Homenatge a les Brigades Internacionals

Diumenge, vam coincidir amb la Maria Salvo a l’ Homenatge a les Brigades Internacionals.

Entranyable i lúcida com sempre, la Maria evocava records del dia en que va acomiadar les Brigades Internacionals que, a contracor, havien de marxar de la ciutat de Barcelona.

La Maria, agraïa que la gent jove també fóssim presents a l’homenatge i, en certa manera, ens demanava mantenir-ne viu el record al llarg dels anys.

Cada vegada són menys els Brigadistes que ens poden acompanyar. Els anys no perdonen, ni tant sols a aquells qui en un acte de immensa generositat, lluitaren per la llibertat.

Val més prendre-s’ho com un acudit...

Menys impostos menys polítiques

Continuar reduint la pressió fiscal amb noves baixades d’impostos, gràcies a l’existència d’un menor deute públic, suggeriment fet avui pel president Zapatero, em sembla una irresponsabilitat i un error cabdal per a un govern que diu fer polítiques d’esquerres.

Com és possible que en la situació actual, quan gran part de la població te dificultats per arribar a finals de més, quan la precarietat laboral dificulta els plans de vida de molta gent, quan un gran nombre de persones no tenen accés a un habitatge per falta de recursos, quan necessitem més polítiques socials i més serveis públics que mai, quan hi ha deficiències obvies en el finançament d’alguns serveis i infrastructures... en definitiva com és possible que en aquesta situació el govern ens digui que efectivament, ha reduït el deute públic?

Això és tant com dir-nos que tot i saber les necessitats i dificultats de la gent s’ha estimat més escatimar esforços i en lloc de resoldre els problemes ha decidit estalviar.

Qui ha demanat al Govern que estalviï? Si no m’equivoco, el clamor popular demana solucions per als problemes d’habitatge, de precarietat laboral i salarial, disposar de més millors serveis d’atenció a les persones, gaudir de bones infrastructures...

I com es pot parlar de menor pressió fiscal quan cal tirar endavant tantes polítiques socials i tants serveis? Amb quin finançament es duran a terme aquestes polítiques?

És inversemblant que aquest Govern continuï insistint amb estratègies electoralistes que lluny de resoldre els nostres problemes ens hipotequen el futur.

Altra vegada el president Zapatero oblida que baixar els impostos no és d’esquerres i sols afavoreix aquells qui tenen més, reduint en canvi el finançament per a donar serveis als qui no tenen tant i més necessiten.

Altra vegada el PSOE es confon pensant en arreplegar uns quants vots a les generals.

Sr. Zapatero, el que ens cal són escoles Bressol i no 2.500 euros per fill, pisos de lloguer a preus raonables no ajuts de 210 euros per pis, el que necessitem són més i millors serveis públics i no menys impostos. El que cal són projectes i polítiques de futur, no pa per avui i fam per demà.

Homenatge a les Brigades Internacionals

Aquest any, de nou ens trobarem al peu del monument d'homenatge a les Brigades Internacionals, situat a la sortida nord del Túnel de la Rovira, a la Rambla del Carmel.

Un any més farem memòria i retrem homenatge als voluntaris que varen lluitar per la llibertat.

Sempre és un plaer participar en actes sentits com aquest, actes que ens satisfà especialment celebrar al nostre districte.

Diumenge a les 12 us hi esperem.

I el culebrot del TC continua...

És escandalós. La història ve de lluny però, en resum, és la seguent:

1. En la votació sobre la impugnació del PP contra el plan Ibarretxe, el magistrat conservador Vicente Conde Martín de Hijas va votar en contra d'admetre aquesta impugnació.

2. El PP no perdona i, en el seu moment, els magistrats conservadors van impedir que Conde fos president del Tribunal, cedint el càrrec a la magistrada progressista Maria Emilia Casas.

3. Vicente Conde, rebotat amb els seus, donà suport als progressistes en diverses ocasions, contravenint els interessos del PP.

4. En relació al recurs contra l'Estatut de Catalunya, el PP intenta recusar a la presidenta Casas per excloure-la del Ple on es tractarien les recusacions dels magistrats Pablo Pérez Tremps i Roberto García-Calvo.

5. El PP aconseguia que s'admetés a tràmit la recusació de Pérez Tremps, i aconseguia finalment excloure'l del tribunal que examinaria el recurs a l'Estatut, amb el suport del magistrat conservador Vicente Conde, que es reconciliava així amb el PP. El tribunal doncs quedava en mans dels conservadors, per bé que la presidenta continua tenint la possibilitat de fer servir el seu vot de qualitat.

6. El Govern no les te totes i decideix prorrogar el mandat de las presidenta Casas introduint una modificació en la llei orgànica del Tribunal. Dos magistrats, García-Calvo i Rodríguez-Zapata s'hi expressen obertament en contra.

7. El PP presenta un recurs d'inconstitucionalitat a la prorroga del mandat de la presidenta. Ella i el vicepresident s'abstenen en la votació.

8. El magistrat Vicente Conde presideix el Ple que estudia les abstencions de la presidenta Casas i el vicepresident, i fa ús del seu vot de qualitat per decantar la votació a favor de l'acceptació de les abstencions que, suposen un canvi en la correlació de forces a favor dels conservadors.

   El Constitucional cambia su doctrina para aceptar la abstención de la presidenta...

9. El Govern es planteja un possible contraatac amb la recusació dels dos magistrats conservadors que expresaren obertament el seu desacord amb la prorroga de la presidència. Excloent-los del tribunal que ha de tractar el recurs del PP en aquest sentit, el TC recuperaria la majoria progresista.

Tot plegat un culebrot de ca l'ample. I els qui ens ho mirem des de fora, cada dia més astorats davant l'espectacle.