La carretera

No acostumo a fer-ho però avui vull recomanar el llibre La carretera, de Cormac McCarthy. És una història diferent, en un escenari desolador i absolutament peculiar, on no hi ha casi res, casi, i sobreviure és la tasca del dia a dia.

La veritat és que el vaig començar a llegir per casualitat, sense cap idea preconcebuda (sovint m’agrada comprar llibres una mica a l’atzar). Ni tant sols m’havia adonat que l’autor, en Cormac McCarthy, és el mateix de No es país para viejos!! De la que els germans Coen han fet una peli no fa tant... amb en Javier Bardem de protagonista.

Potser per això, perquè no hi tenia expectatives, La carretera m’ha sorprès tant gratament. Una història realment crua, que evoca sensacions i no deixa indiferent. Un relat que enganxa i que és ple de riquesa tot i que casi no hi ha de res i el que predomina és la escassetat de tot.

Molt recomanable i de lectura ràpida per aquestes vacances!

sobre la interrupció de la gestació

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ha aprovat l’informe sobre La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut i una declaració respecte a la Interrupció de la gestació en les noies de 16 a 18 anys. Un tema realment complex i espinós.

El posicionament del Comitè és que d’acord amb la legislació vigent, els menors de més de setze anys tenen la majoria d’edat sanitària; és a dir, poden decidir i assumir la responsabilitat derivada de les seves decisions.

Sols si des d’un punt de vista clínic, es considera que un o una menor no està capacitat per prendre decisions o que hi ha un risc greu per a la seva vida, s’ha de trencar la confidencialitat i informar els pares o tutors, sempre després d’haver intentat modificar l’opinió del menor d’una manera raonable. En tot cas, els professionals sanitaris poden demanar l’assessorament del comitè d’ètica assistencial de la seva institució i, si fos necessari, demanar l’autorització corresponent al jutge, d’acord amb criteris clínics, per tal d’actuar immediatament i no només en cas de situació límit.

En relació amb la capacitat de la menor per decidir una interrupció de la gestació, encara que la legislació vigent sobre l’autonomia del pacient fa excepció per a certes situacions com ara la decisió de la interrupció de la gestació, el CBC entén que no hi ha cap raó per considerar-la diferent d’altres decisions mèdiques i, en conseqüència, defensa que qualsevol regulació legal de la interrupció de la gestació ha de considerar les menors entre 16 i 18 anys capaces tant per sol·licitar-la com per a donar-ne el consentiment, sense que sigui necessària la representació dels pares o tutors.

El CBC sosté, però, la necessitat d’una atenció personalitzada de la dona per part del professional sanitari, amb l’objecte d’assegurar-se de la seva maduresa per prendre’n la decisió. Quan sigui considerada capaç, una menor ha de tenir dret a la intimitat i, per tant, a la confidencialitat. Malgrat que en cas de perill greu a criteri mèdic, el facultatiu ha d’informar obligatòriament de la situació els pares o tutors.

D’entrada la declaració del Comitè de Bioètica em sembla una bona notícia. Com a mínim per ajudar a reflexionar sobre un tema que no és gens fàcil i que apel·la a sentiments molt profunds i arrelats, sovint, més enllà de la racionalitat.

Per a mi, el que cal prioritzar és el dret de les dones, també les de 16 anys, a decidir sobre el seu propi cos.

Entenc que a partir dels 16 anys, una dona ja té prou maduresa per decidir i quan algú planteja el dubte de si a segons quina edat una adolescent és prou madura o no per decidir avortar, la resposta que em ve al cap sempre és que, si una persona és prou madura per tenir un fill necessariament ho ha de ser per decidir no tenir-lo.

Des del meu punt de vista, no hi ha res pitjor per a una criatura que nàixer i créixer sense ser desitjat, sense afecte. I quan una dona decideix interrompre un embaràs, em costa creure que ho faci sense tenir present tots els pros i contres de la seva decisió. És una situació massa traumàtica per frivolitzar.

Amb tot, entenc que cap posició sobre aquest tema no és senzilla. El tema de l’avortament ens fa qüestionar-nos conviccions i sentiments. En qualsevol cas, reflexionar-hi és absolutament necessari.

6ª Assemblea d'ICV Barcelona

Aquest cap de setmana, de fet, la tarda de divendres i el matí de dissabte, hem celebrat la 6ª Assemblea d’ICV Barcelona.

Ha estat una assemblea tranquil·la, sense massa sorpreses. El més destacable, des del meu punt de vista, l’excel·lent intervenció d’en Ricard Gomà. Amb això no vull pas desmerèixer la resta d’intervencions que s’han produït al llarg de l’assemblea però, la d’en Ricard, m'ha motivat especialment.

I es que la millor garantia per sortir de la crisi, certament, són més i millors polítiques ecològiques i d’esquerres.

Si algú té curiositat, al bloc d’en Pere Nieto hi trobareu diversos articles escrits in situ, durant l’Assemblea.

A la pàgina web d'ICV Barcelona també hi trobareu notícies de l'Assemblea.

Jo vull aprofitar aquest espai per agrair molt sincerament la presència de l’associació d’alcohòlics recuperats TERAL a la nostra 6ª Assemblea de Barcelona.

Gràcies doncs a la Maria Gràcia Tort, presidenta de TERAL i, a la resta de membres de l’entitat que ens vareu voler acompanyar en la cloenda de l’Assemblea.

festa medieval com mai, a Can Fargues

Ahir diumenge, un any més i ja en són vuit, varem celebrar la festa medieval de la Font d’en Fargues.

Una festa que, tot i el seu caràcter lúdic com no pot ser d’altra manera, havia estat sempre una jornada reivindicativa a les portes de la tant reclamada masia de Can Fargues.

Enguany, per fi, per primera vegada, la festa ha traspassat les portes abans barrades de la masia. Els jardins i la pròpia masia s’han omplert de vida, de música, de veïns i veïnes, de gent d’arreu de Barcelona que han volgut visitar la tant esperada masia de Can Fargues.

Aquest any com cap altre, hem gaudit plegats de la festa i de la masia. Felicitats, gràcies i per molts anys més.

Raül Romeva: la veu dels qui no en tenen

En Raül Romeva vol continuar defensant, com a fet els darrers 5 anys, la veu dels menys poderosos, de la societat civil, al Parlament Europeu.

Diumenge 7 de juny, tots els qui volem fer sentir la nostra veu, els qui volem un gir d’esquerres i ecologista a Europa, tenim una opció clara de vot; ICV-EUiA.

Perquè cal que algú amb la capacitat de lideratge i de treball d’en Raül Romeva defensi i faci sentir els interessos dels qui no són escoltats perquè no són prou poderosos.

L’abstenció, crítica o no, és un xec en blanc pels 50 europarlamentaris que seràn escollits amb independència del nivell de participació electoral. Abstenir-se no canviarà res.

L’única garantia per fer front a la dreta europea, per fer noves polítiques, per aportar noves sensibilitats al Parlament Europeu és votar ICV-EUiA.