El consell de ministres de la UE ha aprovat una reforma de la jornada laboral que suposa un absolut retrocés social.La idea de la UE és obrir la possibilitat d'incrementar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals! Tornar doncs al passat i acabar amb una de les principals conquestes del moviment obrer!!
La mesura, que encara no és definitiva, s'ha de ratificar al Parlament Europeu. És del tot inacceptable i no podem permetre que tiri endavant de cap de les maneres. Europa s'equivoca!
6 comentaris:
És lamentable. Espere'm que no tiri endavant.
A mi se'm plantejen alguns dubtes...
Estem entrant en un moment molt fotut en el cual ens preguntem quins són els passos a seguir per tirar endavant.
Tinc clients que em truquen angoixats i que ja pensen en la posibilitat de tancar fàbriques que fa potser 20 anys que funcionen. L'economia se'n ressent. Els marges són cada cop més petits i les produccions cada cop més minces. Si ens en volem sortir ens hi hem de trencar l'esquena. Els calers no cauen del cel i s'han de fer. Per tant doncs cal treballar de valent.
Si no volem tancar les nostres fàbriques hem de fer que siguin competitives.
En el meu cas personal, sóc conscient que si treballo només 8 hores al dia, l'empresa no avança. I al mateix temps segueixo amb els meus estudis i procuro ser útil a casa... Hores lliures? poquíssimes. Però també sé que si no ho fés aixís, d'aquí un parell d'anys potser les tindria totes lliures les hores.
No dic que la gent siguin salvatges com jo i facin jornades de 15 hores (que les faig més sovint del que voldria). No dic que s'hagin d'implantar 65 hores, ni 60, ni 50. Però sí que tinc clar que el meu compromís amb la societat és llevar-me cada dia i treballar de valent per fer avançar les coses. Si volem prosperar no podem esperar que ens baixi la solució del cel. Ens hem d'arramangar i posar-nos a pencar el que calgui. Em fa ràbia reconeixer les paraules del president del BBVA quan va dir que a les famílies espanyoles ens toca fer els deures, patir i treballar per tirar endavant i passar una mala època. Abans de collir, s'ha de sembrar.
Hola Marc,
que la situació es complica per tothom no n'hi ha cap dubte però, n'hi ha alguns que han collit calers a carretades i, ara que van mal dades, són els primers que ploren. I no pas perquè tinguin pèrdues sinó perque ja no tenen tants beneficis com tenien...
El que no pot ser de cap manera és que quan les coses rutllen uns pocs es quedin els guanys i en canvi quan ja no rutllen tant sempre s'acabin socialitant les pèrdues.
No pot ser altra vegada els toqui als treballadors pagar els plats trencats.
Tothom haurà d'encarar la crisi però no tots ho farem en les mateixes condicions. A alguns ja els costava arribar a final de mes i aquests ja feia temps que s'arremangaven però, de vegades encara que un sembri la collita no és el que hauria de ser.
hola, anna, enhorabona pel bloc.
t'escric des d'Ecoveritas, la cadena de supermercats ecològics de Barcelona. ens estem posant en contacte amb persones que veiem que estan interessades en el medi ambient, com tu, per a convidar-los a apuntar-se al nostre butlletí, que preparem cada 15 dies sobre novetats en el sector del menjar ecològic.
si t'interessa, pots apuntar-te en la nostra web: http://www.ecoveritas.es
i a més, si et coincideix per barcelona, el cap de setmana que ve tenim degustacions d'orxata de xufla ecològica i ametlles en tots els nostres centres.
salutacions
Els que han collit calers a carretades i ara ploren són els que no han sabut nedar i guardar la roba. Òbviament a tots aquests que posen el crit al cel perquè han deixat de creixer, el meu missatge és molt senzill: que els bombin. Si l'economia només fa que creixer, el preu del diner s'acaba ensorrant. Si ara vénen vaques magres, on són els beneficis del passat "gloriós"?? Normalment la resposta és senzilla no hi són. O bé s'ha treballat sobre potencials sense tenir en compte una frenada econòmica, o bé els beneficis s'han gastat en actius superflus el que ens porta a una mala gestió.
Tot plegat fa que aquestes empreses que s'han donat serveis entre elles, al haver-hi una part fotuda (per mala gestió, perquè han volgut cagar més alt del que tenien el cul, o per el que sigui), l'altre part see'nt ressent al tenir dificultats tant en trobar proveïdors com clients. I aquí és on paga tothom, això sí, injustament.
D'avegades passa, sembres, i abans de la collita una calamarsada t'ho fot tot en l'aire.
Els que abans ja s'arramangàven, hauran de seguir fent-ho, i els que no, s'hi hauran de posar.
Els que ja no arribaven a final de més, els deixaran el cul com la bandera del Japó. És aixís de trist. I aquests tant és que treballin 45 hores com 85. Estaran fotuts igual.
remei (que no solució): no parar de treballar i lluitar.
I alguns encara ens foten canya als mileuristes.
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2008/06/contra-el-mileurisme.html
Salut,
Josep
Publica un comentari a l'entrada