dilluns, 28 d’abril del 2008

Un pas més cap a la LEC

Sembla que finalment tenim avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya. Amb un text que tanca la porta a la temuda privatització que, en el document inicial de bases, era un dels elements més polèmics.
La nova legislació estableix un model educatiu propi que busca incrementar l’equitat i l’excel·lència, i incrementar l’èxit escolar. I ho fa a partir de tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. Més suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i serveis educatius, més reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema.
Es creen zones educatives com a instrument per fer més propers els centres i l’administració. Cada zona educativa haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, i gestionar recursos humans amb el professorat adscrit a cada zona.
A banda, cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.
Tot i que caldrà mirar el text amb detall, si que vull destacar un parell d'elements que em semblen especialment positius, a banda dels ja esmentats.
En primer lloc que, sembla que l’avantprojecte de la LEC contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i beques-salari. Tant de bo aconseguim articular un sistema de beques amb cara i ulls, que permeti avançar cap a l'equitat real. Caldrà veure en què es tradueixen cada una d'aquestes beques, com es concreten i quants recursos s'hi destinen.
També celebrar, pensant especialment en aquella gent que hi dedica hores i hores de manera desinteressada, que per fi es reconeix l’educació en el Lleure com a educació no formal. Esperem que aquest reconeixement estigui a l'alçada de les espectatives. En qualsevol cas, amb tota la prudència, felicitats a la gent del lleure! Ja tocava.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi

Avui, aprofito per felicitar a tots els Jordis i desitjar una bona Diada de Sant Jordi a tothom.
Que totes i tots tingueu llibres i roses!
I es que a mi, les roses m'agraden però, si em deixen triar, em quedo amb els llibres...
La millor opció, un llibre i una rosa per tothom, no?

dimarts, 15 d’abril del 2008

Nou govern ZP

Com qualificar-lo? L’adjectiu que em surt d’entrada és SORPRENENT i tot seguit, DECEBEDOR.
No és que n’esperés gran cosa però imaginava que com a mínim ens estalviaríem tornar a patir alguns elements del govern anterior. Parlant clar, que hi fan Magdalena Álvarez i César Antonio Molina altra vegada al govern?
Vol dir que haurem de viure amb el caos permanent de les infraestructures, amb tota la inversió enrederida que toca posar en marxa, i empassar-nos els amables comentaris de la Sra. Maleni? Haurem també d’esperar eternament el retorn del papers de Salamanca mentre el Sr. Molina ens dona llargues i més llargues?
AL·LUCINANT. Però per si no n’hi ha prou, el ministeri de medi ambient desapareix i queda fusionat amb el d’agricultura en un nou i flamant ministeri anomenat de “Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”. Flamant sí però, més enllà de la façana, hi haurà possibilitats reals i sobretot voluntat per part de la ministra Elena Espinosa de fer alguna cosa palpable per encarar els reptes mediambientals que tenim? Qui molt avarca diuen que poc apreta i, a diferència de Narbona, fins ara Espinosa ha demostrat escassa sensibilitat ambiental.
Pel que fa al ministres catalans, val a dir que els ministeris que encapçalen són una bona patata calenta a les mans i, em penso que no eren a la llista de preferències del PSC.
Tot i que ja era hora que una dona pugui encapçalar amb tota normalitat un ministeri com el de Defensa, no sé si Carme Chacón s’hi podrà lluir gaire fent formar les tropes...
Treball i Immigració tampoc no és cap bicoca en el moment actual, per molt que Corbacho hi aporti la seva experiència municipal i una visió renovada i singular. El temps ens ho dirà.
Un punt INQUIETANT, tot just començar sembla que hi haurà turbulències entre Solbes i Sebastián. Mal moment per a les disputes, amb el panorama econòmic que diuen s’acosta.
Un punt POSITIU, per primera vegada, les dones són majoria en un govern espanyol.
I per acabar, un punt PINTORESC. Duran diu que si a hores d’ara no és ministre és perquè no ho vol però que potser a mig mandat s’ho repensa. I nosaltres pensant que en Duran es delia per un ministeri...
Tot plegat sorprenent, no?

dimecres, 9 d’abril del 2008

Es confirma la deriva al centre

I si no ja els anirem a buscar...
Perquè deien que havien de servir els 25 diputats del PSC? Vista la primera sessió d'investidura, els pitjors pronòstics semblen confirmar-se.
ZP es mostra autosuficient i la força del PSC sols ha servit per debilitar l’esquerra catalanista i deixar fer a ZP, en la seva deriva centrista i centralista. Zapatero pactarà, sí, però amb qui?
Pactarà amb la dreta catalana
, amb el servicial Duran, a canvi d’un cert maquillatge catalanista. Cal posar algun peix al cove en forma de balança fiscal o de Roine. Així CIU pot vendre alguna cosa als catalans i tenir-los distrets, no fos cas que ens obcequéssim i ens poséssim seriosos en el desenvolupament de l’Estatut i el finançament.
Pactarà també amb la dreta del PP, amb un Mariano “renovat” i amb aquest nou PP cansat de la guerra oberta que ara intenta una estratègia més moderada. PSOE i PP es posaran d’acord en els grans temes d’estat.
Per això no calia acollonir al personal amb allò de “si tu no vas...”? Si el PP era tant terrible, com és possible que d’avui per demà hi vulguin pactar?
Si una cosa sembla evident és que altra vegada ens han aixecat la camisa. I els primers entabanadors entabanats, són els del PSC. Tant que demanaven suport, caldrà veure si els seus 25 diputats serveixen per alguna cosa més que per dir amen al PSOE.
De moment, l’únic que han fet els socialistes catalans és permetre que el PSOE s’acosti a les dretes del PP i de CIU. Molt meritori per a un partit què s’anomena d’esquerres... la decepció està servida.
Sr. ZP, els darrers resultats electorals li poden fer pensar que tot s’hi val però, s’equivoca. Els catalans, més aviat que tard, ens cansarem de que ens prengui el pel i, ja no li valdrà l’argument de la por.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Educació Ambiental a H-G

Aquest és un projecte participat en el que han treballat conjuntament les escoles públiques d'educació Infantil, Primària i Secundària del districte, integrades en la Xarxa 0-18, amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics i del Districte d'Horta-Guinardó.
Des d'avui i fins al dia 12 d'abril, els diversos centres educatius compartiran i intercanviaran experiències, treballant de forma conjunta diversos temes ambientals.
Esperem que serà una experiència molt positiva, no sols pels infants i joves que hi puguin participar directament, sinó per a tots i totes els qui d'una o altra manera també en podrem gaudir i aprendre.
En qualsevol cas, és una iniciativa magnífica. Gràcies a totes i tots els qui l'heu fet possible.

dimarts, 1 d’abril del 2008

El pervers sistema electoral

Avui, vull recomanar l'article d'opinió d'en Vicenç Navarro: Los costes políticos de la transición, publicat a El Periódico.

El que apunta fonamentalment l'article és que "El Gobierno de Suárez diseñó un sistema pensado para perjudicar a quienes están a la izquierda del PSOE: antes el PCE y hoy IU-ICV."

Són molts els articles d'autors diversos que han criticat les perversions de l'actual sistema electoral. Però, en aquest cas, la visió que aporta Vicenç Navarro, Catedràtic de la UPF, em sembla molt clara i especialment interessant.