Serveis Socials, 4a pota de l'Estat del Benestar

Els serveis socials han de ser, sens dubte, la quarta pota de l’Estat del Benestar.

Darrerament hem viscut alguns avenços en aquesta línia, amb l’aprovació de lleis importantíssimes com la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, i la Llei de Serveis Socials.

Per primera vegada comptem amb un marc jurídic que reconeix el caràcter universal, garantit i exigible, dels serveis i prestacions socials. Estem doncs en el bon camí. Cal desenvolupar però aquest marc legal i, aquí és on hi hem de posar el coll perquè som encara lluny de garantir l’accés universal a molts serveis que entenem haurien de ser per a tothom.

En aquest moment, s’està treballant per l’aprovació de la Cartera de Serveis Socials 2008- 2009. La Cartera és la que ha d’omplir de contingut el nou marc jurídic que tenim de manera que, una cartera de serveis ambiciosa i de màxims suposaria el salt qualitatiu i quantitatiu fonamental que molts esperem. Al mateix temps però, una cartera de mínims no aportaria cap canvi en positiu sinó la simple classificació o catàleg dels serveis existents i la absoluta decepció de les expectatives generades amb les lleis aprovades.

Som doncs, en un moment clau. Un moment fonamental per continuar avançant en drets universals, en autonomia i dignitat humana, i en més benestar per a les persones. L’alternativa, decebre les expectatives creades a milers de persones. Ja cal que no ens equivoquem.

Ha arribat el moment d’articular en la pràctica la quarta pota de l’Estat del Benestar, la de l’autonomia personal per a tots i totes.

No serà tasca fàcil. N'és una mostra el primer any de desplegament de la Llei de la Depandència.

La desafecció a debat

Tot just s’ha presentat l’Informe sobre la desafecció política encarregat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació per combatre l’abstenció i l’allunyament de la ciutadania vers el sistema polític.

Sembla que la idea és treballar a partir de l’Informe en un Pla d’actuació per combatre la desafecció i millorar la salut del nostre sistema democràtic.

El document proposa entre altres coses que institucions, administracions, partits polítics i mitjans de comunicació adoptin mesures per ser més transparents, participatius i clars, siguin més responsables i retin comptes de les seves actuacions davant la ciutadania.

A més, inclou possibles mesures a adoptar com ara garantir per llei la transparència d’institucions i partits; establir mecanismes per avaluar el rendiment de les lleis del Parlament o els plans de les administracions; elaborar un codi de comportament que comprometi als responsables polítics; reconèixer els drets electorals dels estrangers; rebaixar l’edat del dret al sufragi actiu o promoure la formació política en l’ensenyament obligatori.

Un document interessant per als qui estem compromesos, d'una o altra manera, amb els valors democràtics i la societat que ens envolta.

Un pas més cap a la LEC

Sembla que finalment tenim avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya. Amb un text que tanca la porta a la temuda privatització que, en el document inicial de bases, era un dels elements més polèmics.

La nova legislació estableix un model educatiu propi que busca incrementar l’equitat i l’excel·lència, i incrementar l’èxit escolar. I ho fa a partir de tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. Més suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i serveis educatius, més reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema.

Es creen zones educatives com a instrument per fer més propers els centres i l’administració. Cada zona educativa haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, i gestionar recursos humans amb el professorat adscrit a cada zona.

A banda, cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.

Tot i que caldrà mirar el text amb detall, si que vull destacar un parell d'elements que em semblen especialment positius, a banda dels ja esmentats.

En primer lloc que, sembla que l’avantprojecte de la LEC contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i beques-salari. Tant de bo aconseguim articular un sistema de beques amb cara i ulls, que permeti avançar cap a l'equitat real. Caldrà veure en què es tradueixen cada una d'aquestes beques, com es concreten i quants recursos s'hi destinen.

També celebrar, pensant especialment en aquella gent que hi dedica hores i hores de manera desinteressada, que per fi es reconeix l’educació en el Lleure com a educació no formal. Esperem que aquest reconeixement estigui a l'alçada de les espectatives. En qualsevol cas, amb tota la prudència, felicitats a la gent del lleure! Ja tocava.

Sant Jordi

Avui, aprofito per felicitar a tots els Jordis i desitjar una bona Diada de Sant Jordi a tothom.

Que totes i tots tingueu llibres i roses!

I es que a mi, les roses m'agraden però, si em deixen triar, em quedo amb els llibres...

La millor opció, un llibre i una rosa per tothom, no?

Nou govern ZP

Com qualificar-lo? L’adjectiu que em surt d’entrada és SORPRENENT i tot seguit, DECEBEDOR.

No és que n’esperés gran cosa però imaginava que com a mínim ens estalviaríem tornar a patir alguns elements del govern anterior. Parlant clar, que hi fan Magdalena Álvarez i César Antonio Molina altra vegada al govern?

Vol dir que haurem de viure amb el caos permanent de les infraestructures, amb tota la inversió enrederida que toca posar en marxa, i empassar-nos els amables comentaris de la Sra. Maleni? Haurem també d’esperar eternament el retorn del papers de Salamanca mentre el Sr. Molina ens dona llargues i més llargues?

AL·LUCINANT. Però per si no n’hi ha prou, el ministeri de medi ambient desapareix i queda fusionat amb el d’agricultura en un nou i flamant ministeri anomenat de “Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”. Flamant sí però, més enllà de la façana, hi haurà possibilitats reals i sobretot voluntat per part de la ministra Elena Espinosa de fer alguna cosa palpable per encarar els reptes mediambientals que tenim? Qui molt avarca diuen que poc apreta i, a diferència de Narbona, fins ara Espinosa ha demostrat escassa sensibilitat ambiental.

Pel que fa al ministres catalans, val a dir que els ministeris que encapçalen són una bona patata calenta a les mans i, em penso que no eren a la llista de preferències del PSC.

Tot i que ja era hora que una dona pugui encapçalar amb tota normalitat un ministeri com el de Defensa, no sé si Carme Chacón s’hi podrà lluir gaire fent formar les tropes...

Treball i Immigració tampoc no és cap bicoca en el moment actual, per molt que Corbacho hi aporti la seva experiència municipal i una visió renovada i singular. El temps ens ho dirà.

Un punt INQUIETANT, tot just començar sembla que hi haurà turbulències entre Solbes i Sebastián. Mal moment per a les disputes, amb el panorama econòmic que diuen s’acosta.

Un punt POSITIU, per primera vegada, les dones són majoria en un govern espanyol.

I per acabar, un punt PINTORESC. Duran diu que si a hores d’ara no és ministre és perquè no ho vol però que potser a mig mandat s’ho repensa. I nosaltres pensant que en Duran es delia per un ministeri...

Tot plegat sorprenent, no?