dijous, 28 de maig del 2009

+ CO2, no gràcies

Donar el mateix ajut a qui es compra un vehicle de 50.000 euros que a qui compra un vehicle més barat ni és progressista, ni és sostenible, ni és equitatiu. És senzillament apostar pel mateix model de sempre, el model que ens ha dut a la crisi.

Catalunya no es pot diferenciar d’Espanya per ser més contaminant sinó per ser pionera en el canvi productiu més sostenible. Cal avançar cap a un nou model productiu i apostar per mesures que no ens facin retrocedir des del punt de vista social i ambiental.

No té sentit subvencionar vehicles ampliant el límit de CO2 permès quan precisament s'està fent esforços per reduir el nivell d'emissions i millorar la qualitat de l'aire.

Els tres cotxes de SEAT (Ibiza, Cordoba i Leon) més venuts el 2008, que representen un 81% del total de vendes, emeten menys de 150 g/Km de CO2. Del conjunt de vehicles de la marca, només n'hi ha 13 (els de gama més alta) que emeten més CO2. Nissan també té models de tipus utilitari (Micra, Note, Tiida) que emeten CO2 per sota de 150 g/Km.

Es pot per tant, ajudar a SEAT i Nissan, defensar els seus llocs de treball a Catalunya, i seguir lluitant contra el canvi climàtic.

dimecres, 20 de maig del 2009

Crisi de dretes: solucions d'esquerres II

En resposta als comentaris fets arrel de la darrera entrada; Crisi de dretes: solucions d’esquerres.
ICV no estem cofois en absolut amb la situació actual, vivim una crisi estructural del capitalisme, una crisi que sorgeix a partir de la crisi financera internacional, però que a Espanya i també a Catalunya té efectes especialment devastadors.
Perquè a casa nostra la crisi ens afecta més que en altres països? Doncs perquè la nostra economia té peus de fang. Perquè durant la bonança econòmica dels darrers anys en lloc de reduir les desigualtats, els Governs del PP i també del PSOE van decidir baixar els impostos. Perquè en lloc d’apostar per un nou model industrial de alt valor afegit i potenciant nous sectors emergents, entre ells el de l’economia verda (que permetria crear 5 milions de nous llocs de treball), es va continuar fomentant el totxo i el sol i platja.
Algú pot dir de debò que a Barcelona estem pitjor? Només cal veure el pressupost de l’ajuntament i els seus nivells d’endeutament comparats amb els de Madrid per exemple. A Barcelona estem a anys llum de l’endeutament de Madrid, per això podem plantejar un increment del dèficit fiscal. I un sol exemple prou il•lustratiu, mentre a Madrid han congelat les beques de menjador per falta de pressupost i sota el pretext de la crisi, a Barcelona les hem universalitzat precisament per fer front a la crisi.
ICV no sols no estem cofois sinó que tenim propostes d’esquerres per fer front a aquesta greu situació econòmica, perquè les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els treballadors i les treballadores, ni les persones més vulnerables de la societat.
Certament cal gestionar de manera eficient i amb responsabilitat, però també cal atendre les necessitats de la gent. No té sentit mantenir la caixa plena de calers quan hi ha gent que ho està passant francament malament.
Per nosaltres les prioritats per fer front a la crisi són aquestes deu:
1. Defensar els drets socials. Necessitem més despesa social Davant la situació de crisi econòmica defensarem els drets dels treballadors i de les treballadores. La crisi no pot servir d’excusa per retallar les prestacions socials sinó que cal millorar les pensions, el salari mínim i els ajuts a les persones dependents.
2. L’habitatge, un dret per a tothom Cal ajudar aquelles famílies que no poden pagar el lloguer, o la hipoteca. Alhora s’han de construir més habitatges socials a preus assequibles, rehabilitar els edificis dels nostres barris, per millorar-los, i donar feina a les persones del sector de la construcció en atur.
3. Diners no només pels bancs, sinó també per a les persones Els diners que l’Estat deixi als bancs han de servir per millorar la situació econòmica de les empreses i de les persones. Els ciutadans i les ciutadanes han de saber quins bancs i caixes ha rebut diners públics.
4. Més impostos per als qui tenen més S’han d’aturar les contínues rebaixes d’impostos als rics, i apujar els impostos als qui tenen més beneficis. Alhora cal apostar per la fiscalitat amb criteris ecològics, i qui més contamini més pagui.
5. Més transport públic i més assequible Cal apostar per la mobilitat sostenible, creant abonaments de transport més econòmics que beneficiïn els qui més utilitzen el transport públic i els col•lectius que disposen de menys recursos.
6. Davant la crisi energètica, modernització ecològica Un del orígens de la crisi és ambiental i té a veure amb la dependència del petroli. Per tant, la superació de la crisi no es pot fer en contra del medi ambient. Cal apostar per les energies renovables i lluitar contra el canvi climàtic.
7. No als acomiadaments massius i indiscriminats Reclamem una actitud de fermesa del Govern de l’Estat i del Govern de la Generalitat davant els expedients de regulació d’ocupació. Els expedients de regulació d’ocupació no poden ser un xec en blanc per a les empreses.
8. Suport al sector industrial i a les seves empreses Cal deixar enrere l’economia basada només en l’especulació immobiliària i financera. Hem de defensar el teixit industrial amb ajuts públics a les empreses en crisi sempre que es garanteixi la seva continuïtat a Catalunya.
9. L’economia al servei de la gent Canviar els Estatuts del Banc Central Europeu per tal que tingui també com a objectius la creació d’ocupació i el desenvolupament sostenible.
10. Controlar l’economia i el mercat Creació d’un nou ordre financer global que sigui transparent, amb un banc central mundial, la desaparició dels paradisos fiscals i un impost global sobre els moviments de capital.

dijous, 7 de maig del 2009

Plenari sorprenent

El darrer plenari, sincerament, em va sorprendre. Esperava que seria un plenari complicat, perquè a l’ordre del dia hi havia molts temes urbanístics i molt especialment perquè s’hi informava sobre les Modificacions de PGM del Carmel i la dels Tres Turons. A la web d’ICV d’Horta Gunardó hi podeu trobar algunes de les intervencions que el nostre grup municipal d’ICV-EUiA varem fer al Plenari.
Contra tot pronòstic, el centre de la polèmica va ser la proposta de TMB de substituir el darrer tram del bus 24 per un bus de menors dimensions (el nou model de minibus que no és tant petit com els habituals) per evitar els problemes de circulació que es produeixen al carrer Doctor Bové.
Aquesta proposta serà explicada amb més detall al veïnat, en una reunió que ja estava prevista pel dia 14 de maig. De tota manera, quan es van acabar els crits i la regidora, l’Elsa Blasco, va poder continuar amb el seu informe de l’estat del districte, va comentar que la proposta que TMB ha fet al districte planteja una nova línia, la 133, amb un recorregut des d’Alfons X fins a Doctor Bové i una freqüència d’uns 10 minuts.
Per tant, el servei de transport públic esta absolutament garantit per als veïns de la carretera del Carmel i de Doctor Bové. De fet, la proposta mai a plantejat acabar amb aquest servei sinó millorar-lo, però en qualsevol cas, a partir de la reunió de dijous 14 de maig s’acabarà d’estudiar, tenint presents les propostes del veïnat.
Al bloc d’en Pere Nieto hi trobareu una reflexió sobre la convocatòria dels veïns i veïnes al Plenari per reivindicar el tema del bus 24, i més informació. També és interessant el post d'en Jose Rodríguez del 20 de gener, sobre la proposta de línea 133. Hi trobareu alguns comentaris de veïns.

Raül Romeva; digues la teva!

En Raül Romeva, eurodiputat ecosocialista i candidat d'ICV-EUiA per a les properes eleccions europees, s'ofereix a traslladar la veu dels qui no en tenen a Europa. Tothom que ho vulgui pot fer arribar les seves propostes a través del bloc o de la web d'en Raül Romeva. Perquè ja n'hem tingut prou de la majoria conservadora a Europa. Ara és necessari que la veu d’esquerres i ecologista se senti amb força al Parlament Europeu.

dimarts, 5 de maig del 2009

utopies quotidianes...

Utopies quotidianes, aquest és el nom del nou bloc d’en Ricard Gomà.
Un bloc que ha generat grans expectatives; en Pere Nieto, en el comentari del seu bloc li ha posat el llistó ben alt... Però estic convençuda que no defraudarà. En Ricard, certament, pot aportar una visió molt interessant.
El nom del seu bloc és prou esclaridor; Utopies quotidianes... i ben segur plenes de d’ambició i de realisme. I la seva primera entrada ja apunta maneres; a Barcelona, dempeus contra la crisi.
Aquest bloc serà un magnífic espai de reflexió i d’anàlisi. Per mi, un referent indiscutible.