ERC s’equivoca altra vegada

El consell nacional d'Esquerra ha aprovat una resolució, en la que afirma que "vistos els esdeveniments i l'ofensiva per fer una segona retallada a l'Estatut, la via autonomista està exhaurida i que cal impulsar i donar suport a les iniciatives cíviques i socials que comportin més poder de decisió per a Catalunya i a fer efectiu el dret a celebrar un plebiscit d'independència".

Tot seguit, Xavier Vendrell, vicesecretari general de Coordinació Interna d'Esquerra, proposava catapultar Artur Mas a la presidència de la Generalitat si, en cas que el Tribunal Constitucional tombi l'Estatut i els socialistes no acceptin tirar pel dret, CIU es compromet a impulsar un referèndum d'autodeterminació.

Tot plegat recorda altra vegada una d’aquelles sortides de to del partit republicà.

En primer lloc, perquè aquest referèndum d'autodeterminació aniria en contra de la legalitat espanyola, per molt que s’acullis a la jurisprudència europea i internacional, no està gens clar que passaria amb tot plegat.

En segon lloc, perquè ERC, ja d’entrada, no creu que CIU accepti la seva proposta i per tant, aquesta sembla pura estratègia electoral. És més, l’estratagema queda confirmada quan Xavier Vendrell, assegura que les seves declaracions "no obren una crisi dins el govern d'Entesa, perquè el PSC sap quines són les intencions d'Esquerra", i afegeix que "si CIU està disposada a fer un salt més enllà, nosaltres estem disposats a governar", però si CIU no ho accepta "nosaltres en el marc actual ja ens va bé governar amb les esquerres".

En que quedem doncs? El cas és governar i, ERC s’equivoca jugant d’aquesta manera amb les aspiracions nacionalistes del seu electorat.

D’altra banda, el sorgiment del corrent intern crític, encapçalat pel diputat i exconseller de Governació Joan Carretero, que reclama que "els dos dirigents d'Esquerra no estiguin al Govern" al considerar que "es difumina" l'estratègia del partit, potser també té alguna cosa a veure amb aquest brot sobtat de fervor independentista.

CIU tampoc no ho té gens clar.

Felip Puig afirma que “no es possible fer un referèndum d'aquí a dos mesos per l'Estatut i saben que, seriosament, d'aquesta manera no s'avança per l'autogovern, per la sobirania i per la llibertat de Catalunya". Però el cert és que els socis de Unió apreten, concretament, el seu líder Josep Antoni Duran i Lleida declarava (en una entrevista al diari El Punt) que “jo respecto l'independentisme, però no crec que avui sigui viable. Per tant, el projecte que jo represento no és independentista".

Sembla doncs que no és tant qüestió de seriositat com de voluntat, per molt que els convergents ens vulguin fer creure el contrari.

Tampoc no ens hem d’estranyar, ja se sap que CIU s’estima més pactar amb els seus amics del PP, sense disgustos ni sobresalts, les dretes amb les dretes, com cal.

I sinó, que li preguntin a en Xavier Trias, ell i l’Albertito si que ho tenen clar.