dimecres, 3 de juliol del 2013

A Horta Guinardó 2 anys aturats

Des de ICV-EUiA insistim en que el balanç dels 2 anys de mandat no és positiu i en la necessitat de redreçar el que fins ara ha estat un govern, el de CIU, inoperant i passiu, sense projecte ni model de ciutat. Un govern més centrat en respondre a determinats interessos privats que no pas a cercar solucions pels barris i la gent.

Un govern que al districte d’Horta- Guinardó ha estat incapaç de complir els seus compromisos i defensar els interessos dels barris, responent a qualsevol demanda veïnal amb un “ho estudiarem”, o “hi estem treballant” però sense cap avenç després de mesos i mesos de bones paraules.

Tenim la sensació d’estar aturats en el temps reclamant una i altra vegada el mateix i escoltant per part del govern del districte la mateixa resposta que no s’acaba concretant en res.

A la darrera audiència pública del districte ho deien els veïns i veïnes i ho diem també des del grup municipal d’ICV-EUiA, continuarem insistint tant com calgui, fins que el govern de CIU es decideixi a actuar o fins que un nou govern sigui capaç de donar alguna resposta.

Als nostres barris avui és prioritari resoldre problemes d’accessibilitat importants, ja sigui amb solucions tècniques (escales mecàniques i ascensors) o millorant el transport públic de barri. No si val a posar TMB com a excusa. Als nostres barris, amb la orografia complicada que tenim, no es pot eliminar línies i parades en base a la rendibilitat econòmica sense tenir en compte les necessitats de la gent. Allà on han començat a implantar la xarxa ortogonal tots els barris reclamen el mateix, recuperar parades eliminades que eren fonamentals per l’accessibilitat del barri. Reclamem al govern que escolti i defensi les necessitats dels nostres veïns i veïnes davant de TMB i de qui calgui.

També cal continuar actuant per alliberar els carrers de cotxes i recuperar espais per als vianants. Tenim greus problemes de manca d’aparcament a la majoria de barris del districte i amb solucions provisionals d’habilitació de solars no n’hi ha prou. Cal repensar el sistema de construcció d’aparcaments públics perquè la gent pugui accedir a una plaça a preus raonables. La opció de CIU, vendre els aparcaments municipals a una empresa privada, és anar precisament en la direcció contrària.

Des del districte tampoc poden continuar obviant casos flagrants de famílies afectades per planejament urbanístic que han sol•licitat ser expropiats o reallotjats i als qui continuen sense donar solució. No parlem d’executar el planejament, parlem de resoldre casos molt concrets de persones que no poden continuar vivint a casa seva en unes mínimes condicions i que els han demanat de forma reiterada una solució.

L’excusa que no hi ha diners, a l’Ajuntament de Barcelona, no és acceptable ni creïble. L'actual govern, que es va trobar unes finances totalment sanejades i que està fent de creditor de la Generalitat, no pot continuar dient a la ciutadania que no hi ha diners per a les necessàries inversions i equipaments que els barris reclamen.

El balanç de 2 anys del govern de CIU a Horta- Guinardó fonamentalment inclou obres ja iniciades o previstes el mandat passat, o actuacions i activitats impulsades moltes d’elles des d’entitats del districte que fan una feina lloable. Fora d’això, les actuacions del govern al districte pràcticament es redueixen a manteniment (fitons, petits arranjaments de voreres, escocells...).

La gestió del govern de CIU al districte és francament millorable i després de 2 anys les declaracions d’intencions i bones paraules ja no acontenten ni convencen ningú. Els veïns i veïnes demanen fets i realitats, i fins ara és evident que el govern no ha estat a l’alçada.

divendres, 10 de maig del 2013

2 anys de mandat decebedors


Al Consell Plenari d’Horta- Guinardó ICV-EUiA vàrem fer balanç dels dos anys de mandat. Dos anys en que els reptes plantejats continuen pendents i en alguns aspectes, com és la participació ciutadana, lluny de millorar s’ha perdut.

No s’ha avançat significativament en accessibilitat en cap dels barris del districte, ans al contrari, amb la pèrdua del servei d’autobús de barri els diumenges i festius avui per a les persones grans o amb dificultats de mobilitat és més difícil i més car desplaçar-se als nostres barris.

Les famílies afectades del Carmel, Tres Turons i de la Clota continuen sense rebre cap resposta per part del govern i sense solució a la seva situació.

Grans projectes que havien de ser un pol d’atracció econòmica per als barris de l’entorn com l’illa d’equipaments UA3 del Mercat del Guinardó o el projecte de la Llosa de la Vall d’Hebron continuen encallats o amb les obres pràcticament aturades. Si bé en relació a la UA3 vàrem aconseguir aprovar, amb el suport dels partits d’esquerres, una proposta d’acord per exigir la finalització dels equipaments que pertoquen a la Generalitat.

No tindrem línia 9 del metro i alguns accessos de la línia 5, com el d’Arenys de l’estació del Coll- Teixonera continuen pendents de finalitzar, plens de tanques i amb greus problemes d’accessibilitat. Per no parlar de la Plaça Sanllehy i el greuge que per al veïnat i el comerç de l’entorn suposa l’aturada de la línia 9 i l’actual situació de la plaça.

No s’ha avançat tampoc en la recuperació de les diverses masies. Can Fargues continua tancada al veïnat que tant ha lluitat per a la seva recuperació. Torre Garcini continua sense trobar la solució que la faci pública i la obri al barri del Guinardó i avui, sembla que tal com es plantegen, les negociacions amb la propietat podrien suposar la renúncia imperdonable de la Torre i els seus jardins com a equipament públic i obert al barri. I pel que fa al Mas Ravetllat Pla, la seva recuperació continua essent una incògnita.

A més, el govern del districte incompleix l’històric compromís d’Agermanament d’Horta- Guinardó amb el poble Sahrauí alhora que planteja cedir el Palau del Marques d’Alfarràs a la Casa del Marroc, un govern repressor que vulnera els drets humans.

I els espais de participació del districte, lluny de ser potenciats s’estan convertint en espais purament informatius sense possibilitat de debat ni participació real. Una situació que es reflecteix no sols en la implicació de la ciutadania en aquests espais sinó també en la proliferació de plataformes i mobilitzacions veïnals per fer sentir la veu al carrer i aconseguir, a partir de la reivindicació, el que no s’està aconseguint des dels espais de participació existents. Manifestacions a Sanllehy, mobilitzacions a Sant Genís pel 112, creació de la Plataforma Salvem el Matas, la Plataforma Salvem Torre Garcini...

En conjunt dos anys de govern decebedors.

dilluns, 8 d’abril del 2013


dimecres, 13 de març del 2013

CIU abandona el poble sahrauí

Ahir, al Consell Plenari d’Horta- Guinardó, no es va poder presentar la declaració institucional del nostre grup municipal, de suport al poble sahrauí i rebuig a la condemna dels 24 presos polítics activistes del Campament de Gdeim Izik. CIU no va donar suport a la declaració de manera que no va tenir el consens necessari per tirar-la endavant.

 

Lamentem que la defensa dels drets humans i la llibertat dels pobles sembla que no inclou tots els pobles per a CIU. L’equip de govern del districte que s’omple la boca reivindicant la llibertat dels catalans, llibertat que també defensem, alhora nega l’exercici d’aquesta mateixa llibertat al poble sahrauí.

 

Aquest és el text de la Declaració institucional que CIU i PP no han recolzat:

 
“El 8 de novembre de 2010 el Campament de Gdeim Izik, a les afores de El Aiún, organitzat per milers de persones sahrauis per protestar per les seves deplorables condicions de vida, fou dissolt violentament per les forces d’ocupació marroquí causant víctimes i desapareguts.
 
Aquest campament de més de 20.000 persones pretenia denunciar la situació en que viu la població sahrauí al Territori No Autònom del Sàhara Occidental, últim territori d’Àfrica pendent de descolonització sota la tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Una situació de continues violacions de drets humans, espoli de recursos naturals, detencions arbitraries, desaparicions i tortures.
 
En el que se donat a conèixer com l’inici de la Primavera Àrab, amb la dissolució violenta del Campament de Gdeim Izik per part de la força ocupant marroquí, el règim del Marroc va procedir a la detenció i obtenció de declaració sota tortura de 24 sahrauis per responsabilitzar-los de la mort d’agents marroquins durant el desmantellament del Campament de Gdeim Izik.
 
Posteriorment, i malgrat no tenir jurisdicció sobre el Territori no Autònom del Sàhara Occidental, el règim marroquí ha jutjat en un tribunal militar els 24 presos sahrauis en un fals procés judicial que nombrosos observadors internacionals han denunciat per no disposar d’unes mínimes necessàries garanties.
 
Passats nou dies de judici i set hores de deliberació el tribunal militar marroquí va condemnar nou activistes a cadena perpetua, quatre a 30 anys de presó, deu a penes entre 20 y 25 anys, i dos a dos anys de presó.
 
Aquestes penes tant dures suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret d’autodeterminació i la seva existència, al tractar-se d’un poble sotmès permanentment a violacions dels Drets Humans per part de la força ocupant marroquí.
 
Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el propi Parlament Europeu han denunciat aquestes violacions exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona monitoritzi el respecte als drets humans del poble sahrauí.
 
El passat 7 de febrer, la última sessió del Parlament Europeu va aprovar, per a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que es celebra a Ginebra del 25 de febrer al 22 de març, sol·licitar una solució justa al conflicte mitjançant un referèndum d’autodeterminació, i la llibertat de tots els presos polítics sahrauis.
 
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
 
El Plenari del Consell Municipal d’Horta- Guinardó acorda:
 
-       Reiterar el compromís d’Horta- Guinardó en la defensa i suport del poble sahrauí, que es concreta al Districte a través dels diversos projectes vinculats a l’Agermanament amb la daira de BuCraa.
 
-       Denunciar la situació que pateix el poble sahrauí i expressar el nostre rebuig a qualsevol violació dels drets humans, demanant la protecció de la població sahrauí i l’alliberament immediat de tots els presos polítics sahrauis.
 
-       Manifestar el suport a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que permeti una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, la petició del qual ha estat aprovada pel Parlament Europeu.
 
-       Traslladar aquest acord al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, i al Consolat del Marroc a Barcelona.
 
Barcelona, 12 de març de 2013”

 

CIU, a més a més, mostra la seva falta de criteri quan ara es nega a donar suport a la declaració institucional de defensa dels drets humans i d’una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, i fa sols uns mesos (el 2 d’octubre de 2012) votava a favor d’una proposta d’acord del nostre grup de suport al poble sahrauí i per mantenir i donar a conèixer l’Agermanament del districte amb la daira de Bucraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

 

No entenem que ha pogut canviar en aquests mesos per a que CIU es desdigui del compromís expressat públicament a l’octubre, en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent al Sàhara Occidental.

divendres, 8 de març del 2013

Dones i poder conciliar... 2 anys després.

Avui 8 de març, pensant en el dia internacional de les dones, m'he decidit a recuparar un article que vaig escriure ja fa temps. Concretament fa 2 anys, el 28 de març de 2011, amb el títol: Dones i poder conciliar...

Malauradament, el que plantejava aleshores considero que encara és plenament vigent i que el debat sobre la conciliació i un nou repartiment dels temps continua essent necessari i urgent.

 
"Plantejava en el darrer article, el debat de perquè hi ha poca presència de dones en llocs de poder. I en aquest article, voldria centrar-me en el tema de la conciliació.

Ara que sóc mare, amb una filla que encara no té l’any, les dificultats de conciliar i la necessitat de triar entre la carrera professional o la vida familiar se’m plantegen des d’una nova perspectiva. Si bé és cert que com a dona continuo reivindicant la igualtat, a efectes pràctics no vull renunciar a viure el dia a dia de la meva filla, per molt què sóc conscient que això té efectes en la meva carrera professional. Aquesta és una decisió personal però és just haver de triar? Doncs sincerament penso què no.

Qualsevol àmbit de poder avui demana dedicació exclusiva. En el cas de la política, que visc de més a prop, les companyes amb més responsabilitats han de compaginar horaris interminables amb la vida familiar i certament, tot té un preu. Estem disposades a pagar-lo? Doncs en el meu cas no ho tinc gens clar. I no és pas falta d’ambició o de passió per la feina, que m’encanta. Però és què també vull veure créixer la meva filla.

La qüestió és, perquè tenim els horaris què tenim? I seria possible que fossin uns altres? Doncs tampoc és fàcil de dir. En el cas de la política, com en altres feines de gran responsabilitat, el càrrec no s’abandona al sortir de l’oficina però sí què és cert que es podria fer un major esforç per racionalitzar els horaris de reunions, actes i demés. De fet, hauria de ser així en tots els àmbits. La racionalització dels horaris és fonamental a dia d’avui tenint en compte la societat en què vivim i la manca de serveis que permetin conciliar sense abusar dels avis o la xarxa familiar... però aquest és un altre tema que també dóna per molt. El que està clar és que o canviem la manera d’organitzar els temps o és impossible arribar a tot i ens continuarem veient obligats a triar.

I als homes, no els afecta la conciliació? Doncs sí però, depèn. Si bé encara és cert que en molts casos no sembla que els preocupi tant, això, afortunadament també està començant a canviar. Hi ha clares diferències entre els homes de la meva generació, sobre els 30, i els homes diguem-ne... més grans (també amb excepcions és clar, que no se m’ofengui cap home ara...). En general, els homes joves és plantegen més clarament la necessitat de conciliar i viure plenament la seva paternitat. A casa per exemple és el meu company qui fa la reducció de jornada i em consta què no és un cas excepcional, cada vegada són més els pares que decideixen treballar menys per fer-se càrrec de la família. Però no ens enganyem, també és cert què en funció dels àmbits professionals la conciliació s’aborda de maneres diferents i quan s’ocupa llocs de poder s’hi renuncia gairebé del tot.

La diferència potser és que l’herència del patriarcat encara fa que moltes dones acabem renunciant al poder quan aquest és torna a la pràctica incompatible amb la família. Nosaltres prioritzem ser “bones mares” i deixar la carrera en standbye amb l’esperança de tornar-hi més endavant mentre que en canvi, encara molts homes no tenen la impressió de ser "mals pares" pel fet de gairebé no veure la família. És trist però crec què encara pesa molt la idea de que ells han de portar el plat a taula per ser "bons pares".

Nosaltres, les dones, amb posar el plat a taula no en tenim prou i quan disposem de poc temps per a la família ho vivim amb remordiment, ens sentim culpables i mirem de compensar-ho com podem. Només cal veure la mitjana de fills que tenen els homes i dones dedicades a la política amb majúscules, a primera línia, o en l’àmbit de l’empresa. La diferència és abismal i és una bona mostra del preu personal que han de pagar els uns i les altres per fer carrera. Les renuncies està clar que no són les mateixes o com a mínim no es viuen de la mateixa manera.

Mentre l’èxit professional suposi renunciar a la família, moltes dones continuarem fent equilibris i malabarismes a segona fila, i amb aquella sensació horrible de no arribar a acabar de fer bé ni una cosa ni l’altra."

Horta- Guinardó reclamem inversió


El proper dimarts 12 de març tindrem el proper Consell Plenari del d’Horta- Guinardó. Un Plenari que es produeix en un moment de creixents demandes veïnals davant la inacció de l’actual govern del districte.

I es que la ciutat i especialment el Districte d’Horta- Guinardó, va viure en el darrer mandat un fort desplegament de la inversió municipal, centrada en els equipaments de proximitat i la millora de l’espai públic. Ja en un context de crisi, la inversió municipal, de l’anterior govern, es va incrementar per exercir de palanca de la reactivació econòmica, i per garantir la cohesió social i territorial.

Avui la situació és justament la contraria. A poc més de tres mesos per arribar a l’equador de l’actual mandat, el govern municipal de CiU no ha aconseguit encara aprovar el seu projecte d’inversions per a 2013. Això suposa una fractura en la tendència inversora dels darrers anys, que no es justifica en cap cas per la situació financera de l’Ajuntament de Barcelona, i que cal resoldre de manera urgent.

Per això, des del grup municipal d’ICV-EUiA plantegem al govern de CIU la necessitat d’incrementar el volum global de la inversió al conjunt de la ciutat (en 500 milions d’euros en total) i concretament al Districte d’Horta- Guinardó.

I presentarem una proposta d’acord al proper Consell Plenari del Districte per tal de:

Traslladar a l’Ajuntament de Barcelona la necessitat d’incrementar les inversions del mandat al Districte d’Horta- Guinardó, prioritzant la inversió social i de proximitat, l’accessibilitat, i projectes com la UA3 del Mercat del Guinardó, el cobriment de la Ronda de Dalt i el Parc dels Tres Turons:

-        Iniciar les inversions en equipaments fonamentals al Districte: escoles bressol als barris de Can Baró, Carmel, Guinardó i la Teixonera; impulsar el projecte d’escola de música municipal a Can Fargues i l’obertura dels jardins; crear un equipament per a gent gran a Sant Genís, habilitar els locals de l’Agència del Carmel i entorns com a Casal d’entitats del Carmel...

-       Instal·lació del darrer tram d’escales mecàniques al carrer del Telègraf, entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat; millora de l’accessibilitat als entorns de Can Soler; instal·lació d’unes noves escales i un ascensor inclinat a la Devallada de Gallecs; reurbanització del carrer i les escales de Lorda...

-        Finalització dels equipaments de la UA3 del mercat del Guinardó.
 
-        Inici del projecte de cobriment de la Ronda de Dalt.

-        Remodelació d’espais públics fonamentals pels barris com la Plaça Eivissa; les placetes de Montbau entre els carrers de Joan Sales i de l’Harmonia; la recuperació de la Plaça Font d’en Fargues; remodelació dels Jardins dels Prínceps de Girona; i la reurbanització i millora de serveis a les zones que no es veuen afectades pels PMU de la Clota...

-        Incrementar la inversió per al desenvolupament del projecte de Tres Turons en 9 M€; passant dels 7M€ previstos a 16M€.
 
Aquests i altres projectes són cabdals per al nostre districte. Els veïns i veïnes no hi renuncien, i nosaltres tampoc.

dimarts, 19 de febrer del 2013

La llibertat dels pobles, de tots


 
 
 
 
 

Últimament, a Horta- Guinardó, l’equip de govern s’ha bolcat en organitzar la commemoració dels 300 anys de 1714. Un fet certament remarcable però, donada la situació actual, em sembla francament molt pervers que la commemoració hagi de ser la primera prioritat del Districte amb subvencions específiques a les entitats per a la organització d’actes que rememorin els fets de 1714 i la creació de múltiples comissions de treball sobre el tema.

Més quan al mateix temps, sembla que es voldria deixar de finançar i donar suport a altres projectes amb una llarga trajectòria al districte, com l’Agermanament d’Horta- Guinardó amb la daira de BuCraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Quina paradoxa tant d’esforç i fervor nacionalista pel país i al mateix temps tant poca sensibilitat vers un poble germà avui durament oprimit!

Els qui defensem la llibertat dels pobles per decidir el propi futur, no hauríem de reclamar sempre aquest mateix dret i per a tots els pobles?

El 2 d’octubre de 2012, al Consell plenari d’Horta- Guinardó, ICV-EUiA vàrem portar a votació de tots els grups una proposta d’acord per mantenir l’Agermanament amb el poble sahrauí i donar-lo a conèixer amb un acte anual de commemoració. La proposta va aconseguir el suport unànime de tots els grups, també del grup de govern que va expressar el compromís de mantenir el conveni i els projectes de l’Agermanament.

Exigim doncs que es mantingui aquest compromís expressat públicament en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent avui al Sàhara Occidental.

En un moment de descrèdit de la política cal més que mai exigir el compliment dels compromisos. No si val a dir en plenari que es mantindrà l’Agermanament i després desdir-se’n en privat a l’hora de finançar els projectes de les entitats que treballen en el desenvolupament del conveni.

També ens afegim a la denúncia del fals judici als 25 presos polítics sahrauis de Gdeim Izik, constatat pels observadors internacionals. El silenci ens en fa còmplices. 

divendres, 1 de febrer del 2013

Inversions 2012 en caiguda lliure



Ahir per fi vàrem veure les xifres de balanç de les inversions fetes durant el passat 2012 a Horta- Guinardó. I certament, els números són alarmants i la caiguda de les inversions és vertiginosa. Reprodueixo algunes xifres globals tal com ens les van exposar ahir:
 
Durant el 2012, en espai públic, es va invertir en total al districte 1.150.000 euros. I en manteniment de l’espai públic es va gastar 450.000 euros.
En total doncs, la despesa en espai públic a Horta- Guinardó va ser 1,6 M€ el 2012.
 
En equipaments, les inversions del districte durant el 2012 van ser de 615.000 euros, i al manteniment d’equipaments s’hi van destinar 380.000 euros. I als equipaments educatius d’Horta- Guinardó, el Consorci va destinar 712.000 euros en 41 actuacions i 1M€ per al manteniment dels centres educatius.
En total, entre el Districte i el Consorci d’educació la despesa total destinada als equipaments d’Horta- Guinardó no arriba als 3M€ (essent generosos) l'any 2012.
 
Que lluny queden els anys d’inversió als nostres barris!
 
Sense entrar en el detall, el mandat passat 2007- 2011 la inversió a Horta- Guinardó va ser 250M€, i l’anterior mandat 2003- 2007 fou de 150M€.
 
Veient les dades, sembla evident que encara que les inversions es multipliquessin exponencialment fins esgotar el mandat, les inversions als barris del districte quedaran molt lluny del que havien estat els darrers anys. De fet el Pla d’Actuació del Districte, poc ambiciós i ple d’inconcrecions, ja ho deixava entreveure.
 
Amb unes finances sanejades a l’Ajuntament de Barcelona, tot i la crisi, el canvi de prioritats polítiques és evident. Projectes com la Marina de luxe o la reurbanització del Passeig de Gracia, per no parlar dels milions destinats a finançar la Formula 1, simbolitzen clarament el canvi de prioritats del govern de CIU. I els barris, malauradament, han passat a segona fila.

dijous, 31 de gener del 2013

Compartint taula



Ahir es presentava el projecte Compartint Taula, una iniciativa d’ACRA amb el suport de les administracions locals i la Generalitat per oferir àpats a persones grans en situació de dificultat social.
 
Aquest és un projecte positiu en molts sentits; no sols perquè contribueix a millorar l’alimentació de persones grans que ho necessiten, sinó perquè a més contribueix a que aquestes persones que normalment viuen soles, surtin de casa seva per relacionar-se amb altres persones grans, i amb professionals del sector, i establir nous vincles socials fonamentals per al seu benestar.
 
A més contribueix a trencar amb la vella imatge del que havien estat les residències i centres de dia, una imatge que fa que encara avui moltes persones grans prefereixin continuar a casa, encara que hi visquin soles i amb no poques dificultats.
 
Un altre tema és el de la possibilitat d’accedir als diversos equipaments per a gent gran; pisos amb serveis, residències, centres de dia... per manca de places públiques i per l’elevat cost que suposa una plaça en aquests tipus de serveis, en relació a les pensions de la majoria de persones grans... Però aquest és un altre debat que certament cal abordar molt seriosament i amb urgència si aspirem a preservar els nostres drets i benestar al llarg de tota la vida, també en les darreres etapes.
 
Benvinguda doncs la iniciativa Compartint Taula en un moment en que cal ser més imaginatius que mai i col·laborar per fer front a les dificultats de tantes persones grans que avui no tenen cap garantia de benestar ni poden triar com viure la seva vellesa.