Per la protecció del Parc Natural de Collserola, moratòria a les 16 portes

Després d'assistir al taller de les portes de Collserola que va tractar sobre les 4 portes que tenim al districte d'Horta-Guinardó, el grup d'entitats del districte que estem treballant per defensar una Collserola verda hem volgut expressar el nostre malestar vers el procés.

L’AEH-G denuncia la poca transparència del procés participatiu de les 16 portes

L’Assemblea d’Entitats d’Horta-Guinardó vam participar al taller de les 16 portes de Collserola que es va celebrar el dijous 9 de febrer a Torre Jussana, compartit entre Gràcia i el nostre districte, i organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. És arran, precisament, de la nostra participació i de constatar el suport general a la defensa dels valors mediambientals de Collserola manifestat pels assistents, que volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem el procés que s’ha desenvolupat fins ara, així com la metodologia emprada en el taller, perquè ha estat poc transparent i no ha afavorit una participació real del moviment veïnal i del teixit associatiu. La divisió i subdivisió del taller en diversos eixos temàtics va impedir que es desenvolupés un debat global del projecte i que els participants poguéssim intervenir-hi d’una manera tranversal i no condicionada, entre ells també els equips multidisciplinars seleccionats en el concurs que tenien prohibit parlar.

2. Insistim que Collserola és un Parc Natural, tal com ho constata la declaració aprovada l’any 2010, i no un parc metropolità o un parc central. El més important per protegir el Parc Natural de Collserola és la redacció i aprovació del Pla Especial de Protecció, pendent des de fa dos anys. Fins que aquest Pla no entri en vigor s’ha de descartar tota mena d’actuacions a Collserola, la qual cosa implica, per tant, una moratòria al projecte de les 16 portes.

3. Reafirmem el nostre rebuig a qualsevol operació de construcció de nous equipaments, aparcaments, etc. dins l’espai natural de Collserola i/o en les franges limítrofes o zones coixí. Els límits del Parc s’han de naturalitzar, han de ser espais verds per gaudir de la natura des del respecte al Parc. Aquesta va ser una opinió expressada per la majoria dels participants al taller i volem que sigui respectada i tinguda en compte.

A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

Manifest Horta-Guinardó

A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

El projecte de les “16 portes” de Collserola, publicitat des de l’Ajuntament de Barcelona com un dels gran reptes urbanístics de la ciutat, presenta molts interrogants que fan témer intervencions futures gens desitgables. És per això que compartim les reivindicacions del manifest “Baixem entre totes Collserola a la ciutat?”, impulsat per diverses entitats de Nou Barris i de ciutat, i defensem la necessitat que els veïns i les veïnes facin sentir les seves veus en la preservació de la integritat natural dels ecosistemes de Collserola.

L’esquema director del concurs obert fa mesos descriu la Serra de Collserola com a Parc central de la conurbació, la qual cosa es contradiu amb la declaració de Parc Natural, obtinguda l’any 2010. És incomprensible i del tot sospitós que fins ara tot el procés s’hagi fet a corre-cuita, sense que abans no s’hagi redactat el Pla Especial de Protecció i d’Usos del Parc Natual. La falta d’aquest Pla hauria de ser, de fet, motiu suficient per a una moratòria total del projecte. I més encara, si tenim en compte que s’ha exclòs en primera instància la participació del moviment veïnal i del teixit associatiu de la ciutat, que tant va lluitar per aconseguir que Collserola fos declarada Parc Natural.

L’Ajuntament encara no ha aclarit quina partida pressupostària dedicarà al projecte, però ens sorprèn negativament que hagi impulsat una iniciativa tan ambiciosa com aquesta en un context de retallades socials i d’atacs als serveis públics com la santitat i l’ensenyament. Quin pes hi tindrà la iniciativa privada, en tot això?

D’aquest projecte, ens preocupa especialment la manca d’una visió global i naturalística del Parc Natural de Collserola per part dels tècnics municipals, els jutges i bona part dels concursants. També ens preocupa que els equips multidisplinaris estiguin dominats per una visió urbanitzadora pròpia del seu ofici, i que encara no sapiguem qui formarà el jurat encarregat de decidir quins seran els projectes guanyadors. En tot cas, considerem que qualsevol tipus d’actuació que s’hi pugui arribar a fer, hauria d’anar precedida d’un informe d’impacte ambiental, i s’hauria d’allunyar totalment de la lògica constructora i especulativa i de la massificació turística. Els fràgils sistemes naturals del parc se’n podrien veure fortament afectats.

És en aquest sentit que rebutgem la construcció de més aparcaments, l’obertura de nous vials, la construcció d’equipaments en zones limítrofes i que el ciment domini les franges de transició al Parc Natural de Collserola. Aquestes franges han de ser tractades i conservades com la resta de l’espai natural. La cobertura de la Ronda de Dalt podria contribuir a relligar les franges amb la resta de Parc, però per això és necessari que hi predomini el verd. Volem que s’aposti pel transport públic, que els equipaments necessaris reclamats pel veinatge es facin dins dels barris i que les zones que fan de coixí siguin verdes, amables. Ens oposem frontalment a la MAT i al seu pas per Collserola.

A Horta-Guinardó ens afecten directament quatre portes: la de Sant Genís (núm. 8), la de Montbau (núm. 9), la d’Horta (núm. 10) i la de Canyelles (núm.11), que compartim amb Nou Barris. Pel que fa a les tres primeres, proposem les mesures següents:

■Porta de Sant Genís:

■Recuperació de l’aparcament disuasori de la Llosa.
■Servei de microbús. Augmentar l’horari i la periodicitat del 112.
■Desafectació dels habitatges dels carrers Cànoves i Natzaret.
■Passeig de les Aigües. Realització del tram final amb paràmetres no agressius i menys costosos.
■Recuperació de l’antic camí del fondo de la vall del Bacallà, des del carrer Cànoves, passant per l’aparcament del camp de futbol, fins al revolt de la carretera de la Rabassada.
■Plantada d’arbres a l’esplanada annexa al camp de futbol, que avui fa d’aparcament, la qual podria esdevenir l’entrada del camí del fondo.
■Adequar el camí que del carrer Natzaret s’enfila fins a can Soler.
■Can Soler per al barri, com a equipament autogestionat per les entitats.
■Recuperar com a horts urbans i zona de parc-coixí les feixes d’antigues terres de conreu del carrer Natzaret fins a la carretera de la Rabassada.
■Senyalització de tipus naturalístic referents a la flora i la fauna.

■Porta de Montbau:

■Servei de microbús per reforçar l’arribada amb tranport públic a la porta.
■Entorn de la Font de la Llet. Recuperació i arranjament del camí que hi arriba des de Sant Cebrià.
■Entorn de la Font de la Cabra. Recuperació i arranjament del camí que la connecta amb la font de la Llet.
■Accés a Collserola des del carrer Harmonia. Arranjament i revisió de senyalitzacions en aquest indret. Vigilància d’abocadors incontrolats.
■Horts urbans ubicats on ja n’hi havia hagut d’espontanis: al torrent de Generet, a sota de la font de la Cabra i al d’en Duran, just abans del parc de les Heures.

■Porta d’Horta:

■Recuperació del patrimoni històric del Palau del Laberint com a equipament.
■Servei de transport públic fins a la porta.
■Desafectació de les reserves de sòl destinades al Túnel d’Horta, amb la qual cosa ja no seria necessària la reestructuració del nus Rda. de Dalt/ Horta Cerdanyola.
■Creació d’horts urbans a la zona delimitada entre el velòdrom i les cotxeres.
■Arranjament dels camins entre la zona de can Notari i el camí de les Aigües, les seves fonts i la senyalització.
■Creació d’una línia d’autobús Horta/ Cerdanyola que funcioni els caps de setmana i festius, amb parades als punts d’inici d’excursions i passejades.

En relació amb la porta de Canyelles, donem suport al model participatiu engegat pels veïns i les veïnes de Nou Barris i a les propostes de microintervencions com a reposta a quaselvol projecte desorbitat. Entenem que tan sols amb una nova manera de relacionar-nos amb la natura, és a dir, establint un diàleg basat en el respecte entre la ciutat i Collserola, podrem preservar el nostre present i futur.

Assemblea d’entitats d’Horta-Guinardó. Gener 2012
hg.collserolaverda@gmail.com



Renovables vs nuclears

La lluita contra el canvi climàtic no pot ser l’excusa per obviar els costos de l’energia nuclear i hipotecar el futur amb les nuclears en lloc d’apostar decididament per les energies renovables.

L’energia nuclear no forma part del trànsit cap a un nou model de desenvolupament, tot i els esforços de la indústria nuclear i dels seus terminals polítics i mediàtics per convèncer de les suposades virtuts (no genera CO2) de l’energia nuclear sense esmentar els seus costos (gran inversió, incertesa residus, escassetat urani, seguretat...).

Els sistemes econòmics i socials de la UE s’han construït a base d’energia barata i abundant. Ara ja no podrem donar aquest escenari per descomptat. No ens podem permetre el luxe de dedicar a l’energia nuclear els recursos que caldria canalitzar per a promocionar la gestió de la demanda energètica i la producció d’energia sostenible.

Cal recordar a més que l’energia nuclear utilitza com a combustible l’urani, un element finit i que lluny de reduir la dependència d’Europa respecte de l’exterior, ens fa més dependents perquè l’hem d’importar en un 99%.

ICV-EUiA entenem que les energies renovables son les que han d’estar al centre mateix de la política europea i del procés d’integració europea durant el segle XXI.

Cal convertir l’actual objectiu no vinculant de la UE d’aconseguir al menys un 20% d’estalvi energètic pel 2020 en un objectiu vinculant associat amb polítiques concretes per al seu acompliment. El nostre compromís és que l’any 2020, un 35% de l’energia procedeixi de fonts renovables.

A més, proposem un Pla pont europeu per al tancament gradual de les centrals nuclears, tot assegurant el subministrament a partir de fonts netes. Un Pla que estableix un període de transició en les centrals nuclears amortitzades, amb una pròrroga d’uns 5 anys durant els quals els beneficis de la central es destinarien a l’impuls i la inversió en plans d’energies renovables i de millora de l’estalvi i la eficiència energètica, i a la dinamització social i econòmica de les zones més directament afectades pel futur tancament de les centrals, amb participació dels ajuntaments.

+ CO2, no gràcies

Donar el mateix ajut a qui es compra un vehicle de 50.000 euros que a qui compra un vehicle més barat ni és progressista, ni és sostenible, ni és equitatiu. És senzillament apostar pel mateix model de sempre, el model que ens ha dut a la crisi.

Catalunya no es pot diferenciar d’Espanya per ser més contaminant sinó per ser pionera en el canvi productiu més sostenible. Cal avançar cap a un nou model productiu i apostar per mesures que no ens facin retrocedir des del punt de vista social i ambiental.

No té sentit subvencionar vehicles ampliant el límit de CO2 permès quan precisament s'està fent esforços per reduir el nivell d'emissions i millorar la qualitat de l'aire.

Els tres cotxes de SEAT (Ibiza, Cordoba i Leon) més venuts el 2008, que representen un 81% del total de vendes, emeten menys de 150 g/Km de CO2. Del conjunt de vehicles de la marca, només n'hi ha 13 (els de gama més alta) que emeten més CO2. Nissan també té models de tipus utilitari (Micra, Note, Tiida) que emeten CO2 per sota de 150 g/Km.

Es pot per tant, ajudar a SEAT i Nissan, defensar els seus llocs de treball a Catalunya, i seguir lluitant contra el canvi climàtic.

DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA

Greenpeace ha fet pública una nova edició del seu informe anual de denúncia sobre la destrucció de les costes espanyoles i l’especulació urbanística al litoral. Aquest informe, analitza els 100 casos més escandalosos de depredació urbanística i de contaminació a les costes de cada comunitat autònoma.

A Catalunya, segons l’informe DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA, el 46,5% del litoral català està ja urbanitzat i, a més, som responsables del 42% dels abocaments contaminants que es produeixen al Mediterrani des de les costes espanyoles.

El diari Público publica a més, una entrevista amb el director executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde, on denuncia la nul·la gestió de la ministra Elena Espinosa. Una passivitat, la de la ministra, que ja ens temíem quan va ser nomenada.

Tot plegat no pinta massa bé.

Què fem amb el canvi climàtic?

L’Estat espanyol és un dels principals incomplidors del Protocol de Kioto en la lluita contra el canvi climàtic. Però les seves consequències es faran notar, i molt, a casa nostra. Per això cal passar de la retòrica a les mesures contundents ja.

Les polítiques de maquillatge, que proposen altres forces polítiques, ens avoquen al desastre. Sols des de la responsabilitat, conscients del gran repte de present i de futur al que ens enfrontem, i amb una estratègia clara, decidida i enèrgica, serem a temps d'aturar canvi climàtic.

El nostre objectiu és reduïr les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 30% per l'any 2020.

Per això proposem un nou model d’economia ecològica, de mobilitat, d’energia i de territori. És necessari un canvi de model cap a l’economia ecològica, amb processos de producció i maneres de consumir més netes, amb menors impactes i menys malbaratadores de recursos i d’energia.

ICV-EUiA tenim una estratègia clara per lluitar contra el canvi climàtic a partir de quatre lleis fonamentals:

- Llei per a l’estalvi i l’eficiència energètica: objectiu d’estalvi d’un 1% del consum total d’energia a nivell nacional els primers cinc anys. Arribar a una reducció mínima absoluta del 20% al 2020, en relació al consum de 2005.

- Llei de promoció de les energies renovables: objectiu d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020 i un 80% l’any 2050.

- Llei de fiscalitat ecològica: basada en la creació de nous impostos ecològics i en la progressiva reforma dels tributs existents. No s’ha de pagar més, s’ha de pagar diferent.

- Llei de mobilitat sostenible: reserva mínim el 50% de les inversions públiques en transport, per a la gestió de la mobilitat sostenible els propers 4 anys.

És fàcil parlar del canvi climàtic, darrerament tothom ho fa, però el que cal és actuar amb polítiques contundents i valentes, que vagin a l’arrel del problema i siguin garantia de futur.

L'ecologia, una falsa contradicció.

Ahir, al Polònia, a en Saura li explotava el cap davant la mirada atònita d’en Joan Herrera. El motiu, la llum de la bicicleta d’Herrera i la suposada contradicció entre ecologia i legalitat.

Fora de l’anècdota i de que no deixa de ser un gag amb més o menys gràcia, hi ha gustos per tot. És cert que el debat de fons d’aquest gag respon a una idea gens banal.

L’esquetx parteix del supòsit fals però àmpliament estès que l’ecologia ens fa entrar en contradicció.

En aquest cas concret la contradicció es produïa amb la normativa de la bicicleta però en el fons, la idea subjacent és que l’ecologia ens fa entrar en contradicció amb la manera com avui funcionen les coses, i molt especialment amb l’economia.

Hi ha la falsa creença que l’ecologisme atura el creixement econòmic, que va en contra del progrés i l’economia. En realitat és just al contrari.

Hi ha dos tipus de polítiques possibles, les verdes o les grises. Parlar d’economia sense parlar d’ecologia és irresponsable. Economia i ecologia ja no es poden separar. Qui no ho entengui està hipotecant el futur de les properes generacions.

No son les polítiques ecologistes les que van contra el progrés sinó les velles polítiques que no miren pel futur.

L’economia i la societat del futur han de ser necessariament ecologistes o no seran, perquè el món haurà fet un pet abans.

Amb tot, haig de dir que m'ho passo molt bé veient el Polònia. Trobo que és sa que la gent siguem capaços de riure dels nostres polítics, sempre amb respecte, està clar.

Renovables 100%

A la gent d'ICV sovint sens ha titllat d’idealistes somiatruites o sens ha acusat de voler aturar el creixement del país.

Doncs bé, l’informe Renovables 2050 de Greenpeace

, deixa clar que ni una cosa ni l’altra.

La necessitat de potenciar l’ús d’energies netes, que fa anys reivindiquem des de ICV, no sols és cada dia més urgent sinó que a més és del tot viable, ja avui en dia.

Sumant tot el potencial de producció d’energies renovables de la península (calculat per al 2050), el resultat és que la capacitat de producció d’energia superaria amb escreix la demanda energètica, fins a 10 vegades en l’àmbit espanyol, i fins a tres vegades considerant la producció energètica i el consum d’energia sols a Catalunya.

Tenim la capacitat tecnològica per fer-ho, i alguns, tenim també la voluntat política per impulsar les energies renovables.

Esperem que la ciutadania, cada dia més conscient dels requeriments mediambientals, ens doni el suport que necessitem per passar dels informes i paraules als fets i les realitats. ICV estem apunt per assumir el repte.

Un gest

Dijous 1 de febrer, de 19:55 a 20 els 5 minuts d’apagada de llums i aparells elèctrics foren un toc d’atenció vers els efectes del canvi climàtic i la possibilitat d’aturar-los.

Del canvi climàtic se’n feren ressò tots els mitjans de comunicació, que esperaven per a l’endemà els resultats de l’Informe del Comitè Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de la ONU.

Tot i amb això, la convocatòria de dijous trobava més complicitats entre les institucions que no pas entre els ciutadans. S’apagaren les façanes de múltiples monuments i edificis institucionals, que contribuïren a una baixada significativa del consum energètic, però fórem pocs els ciutadans que seguirem la convocatòria des de casa.

L’apagada ha estat un gest però, també ha fet palès que encara no estem prou mentalitzats. Sembla que molta gent encara no és prou conscient de la seva contribució al estat del medi ambient. Cal insistir molt en que és la suma de les accions de tots el que podrà evitar el desastre.

Ja no val allò de que si els poderosos no ho fan...ja no hi ha excusa per a lluitar contra el canvi climàtic. Tots em de vetllar pel futur.

Ja cal que ens esmercem a fer que tots en siguem conscients.