EDUCACIÓ sí però LAICITAT també.

Dissabte 18 de novembre, en el marc del Dia Universal dels Drets de la Infància, Associacions i Federacions educatives de Barcelona s’unien en la Marxa Educativa per a reivindicar la tasca dels agrupaments escoltes, centres d’esplai i moviments infantils i juvenils a la ciutat de Barcelona, on prop de 200 entitats treballen l’associacionisme educatiu. Les demandes d’aquestes entitats fonamentalment passen per un major reconeixement, més finançament i més espais per al desenvolupament de la seva activitat.

Doncs bé, tot i considerar aquestes demandes del tot lícites, la vàlua de la tasca que realitza l’associacionisme educatiu és inqüestionable, no deixo de tenir certs dubtes quan penso a qui són dirigides i qui és que les fa.

M’explico; no veig gens clar que l’Administració, en aquest cas l’Ajuntament, hagi de finançar entitats vinculades a l’Església, en una societat que es reconeix a si mateixa com a eminentment laica. Les entitats amb aquests vincles s’haurien de plantejar si els volen mantenir o no, i si la resposta és que sí, que mantenen el seu origen religiós, em sembla que el més lícit és que dirigeixin les seves demandes de finançament i espais a l’Església i no pas a l’Ajuntament.

No qüestiono la bona voluntat de les entitats que han participat a la Marxa Educativa, laiques o no, però cal plantejar seriosament si l’associacionisme educatiu ha de continuar de la mà de l’Església, i si és així, no som el conjunt de la ciutadania els que n’hem d’assumir el finançament.

L’Ajuntament ha d’apostar per l’educació pública dins i fora de l’escola, però aquesta educació ha de ésser clarament LAICA.

Cal assumir definitivament i clara, la laicitat de la nostra societat, i acabar amb els tradicionals privilegis de l’Esglesia Catòlica que de manera més o menys encoberta continua fent de les seves allà on pot.