Prostitució: sols perseguint-la no desapareix

Tot i la cruesa amb la que ha emergit la situació actual de la prostitució, el fet que s’obri de nou el debat em sembla un factor que es pot llegir en positiu. La prostitució, no desapareix a base de perseguir qui l’exerceix. No abandona la seva cruesa pel fet de no parlar-ne o pel fet que s’oculti i no es mostri de manera explicita als carrers de la ciutat de Barcelona o en altres indrets de Catalunya.

Els titulars i la perversió amb que s’ha tractat la qüestió de la prostitució als carrers del Raval, és indignant però com a mínim, ens obliga a parlar-ne i ens permet plantejar vies de solució, per bé que és un tema de gran complexitat.

Hi ha gent que ja fa temps que demanem un abordatge de la prostitució des de la regulació, distingint molt clarament el que són delictes de prostitució forçada, xarxes de tracta de persones i proxenetisme, del que és l’ofici més antic del món.

Pels delictes, la resposta és policial i penal, endurint les penes tant com calgui per evitar l’explotació de persones. Cal eradicar la prostitució forçada de soca-rel. En aquest sentit, una qüestió inajornable és aplicar el protocol de Palerm, que incorpora mesures per fer front a la situació de les persones sense papers que avui, amb la Llei d'estrangeria, es troben en un carreró sense sortida.

Però la prostitució forçada, per molt que costi de creure, és una petita part de la prostitució. La major part de la prostitució no és forçada. Que algunes persones de manera voluntària decideixin exercir la prostitució com a mitja de vida és difícil de concebre però no deixa de ser un fet, per molt que costi d’assimilar.

I quan del que parlem és d’exercir la prostitució com a mitjà de vida, sense coacció, estem parlant d’un ofici que cal regular per a que s’exerceixi en les millors condicions d’higiene, salubritat i seguretat personal.

La hipocresia de voler fer desaparèixer la prostitució dels carrers a base de presencia policial i sancions, esgrimint arguments abolicionistes, és perillosa i alhora indignant. Amagar el problema no sols no el soluciona sinó que l’agreuja, deixant en una absoluta indefensió les persones treballadores del sexe. La sanció sols obliga a tornar a treballar per pagar la multa de torn.

La solució no és senzilla però en qualsevol cas passa per la regulació de la prostitució sense paternalismes ni criminalització i, acompanyada d’intervenció social i polítiques d’inclusió. De manera que qui vulgui deixar d’exercir la prostitució tingui sortides i alternatives reals, i qui decideixi no deixar-la d’exercir ho pugui fer amb dignitat.

Hi ha entitats que, no en va, fa anys que treballen recolzant col·lectius que exerceixen la prostitució; ajudant les persones que s’han vist forçades a prostituir-se a sortir-ne, intentant millorar les condicions sanitàries en que s’exerceix... Potser que, a banda d’escoltar aquestes entitats, també els fem una mica de cas.

Us recomano llegir les reflexions que en Pere Nieto ha fet en diversos escrits al seu bloc, i les d'en Ricard Gomà a la seva entrada Incivisme?.