Les eleccions municipals està clar que no han anat com voldríem, tampoc no han anat com esperàvem. Ara, és cert que cal reflexionar, pair, entendre que ha passat... Però després de la reflexió, sabrem trobar la solució? No és que vulgui arrossegar ningú al pessimisme però certament, no se pas COM hem de lluitar contra l’abstenció, per molt que tinc clar que ho hem de fer. En termes generals, alguns diuen que la gent està cansada, que la política no interessa, que tots els partits acaben fent igual... Com a partit, ICV-EUiA sembla que no hem aconseguit mobilitzar els nostres votants. A Barcelona hem perdut quasi la meitat dels vots! Hi ha qui comenta que certs temes de política general ens haurien desgastat més del que esperàvem, que potser cal marcar més perfil i diferenciar-se dels socis de govern, que perdem perquè no som prou “alternatius” o perquè al mateix temps no som prou “assenyats”... Si a tot això hi afegim que la incidència de la feina feta al territori acaba sent modesta, la cosa encara és complica més. Com podem arribar a la ciutadania si no és a partir de la feina feta? Els resultats obtinguts a Horta-Guinardó, on hem governat, no són massa diferents dels que hem tingut a la resta de Barcelona. Vol dir doncs que el resultat electoral serà el que serà amb independència del que facis durant quatre anys al govern? Què si la pífies potser et passarà factura però que per molt que t’hi escarrassis no en trauràs ni un vot? Tant greu és la desconnexió entre política i ciutadania? Massa preguntes encara sense resposta. Sabem que cal fer alguna cosa, això està clar, però les solucions no ho són gens de clares. L’abstenció ja fa temps que va guanyant terreny, continua creixent i en continuem parlant però, de moment, ningú ha trobat la formula per aturar-la, per connectar la vida del ciutadà individual amb la del interès comú i vida col·lectiva... Els vots en blanc i nuls també han crescut però aquests no són tant preocupants. Reflecteixen una visió crítica vers els partits i han de ser un toc d’atenció per aquests però no debiliten el nostre sistema democràtic i no ens han de treure la son com la abstenció. Una societat crítica no és un problema, una societat desconnectada de si mateixa sí que n’és un i un de gros.
Si algú en coneix la solució...es busquen remeis per a l’abstenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada