Aquesta dreta fa por

Les manifestacions del PP m’esgarrifen, per molt legítim que sigui manifestar-se sigui qui sigui que ho faci.

Avui deia Mariano Rajoy que la de dissabte a Madrid fou “un acto de afirmación y un acto de esperanza a favor de España, a favor de la libertad y a favor de la derrota del terrorismo” i per si no n’hi hagués prou, qualificava la manifestació de “protesta serena, tranquila, pacífica y hermosa", de "ejercicio de libertad" y de "ejemplo de civismo que unió a la mayoría por encima de los partidos políticos". Deu voler dir que la de dissabte no devia ser com les de divendres, on alguns dels periodistes catalans que cobrien les concentracions van rebre crits, insults i agressions.

Començo a estar més que cansada de sentir bestieses i poca-soltades. Per molt que el Sr. Rajoy ho vulgui, els qui seguiren la convocatòria del PP no són una majoria i, ningú amb cara i ulls afirmaria que es tractés de tot tipus de gent de molt diversa condició. Fa gràcia, quan el PP diu que la manifestació "unió a gente que tenía formas de pensar distintas y a gente de muy diferente condición”. Que vol dir, que uns portaven banderes espanyoles i uns altres les portaven preconstitucionals? Que els uns eren extremadament de dretes i els altres eren d’ultradreta?

No per repetir-les moltes vegades les mentides es tornen certes, el que passa és que n’estem tant farts de sentir-les que uns ens indignem cada vegada que el PP obre la boca i altres, esperem que pocs, desgraciadament acaben pensant que “si el rio suena...”

Tenim la desgràcia de conviure amb una dreta que ja no té vergonya d’ensenyar les vergonyes i que ha tret la seva cara més rància i mesquina. Aquesta dreta fa por, fa por pensar on ens pot conduir la seva irresponsabilitat ara que per al PP tot ho val per tornar a governar.