dimarts, 30 d’octubre del 2007

Homenatge a les Brigades Internacionals

Diumenge, vam coincidir amb la Maria Salvo a l’ Homenatge a les Brigades Internacionals.

Entranyable i lúcida com sempre, la Maria evocava records del dia en que va acomiadar les Brigades Internacionals que, a contracor, havien de marxar de la ciutat de Barcelona.
La Maria, agraïa que la gent jove també fóssim presents a l’homenatge i, en certa manera, ens demanava mantenir-ne viu el record al llarg dels anys.
Cada vegada són menys els Brigadistes que ens poden acompanyar. Els anys no perdonen, ni tant sols a aquells qui en un acte de immensa generositat, lluitaren per la llibertat.

divendres, 26 d’octubre del 2007

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Menys impostos menys polítiques

Continuar reduint la pressió fiscal amb noves baixades d’impostos, gràcies a l’existència d’un menor deute públic, suggeriment fet avui pel president Zapatero, em sembla una irresponsabilitat i un error cabdal per a un govern que diu fer polítiques d’esquerres.
Com és possible que en la situació actual, quan gran part de la població te dificultats per arribar a finals de més, quan la precarietat laboral dificulta els plans de vida de molta gent, quan un gran nombre de persones no tenen accés a un habitatge per falta de recursos, quan necessitem més polítiques socials i més serveis públics que mai, quan hi ha deficiències obvies en el finançament d’alguns serveis i infrastructures... en definitiva com és possible que en aquesta situació el govern ens digui que efectivament, ha reduït el deute públic?
Això és tant com dir-nos que tot i saber les necessitats i dificultats de la gent s’ha estimat més escatimar esforços i en lloc de resoldre els problemes ha decidit estalviar.
Qui ha demanat al Govern que estalviï? Si no m’equivoco, el clamor popular demana solucions per als problemes d’habitatge, de precarietat laboral i salarial, disposar de més millors serveis d’atenció a les persones, gaudir de bones infrastructures...
I com es pot parlar de menor pressió fiscal quan cal tirar endavant tantes polítiques socials i tants serveis? Amb quin finançament es duran a terme aquestes polítiques?
És inversemblant que aquest Govern continuï insistint amb estratègies electoralistes que lluny de resoldre els nostres problemes ens hipotequen el futur.
Altra vegada el president Zapatero oblida que baixar els impostos no és d’esquerres i sols afavoreix aquells qui tenen més, reduint en canvi el finançament per a donar serveis als qui no tenen tant i més necessiten.
Altra vegada el PSOE es confon pensant en arreplegar uns quants vots a les generals.
Sr. Zapatero, el que ens cal són escoles Bressol i no 2.500 euros per fill, pisos de lloguer a preus raonables no ajuts de 210 euros per pis, el que necessitem són més i millors serveis públics i no menys impostos. El que cal són projectes i polítiques de futur, no pa per avui i fam per demà.

Homenatge a les Brigades Internacionals

Aquest any, de nou ens trobarem al peu del monument d'homenatge a les Brigades Internacionals, situat a la sortida nord del Túnel de la Rovira, a la Rambla del Carmel.

Un any més farem memòria i retrem homenatge als voluntaris que varen lluitar per la llibertat.

Sempre és un plaer participar en actes sentits com aquest, actes que ens satisfà especialment celebrar al nostre districte.

Diumenge a les 12 us hi esperem.

divendres, 19 d’octubre del 2007

I el culebrot del TC continua...

És escandalós. La història ve de lluny però, en resum, és la seguent:
  1. En la votació sobre la impugnació del PP contra el plan Ibarretxe, el magistrat conservador Vicente Conde Martín de Hijas va votar en contra d'admetre aquesta impugnació.
  2. El PP no perdona i, en el seu moment, els magistrats conservadors van impedir que Conde fos president del Tribunal, cedint el càrrec a la magistrada progressista Maria Emilia Casas.
  3. Vicente Conde, rebotat amb els seus, donà suport als progressistes en diverses ocasions, contravenint els interessos del PP.
  4. En relació al recurs contra l'Estatut de Catalunya, el PP intenta recusar a la presidenta Casas per excloure-la del Ple on es tractarien les recusacions dels magistrats Pablo Pérez Tremps i Roberto García-Calvo.
  5. El PP aconseguia que s'admetés a tràmit la recusació de Pérez Tremps, i aconseguia finalment excloure'l del tribunal que examinaria el recurs a l'Estatut, amb el suport del magistrat conservador Vicente Conde, que es reconciliava així amb el PP. El tribunal doncs quedava en mans dels conservadors, per bé que la presidenta continua tenint la possibilitat de fer servir el seu vot de qualitat.
  6. El Govern no les te totes i decideix prorrogar el mandat de las presidenta Casas introduint una modificació en la llei orgànica del Tribunal. Dos magistrats, García-Calvo i Rodríguez-Zapata s'hi expressen obertament en contra.
  7. El PP presenta un recurs d'inconstitucionalitat a la prorroga del mandat de la presidenta. Ella i el vicepresident s'abstenen en la votació.
  8. El magistrat Vicente Conde presideix el Ple que estudia les abstencions de la presidenta Casas i el vicepresident, i fa ús del seu vot de qualitat per decantar la votació a favor de l'acceptació de les abstencions que, suposen un canvi en la correlació de forces a favor dels conservadors.
    El Constitucional cambia su doctrina para aceptar la abstención de la presidenta...
  9. El Govern es planteja un possible contraatac amb la recusació dels dos magistrats conservadors que expresaren obertament el seu desacord amb la prorroga de la presidència. Excloent-los del tribunal que ha de tractar el recurs del PP en aquest sentit, el TC recuperaria la majoria progresista.
Tot plegat un culebrot de ca l'ample. I els qui ens ho mirem des de fora, cada dia més astorats davant l'espectacle.

dijous, 18 d’octubre del 2007

TC: de mal en pitjor

Em preocupa, i molt, com està derivant i com es degrada per moments tot el que te a veure amb la situació del Tribunal Constitucional. Més enllà del que això pugui acabar significant per a l’Estatut de Catalunya, el tema és preocupant en si mateix i penso que demana replantejar a fons la pròpia institució.
En tot allò que escau al poder judicial no hi entenc un borrall ara bé, cada dia em costa més d’entendre que en un país democràtic “la justícia” funcioni com funciona... M’explico.
Que vol dir que entre els dos partits majoritaris acabin designant la totalitat dels membres del Tribunal sense tenir en compte cap criteri de representativitat o cap altra sensibilitat? Com pot ser que quan convé un partit polític pugui incidir en el tribunal de manera que impedeixi efectivament la seva renovació o fins i tot pugui excloure algun dels seus membres d’una votació per decantar la correlació de forces al seu favor?
És més, que vol dir que dins d’un òrgan judicial hi hagi correlació de forces? Des de quan la nostra democràcia ha deixat a part allò de la separació de poders? Com s’entén que política i poder judicial vagin de la mà?
Per si fos poc, i com que la política en aquest país sembla que no n’ha tingut prou amb el càstig de l’abstenció, en lloc d’aprendre la lliçó afegim llenya al foc i no sols desacreditem la política sinó que hi afegim també el poder judicial. Tant per tant fem dos per un!
Com representa que ens l’hem d’empassar aquesta situació tots plegats? A l’hora de demanar el vot, més d’una i més d’un ens enviarà a pastar fang i no sense raó. Com s’ha de fer confiança en els polítics quan els partits majoritaris ens ofereixen aquest espectacle lamentable? Sembla un culebrot tot plegat. Una picabaralla de pati d’escola. No ho entenc gens.
Afortunadament, l’article d’en Joan Subirats, Constitución: ¿sociedad limitada? aclareix algunes ombres i ofereix pistes per a la comprensió d’aquests afers. Per bé que no sempre són comprensibles. Per això recomano fervorosament aquest article d’en Subirats, publicat avui mateix a El Pais.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Llei de la Memòria

Després de casi dos anys de converses, sembla que la Llei de Memòria Històrica podria veure la llum abans d’acabar l’any.
La negociació ha quedat finalment desbloquejada i s’ha arribat a un acord de base, avalat pel suport de la majoria de grups parlamentaris.
Tot i que l’acord no està tancat i caldrà continuar negociant per veure com es concreten algunes qüestions, sols el PP i ERC s’oposen frontalment a la llei, per motius òbviament diferents i contraposats.
Tots els partits hem fet renuncies per a poder arribar a un acord de consens i fer possible una llei necessària i molt esperada, durant molts anys, per molta gent.
Entre els elements més importants recollits al projecte de llei destaquen especialment:
  • La condemna del Franquisme i dels excessos repressius comesos en zona republicana.
  • La declaració de falta de legitimitat dels tribunals franquistes i de les seves sentències, i la derogació de tota la legislació repressora franquista. Que possibilita la utilització de la llei com a prova en les reclamacions per a l’anul·lació de sentencies.
  • I la retirada dels símbols d’exaltació de la Guerra Civil.

Segurament voldríem una llei més ambiciosa encara però, en aquest cas, el consens de la majoria de grups parlamentaris i partits polítics, en representació de la majoria de la societat espanyola, i un ampli suport a la llei és fonamental i esdevé tant important com la pròpia llei.

dijous, 4 d’octubre del 2007

VIU LES PLACES EN VERD

Un any més, vull convidar-vos a participar al cicle Viu les Places en VERD.
Aquest dissabte dia 6 al matí, de les 11 i fins a les 14 h, a la Plaça Meguidó hi trobareu tallers, contacontes, punt d'informació, gincana conduida per la Margarida eixerida i els escombriaires alegres i concert presentacio del CD " La música del Sr. Cucanet" a càrrec de Noé i els Bandafesta.
Diumenge dia 7 seràn tots plegats altra vegada, als Jardins de Can Brasó.
El cicle Viu les Places en Verd ja fa uns 7 anys que es realitza amb l’objectiu de sensibilitzar i promoure bones practiques mediambientals i cíviques a través d´activitats lúdiques, realitzades en espais oberts i places de la zona de la Vall d´Hebron. S’ adrecen a un públic familiar i cada any es proposa un tema d’interès com per ex: reciclatge, neteja, mobilitat sostenible, horts a la ciutat...

Us hi esperem a tots.

Pla d'Actuació del Districte 7

El Pla d’Actuació del Districte 2008-2011 (PAD), ha de definir les principals línies d’actuació del govern del districte, per als propers quatre anys, i establir-ne les prioritats.
Per això, la proposta inicial del PAD, és un document molt obert amb l'objectiu de fer consens i permetre que tothom hi faci les seves propostes.
El PAD, serà el full de ruta per al proper mandat i per tant, ha de recollir les necessitats i demandes de tothom. Això, sols és possible a partir d’una amplia participació de la gent i de les entitats, cal escoltar i tenir en compte totes les propostes i aportacions, per a cercar un consens tant ampli com sigui possible.
El PAD també serà l’eina que permetrà rendir comptes de la tasca de govern i per tant, en aquest sentit, també és important poder-hi participar activament.
Per aquest motiu, vull animar tothom a participar i sumar esforços en la construcció d’aquest full de ruta que, amb les aportacions de tots vosaltres, ens ha de permetre anar molt més enllà i continuar assentant unes bases cada dia més sòlides per al futur d'Horta-Guinardó.