El TC en entredit

Aquesta setmana ho deia la diputada del PP i catedràtica de dret constitucional Montserrat Nebrera: "Hem trobat una escletxa jurídica per aconseguir el nostre objectiu polític".

L'escletxa és la recusació del magistrat del Tribunal Constitucional Pablo Pérez Tremps, un fet inèdit en aquesta altíssima institució de l'Estat, i l'objectiu és tombar l'Estatut que el poble de Catalunya va acceptar en referèndum el 18 de juny de 2006.

Com pot ser que la màxima instància judicial quedi supeditada a la política? On queda la imprescindible separació de poders?

Que les decisions i funcionament del Tribunal Constitucional depenguin del joc d’equilibris entre progressistes i conservadors em sembla del tot pervers.

Si Pablo Pérez Tremps no dimiteix, deixant que el govern del PSOE posi un altre magistrat en el seu lloc, seran 11 els jutges que hauran de decidir sobre el futur de l'Estatut català, i el resultat serà molt ajustat.

El vot de la presidència del Constitucional, avui progressista però a partir de juny conservadora si els magistrats d'aquest sector es posen d'acord entorn a un candidat, val per dos i podria ser decisiu.

Això podria dificultar encara més el desplegament de l’Estatut. Ho comprovarem a l'estiu quan els magistrats es pronunciaran, després de les autonòmiques i municipals de maig i abans de final d'any. I s'espera una sentència interpretativa, una mena de llibre d'instruccions per a desplegar l'Estatut.

En qualsevol cas, ja cal que ens replantegem el funcionament d’aquesta institució, el Tribunal Constitucional, que hauria de ser la darrera garantia judicial i respondre a criteris objectius i de responsabilitat, no a la conjuntura política.

La situació actual no sols és del tot indesitjable sinó que a més no sembla justa en absolut. La separació de poders: legislatiu executiu i judicial, és condició necessària i constitutiva del nostre sistema democràtic, alguna cosa no acaba de funcionar si hi ha escletxes jurídiques al servei d’objectius polítics.