Perseguint les persones sense papers ni es resol ni es dóna resposta a cap de les problemàtiques socials del municipi agreujades per la crisi, sols s’utilitza una part de la població, la més vulnerable, per a treure’n rèdit electoral.
Penso sincerament que els qui menystenen d’aquesta manera els drets de les persones i la llei, no haurien de governar, ni a Vic ni enlloc.