SALVEM EL PETIT PRÍNCEP BLAU!

La nostra Llar d'infants, el Petit Princep Blau (Frederic Rahola 46) està en perill!
Si no ens mobilitzem ens veurem obligats a tancar-la per culpa de la nova Llei d'Arrendament i de la propietària de l'edifici que no s'avé a cap tipus d'acord!
El Petit Princep Blau, és una Llar d'Infants amb més de cinquanta anys i amb una llarga trajectòria al barri, havent creat un fort vincle amb l'entorn, molt especialment amb l'Escola Àngels Garriga i es veurà abocada a desaparèixer deixant infants, famílies i professionals al carrer.
Necessitem ajuda per aconseguir un curs més (2015-2016) d'estada a l'edifici i tenir temps per trobar un local que reuneixi les condicions legals, un ajut o subvenció per part de ladministració per continuar endavant el que és un projecte educatiu de gran qualitat, que des de fa moltes dècades dóna un servei al barri.

SALVEM EL PETIT PRÍNCEP BLAU!!!

Saber governar també és saber RECTIFICAR

Saber governar també vol dir reconèixer els errors i saber-los rectificar. A Horta- Guinardó, ni una cosa ni l’altra.

 

Els veïns i veïnes ho han expressat clarament; el govern del Districte és com un frontó, una paret inamovible, insensible a les demandes que se li plantegen. I de fet ens trobem amb un govern que ha segrestat la capacitat de presa de decisions mentre incomprensiblement s’omple la boca de participació.

 

Un govern al qui sembla que no li preocupa en absolut ni li interessa l’opinió del veïnat més implicat i compromès amb el territori, ni de les entitats que omplen de vida i activitats el nostre Districte. Aquelles persones i entitats a qui caldria reconèixer i valorar com a interlocutors i amb qui haurien de teixir complicitats avui se senten menystingudes pel govern i l’acusen de no escoltar ni respondre a les necessitats de la ciutadania.

 

L’actitud prepotent i insensible del govern del districte està alimentant una indignació creixent arreu del territori i està produint situacions que no fan altra cosa que contribuir al descrèdit de la política.

 

Mai abans un barri havia demanat obertament a Horta- Guinardó que no es faci res més en el seu territori. Que no es malbarati recursos amb actuacions mal fetes i que no responen a les demandes ni les necessitats veïnals.

 

Arreu del Districte els projectes del govern són qüestionats i rebutjats de forma molt majoritària i, el pitjor és què tot i la oposició veïnal, el govern continua tirant-los endavant com si res, sense cap legitimitat. La venda il•lícita de la Plaça Botticelli per convertir una plaça pública en un aparcament privat, el nyap de la Plaça Isop que la regidora va qualificar de “espai singular” mentre els veïns i veïnes sols hi veuen un espai perillós pel trànsit i poc útil com a espai d’estada, l’aparcament del carrer Tenerife allà on el veïnat demana un parc infantil i zona verda, l’ampliació de la biblioteca de Montbau plantejada d’esquena al barri...

 

Tant important com prendre bones decisions és saber rectificar i fer marxa enrere quan s’han comès errors i s’han pres males decisions. Sols cal una mica d’humilitat i voluntat política. El govern d’Horta- Guinardó ha de recordar que la seva obligació és estar al servei de la ciutadania del Districte i avui, arreu dels barris, la ciutadania els demana que rectifiquin.

Horta- Guinardó NO està en VENDA

Els intents de privatització impulsats pel govern de CIU des de la opacitat i la política de fets consumats, al districte i a la ciutat, ens obliguen a reivindicar que els barris no estan en venda. L’espai públic pertany a la ciutadania i és aquesta qui n’ha de decidir els usos.

 

Malauradament, des de la Plataforma Salvem Botticelli tenen ben present aquesta voluntat privatitzadora de l’Ajuntament de Trias. El veïnat, el teixit comercial, i les entitats dels barris d’Horta, del Parc de la Vall d’Hebron, Sant Genís dels Agudells, Montbau i La Clota s’han constituït com a plataforma per evitar la construcció d’un aparcament d’ús privatiu on ara hi ha activitats cíviques i lúdiques, a la plaça Botticelli, a l’extrem superior del nou parc de les Rieres d’Horta.

 

Un projecte impulsat d’esquena a la ciutadania, sense consens, i que en absolut respon a l’interès general que diu el govern del districte sinó exclusivament a l’interès d’un privat.
 

Des del districte no sembla que hi hagi cap voluntat de replantejar el projecte però, la ciutadania no renunciem a la plaça i la Plataforma Salvem Botticelli cada dia compta amb més adhesions (salvembotticelli@gmail.com).
 

En aquesta ocasió, com en d’altres, la resposta de la regidora és que “qui governa ha de governar”. Imposa així el seu criteri i oblida que el seu govern té la obligació d’estar al servei de la ciutadania que li va fer confiança.

 

En un moment en que a més des del govern plantegen una reforma de les normes de participació ciutadana i del funcionament dels districtes, situacions de confrontació amb la ciutadania, com la de la plaça Botticelli, no ajuden a crear la complicitat necessària per a la participació ciutadana.

 

No serà a cop de decret que s’aconseguirà millorar la participació, ni al districte ni a la ciutat. L’actual govern, lluny d’apostar pels espais de participació existents a Horta- Guinardó, els ha convertit en espais simplement informatius, sense cap possibilitat de participació real. Els mateixos espais que ara ens diuen que no funcionen i que cal racionalitzar.

 

I dia a dia va creixent la desconfiança vers un govern que, lluny d’acostar posicions, s’enfronta obertament a la ciutadania a qui haurà de retre comptes.

A Horta Guinardó 2 anys aturats

Des de ICV-EUiA insistim en que el balanç dels 2 anys de mandat no és positiu i en la necessitat de redreçar el que fins ara ha estat un govern, el de CIU, inoperant i passiu, sense projecte ni model de ciutat. Un govern més centrat en respondre a determinats interessos privats que no pas a cercar solucions pels barris i la gent.

Un govern que al districte d’Horta- Guinardó ha estat incapaç de complir els seus compromisos i defensar els interessos dels barris, responent a qualsevol demanda veïnal amb un “ho estudiarem”, o “hi estem treballant” però sense cap avenç després de mesos i mesos de bones paraules.

Tenim la sensació d’estar aturats en el temps reclamant una i altra vegada el mateix i escoltant per part del govern del districte la mateixa resposta que no s’acaba concretant en res.

A la darrera audiència pública del districte ho deien els veïns i veïnes i ho diem també des del grup municipal d’ICV-EUiA, continuarem insistint tant com calgui, fins que el govern de CIU es decideixi a actuar o fins que un nou govern sigui capaç de donar alguna resposta.

Als nostres barris avui és prioritari resoldre problemes d’accessibilitat importants, ja sigui amb solucions tècniques (escales mecàniques i ascensors) o millorant el transport públic de barri. No si val a posar TMB com a excusa. Als nostres barris, amb la orografia complicada que tenim, no es pot eliminar línies i parades en base a la rendibilitat econòmica sense tenir en compte les necessitats de la gent. Allà on han començat a implantar la xarxa ortogonal tots els barris reclamen el mateix, recuperar parades eliminades que eren fonamentals per l’accessibilitat del barri. Reclamem al govern que escolti i defensi les necessitats dels nostres veïns i veïnes davant de TMB i de qui calgui.

També cal continuar actuant per alliberar els carrers de cotxes i recuperar espais per als vianants. Tenim greus problemes de manca d’aparcament a la majoria de barris del districte i amb solucions provisionals d’habilitació de solars no n’hi ha prou. Cal repensar el sistema de construcció d’aparcaments públics perquè la gent pugui accedir a una plaça a preus raonables. La opció de CIU, vendre els aparcaments municipals a una empresa privada, és anar precisament en la direcció contrària.

Des del districte tampoc poden continuar obviant casos flagrants de famílies afectades per planejament urbanístic que han sol•licitat ser expropiats o reallotjats i als qui continuen sense donar solució. No parlem d’executar el planejament, parlem de resoldre casos molt concrets de persones que no poden continuar vivint a casa seva en unes mínimes condicions i que els han demanat de forma reiterada una solució.

L’excusa que no hi ha diners, a l’Ajuntament de Barcelona, no és acceptable ni creïble. L'actual govern, que es va trobar unes finances totalment sanejades i que està fent de creditor de la Generalitat, no pot continuar dient a la ciutadania que no hi ha diners per a les necessàries inversions i equipaments que els barris reclamen.

El balanç de 2 anys del govern de CIU a Horta- Guinardó fonamentalment inclou obres ja iniciades o previstes el mandat passat, o actuacions i activitats impulsades moltes d’elles des d’entitats del districte que fan una feina lloable. Fora d’això, les actuacions del govern al districte pràcticament es redueixen a manteniment (fitons, petits arranjaments de voreres, escocells...).

La gestió del govern de CIU al districte és francament millorable i després de 2 anys les declaracions d’intencions i bones paraules ja no acontenten ni convencen ningú. Els veïns i veïnes demanen fets i realitats, i fins ara és evident que el govern no ha estat a l’alçada.

2 anys de mandat decebedors

Al Consell Plenari d’Horta- Guinardó ICV-EUiA vàrem fer balanç dels dos anys de mandat. Dos anys en que els reptes plantejats continuen pendents i en alguns aspectes, com és la participació ciutadana, lluny de millorar s’ha perdut.

No s’ha avançat significativament en accessibilitat en cap dels barris del districte, ans al contrari, amb la pèrdua del servei d’autobús de barri els diumenges i festius avui per a les persones grans o amb dificultats de mobilitat és més difícil i més car desplaçar-se als nostres barris.

Les famílies afectades del Carmel, Tres Turons i de la Clota continuen sense rebre cap resposta per part del govern i sense solució a la seva situació.

Grans projectes que havien de ser un pol d’atracció econòmica per als barris de l’entorn com l’illa d’equipaments UA3 del Mercat del Guinardó o el projecte de la Llosa de la Vall d’Hebron continuen encallats o amb les obres pràcticament aturades. Si bé en relació a la UA3 vàrem aconseguir aprovar, amb el suport dels partits d’esquerres, una proposta d’acord per exigir la finalització dels equipaments que pertoquen a la Generalitat.

No tindrem línia 9 del metro i alguns accessos de la línia 5, com el d’Arenys de l’estació del Coll- Teixonera continuen pendents de finalitzar, plens de tanques i amb greus problemes d’accessibilitat. Per no parlar de la Plaça Sanllehy i el greuge que per al veïnat i el comerç de l’entorn suposa l’aturada de la línia 9 i l’actual situació de la plaça.

No s’ha avançat tampoc en la recuperació de les diverses masies. Can Fargues continua tancada al veïnat que tant ha lluitat per a la seva recuperació. Torre Garcini continua sense trobar la solució que la faci pública i la obri al barri del Guinardó i avui, sembla que tal com es plantegen, les negociacions amb la propietat podrien suposar la renúncia imperdonable de la Torre i els seus jardins com a equipament públic i obert al barri. I pel que fa al Mas Ravetllat Pla, la seva recuperació continua essent una incògnita.

A més, el govern del districte incompleix l’històric compromís d’Agermanament d’Horta- Guinardó amb el poble Sahrauí alhora que planteja cedir el Palau del Marques d’Alfarràs a la Casa del Marroc, un govern repressor que vulnera els drets humans.

I els espais de participació del districte, lluny de ser potenciats s’estan convertint en espais purament informatius sense possibilitat de debat ni participació real. Una situació que es reflecteix no sols en la implicació de la ciutadania en aquests espais sinó també en la proliferació de plataformes i mobilitzacions veïnals per fer sentir la veu al carrer i aconseguir, a partir de la reivindicació, el que no s’està aconseguint des dels espais de participació existents. Manifestacions a Sanllehy, mobilitzacions a Sant Genís pel 112, creació de la Plataforma Salvem el Matas, la Plataforma Salvem Torre Garcini...

En conjunt dos anys de govern decebedors.