El 30 de desembre, l’atemptat d’ETA a la T4 esfondrava l’expectativa de trobar una solució negociada per assolir la PAU. L’esperança que el procés iniciat el mes de març amb l’alto al foc permanent declarat per ETA pogués arribar a bon port, s’esfumava amb la mort de dues persones. I passats els primers moments d’estupefacció i d’absolut rebuig a l’acte terrorista arreu d’Espanya, el govern declarava suspès, i finalment trencat, el procés de pau.
Ahir, el cap de l’oposició i el president del govern eren incapaços d’arribar a un acord per fer front, de manera conjunta, al terrorisme. Aquesta impossibilitat ja s’intuïa de les constants declaracions del PP i la seva negativa absoluta a cap sortida dialogada. La rotunda negativa del principal partit de l’oposició a tota possibilitat de diàleg ens retorna a un cul de sac, i la seva postura intransigent, fa sospitar que la prioritat del PP és el desgast del govern socialista i el rendiment partidista que en pugui treure.
D’altra banda, la postura de Batasuna, que es desmarcava clarament de l’atemptat i demanava a ETA el manteniment dels compromisos i de l’alto al foc permanent, té una importància crucial i pot suposar una escletxa per on encarrilar de nou el procés. En qualsevol cas, seria un error precipitar-nos i descartar la possibilitat de tornar a treballar per la pau. Amb la mateixa contundència amb que cal rebutjar la violència terrorista, cal defensar també la pau i dedicar els esforços que calgui per arribar-hi.
Avui el Sr. Rubalcaba, ministre d’interior, inicia una ronda de negociacions amb els grups parlamentaris per analitzar la situació després de l’atemptat i veure quina ha de ser l’estratègia a partir d’ara.
Esperem que la ceguesa del PP no contagiï les actuacions del govern, i que aquest no confongui fermesa amb intransigència.
1 comentari:
Molt encertat Anna.
Publica un comentari a l'entrada