No entenc per què els mitjans de comunicació estan fent el joc al PP. Alguns, els que li són afins, és obvi que ho fan volgudament, però els que no ho són, per què deixen que el PP marqui l’agenda maniàtica establint els temes de debat de la campanya? Per què s’ha de parlar ara dels immigrants “que ens volen prendre no se què”, després de la seguretat “que mai no en tenen prou”(quina por!) i demà a veure amb quina ens sortiran... Per què no parlem de tot allò que ens interessa a la ciutadania, amb profunditat, i no sols del què interessa als Srs. del PP? És clar que cal parlar d’immigració i seguretat (sense associar la primera a la falta de la segona com li agrada fer al PP), però els ciutadans també volem respostes raonades i concretes dels candidats en temes tant importants com la política social, econòmica, o ecològica, per dir-ne algunes. No entenc per què els mitjans de comunicació ens bombardegen de titulars sense explicar-nos què pensen fer realment els candidats amb els nostres vots. Quan s’estan plantejant temes importants, que marquen el model de societat que volem, el discurs no passa del titular de bombo i plateret. Rebaixes fiscals, xecs de 400 euros, i macroplantacions d’arbres a tort i a dret...Algú pot posar seny? No entenc com amb aquestes respostes tant ridícules d’alguns candidats els professionals de la comunicació no els engeguen a pastar fang i busquen la noticia en un altre lloc. M’indigna que mentre els partits majoritaris maregen la perdiu sense donar respostes, els mitjans de comunicació no donen veu a opcions polítiques que tot i no ser majoritàries com a mínim tenim un projecte sòlid que volem explicar a la gent. Sembla que tant és si les idees són raonades o no. Ja podem esmerçar-nos en explicar les nostres propostes que al final, el titular que interessa sols és “i del que ha dit Rajoy o ZP que en pensa?” Sols ens donen veu per replicar les bajanades i ocurrències dels partits majoritaris. Flac favor a la democràcia.
dimarts, 12 de febrer del 2008
dilluns, 11 de febrer del 2008
La dreta és la dreta
Però aquesta proposta de que els immigrants es comprometessin per escrit a respectar els custums bla, bla, bla... no era de CIU? Altra vegada és evident que la dreta és la dreta. A la catalana o a l'espanyola però amb les mateixes idees de bomber i les mateixes polítiques discriminatòries i reaccionàries. Els uns en català i els altres en castellà però pel que fa a polítiques socials i econòmiques, no són pas diferents CIU i PP. En la subhasta electoral que protagonitzen alguns, especialment els partits majoritaris, sembla que tot val. Quan no és un xec de ZP és una ocurrencia Pepera... Veient aquestes propostes esperpèntiques no m'extranya que la gent passi dels polítics. La llàstima és que aleshores la dreta ens guanya la partida.
dimecres, 6 de febrer del 2008
Quants partits caldrà il·legalitzar?
Batasuna, ANV, PCTV... Quants partits caldrà il·legalitzar?
La Llei de Partits és un error que cal esmenar. No és acabant amb una opció política, com s'arribarà a una solució en el conflicte del País Vasc.
La opció política nacionalista és absolutament legítima i representa una part de la societat vasca que té tot el dret a expressar la seva posició a les urnes.
El que és il·legal i il·legitim és la violència. Cal combatre la violència de forma rotunda, però no caiguem en el perill de confondre nacionalistes amb violents. Una democràcia que fa ús de la llei i la justícia per il·legalitzar partits polítics... no sembla que mostri gaudir de massa salut.
No se per què però últimament m'han vingut al cap aquelles frases de Martin Niemoeller:
Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas
guardé silencio
porque yo no era comunista,
Cuando encarcelaron a los socialdemócratas
guardé silencio
porque yo no era socialdemócrata,
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas
no protesté
porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos
no protesté porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme
no había nadie más que pudiera protestar. Potser el conjunt de partits polítics, com a mínim aquells qui aspirem a una democràcia plena i com cal, hauriem de fer alguna cosa per acabar amb aquest atac flagrant al nostre sistema democràtic.
divendres, 1 de febrer del 2008
Conferència Episcopal & PP
La jerarquia eclesiàstica n’està fent un gra massa. El manifest de la Conferencia Episcopal em sembla un insult. No tant per als qui no combreguem amb les creences religioses, que també, sinó molt especialment per als cristians i cristianes progressistes. Si ja és trist que els bisbes més conservadors i reaccionaris intentin negar-nos els nostres drets i llibertats apel·lant a una falsa i molt discutible moralitat. Resulta patètic que ara pretenguin condicionar el vot de la gent fent campanya electoral a favor del PP. Va home va! Si fins i tot a en Duran, conservador com ell sol, li ha calgut desmarcar-se de les declaracions de la Conferencia Episcopal. Si bé és cert que no afavorien gaire a UDC i les aspiracions de Duran de ser ministre... La veritat és que els i les creients tenen tot tipus d’idees polítiques, afortunadament no tothom és tan reaccionari com la jerarquia fonamentalista clerical conservadora.
Trobo que fora sà que els i les cristianes progressistes fessin sentir la seva veu. Fora bo arraconar aquesta jerarquia fonamentalista i reaccionaria que no expressa ni representa les idees de la majoria de creients, i que sembla més pròpia de fa 40 anys.
dilluns, 28 de gener del 2008
1 vot = 400 €
400 euros. És això el que val un vot, Sr. Zapatero? Ja es veu que aquesta promesa del PSOE és una bestiesa electoralista. Cal dir alguna cosa, el que sigui, per no perdre en aquesta escalada de verborrea i promeses enfrontades amb el PP. Després potser no caldrà complir les promeses oi, Sr. Zapatero? La darrera legislatura el govern ha incomplert la majoria de promeses que havia fet. Per què aquesta vegada hauria de ser diferent? El govern de ZP i el PSOE ja no sols treuen pit perquè la darrera legislatura van estalviar i ara tenen superàvit, ara a més a més, treuen pit perquè han decidit repartir uns calerons si tot els va bé... Tant és si van escatimar el finançament destinat a polítiques socials com la Llei de la dependència. Els xecs son molt més vistosos i surten millor a la foto. I que passa si ja no sabem que dir ni que inventar-nos per a fer el xec? Doncs no res, repartim diners, tothom igual i en pau. I no ens caldrien aquests diners per a tirar endavant noves polítiques socials, que falta ens fan, la pròxima legislatura? Vol dir que anem sobrats quan som a la cua d’Europa en despesa social? Si no en teníem prou amb el xec nadó, ara el PSOE demostra la seva falta de criteri i d’imaginació amb la promesa de repartir 400 euros de manera indiscriminada. Ni tant sols han fet l’esforç d’imaginar en què podrien destinar el xec! Per a què? Qui és el llest que no vol 400 euros? El PSOE i Zapatero subestimen a la gent. Pensen que ens poden comprar, a darrera hora i a preu de saldo. Quantes ocurrències i animalades haurem de suportar fins al 9 de març? Ja cal que ens carreguem de paciència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)