dilluns, 31 de març del 2008

El QUÈ i el COM

El QUÈ és fonamental però el COM no deixa de ser important i de fet, pot acabar essent determinant. La gestió de l’aigua, per fer front a l’aguda situació de sequera que patim, n’és un clar exemple.
En un moment qualificat ja de crisi i emergència, el COM, la manera com expliquem clarament la situació i els motius que ens obliguen a prendre mesures d’excepció que en circumstàncies normals rebutjaríem, és vital.
La nostra postura d’oposició als transvasaments és clara i no ha canviat. En aquest sentit, plantejar el transvasament d’aigua del Segre pot veure’s efectivament com una contradicció i, de fet, el transvasament no seria sobre la taula si no fos per la situació de crisi en que ens trobem.
Diria que és una mica allò de solucions desesperades per a situacions desesperades. I precisament per això, penso que hauríem d’haver plantejat l’opció del transvasament del Segre de forma absolutament clara i transparent des de bon començament. Amb prou temps i calma per fer entendre a la gent que la situació què vivim és tant greu que hem estudiar totes les opcions al nostre abast.
En aquest sentit, l’esforç que s’està fent des de la Conselleria és important. La inversió per recuperar aqüífers, pous i treure aigua d’allà on sigui possible és de 177 milions d’euros, que es diu ràpid. Però fins que puguem obtenir aigua de les dessalinitzadores, el 2009, no es pot garantir el subministrament per a l’ús de boca a l’àrea metropolitana de Barcelona sense transvasar aigua d’allà on n’hi hagi.
Crec sincerament que la por ens ha traït. Hem tingut por que se’ns acusés de caure en contradicció, i potser el més raonable hauria estat assumir explicita i obertament la situació contradictòria a la que ens aboca la crisi de l’aigua.
La set és un argument tant potent que, ven explicada, la gent hauria entès la situació en que ens trobem.
La por a no ser entesos ens ha situat en un escenari de descrèdit que no ens podem permetre. Serà difícil però ara, a banda de gestionar la sequera, toca recuperar la confiança perduda.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Ara sembla que tothom, vol parlar de l'aigua, de com gestionar aquest recurs, ara resulta que tothom té la solució, però perquè no s'han pres les decisions fa 8 anys, quan alguns cientifics i especialites ja deien que hi hauria problemes amb l'aigua i que es tenia que fer un us racional, perquè quan passa pel sedàs de la polica tot se'n va en orris.
Com podeu permetre que politics del vostre color , tinguin un discurs de trasvassament d'aigues de rius, deplorable.
Es una llàstima , ja que realment , teniu un discurs molt bó, un ideari riquissim de valors, però també us ha perdut el poder.
http://albertarque.blogspot.com/

Manils ha dit...

Anna, últimament m'agrada molt visitar el teu bloc. Encertadíssima la reflexió que, com gairebé sempre, subscric.

Una abraçada crack!

joan ha dit...

totalment d'acord com ja et vaig dir. Apunto que per recuperar la confiança perduda, al meu entendre, s'ha d'actuar i prendre algunes decisions que poden ser difícils.