Projecte de Llei del Dret a l'Habitatge

L’existència d’una Llei del Dret a l’Habitatge ja és, per si sola un avenç, però a més, el Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya inclou diversos punts que han de suposar un gran salt qualitatiu (quantitatiu, òbviament també) pel que fa a la política d’habitatge.

Si bé és cert que, la manera com fins ara s’ha visualitzat el procés de negociació de la llei no ha estat el que hauríem volgut. El contingut del projecte mereix un darrer esforç per acabar de tirar-lo endavant.

És per això que vull enumerar bona part dels punts essencials del Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya de tal manera que se’n conegui el contingut i, a partir d’aquí, puguem discutir sobre els elements específics del projecte.

1. Considera la provisió d’habitatges destinats a polítiques socials com a servei d’interès general. El sector públic es compromet a adoptar mesures adreçades a l’existència de suficient i adequat habitatge assequible per a la població.

2. Estableix la funció social de la propietat de l’habitatge i entén com a incompliments de la funció social de la propietat, la no utilització permanent dels habitatges, la sobreocupació, la comercialització d’infrahabitatges, el incompliment del deure de manteniment i conservació, i el no destí dels habitatges amb protecció oficial a residència principal i permanent.

3. Defineix de forma precisa la sobreocupació dels habitatges, i la situació de Sense Sostre, obligant a actuacions específiques d’habitatge d’inserció en els programes socials d’integració. També defineix l’Habitatge Dotacional per donar-hi cabuda a totes les finalitats socials de caràcter temporal, i tipifica l’assetjament immobiliari.

4. Obliga a l’aprovació del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge com a instrument de concreció en el territori de les polítiques d’habitatge, en funció de les necessitats estimades i de les disponibilitats de sòl. I estableix la obligació d’un Fons de Finançament de la Generalitat, de suport als Plans Locals d’Habitatge dels Ajuntaments, i als Programes Supralocals, amb Memòria Econòmica i concreció de les inversions.

5. Estableix l’obligació de construcció d’habitatges amb protecció oficial en el sòl urbà consolidat, provenint d’operacions d’obra nova, de substitució, o de rehabilitació d’edificis. Amb la finalitat que la generació de l’habitatge protegit no hagi de dependre únicament de sòls de nous creixements o de renovació urbana integral. Els promotors immobiliaris dins del sòl urbà consolidat, tindran l’obligació de dedicar el 20% a habitatges protegits en edificis nous o rehabilitats a partir de 5.000 metres quadrats del total de sostre (això representarà uns 2.000 habitatges protegits/any, que s’haurien d’afegir als 7.000 habitatges protegits ja previstos anualment a Catalunya).

6. Estableix que en cas de revisió dels planejaments, els municipis no puguin reduir les reserves obligatòries de sòl per a habitatge protegit obtingudes fins al moment.

7. Preveu que els plans dels municipis de més de cinc mil habitants han de qualificar terrenys per al nou sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, com a via realista per fer front a les necessitats d’assistència o emancipació de col·lectius específics.

8. Regula el deure legal de conservació i rehabilitació dels immobles per part de les persones propietàries, amb l’establiment de convenis de rehabilitació amb suport públic. Estableix l’obligació dels arrendataris d’usar els habitatges de forma adequada i concreta la possibilitat d’incorporar un calendari de visites del propietari per comprovar l’estat de l’habitatge.

9. Estableix un sistema d’inspecció tècnica dels edificis obligatòria, per controlar el seu bon ús i manteniment.

10. Dota les administracions públiques d’instruments per lluitar contra les situacions de desocupació permanent dels habitatges, de sobreocupació, o d’infrahabitatge. Incrementant l’obligació de les vies de foment per aconseguir posar en el mercat els habitatges desocupats.

11. Introdueix el concepte de Masoveria Urbana com una de les formes a impulsar per promoure lloguer d’habitatges amb necessitat de rehabilitació, adreçat a col.lectius amb ingressos baixos.

12. Introdueix el sistema de contractes de copropietat público-privada, per incrementar les possibilitats d’accés a l’habitatge de joves.

13. Determina que tots els nous habitatges que es construeixin a Catalunya, a més dels requisits de qualitat i sostenibilitat, han de ser accessibles per a les persones amb disminució, i s’han de projectar amb criteris de flexibilitat per adaptar-se a la vida canviant de les llars. I que tots els nous edificis de més de dues plantes hauran de disposar d’ascensor.

14. Estableix registres públics d’homologació d’empreses constructores i immobiliàries per donar transparència al mercat immobiliari i les màximes garanties als consumidors.

15. Introdueix l’ajut directe a les famílies per fer front al cost del seu habitatge de lloguer, o de les quotes d’amortització en situacions especials, entès com una prestació social, propiciant així la inserció social i evitant desnonaments socialment no acceptables.

16. Aposta per la creació d’un parc específic d’habitatges assequibles a tots els municipis de Catalunya i introdueix el principi de Solidaritat Urbana, establint l’ obligació de que els de més de 5.000 habitants disposin, en un període màxim de 20 anys, d’un parc mínim d’habitatges per a polítiques socials del 15 % del seu parc total.

17. Posa en marxa el Registre de sol·licitants d’Habitatge Protegit, que ha de servir de base per conèixer tota la demanda d’habitatge assequible, i per a l’adjudicació pública de tots els habitatges protegits que es construeixin i es transmetin a Catalunya per assegurar la màxima transparència en les transmissions i evitar els sobrepreus.

18. Preveu la preservació dels parcs d’habitatge assequible, mitjançant la llarga durada de la qualificació dels habitatges protegits de lloguer o de venda i vincula la qualificació dels habitatges protegits a la qualificació del sòl en els casos de sòls públics o de sòls provinents de les reserves urbanístiques obligatòries.

19. Preveu la col.laboració amb l’Administració, de Notaris i Registradors de la Propietat per assegurar un control real sobre les transmissions d’habitatges amb protecció oficial o amb rehabilitació que s’hagin beneficiat d’ajuts públics.

20. Estableix d’un règim sancionador potent per aconseguir una aplicació eficient de la Llei i de tots els seus continguts.

El debat queda obert. Algú s’hi anima?