Com es pot contagiar il·lusió per un projecte? Sembla que el contagi, en si mateix, necessàriament demana proximitat, intercanvi, tracte personal, compartir experiències i moments... Però aquesta proximitat tot i ser necessària no és suficient. No hi ha cap garantia d’arribar a la gent, per molt a prop que en siguem perquè, el contagi i la il·lusió de canviar les coses també demana compromís, implicació, entesa, comprensió mútua... I si aconseguir comprensió i entesa no fossin prou repte per si soles...un altre element necessari i no menys important és l’interès. Si el projecte no desperta prou interès no hi ha opció d’il·lusionar ningú, tot i que per si sol, l’interès tampoc és suficient. Cal també sensació d’utilitat, percebre que l’esforç de la nostra implicació servirà per alguna cosa, i diria que per tant cal una mica d’emoció, contemplar la possibilitat i la opció de canvi, confiança en els qui l’hauran de dur a terme... Tot plegat, acompanyat del compartir amb els altres, del formar part d’una cosa més gran que un mateix, d’una cosa important, d’un projecte de futur... O encara millor, del projecte del present, del projecte vencedor. Perquè jugar al cavall guanyador té un atractiu inqüestionable. El problema és quan la gent pensa que el cavall guanyarà peti qui peti, que ja no cal donar-hi suport per a que guanyi... I així és com totes i tots hi perdem. Ens ha faltat proximitat, entesa, interès, sensació d’utilitat, confiança, emoció, compartir projecte... Aquesta vegada no hi ha cavall guanyador. Alguns han cregut que no valia la pena l’esforç i els altres s’han quedat a casa pensant que de totes totes la carrera estava guanyada. Ara cal veure com fem que la gent torni a sortir de casa. Com contagiem altra vegada la nostra il·lusió.
3 comentaris:
Hola Anna,
veig que escrius regularment en un bloc sobre política catalana. Si vols compartir les teves reflexions amb molta més gent, a partir d'ara, ho pots fer a http://politi.cat/. Un espai on tots els que ens interessa la política catalana compartim els nostres links preferits (entrades de blocs, noticies, videos).
Salut i espero veure't aviat a http://politi.cat/. :-)
Ferran
Gràcies Ferran. M'hi acabo de registrar tot i que trobo que d'entrada és força complicat de gestionar...
Benvolguda Anna,
Estic d'acord amb el que escrius en aquesta entrada, però penso que l'abstenció cal una anàlisi en profunditat per tal de poder saber quines són les seves causes reals. Si comptem que ja de per se existeix un 15% d'astenció estructural (els que mai van a votar)cal estudiar el que queda fins el 60% ( en el cas de les darreres eleccions municipals)per trobar l'arrel de l'assumpte. Penso que a part que hi ha gent que està desilusionada per la política, també hi ha molta gent conformista que ja li va bé el que hi ha i també hi ha d'altres que prou feines tenen amb la seva vida personal. Sí, només són 4 minuts anar a votar. Realment és molt poc temps per a una acció tan important. El vot decisiu i el de càstig són moltes vegades els que fan pujar la participació. Un exemple el trobem amb les darreres eleccions al govern central. Sincerament, no sé quina és la solució, però de moment ja és un pas important prendre consciència.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada