SALVEM EL PETIT PRÍNCEP BLAU!

La nostra Llar d'infants, el Petit Princep Blau (Frederic Rahola 46) està en perill!
Si no ens mobilitzem ens veurem obligats a tancar-la per culpa de la nova Llei d'Arrendament i de la propietària de l'edifici que no s'avé a cap tipus d'acord!
El Petit Princep Blau, és una Llar d'Infants amb més de cinquanta anys i amb una llarga trajectòria al barri, havent creat un fort vincle amb l'entorn, molt especialment amb l'Escola Àngels Garriga i es veurà abocada a desaparèixer deixant infants, famílies i professionals al carrer.
Necessitem ajuda per aconseguir un curs més (2015-2016) d'estada a l'edifici i tenir temps per trobar un local que reuneixi les condicions legals, un ajut o subvenció per part de ladministració per continuar endavant el que és un projecte educatiu de gran qualitat, que des de fa moltes dècades dóna un servei al barri.

SALVEM EL PETIT PRÍNCEP BLAU!!!

Saber governar també és saber RECTIFICAR

Saber governar també vol dir reconèixer els errors i saber-los rectificar. A Horta- Guinardó, ni una cosa ni l’altra.

 

Els veïns i veïnes ho han expressat clarament; el govern del Districte és com un frontó, una paret inamovible, insensible a les demandes que se li plantegen. I de fet ens trobem amb un govern que ha segrestat la capacitat de presa de decisions mentre incomprensiblement s’omple la boca de participació.

 

Un govern al qui sembla que no li preocupa en absolut ni li interessa l’opinió del veïnat més implicat i compromès amb el territori, ni de les entitats que omplen de vida i activitats el nostre Districte. Aquelles persones i entitats a qui caldria reconèixer i valorar com a interlocutors i amb qui haurien de teixir complicitats avui se senten menystingudes pel govern i l’acusen de no escoltar ni respondre a les necessitats de la ciutadania.

 

L’actitud prepotent i insensible del govern del districte està alimentant una indignació creixent arreu del territori i està produint situacions que no fan altra cosa que contribuir al descrèdit de la política.

 

Mai abans un barri havia demanat obertament a Horta- Guinardó que no es faci res més en el seu territori. Que no es malbarati recursos amb actuacions mal fetes i que no responen a les demandes ni les necessitats veïnals.

 

Arreu del Districte els projectes del govern són qüestionats i rebutjats de forma molt majoritària i, el pitjor és què tot i la oposició veïnal, el govern continua tirant-los endavant com si res, sense cap legitimitat. La venda il•lícita de la Plaça Botticelli per convertir una plaça pública en un aparcament privat, el nyap de la Plaça Isop que la regidora va qualificar de “espai singular” mentre els veïns i veïnes sols hi veuen un espai perillós pel trànsit i poc útil com a espai d’estada, l’aparcament del carrer Tenerife allà on el veïnat demana un parc infantil i zona verda, l’ampliació de la biblioteca de Montbau plantejada d’esquena al barri...

 

Tant important com prendre bones decisions és saber rectificar i fer marxa enrere quan s’han comès errors i s’han pres males decisions. Sols cal una mica d’humilitat i voluntat política. El govern d’Horta- Guinardó ha de recordar que la seva obligació és estar al servei de la ciutadania del Districte i avui, arreu dels barris, la ciutadania els demana que rectifiquin.

Horta- Guinardó NO està en VENDA

Els intents de privatització impulsats pel govern de CIU des de la opacitat i la política de fets consumats, al districte i a la ciutat, ens obliguen a reivindicar que els barris no estan en venda. L’espai públic pertany a la ciutadania i és aquesta qui n’ha de decidir els usos.

 

Malauradament, des de la Plataforma Salvem Botticelli tenen ben present aquesta voluntat privatitzadora de l’Ajuntament de Trias. El veïnat, el teixit comercial, i les entitats dels barris d’Horta, del Parc de la Vall d’Hebron, Sant Genís dels Agudells, Montbau i La Clota s’han constituït com a plataforma per evitar la construcció d’un aparcament d’ús privatiu on ara hi ha activitats cíviques i lúdiques, a la plaça Botticelli, a l’extrem superior del nou parc de les Rieres d’Horta.

 

Un projecte impulsat d’esquena a la ciutadania, sense consens, i que en absolut respon a l’interès general que diu el govern del districte sinó exclusivament a l’interès d’un privat.
 

Des del districte no sembla que hi hagi cap voluntat de replantejar el projecte però, la ciutadania no renunciem a la plaça i la Plataforma Salvem Botticelli cada dia compta amb més adhesions (salvembotticelli@gmail.com).
 

En aquesta ocasió, com en d’altres, la resposta de la regidora és que “qui governa ha de governar”. Imposa així el seu criteri i oblida que el seu govern té la obligació d’estar al servei de la ciutadania que li va fer confiança.

 

En un moment en que a més des del govern plantegen una reforma de les normes de participació ciutadana i del funcionament dels districtes, situacions de confrontació amb la ciutadania, com la de la plaça Botticelli, no ajuden a crear la complicitat necessària per a la participació ciutadana.

 

No serà a cop de decret que s’aconseguirà millorar la participació, ni al districte ni a la ciutat. L’actual govern, lluny d’apostar pels espais de participació existents a Horta- Guinardó, els ha convertit en espais simplement informatius, sense cap possibilitat de participació real. Els mateixos espais que ara ens diuen que no funcionen i que cal racionalitzar.

 

I dia a dia va creixent la desconfiança vers un govern que, lluny d’acostar posicions, s’enfronta obertament a la ciutadania a qui haurà de retre comptes.

A Horta Guinardó 2 anys aturats

Des de ICV-EUiA insistim en que el balanç dels 2 anys de mandat no és positiu i en la necessitat de redreçar el que fins ara ha estat un govern, el de CIU, inoperant i passiu, sense projecte ni model de ciutat. Un govern més centrat en respondre a determinats interessos privats que no pas a cercar solucions pels barris i la gent.

Un govern que al districte d’Horta- Guinardó ha estat incapaç de complir els seus compromisos i defensar els interessos dels barris, responent a qualsevol demanda veïnal amb un “ho estudiarem”, o “hi estem treballant” però sense cap avenç després de mesos i mesos de bones paraules.

Tenim la sensació d’estar aturats en el temps reclamant una i altra vegada el mateix i escoltant per part del govern del districte la mateixa resposta que no s’acaba concretant en res.

A la darrera audiència pública del districte ho deien els veïns i veïnes i ho diem també des del grup municipal d’ICV-EUiA, continuarem insistint tant com calgui, fins que el govern de CIU es decideixi a actuar o fins que un nou govern sigui capaç de donar alguna resposta.

Als nostres barris avui és prioritari resoldre problemes d’accessibilitat importants, ja sigui amb solucions tècniques (escales mecàniques i ascensors) o millorant el transport públic de barri. No si val a posar TMB com a excusa. Als nostres barris, amb la orografia complicada que tenim, no es pot eliminar línies i parades en base a la rendibilitat econòmica sense tenir en compte les necessitats de la gent. Allà on han començat a implantar la xarxa ortogonal tots els barris reclamen el mateix, recuperar parades eliminades que eren fonamentals per l’accessibilitat del barri. Reclamem al govern que escolti i defensi les necessitats dels nostres veïns i veïnes davant de TMB i de qui calgui.

També cal continuar actuant per alliberar els carrers de cotxes i recuperar espais per als vianants. Tenim greus problemes de manca d’aparcament a la majoria de barris del districte i amb solucions provisionals d’habilitació de solars no n’hi ha prou. Cal repensar el sistema de construcció d’aparcaments públics perquè la gent pugui accedir a una plaça a preus raonables. La opció de CIU, vendre els aparcaments municipals a una empresa privada, és anar precisament en la direcció contrària.

Des del districte tampoc poden continuar obviant casos flagrants de famílies afectades per planejament urbanístic que han sol•licitat ser expropiats o reallotjats i als qui continuen sense donar solució. No parlem d’executar el planejament, parlem de resoldre casos molt concrets de persones que no poden continuar vivint a casa seva en unes mínimes condicions i que els han demanat de forma reiterada una solució.

L’excusa que no hi ha diners, a l’Ajuntament de Barcelona, no és acceptable ni creïble. L'actual govern, que es va trobar unes finances totalment sanejades i que està fent de creditor de la Generalitat, no pot continuar dient a la ciutadania que no hi ha diners per a les necessàries inversions i equipaments que els barris reclamen.

El balanç de 2 anys del govern de CIU a Horta- Guinardó fonamentalment inclou obres ja iniciades o previstes el mandat passat, o actuacions i activitats impulsades moltes d’elles des d’entitats del districte que fan una feina lloable. Fora d’això, les actuacions del govern al districte pràcticament es redueixen a manteniment (fitons, petits arranjaments de voreres, escocells...).

La gestió del govern de CIU al districte és francament millorable i després de 2 anys les declaracions d’intencions i bones paraules ja no acontenten ni convencen ningú. Els veïns i veïnes demanen fets i realitats, i fins ara és evident que el govern no ha estat a l’alçada.

2 anys de mandat decebedors

Al Consell Plenari d’Horta- Guinardó ICV-EUiA vàrem fer balanç dels dos anys de mandat. Dos anys en que els reptes plantejats continuen pendents i en alguns aspectes, com és la participació ciutadana, lluny de millorar s’ha perdut.

No s’ha avançat significativament en accessibilitat en cap dels barris del districte, ans al contrari, amb la pèrdua del servei d’autobús de barri els diumenges i festius avui per a les persones grans o amb dificultats de mobilitat és més difícil i més car desplaçar-se als nostres barris.

Les famílies afectades del Carmel, Tres Turons i de la Clota continuen sense rebre cap resposta per part del govern i sense solució a la seva situació.

Grans projectes que havien de ser un pol d’atracció econòmica per als barris de l’entorn com l’illa d’equipaments UA3 del Mercat del Guinardó o el projecte de la Llosa de la Vall d’Hebron continuen encallats o amb les obres pràcticament aturades. Si bé en relació a la UA3 vàrem aconseguir aprovar, amb el suport dels partits d’esquerres, una proposta d’acord per exigir la finalització dels equipaments que pertoquen a la Generalitat.

No tindrem línia 9 del metro i alguns accessos de la línia 5, com el d’Arenys de l’estació del Coll- Teixonera continuen pendents de finalitzar, plens de tanques i amb greus problemes d’accessibilitat. Per no parlar de la Plaça Sanllehy i el greuge que per al veïnat i el comerç de l’entorn suposa l’aturada de la línia 9 i l’actual situació de la plaça.

No s’ha avançat tampoc en la recuperació de les diverses masies. Can Fargues continua tancada al veïnat que tant ha lluitat per a la seva recuperació. Torre Garcini continua sense trobar la solució que la faci pública i la obri al barri del Guinardó i avui, sembla que tal com es plantegen, les negociacions amb la propietat podrien suposar la renúncia imperdonable de la Torre i els seus jardins com a equipament públic i obert al barri. I pel que fa al Mas Ravetllat Pla, la seva recuperació continua essent una incògnita.

A més, el govern del districte incompleix l’històric compromís d’Agermanament d’Horta- Guinardó amb el poble Sahrauí alhora que planteja cedir el Palau del Marques d’Alfarràs a la Casa del Marroc, un govern repressor que vulnera els drets humans.

I els espais de participació del districte, lluny de ser potenciats s’estan convertint en espais purament informatius sense possibilitat de debat ni participació real. Una situació que es reflecteix no sols en la implicació de la ciutadania en aquests espais sinó també en la proliferació de plataformes i mobilitzacions veïnals per fer sentir la veu al carrer i aconseguir, a partir de la reivindicació, el que no s’està aconseguint des dels espais de participació existents. Manifestacions a Sanllehy, mobilitzacions a Sant Genís pel 112, creació de la Plataforma Salvem el Matas, la Plataforma Salvem Torre Garcini...

En conjunt dos anys de govern decebedors.

CIU abandona el poble sahrauí

Ahir, al Consell Plenari d’Horta- Guinardó, no es va poder presentar la declaració institucional del nostre grup municipal, de suport al poble sahrauí i rebuig a la condemna dels 24 presos polítics activistes del Campament de Gdeim Izik. CIU no va donar suport a la declaració de manera que no va tenir el consens necessari per tirar-la endavant.

 

Lamentem que la defensa dels drets humans i la llibertat dels pobles sembla que no inclou tots els pobles per a CIU. L’equip de govern del districte que s’omple la boca reivindicant la llibertat dels catalans, llibertat que també defensem, alhora nega l’exercici d’aquesta mateixa llibertat al poble sahrauí.

 

Aquest és el text de la Declaració institucional que CIU i PP no han recolzat:

 

“El 8 de novembre de 2010 el Campament de Gdeim Izik, a les afores de El Aiún, organitzat per milers de persones sahrauis per protestar per les seves deplorables condicions de vida, fou dissolt violentament per les forces d’ocupació marroquí causant víctimes i desapareguts.

 

Aquest campament de més de 20.000 persones pretenia denunciar la situació en que viu la població sahrauí al Territori No Autònom del Sàhara Occidental, últim territori d’Àfrica pendent de descolonització sota la tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Una situació de continues violacions de drets humans, espoli de recursos naturals, detencions arbitraries, desaparicions i tortures.

 

En el que se donat a conèixer com l’inici de la Primavera Àrab, amb la dissolució violenta del Campament de Gdeim Izik per part de la força ocupant marroquí, el règim del Marroc va procedir a la detenció i obtenció de declaració sota tortura de 24 sahrauis per responsabilitzar-los de la mort d’agents marroquins durant el desmantellament del Campament de Gdeim Izik.

 

Posteriorment, i malgrat no tenir jurisdicció sobre el Territori no Autònom del Sàhara Occidental, el règim marroquí ha jutjat en un tribunal militar els 24 presos sahrauis en un fals procés judicial que nombrosos observadors internacionals han denunciat per no disposar d’unes mínimes necessàries garanties.

 

Passats nou dies de judici i set hores de deliberació el tribunal militar marroquí va condemnar nou activistes a cadena perpetua, quatre a 30 anys de presó, deu a penes entre 20 y 25 anys, i dos a dos anys de presó.

 

Aquestes penes tant dures suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret d’autodeterminació i la seva existència, al tractar-se d’un poble sotmès permanentment a violacions dels Drets Humans per part de la força ocupant marroquí.

 

Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el propi Parlament Europeu han denunciat aquestes violacions exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona monitoritzi el respecte als drets humans del poble sahrauí.

 

El passat 7 de febrer, la última sessió del Parlament Europeu va aprovar, per a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que es celebra a Ginebra del 25 de febrer al 22 de març, sol·licitar una solució justa al conflicte mitjançant un referèndum d’autodeterminació, i la llibertat de tots els presos polítics sahrauis.

 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

 

El Plenari del Consell Municipal d’Horta- Guinardó acorda:

 

-       Reiterar el compromís d’Horta- Guinardó en la defensa i suport del poble sahrauí, que es concreta al Districte a través dels diversos projectes vinculats a l’Agermanament amb la daira de BuCraa.

 

-       Denunciar la situació que pateix el poble sahrauí i expressar el nostre rebuig a qualsevol violació dels drets humans, demanant la protecció de la població sahrauí i l’alliberament immediat de tots els presos polítics sahrauis.

 

-       Manifestar el suport a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que permeti una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, la petició del qual ha estat aprovada pel Parlament Europeu.

 

-       Traslladar aquest acord al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, i al Consolat del Marroc a Barcelona.

 

Barcelona, 12 de març de 2013”

 

CIU, a més a més, mostra la seva falta de criteri quan ara es nega a donar suport a la declaració institucional de defensa dels drets humans i d’una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, i fa sols uns mesos (el 2 d’octubre de 2012) votava a favor d’una proposta d’acord del nostre grup de suport al poble sahrauí i per mantenir i donar a conèixer l’Agermanament del districte amb la daira de Bucraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

 

No entenem que ha pogut canviar en aquests mesos per a que CIU es desdigui del compromís expressat públicament a l’octubre, en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent al Sàhara Occidental.

Dones i poder conciliar... 2 anys després.

Avui 8 de març, pensant en el dia internacional de les dones, m'he decidit a recuparar un article que vaig escriure ja fa temps. Concretament fa 2 anys, el 28 de març de 2011, amb el títol: Dones i poder conciliar...

Malauradament, el que plantejava aleshores considero que encara és plenament vigent i que el debat sobre la conciliació i un nou repartiment dels temps continua essent necessari i urgent.

 

"Plantejava en el darrer article, el debat de perquè hi ha poca presència de dones en llocs de poder. I en aquest article, voldria centrar-me en el tema de la conciliació.

Ara que sóc mare, amb una filla que encara no té l’any, les dificultats de conciliar i la necessitat de triar entre la carrera professional o la vida familiar se’m plantegen des d’una nova perspectiva. Si bé és cert que com a dona continuo reivindicant la igualtat, a efectes pràctics no vull renunciar a viure el dia a dia de la meva filla, per molt què sóc conscient que això té efectes en la meva carrera professional. Aquesta és una decisió personal però és just haver de triar? Doncs sincerament penso què no.

Qualsevol àmbit de poder avui demana dedicació exclusiva. En el cas de la política, que visc de més a prop, les companyes amb més responsabilitats han de compaginar horaris interminables amb la vida familiar i certament, tot té un preu. Estem disposades a pagar-lo? Doncs en el meu cas no ho tinc gens clar. I no és pas falta d’ambició o de passió per la feina, que m’encanta. Però és què també vull veure créixer la meva filla.

La qüestió és, perquè tenim els horaris què tenim? I seria possible que fossin uns altres? Doncs tampoc és fàcil de dir. En el cas de la política, com en altres feines de gran responsabilitat, el càrrec no s’abandona al sortir de l’oficina però sí què és cert que es podria fer un major esforç per racionalitzar els horaris de reunions, actes i demés. De fet, hauria de ser així en tots els àmbits. La racionalització dels horaris és fonamental a dia d’avui tenint en compte la societat en què vivim i la manca de serveis que permetin conciliar sense abusar dels avis o la xarxa familiar... però aquest és un altre tema que també dóna per molt. El que està clar és que o canviem la manera d’organitzar els temps o és impossible arribar a tot i ens continuarem veient obligats a triar.

I als homes, no els afecta la conciliació? Doncs sí però, depèn. Si bé encara és cert que en molts casos no sembla que els preocupi tant, això, afortunadament també està començant a canviar. Hi ha clares diferències entre els homes de la meva generació, sobre els 30, i els homes diguem-ne... més grans (també amb excepcions és clar, que no se m’ofengui cap home ara...). En general, els homes joves és plantegen més clarament la necessitat de conciliar i viure plenament la seva paternitat. A casa per exemple és el meu company qui fa la reducció de jornada i em consta què no és un cas excepcional, cada vegada són més els pares que decideixen treballar menys per fer-se càrrec de la família. Però no ens enganyem, també és cert què en funció dels àmbits professionals la conciliació s’aborda de maneres diferents i quan s’ocupa llocs de poder s’hi renuncia gairebé del tot.

La diferència potser és que l’herència del patriarcat encara fa que moltes dones acabem renunciant al poder quan aquest és torna a la pràctica incompatible amb la família. Nosaltres prioritzem ser “bones mares” i deixar la carrera en standbye amb l’esperança de tornar-hi més endavant mentre que en canvi, encara molts homes no tenen la impressió de ser "mals pares" pel fet de gairebé no veure la família. És trist però crec què encara pesa molt la idea de que ells han de portar el plat a taula per ser "bons pares".

Nosaltres, les dones, amb posar el plat a taula no en tenim prou i quan disposem de poc temps per a la família ho vivim amb remordiment, ens sentim culpables i mirem de compensar-ho com podem. Només cal veure la mitjana de fills que tenen els homes i dones dedicades a la política amb majúscules, a primera línia, o en l’àmbit de l’empresa. La diferència és abismal i és una bona mostra del preu personal que han de pagar els uns i les altres per fer carrera. Les renuncies està clar que no són les mateixes o com a mínim no es viuen de la mateixa manera.

Mentre l’èxit professional suposi renunciar a la família, moltes dones continuarem fent equilibris i malabarismes a segona fila, i amb aquella sensació horrible de no arribar a acabar de fer bé ni una cosa ni l’altra."

Horta- Guinardó reclamem inversió

El proper dimarts 12 de març tindrem el proper Consell Plenari del d’Horta- Guinardó. Un Plenari que es produeix en un moment de creixents demandes veïnals davant la inacció de l’actual govern del districte.

I es que la ciutat i especialment el Districte d’Horta- Guinardó, va viure en el darrer mandat un fort desplegament de la inversió municipal, centrada en els equipaments de proximitat i la millora de l’espai públic. Ja en un context de crisi, la inversió municipal, de l’anterior govern, es va incrementar per exercir de palanca de la reactivació econòmica, i per garantir la cohesió social i territorial.

Avui la situació és justament la contraria. A poc més de tres mesos per arribar a l’equador de l’actual mandat, el govern municipal de CiU no ha aconseguit encara aprovar el seu projecte d’inversions per a 2013. Això suposa una fractura en la tendència inversora dels darrers anys, que no es justifica en cap cas per la situació financera de l’Ajuntament de Barcelona, i que cal resoldre de manera urgent.

Per això, des del grup municipal d’ICV-EUiA plantegem al govern de CIU la necessitat d’incrementar el volum global de la inversió al conjunt de la ciutat (en 500 milions d’euros en total) i concretament al Districte d’Horta- Guinardó.

I presentarem una proposta d’acord al proper Consell Plenari del Districte per tal de:

Traslladar a l’Ajuntament de Barcelona la necessitat d’incrementar les inversions del mandat al Districte d’Horta- Guinardó, prioritzant la inversió social i de proximitat, l’accessibilitat, i projectes com la UA3 del Mercat del Guinardó, el cobriment de la Ronda de Dalt i el Parc dels Tres Turons:

-        Iniciar les inversions en equipaments fonamentals al Districte: escoles bressol als barris de Can Baró, Carmel, Guinardó i la Teixonera; impulsar el projecte d’escola de música municipal a Can Fargues i l’obertura dels jardins; crear un equipament per a gent gran a Sant Genís, habilitar els locals de l’Agència del Carmel i entorns com a Casal d’entitats del Carmel...

-       Instal·lació del darrer tram d’escales mecàniques al carrer del Telègraf, entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat; millora de l’accessibilitat als entorns de Can Soler; instal·lació d’unes noves escales i un ascensor inclinat a la Devallada de Gallecs; reurbanització del carrer i les escales de Lorda...

-        Finalització dels equipaments de la UA3 del mercat del Guinardó.

 

-        Inici del projecte de cobriment de la Ronda de Dalt.

-        Remodelació d’espais públics fonamentals pels barris com la Plaça Eivissa; les placetes de Montbau entre els carrers de Joan Sales i de l’Harmonia; la recuperació de la Plaça Font d’en Fargues; remodelació dels Jardins dels Prínceps de Girona; i la reurbanització i millora de serveis a les zones que no es veuen afectades pels PMU de la Clota...

-        Incrementar la inversió per al desenvolupament del projecte de Tres Turons en 9 M€; passant dels 7M€ previstos a 16M€.

 

Aquests i altres projectes són cabdals per al nostre districte. Els veïns i veïnes no hi renuncien, i nosaltres tampoc.

La llibertat dels pobles, de tots

 

 

 

 

 

Últimament, a Horta- Guinardó, l’equip de govern s’ha bolcat en organitzar la commemoració dels 300 anys de 1714. Un fet certament remarcable però, donada la situació actual, em sembla francament molt pervers que la commemoració hagi de ser la primera prioritat del Districte amb subvencions específiques a les entitats per a la organització d’actes que rememorin els fets de 1714 i la creació de múltiples comissions de treball sobre el tema.

Més quan al mateix temps, sembla que es voldria deixar de finançar i donar suport a altres projectes amb una llarga trajectòria al districte, com l’Agermanament d’Horta- Guinardó amb la daira de BuCraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Quina paradoxa tant d’esforç i fervor nacionalista pel país i al mateix temps tant poca sensibilitat vers un poble germà avui durament oprimit!

Els qui defensem la llibertat dels pobles per decidir el propi futur, no hauríem de reclamar sempre aquest mateix dret i per a tots els pobles?

El 2 d’octubre de 2012, al Consell plenari d’Horta- Guinardó, ICV-EUiA vàrem portar a votació de tots els grups una proposta d’acord per mantenir l’Agermanament amb el poble sahrauí i donar-lo a conèixer amb un acte anual de commemoració. La proposta va aconseguir el suport unànime de tots els grups, també del grup de govern que va expressar el compromís de mantenir el conveni i els projectes de l’Agermanament.

Exigim doncs que es mantingui aquest compromís expressat públicament en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent avui al Sàhara Occidental.

En un moment de descrèdit de la política cal més que mai exigir el compliment dels compromisos. No si val a dir en plenari que es mantindrà l’Agermanament i després desdir-se’n en privat a l’hora de finançar els projectes de les entitats que treballen en el desenvolupament del conveni.

També ens afegim a la denúncia del fals judici als 25 presos polítics sahrauis de Gdeim Izik, constatat pels observadors internacionals. El silenci ens en fa còmplices. 

Inversions 2012 en caiguda lliure

Ahir per fi vàrem veure les xifres de balanç de les inversions fetes durant el passat 2012 a Horta- Guinardó. I certament, els números són alarmants i la caiguda de les inversions és vertiginosa. Reprodueixo algunes xifres globals tal com ens les van exposar ahir:

 

Durant el 2012, en espai públic, es va invertir en total al districte 1.150.000 euros. I en manteniment de l’espai públic es va gastar 450.000 euros.

En total doncs, la despesa en espai públic a Horta- Guinardó va ser 1,6 M€ el 2012.

 

En equipaments, les inversions del districte durant el 2012 van ser de 615.000 euros, i al manteniment d’equipaments s’hi van destinar 380.000 euros. I als equipaments educatius d’Horta- Guinardó, el Consorci va destinar 712.000 euros en 41 actuacions i 1M€ per al manteniment dels centres educatius.

En total, entre el Districte i el Consorci d’educació la despesa total destinada als equipaments d’Horta- Guinardó no arriba als 3M€ (essent generosos) l'any 2012.

 

Que lluny queden els anys d’inversió als nostres barris!

 

Sense entrar en el detall, el mandat passat 2007- 2011 la inversió a Horta- Guinardó va ser 250M€, i l’anterior mandat 2003- 2007 fou de 150M€.

 

Veient les dades, sembla evident que encara que les inversions es multipliquessin exponencialment fins esgotar el mandat, les inversions als barris del districte quedaran molt lluny del que havien estat els darrers anys. De fet el Pla d’Actuació del Districte, poc ambiciós i ple d’inconcrecions, ja ho deixava entreveure.

 

Amb unes finances sanejades a l’Ajuntament de Barcelona, tot i la crisi, el canvi de prioritats polítiques és evident. Projectes com la Marina de luxe o la reurbanització del Passeig de Gracia, per no parlar dels milions destinats a finançar la Formula 1, simbolitzen clarament el canvi de prioritats del govern de CIU. I els barris, malauradament, han passat a segona fila.

Compartint taula

Ahir es presentava el projecte Compartint Taula, una iniciativa d’ACRA amb el suport de les administracions locals i la Generalitat per oferir àpats a persones grans en situació de dificultat social.

 

Aquest és un projecte positiu en molts sentits; no sols perquè contribueix a millorar l’alimentació de persones grans que ho necessiten, sinó perquè a més contribueix a que aquestes persones que normalment viuen soles, surtin de casa seva per relacionar-se amb altres persones grans, i amb professionals del sector, i establir nous vincles socials fonamentals per al seu benestar.

 

A més contribueix a trencar amb la vella imatge del que havien estat les residències i centres de dia, una imatge que fa que encara avui moltes persones grans prefereixin continuar a casa, encara que hi visquin soles i amb no poques dificultats.

 

Un altre tema és el de la possibilitat d’accedir als diversos equipaments per a gent gran; pisos amb serveis, residències, centres de dia... per manca de places públiques i per l’elevat cost que suposa una plaça en aquests tipus de serveis, en relació a les pensions de la majoria de persones grans... Però aquest és un altre debat que certament cal abordar molt seriosament i amb urgència si aspirem a preservar els nostres drets i benestar al llarg de tota la vida, també en les darreres etapes.

 

Benvinguda doncs la iniciativa Compartint Taula en un moment en que cal ser més imaginatius que mai i col·laborar per fer front a les dificultats de tantes persones grans que avui no tenen cap garantia de benestar ni poden triar com viure la seva vellesa.

 

 

Jo faig VAGA!

Demà 29 de MARÇ tothom al carrer!!!Reforma ppatronal

View more presentations from iniciativaverds

Per la protecció del Parc Natural de Collserola, moratòria a les 16 portes

Després d'assistir al taller de les portes de Collserola que va tractar sobre les 4 portes que tenim al districte d'Horta-Guinardó, el grup d'entitats del districte que estem treballant per defensar una Collserola verda hem volgut expressar el nostre malestar vers el procés.

L’AEH-G denuncia la poca transparència del procés participatiu de les 16 portes

L’Assemblea d’Entitats d’Horta-Guinardó vam participar al taller de les 16 portes de Collserola que es va celebrar el dijous 9 de febrer a Torre Jussana, compartit entre Gràcia i el nostre districte, i organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. És arran, precisament, de la nostra participació i de constatar el suport general a la defensa dels valors mediambientals de Collserola manifestat pels assistents, que volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem el procés que s’ha desenvolupat fins ara, així com la metodologia emprada en el taller, perquè ha estat poc transparent i no ha afavorit una participació real del moviment veïnal i del teixit associatiu. La divisió i subdivisió del taller en diversos eixos temàtics va impedir que es desenvolupés un debat global del projecte i que els participants poguéssim intervenir-hi d’una manera tranversal i no condicionada, entre ells també els equips multidisciplinars seleccionats en el concurs que tenien prohibit parlar.

2. Insistim que Collserola és un Parc Natural, tal com ho constata la declaració aprovada l’any 2010, i no un parc metropolità o un parc central. El més important per protegir el Parc Natural de Collserola és la redacció i aprovació del Pla Especial de Protecció, pendent des de fa dos anys. Fins que aquest Pla no entri en vigor s’ha de descartar tota mena d’actuacions a Collserola, la qual cosa implica, per tant, una moratòria al projecte de les 16 portes.

3. Reafirmem el nostre rebuig a qualsevol operació de construcció de nous equipaments, aparcaments, etc. dins l’espai natural de Collserola i/o en les franges limítrofes o zones coixí. Els límits del Parc s’han de naturalitzar, han de ser espais verds per gaudir de la natura des del respecte al Parc. Aquesta va ser una opinió expressada per la majoria dels participants al taller i volem que sigui respectada i tinguda en compte.

A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

Manifest Horta-Guinardó

A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

El projecte de les “16 portes” de Collserola, publicitat des de l’Ajuntament de Barcelona com un dels gran reptes urbanístics de la ciutat, presenta molts interrogants que fan témer intervencions futures gens desitgables. És per això que compartim les reivindicacions del manifest “Baixem entre totes Collserola a la ciutat?”, impulsat per diverses entitats de Nou Barris i de ciutat, i defensem la necessitat que els veïns i les veïnes facin sentir les seves veus en la preservació de la integritat natural dels ecosistemes de Collserola.

L’esquema director del concurs obert fa mesos descriu la Serra de Collserola com a Parc central de la conurbació, la qual cosa es contradiu amb la declaració de Parc Natural, obtinguda l’any 2010. És incomprensible i del tot sospitós que fins ara tot el procés s’hagi fet a corre-cuita, sense que abans no s’hagi redactat el Pla Especial de Protecció i d’Usos del Parc Natual. La falta d’aquest Pla hauria de ser, de fet, motiu suficient per a una moratòria total del projecte. I més encara, si tenim en compte que s’ha exclòs en primera instància la participació del moviment veïnal i del teixit associatiu de la ciutat, que tant va lluitar per aconseguir que Collserola fos declarada Parc Natural.

L’Ajuntament encara no ha aclarit quina partida pressupostària dedicarà al projecte, però ens sorprèn negativament que hagi impulsat una iniciativa tan ambiciosa com aquesta en un context de retallades socials i d’atacs als serveis públics com la santitat i l’ensenyament. Quin pes hi tindrà la iniciativa privada, en tot això?

D’aquest projecte, ens preocupa especialment la manca d’una visió global i naturalística del Parc Natural de Collserola per part dels tècnics municipals, els jutges i bona part dels concursants. També ens preocupa que els equips multidisplinaris estiguin dominats per una visió urbanitzadora pròpia del seu ofici, i que encara no sapiguem qui formarà el jurat encarregat de decidir quins seran els projectes guanyadors. En tot cas, considerem que qualsevol tipus d’actuació que s’hi pugui arribar a fer, hauria d’anar precedida d’un informe d’impacte ambiental, i s’hauria d’allunyar totalment de la lògica constructora i especulativa i de la massificació turística. Els fràgils sistemes naturals del parc se’n podrien veure fortament afectats.

És en aquest sentit que rebutgem la construcció de més aparcaments, l’obertura de nous vials, la construcció d’equipaments en zones limítrofes i que el ciment domini les franges de transició al Parc Natural de Collserola. Aquestes franges han de ser tractades i conservades com la resta de l’espai natural. La cobertura de la Ronda de Dalt podria contribuir a relligar les franges amb la resta de Parc, però per això és necessari que hi predomini el verd. Volem que s’aposti pel transport públic, que els equipaments necessaris reclamats pel veinatge es facin dins dels barris i que les zones que fan de coixí siguin verdes, amables. Ens oposem frontalment a la MAT i al seu pas per Collserola.

A Horta-Guinardó ens afecten directament quatre portes: la de Sant Genís (núm. 8), la de Montbau (núm. 9), la d’Horta (núm. 10) i la de Canyelles (núm.11), que compartim amb Nou Barris. Pel que fa a les tres primeres, proposem les mesures següents:

■Porta de Sant Genís:

■Recuperació de l’aparcament disuasori de la Llosa.
■Servei de microbús. Augmentar l’horari i la periodicitat del 112.
■Desafectació dels habitatges dels carrers Cànoves i Natzaret.
■Passeig de les Aigües. Realització del tram final amb paràmetres no agressius i menys costosos.
■Recuperació de l’antic camí del fondo de la vall del Bacallà, des del carrer Cànoves, passant per l’aparcament del camp de futbol, fins al revolt de la carretera de la Rabassada.
■Plantada d’arbres a l’esplanada annexa al camp de futbol, que avui fa d’aparcament, la qual podria esdevenir l’entrada del camí del fondo.
■Adequar el camí que del carrer Natzaret s’enfila fins a can Soler.
■Can Soler per al barri, com a equipament autogestionat per les entitats.
■Recuperar com a horts urbans i zona de parc-coixí les feixes d’antigues terres de conreu del carrer Natzaret fins a la carretera de la Rabassada.
■Senyalització de tipus naturalístic referents a la flora i la fauna.

■Porta de Montbau:

■Servei de microbús per reforçar l’arribada amb tranport públic a la porta.
■Entorn de la Font de la Llet. Recuperació i arranjament del camí que hi arriba des de Sant Cebrià.
■Entorn de la Font de la Cabra. Recuperació i arranjament del camí que la connecta amb la font de la Llet.
■Accés a Collserola des del carrer Harmonia. Arranjament i revisió de senyalitzacions en aquest indret. Vigilància d’abocadors incontrolats.
■Horts urbans ubicats on ja n’hi havia hagut d’espontanis: al torrent de Generet, a sota de la font de la Cabra i al d’en Duran, just abans del parc de les Heures.

■Porta d’Horta:

■Recuperació del patrimoni històric del Palau del Laberint com a equipament.
■Servei de transport públic fins a la porta.
■Desafectació de les reserves de sòl destinades al Túnel d’Horta, amb la qual cosa ja no seria necessària la reestructuració del nus Rda. de Dalt/ Horta Cerdanyola.
■Creació d’horts urbans a la zona delimitada entre el velòdrom i les cotxeres.
■Arranjament dels camins entre la zona de can Notari i el camí de les Aigües, les seves fonts i la senyalització.
■Creació d’una línia d’autobús Horta/ Cerdanyola que funcioni els caps de setmana i festius, amb parades als punts d’inici d’excursions i passejades.

En relació amb la porta de Canyelles, donem suport al model participatiu engegat pels veïns i les veïnes de Nou Barris i a les propostes de microintervencions com a reposta a quaselvol projecte desorbitat. Entenem que tan sols amb una nova manera de relacionar-nos amb la natura, és a dir, establint un diàleg basat en el respecte entre la ciutat i Collserola, podrem preservar el nostre present i futur.

Assemblea d’entitats d’Horta-Guinardó. Gener 2012
hg.collserolaverda@gmail.com



Que no ens retallin el futur!

Et retallen cultura. Et retallen sanitat. Et retallen pensions. Et retallen sous. Et retallen drets. Et retallen beques. Et retallen espais verds. I no els tremola el pols ni els canvia el gest. Ningú pot retallar el teu futur! 

Ara és hora de sortir al carrer i mobilitzar-se, de sindicar-se i organitzar-se als llocs de treball i a les cues de l'atur, de lluitar pel CAP d'aprop de casa i de no tan aprop, de participar a l'AMPA o a les assembles d'estudiants de les escoles, instituts i universitats, és hora de lluitar per l'estat del benestar que tant ha costat construir i que ens volen arrabassar amb l'excusa de la crisi. 

Ara és hora també de votar el que sents i el que ets, és hora de votar ICV-EUiA.

Ja tenim Programa d'ICV-EUiA per Horta- Guinardó

Canditates i candidats d'Horta-Guinardó: Anna González, Joan Vallvé, Elsa Blasco, Anna Mir i Juan Manuel Velasco.

Programa electoral d'ICV-EUiA a Horta- Guinardó

Fet el balanç del mandat a Horta- Guinardó, ha arribat el moment de donar a conèixer les nostres propostes, d’ICV-EUiA, per als propers quatre anys. 

Després de 8 anys en que ICV-EUiA hem encapçalat la regidoria del districte d’Horta- Guinardó de la mà de l’Elsa Blasco, podem expresar la nostra satisfacció per la feina feta, s’ha fet molt, però encara volem fer molt més. 

Hem avançat profundament en accessibilitat, en nous equipaments, en la recuperació d’edificis i espais emblemàtics, en la memòria democràtica, en participació, i en el suport i la col·laboració amb les entitats i associacions del districte. Els valors d’esquerres, ecologistes i feministes, s’han fet notar a Horta- Guinardó, però encara ens queden molts projectes per impulsar i tirar endavant.
 

A Horta-Guinardó, ICV-EUiA ha marcat la diferència amb l’Elsa Blasco al capdavant. Els propers quatre anys volem continuar marcant la diferència al districte i a la ciutat.

Ningú pot retallar les teves idees

No podem decidir a quines coses ens enfrontem. El que sí que podem decidir com ens enfrontem a les coses. 

I també amb qui les enfrontem, qui ens mereix confiança per tirar endavant. 

Jo ho tinc clar, jo amb en Ricard Gomà.

amb la sanitat no

El Govern de les retallades de CIU, s’ha quedat sol amb les tisores a la mà per retallar la sanitat pública de Catalunya.

Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i que presideix el Consell Assessor del Govern de Mas pel que fa a la sanitat, ha fet pública la seva oposició a les mesures que des de la conselleria de Boi Ruiz es pretén impulsar.

Unes mesures que s’estan plantejant de forma totalment improvisada, sense criteri, traslladant la responsabilitat de retallar als centres sanitaris, i sense un projecte clar al darrera.

Unes retallades que a més s’estan produint sense l’assessorament dels experts, vista la reacció de Miquel Vilardell que podeu escoltar clar i català fent clic a l’enllaç: declaracions de Miquel Vilardell.

I per si fos poc, a més, Francesc Homs, portaveu del Govern ha estat mentint descaradament intentant fer creure que la tisorada no afectava la qualitat del servei!

Avui sembla que CIU intenta fer marxa en darrera i desdir-se d'algunes mesures. Ja veurem en què quedarà tot plegat.

   

La conclusió, tenim un Govern de CIU a la Generalitat sense projecte, sense criteri, i sense vergonya.

darrera del SI

Em molesta l’actitud d’alguna gent d’ERC en relació a la consulta sobre la independència de Catalunya que es celebrarà el 10 d’abril. 

En primer lloc, em molesta  que s’apropiïn la consulta. Una consulta ciutadana impulsada per molta gent, alguns vinculats a ERC és cert, però també gent independent no vinculada a cap partit i molta gent d’altres àmbits, també gent d’ICV que en alguns casos ha acabat abandonant al veure com ERC els utilitzava políticament. 

M’indigna que des d’ERC s’intenti instrumentalitzar la iniciativa ciutadana, i que es vulgui convertir el procés en un suposat èxit del partit. Suposo que arrel del procés hauran aconseguit alguns nous militants, però pel camí també hi ha gent a qui ha molestat aquesta manera de fer. 

També em molesta l’actitud a partir de la qual alguna gent d’ERC critiquen la postura de Joan Herrera o d’altra gent d’ICV. Nosaltres tenim clar que dins d’ICV, hi ha diverses sensibilitats, i no ens suposa cap problema que alguna gent decideixi no participar de la consulta i en canvi altres puguem fer-ho.  En Ricard Gomà i la Dolors Camats, per posar alguns exemples de pes, ja han expressat que hi participaran. De fet, jo celebro que al meu partit es respectin i es visquin amb tota normalitat les diverses opcions. 

És cert que la consulta no contempla l’opció federalista que és l’aposta majoritària a ICV. Aquest és el motiu principal de l’abstenció d’alguna gent com Joan Herrera. Però també és cert que no estem parlant d’un referèndum vinculant. Si ho fos ja en parlaríem! Aleshores un SI o un NO com a úniques opcions seria inacceptable. 

Dit això, a mi em sembla que sempre que hi ha possibilitat de participar i expressar la voluntat del poble, és bo tenir-hi veu, encara que sigui amb un vot en blanc. De fet, jo ja he votat, ho vaig fer de manera anticipada perquè amb la nena ja se sap que a darrera hora sempre hi ha imprevistos. I a més he votat que SI.

Ho dic públicament perquè no vull que ERC s’apropiï el meu vot. Que quedi clar que darrera del SI a la independència no sols hi ha independentistes d’ERC, també hi ha molta gent que mai no els votaríem, i gent que tenim un altre projecte polític, en el meu cas el projecte ecosocialista d’ICV.