Les deu mentides sobre l'impost de successions

Les deu mentides sobre l'impost de successions

View more documents from successions.

Cal pagar per aparcar?

Arrel de la queixa d’un veí a la web Barcelona Parla, ha tornat a sorgir un debat que apareix de manera constant quan intervenim en l’espai públic. Em refereixo a la qüestió de l’aparcament a la ciutat.

Cada vegada hi ha més dificultats per aparcar al carrer en molts barris. Al centre de la ciutat, on les dificultats d’aparcar gratuïtament ja fa molt temps que existeixen, sembla que la gent te clar que tenir cotxe implica tenir una plaça d’aparcament.

Als barris on aquesta dificultat d’aparcar al carrer no ve de tant lluny, molts veïns i veïnes encara no tenen present que l’aparcament és una despesa més associada al cotxe, igual que ho és omplir el dipòsit, o l’assegurança del vehicle i les reparacions.

Quan intervenim en els carrers i els fem de nou, sempre que és possible millorem l’accessibilitat per als vianants eixamplant les voreres, instal·lant fitons per evitar estacionaments sobre la vorera, soterrant les línies elèctriques, establint zones d’aparcament per a motos a la calçada... Això, sovint implica la pèrdua d’algunes places d’aparcament i obre de nou el debat sobre l’aparcament entre el veïnat.

És evident que davant la pèrdua de places d’aparcament cal oferir alternatives per donar resposta a les necessitats de qui hi viu; ja sigui amb la zona verda o amb nous aparcaments públics soterrats. Però també és cert que hi ha qui es queixa d’haver de pagar per aparcar i, en aquest cas no hi ha alternativa que valgui.

Cal fer net del tot

Tal com està el pati, es fa difícil obviar el tema de les corrupteles que han anat apareixent. Sense entrar en els diversos casos Gurtel, Palau, Santa Coloma... si que em sembla necessari fer algunes reflexions sobre la situació.

El que em sembla més greu és que el President Pujol pugui arribar a amenaçar amb estirar la manta i destapar ves a saber què, i que no passi res. Em sembla que com a ciutadans, a banda d’indignar-nos pel que està passant, hem de reclamar que es destapi tot i puguem fer net d’una vegada.

Em preocupa també l’estat d’ànim general, aquella sensació que plana i que reforça el tòpic de que tothom qui fem política som uns lladres i que els qui encara no hem fotut mà a la caixa és perquè no hem tingut ocasió de fer-ho. Aquesta percepció és greu perquè, a banda de que la gent honrada ens puguem ofendre, devalua encara més la imatge dels polítics, una imatge ja molt malmesa, i especialment perquè la desconfiança generada aboca encara més persones a la desafecció, a quedar-se a casa.

Ens agradi o no, el sistema democràtic, el millor dels sistemes dels que fins ara ens hem sabut dotar per governar-nos, necessita persones disposades a gestionar els conflictes, a fer política. Per tant, el que necessitem com a societat és controlar i garantir que aquestes persones siguin integres. Si els ciutadans ens quedem a casa no hi ha qui controli res de res. Necessitem just el contrari, gent informada i implicada, que demani rendició de comptes als qui governen.

Com a ciutadana, reclamo més control social per garantir que ningú pugui tapar res amb cap manta, i que la justícia actuï amb tota la contundència davant de qualsevol corruptela.

La retòrica de CIU

CIU comença a fer campanya amb 100 propostes d’aparador. Molta retòrica però poques propostes concretes, moltes formulacions genèriques i ambigüitats i moltes referències a potenciar el que ja existeix. Un discurs molt maquillat i gens clar, i moltes propostes amb “trampa” com per exemple la numero 21:

“Crearem 10.000 places d'escoles bressol d'acord amb un sistema mixt en el que, mantenint les escoles bressol existents, donarem resposta a la demanda existent per evitar que més de 5.300 famílies de Barcelona es quedin sense plaça. El nostre model inclou convenis amb centres escolars i entitats d'iniciativa social amb un procediment d'acreditació, garantia de qualitat i sistemes de control.”

La traducció de tanta retòrica, en aquest cas, és que es farà un conveni amb les escoles bressol privades que ja existeixen de manera que les places ja existents contaran entre aquestes 10.000. Per tant, no es crea 10.000 noves places sinó que es consolida les places privades que ja existeixen. Com sempre, CIU no aposta pels serveis públics, no ho ha fet mai.

Amb el model de CIU, ens volen tornar a dur cap a la privatització dels serveis. El curs 2003-2004, amb CIU governant a Catalunya, només el 39% dels alumnes entre 0 i 3 anys assistien a escoles bressol públiques a Catalunya. Amb el Govern d'esquerres a la Generalitat, la proporció de places públiques ha anat incrementant. El curs 2008-2009, el 52% de places eren públiques. I enguany s’ofereixen 50.117 places públiques de llars d’infants a Catalunya, més del doble que en el curs 2003-2004.

A Barcelona, el model d'escola bressol actual preveu doblar les places públiques d’educació infantil en 3 anys, fins arribar a les 7.500 places públiques, 99 equipaments municipals en funcionament. Per al curs 2011-2012, l'Ajuntament vol tenir acabats 52 centres nous: 10 substituiran escoles que han quedat fora dels estàndards actuals. Vint escoles més es faran en centres de Primària, i les 22 restants, en solars que o bé ja eren municipals o que el consistori ha comprat.

És evident que amb l’important increment de la demanda per accedir a l’educació infantil cal continuar treballant per incrementar encara més l’oferta de places públiques a la ciutat, i fer-ho a un ritme encara més ràpid si és possible. De fet, cal anar cap a la universalització de l'educació infantil, però amb una oferta pública i de qualitat.

Bicibarris 2009

El proper diumenge, 4 d’octubre, tindrà lloc una nova edició del Bicibarris a Horta-Guinardó, de la mà de Biciclot. Una iniciativa que ja fa nou anys que dura i que progressivament ha anat engrescant els diversos districtes de la ciutat, fins a oferir els 10 itineraris d'enguany, el darrer el 14 de febrer a Ciutat Vella.

Aquesta activitat consisteix en un recorregut en bicicleta que d’una banda vol promocionar l’ús d’aquest mitjà de transport però també pretén donar a conèixer el patrimoni cultural i històric dels barris. Enguany, l’itinerari al districte d'Horta-Guinardó passa pels barris de la Vall d’Hebrón, la Clota i Horta, i du per títol Horta: la Barcelona rural i el seu ecosistema.

Es podran veure equipaments construïts amb criteris de sostenibilitat com el Casal de gent gran de la Vall d'Hebrón, també la instal·lació de nius per afavorir la protecció dels ocells, es podrà conèixer l’estructura semi rural i natural de la Clota, descobrir racons entranyables del barri d'Horta...

L’itinerari comença a les 10:30 a la sortida del metro de Montbau, costat mar, i finalitza cap a les 14:00 a la plaça Santes Creus (a prop del metro d’Horta). És un recorregut apte per a tothom, no cal estar en forma. Si us hi animeu allà ens trobarem.

A veure qui hi arriba abans

Dimarts 29 de setembre, a les 18:30, la entitat per la Promoció del Transport Públic (PTP) organitza un any més la Cursa de Transports.

La Cursa de Transports no és una carrera sinó que, de fet, es tracta de comparar l’efectivitat dels diferents mitjans de transport que es fan servir tant per moure's a les ciutats com per anar d’un municipi a un altre. Efectivitat que depèn del temps de desplaçament, el seu cost, i els efectes del mitjà de transport sobre el medi ambient.

A Barcelona hi haurà diversos recorreguts o rutes i una d’aquestes, la número 5, és farà entorn del barri de la Taxonera, sortint des del Centre Cívic Bocanord (C. Agudells, 37-45). S’hi pot participar en les diverses modalitats de transport previstes: en metro, taxi, bicicleta, en moto, a peu...

I es que de sovint el cotxe no és la millor alternativa, de fet, allà on hi ha una combinació raonable, el metro acostuma a ser el sistema de transport més ràpid.

A la web de la PTP hi podeu consultar els resultats de les anteriors edicions de la cursa. La primera es va fer l’any 2004 a Barcelona, durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (del 22 al 29 de setembre) i, des d’aleshores, s’ha repetit cada any i s’hi han anat afegint més municipis.

Per participar-hi o sol·licitar més informació es pot trucar al 93 244 49 70, al 93 270 08 62 o enviar un mail a cursa2009@transportpublic.org.

La veritat és que aquesta és una activitat molt recomanable; saludable, educativa, i segur que molt divertida. Animeu-vos-hi!!!

Diàlegs amb Barcelona

La conferència d’en Ricard Gomà, Revolucions quotidianes. Diàlegs amb Barcelona, ha estat el punt de partida per rellançar el procés de participació que ha de permetre concretar la proposta política d’ICV-EUiA per a la ciutat de Barcelona.

Per encetar aquest procés, en Ricard va comptar amb la participació de deu representants d'entitats que varen plantejat les seves reflexions o demandes sobre qüestions com la lluita contra la crisi, les polítiques de promoció de l'accés a l'habitatge, el model urbanístic i de mobilitat, l'acció comunitària, la pau, etc.

Un dels primers fruïts d’aquesta conferència són els 10 vídeos, un per a cada pregunta, en que el president del grup municipal d'ICV-EUiA, en Ricard Gomà, dona resposta a les diverses qüestions plantejades. Els podeu mirar clicant els 10 enllaços següents:

• Joan Carles Gallego. CC.OO. de Catalunya. CRISI ECONÒMICA
• Fina Rubio. Fundació SURT. DONA
• Montserrat Payès. Mestra d'una escola pública de l'Eixample. EDUCACIÓ
• Ada Colau. Observatori DESC. DRET A L'HABITATGE
• Albert Recio. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). URBANISME
• Ricard Riol. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). MOBILITAT
• Jaume Delclòs. Associació Catalana d'Enginyers sense Fronteres. MEDI AMBIENT
• Mònica Salas. Coordinadora d'entitats de la Sagrada Família. ACCIÓ COMUNITÀRIA
• Pau González. Consell de la Joventut d'Horta-Guinardó. AUTONOMIA PERSONAL
• Francesc Tubau. Plataforma Aturem la Guerra. PAU I DRETS HUMANS

A partir d’aquí, el procés de participació i diàleg és obert a tothom que hi vulgui fer aportacions. L’objectiu: construir un projecte de ciutat capaç d’incorporar, de manera àmplia, les necessitats i propostes de la gent de la nostra ciutat.

Per començar, us deixo amb la reflexió d'en Ricard Gomà de quin ha de ser el model d'urbanisme de la nostra ciutat.

L'ascensor còmplice

Aquesta tarda inaugurem l’ascensor de Lisboa, ubicat al passatge de Tossa, al costat del CAP d’Horta, tot i que ja fa dies que està en funcionament i a ple rendiment aprofitant que hi ha Festa Major al barri d’Horta.

L’ascensor, que funciona les 24 hores, permet salvar el gran desnivell existent entre la Rambla del Carmel i el carrer Lisboa, i fa més accessible tant el CAP com l’espai que coneixem com el mirador d’Horta. Això, permet una millor connexió entre els barris del Carmel i d’Horta i suposa una millora per tots els veïns i veïnes de la zona.

Però hi ha un altre element que em sembla tant o més important i que vull destacar. L’ascensor de Lisboa, també és un exemple de com les propostes del moviment veïnal i el teixit associatiu dels barris esdevenen realitats amb la complicitat del Districte.

L’altre dia en Joan Termes, de la vocalia de persones amb discapacitat de l'Associació de Veïns d’Horta, m’hi feia pensar i, certament, a banda de la importància inqüestionable d’acabar amb les barreres per a la plena accessibilitat a la nostra ciutat, és fonamental donar resposta a les propostes i demandes de les entitats i generar complicitats amb el moviment associatiu.

No en va, les entitats tenen una llarga trajectòria de treball i un ampli coneixement del territori que cal saber valorar i aprofitar pel que és un objectiu comú i compartit, millorar els nostres barris. A Horta-Guinardó ho tenim clar.

Prostitució: sols perseguint-la no desapareix

Tot i la cruesa amb la que ha emergit la situació actual de la prostitució, el fet que s’obri de nou el debat em sembla un factor que es pot llegir en positiu. La prostitució, no desapareix a base de perseguir qui l’exerceix. No abandona la seva cruesa pel fet de no parlar-ne o pel fet que s’oculti i no es mostri de manera explicita als carrers de la ciutat de Barcelona o en altres indrets de Catalunya.

Els titulars i la perversió amb que s’ha tractat la qüestió de la prostitució als carrers del Raval, és indignant però com a mínim, ens obliga a parlar-ne i ens permet plantejar vies de solució, per bé que és un tema de gran complexitat.

Hi ha gent que ja fa temps que demanem un abordatge de la prostitució des de la regulació, distingint molt clarament el que són delictes de prostitució forçada, xarxes de tracta de persones i proxenetisme, del que és l’ofici més antic del món.

Pels delictes, la resposta és policial i penal, endurint les penes tant com calgui per evitar l’explotació de persones. Cal eradicar la prostitució forçada de soca-rel. En aquest sentit, una qüestió inajornable és aplicar el protocol de Palerm, que incorpora mesures per fer front a la situació de les persones sense papers que avui, amb la Llei d'estrangeria, es troben en un carreró sense sortida.

Però la prostitució forçada, per molt que costi de creure, és una petita part de la prostitució. La major part de la prostitució no és forçada. Que algunes persones de manera voluntària decideixin exercir la prostitució com a mitja de vida és difícil de concebre però no deixa de ser un fet, per molt que costi d’assimilar.

I quan del que parlem és d’exercir la prostitució com a mitjà de vida, sense coacció, estem parlant d’un ofici que cal regular per a que s’exerceixi en les millors condicions d’higiene, salubritat i seguretat personal.

La hipocresia de voler fer desaparèixer la prostitució dels carrers a base de presencia policial i sancions, esgrimint arguments abolicionistes, és perillosa i alhora indignant. Amagar el problema no sols no el soluciona sinó que l’agreuja, deixant en una absoluta indefensió les persones treballadores del sexe. La sanció sols obliga a tornar a treballar per pagar la multa de torn.

La solució no és senzilla però en qualsevol cas passa per la regulació de la prostitució sense paternalismes ni criminalització i, acompanyada d’intervenció social i polítiques d’inclusió. De manera que qui vulgui deixar d’exercir la prostitució tingui sortides i alternatives reals, i qui decideixi no deixar-la d’exercir ho pugui fer amb dignitat.

Hi ha entitats que, no en va, fa anys que treballen recolzant col·lectius que exerceixen la prostitució; ajudant les persones que s’han vist forçades a prostituir-se a sortir-ne, intentant millorar les condicions sanitàries en que s’exerceix... Potser que, a banda d’escoltar aquestes entitats, també els fem una mica de cas.

Us recomano llegir les reflexions que en Pere Nieto ha fet en diversos escrits al seu bloc, i les d'en Ricard Gomà a la seva entrada Incivisme?.

lluitant contra els SPAM

Últimament els comentaris SPAM estan proliferant de manera alarmant. La majoria, estan escrits en format estrany, altres tenen enllaços sospitosos i, en qualsevol cas, res aporten al debat i en canvi fan difícil la possibilitat de seguir altres comentaris amb aportacions més profitoses. Per això veureu que en les darreres entrades he eliminat els comentaris, tots d’aquesta mena.

A partir d’ara a més, caldrà omplir una verificació de paraules per tal d’escriure comentaris en aquest bloc. Disculpeu les molèsties però és l’única manera d’evitar la invasió de comentaris SPAM.

Tornem-hi

Doncs apa, ja hi som. Després de les vacances, enguany amb una setmaneta d’escapada a París, sant tornem-hi que no ha estat res.

(La foto no és meva tot i que n'hem fet unes quantes com aquesta...)

Altra vegada iniciem el curs polític i tornem al dia a dia esperant la maleïda sentència del TC sobre l’Estatut, aplaudint l’increment de les beques de menjador a Catalunya, escoltant com el dèficit fiscal es multiplica per cinc, desitjant que l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012 es desplegui a la velocitat de la llum, que bona falta ens fa... i en general, entre bones i males notícies, recuperant de mica en mica el ritme habitual.

La carretera

No acostumo a fer-ho però avui vull recomanar el llibre La carretera, de Cormac McCarthy. És una història diferent, en un escenari desolador i absolutament peculiar, on no hi ha casi res, casi, i sobreviure és la tasca del dia a dia.

La veritat és que el vaig començar a llegir per casualitat, sense cap idea preconcebuda (sovint m’agrada comprar llibres una mica a l’atzar). Ni tant sols m’havia adonat que l’autor, en Cormac McCarthy, és el mateix de No es país para viejos!! De la que els germans Coen han fet una peli no fa tant... amb en Javier Bardem de protagonista.

Potser per això, perquè no hi tenia expectatives, La carretera m’ha sorprès tant gratament. Una història realment crua, que evoca sensacions i no deixa indiferent. Un relat que enganxa i que és ple de riquesa tot i que casi no hi ha de res i el que predomina és la escassetat de tot.

Molt recomanable i de lectura ràpida per aquestes vacances!

sobre la interrupció de la gestació

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ha aprovat l’informe sobre La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut i una declaració respecte a la Interrupció de la gestació en les noies de 16 a 18 anys. Un tema realment complex i espinós.

El posicionament del Comitè és que d’acord amb la legislació vigent, els menors de més de setze anys tenen la majoria d’edat sanitària; és a dir, poden decidir i assumir la responsabilitat derivada de les seves decisions.

Sols si des d’un punt de vista clínic, es considera que un o una menor no està capacitat per prendre decisions o que hi ha un risc greu per a la seva vida, s’ha de trencar la confidencialitat i informar els pares o tutors, sempre després d’haver intentat modificar l’opinió del menor d’una manera raonable. En tot cas, els professionals sanitaris poden demanar l’assessorament del comitè d’ètica assistencial de la seva institució i, si fos necessari, demanar l’autorització corresponent al jutge, d’acord amb criteris clínics, per tal d’actuar immediatament i no només en cas de situació límit.

En relació amb la capacitat de la menor per decidir una interrupció de la gestació, encara que la legislació vigent sobre l’autonomia del pacient fa excepció per a certes situacions com ara la decisió de la interrupció de la gestació, el CBC entén que no hi ha cap raó per considerar-la diferent d’altres decisions mèdiques i, en conseqüència, defensa que qualsevol regulació legal de la interrupció de la gestació ha de considerar les menors entre 16 i 18 anys capaces tant per sol·licitar-la com per a donar-ne el consentiment, sense que sigui necessària la representació dels pares o tutors.

El CBC sosté, però, la necessitat d’una atenció personalitzada de la dona per part del professional sanitari, amb l’objecte d’assegurar-se de la seva maduresa per prendre’n la decisió. Quan sigui considerada capaç, una menor ha de tenir dret a la intimitat i, per tant, a la confidencialitat. Malgrat que en cas de perill greu a criteri mèdic, el facultatiu ha d’informar obligatòriament de la situació els pares o tutors.

D’entrada la declaració del Comitè de Bioètica em sembla una bona notícia. Com a mínim per ajudar a reflexionar sobre un tema que no és gens fàcil i que apel·la a sentiments molt profunds i arrelats, sovint, més enllà de la racionalitat.

Per a mi, el que cal prioritzar és el dret de les dones, també les de 16 anys, a decidir sobre el seu propi cos.

Entenc que a partir dels 16 anys, una dona ja té prou maduresa per decidir i quan algú planteja el dubte de si a segons quina edat una adolescent és prou madura o no per decidir avortar, la resposta que em ve al cap sempre és que, si una persona és prou madura per tenir un fill necessariament ho ha de ser per decidir no tenir-lo.

Des del meu punt de vista, no hi ha res pitjor per a una criatura que nàixer i créixer sense ser desitjat, sense afecte. I quan una dona decideix interrompre un embaràs, em costa creure que ho faci sense tenir present tots els pros i contres de la seva decisió. És una situació massa traumàtica per frivolitzar.

Amb tot, entenc que cap posició sobre aquest tema no és senzilla. El tema de l’avortament ens fa qüestionar-nos conviccions i sentiments. En qualsevol cas, reflexionar-hi és absolutament necessari.

6ª Assemblea d'ICV Barcelona

Aquest cap de setmana, de fet, la tarda de divendres i el matí de dissabte, hem celebrat la 6ª Assemblea d’ICV Barcelona.

Ha estat una assemblea tranquil·la, sense massa sorpreses. El més destacable, des del meu punt de vista, l’excel·lent intervenció d’en Ricard Gomà. Amb això no vull pas desmerèixer la resta d’intervencions que s’han produït al llarg de l’assemblea però, la d’en Ricard, m'ha motivat especialment.

I es que la millor garantia per sortir de la crisi, certament, són més i millors polítiques ecològiques i d’esquerres.

Si algú té curiositat, al bloc d’en Pere Nieto hi trobareu diversos articles escrits in situ, durant l’Assemblea.

A la pàgina web d'ICV Barcelona també hi trobareu notícies de l'Assemblea.

Jo vull aprofitar aquest espai per agrair molt sincerament la presència de l’associació d’alcohòlics recuperats TERAL a la nostra 6ª Assemblea de Barcelona.

Gràcies doncs a la Maria Gràcia Tort, presidenta de TERAL i, a la resta de membres de l’entitat que ens vareu voler acompanyar en la cloenda de l’Assemblea.

festa medieval com mai, a Can Fargues

Ahir diumenge, un any més i ja en són vuit, varem celebrar la festa medieval de la Font d’en Fargues.

Una festa que, tot i el seu caràcter lúdic com no pot ser d’altra manera, havia estat sempre una jornada reivindicativa a les portes de la tant reclamada masia de Can Fargues.

Enguany, per fi, per primera vegada, la festa ha traspassat les portes abans barrades de la masia. Els jardins i la pròpia masia s’han omplert de vida, de música, de veïns i veïnes, de gent d’arreu de Barcelona que han volgut visitar la tant esperada masia de Can Fargues.

Aquest any com cap altre, hem gaudit plegats de la festa i de la masia. Felicitats, gràcies i per molts anys més.

Raül Romeva: la veu dels qui no en tenen

En Raül Romeva vol continuar defensant, com a fet els darrers 5 anys, la veu dels menys poderosos, de la societat civil, al Parlament Europeu.

Diumenge 7 de juny, tots els qui volem fer sentir la nostra veu, els qui volem un gir d’esquerres i ecologista a Europa, tenim una opció clara de vot; ICV-EUiA.

Perquè cal que algú amb la capacitat de lideratge i de treball d’en Raül Romeva defensi i faci sentir els interessos dels qui no són escoltats perquè no són prou poderosos.

L’abstenció, crítica o no, és un xec en blanc pels 50 europarlamentaris que seràn escollits amb independència del nivell de participació electoral. Abstenir-se no canviarà res.

L’única garantia per fer front a la dreta europea, per fer noves polítiques, per aportar noves sensibilitats al Parlament Europeu és votar ICV-EUiA.

Renovables vs nuclears

La lluita contra el canvi climàtic no pot ser l’excusa per obviar els costos de l’energia nuclear i hipotecar el futur amb les nuclears en lloc d’apostar decididament per les energies renovables.

L’energia nuclear no forma part del trànsit cap a un nou model de desenvolupament, tot i els esforços de la indústria nuclear i dels seus terminals polítics i mediàtics per convèncer de les suposades virtuts (no genera CO2) de l’energia nuclear sense esmentar els seus costos (gran inversió, incertesa residus, escassetat urani, seguretat...).

Els sistemes econòmics i socials de la UE s’han construït a base d’energia barata i abundant. Ara ja no podrem donar aquest escenari per descomptat. No ens podem permetre el luxe de dedicar a l’energia nuclear els recursos que caldria canalitzar per a promocionar la gestió de la demanda energètica i la producció d’energia sostenible.

Cal recordar a més que l’energia nuclear utilitza com a combustible l’urani, un element finit i que lluny de reduir la dependència d’Europa respecte de l’exterior, ens fa més dependents perquè l’hem d’importar en un 99%.

ICV-EUiA entenem que les energies renovables son les que han d’estar al centre mateix de la política europea i del procés d’integració europea durant el segle XXI.

Cal convertir l’actual objectiu no vinculant de la UE d’aconseguir al menys un 20% d’estalvi energètic pel 2020 en un objectiu vinculant associat amb polítiques concretes per al seu acompliment. El nostre compromís és que l’any 2020, un 35% de l’energia procedeixi de fonts renovables.

A més, proposem un Pla pont europeu per al tancament gradual de les centrals nuclears, tot assegurant el subministrament a partir de fonts netes. Un Pla que estableix un període de transició en les centrals nuclears amortitzades, amb una pròrroga d’uns 5 anys durant els quals els beneficis de la central es destinarien a l’impuls i la inversió en plans d’energies renovables i de millora de l’estalvi i la eficiència energètica, i a la dinamització social i econòmica de les zones més directament afectades pel futur tancament de les centrals, amb participació dels ajuntaments.

+ CO2, no gràcies

Donar el mateix ajut a qui es compra un vehicle de 50.000 euros que a qui compra un vehicle més barat ni és progressista, ni és sostenible, ni és equitatiu. És senzillament apostar pel mateix model de sempre, el model que ens ha dut a la crisi.

Catalunya no es pot diferenciar d’Espanya per ser més contaminant sinó per ser pionera en el canvi productiu més sostenible. Cal avançar cap a un nou model productiu i apostar per mesures que no ens facin retrocedir des del punt de vista social i ambiental.

No té sentit subvencionar vehicles ampliant el límit de CO2 permès quan precisament s'està fent esforços per reduir el nivell d'emissions i millorar la qualitat de l'aire.

Els tres cotxes de SEAT (Ibiza, Cordoba i Leon) més venuts el 2008, que representen un 81% del total de vendes, emeten menys de 150 g/Km de CO2. Del conjunt de vehicles de la marca, només n'hi ha 13 (els de gama més alta) que emeten més CO2. Nissan també té models de tipus utilitari (Micra, Note, Tiida) que emeten CO2 per sota de 150 g/Km.

Es pot per tant, ajudar a SEAT i Nissan, defensar els seus llocs de treball a Catalunya, i seguir lluitant contra el canvi climàtic.

Crisi de dretes: solucions d'esquerres II

En resposta als comentaris fets arrel de la darrera entrada; Crisi de dretes: solucions d’esquerres.

ICV no estem cofois en absolut amb la situació actual, vivim una crisi estructural del capitalisme, una crisi que sorgeix a partir de la crisi financera internacional, però que a Espanya i també a Catalunya té efectes especialment devastadors.

Perquè a casa nostra la crisi ens afecta més que en altres països? Doncs perquè la nostra economia té peus de fang. Perquè durant la bonança econòmica dels darrers anys en lloc de reduir les desigualtats, els Governs del PP i també del PSOE van decidir baixar els impostos. Perquè en lloc d’apostar per un nou model industrial de alt valor afegit i potenciant nous sectors emergents, entre ells el de l’economia verda (que permetria crear 5 milions de nous llocs de treball), es va continuar fomentant el totxo i el sol i platja.

Algú pot dir de debò que a Barcelona estem pitjor? Només cal veure el pressupost de l’ajuntament i els seus nivells d’endeutament comparats amb els de Madrid per exemple. A Barcelona estem a anys llum de l’endeutament de Madrid, per això podem plantejar un increment del dèficit fiscal. I un sol exemple prou il•lustratiu, mentre a Madrid han congelat les beques de menjador per falta de pressupost i sota el pretext de la crisi, a Barcelona les hem universalitzat precisament per fer front a la crisi.

ICV no sols no estem cofois sinó que tenim propostes d’esquerres per fer front a aquesta greu situació econòmica, perquè les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els treballadors i les treballadores, ni les persones més vulnerables de la societat.

Certament cal gestionar de manera eficient i amb responsabilitat, però també cal atendre les necessitats de la gent. No té sentit mantenir la caixa plena de calers quan hi ha gent que ho està passant francament malament.

Per nosaltres les prioritats per fer front a la crisi són aquestes deu:

• 1. Defensar els drets socials. Necessitem més despesa social Davant la situació de crisi econòmica defensarem els drets dels treballadors i de les treballadores. La crisi no pot servir d’excusa per retallar les prestacions socials sinó que cal millorar les pensions, el salari mínim i els ajuts a les persones dependents.

• 2. L’habitatge, un dret per a tothom Cal ajudar aquelles famílies que no poden pagar el lloguer, o la hipoteca. Alhora s’han de construir més habitatges socials a preus assequibles, rehabilitar els edificis dels nostres barris, per millorar-los, i donar feina a les persones del sector de la construcció en atur.

• 3. Diners no només pels bancs, sinó també per a les persones Els diners que l’Estat deixi als bancs han de servir per millorar la situació econòmica de les empreses i de les persones. Els ciutadans i les ciutadanes han de saber quins bancs i caixes ha rebut diners públics.

• 4. Més impostos per als qui tenen més S’han d’aturar les contínues rebaixes d’impostos als rics, i apujar els impostos als qui tenen més beneficis. Alhora cal apostar per la fiscalitat amb criteris ecològics, i qui més contamini més pagui.

• 5. Més transport públic i més assequible Cal apostar per la mobilitat sostenible, creant abonaments de transport més econòmics que beneficiïn els qui més utilitzen el transport públic i els col•lectius que disposen de menys recursos.

• 6. Davant la crisi energètica, modernització ecològica Un del orígens de la crisi és ambiental i té a veure amb la dependència del petroli. Per tant, la superació de la crisi no es pot fer en contra del medi ambient. Cal apostar per les energies renovables i lluitar contra el canvi climàtic.

• 7. No als acomiadaments massius i indiscriminats Reclamem una actitud de fermesa del Govern de l’Estat i del Govern de la Generalitat davant els expedients de regulació d’ocupació. Els expedients de regulació d’ocupació no poden ser un xec en blanc per a les empreses.

• 8. Suport al sector industrial i a les seves empreses Cal deixar enrere l’economia basada només en l’especulació immobiliària i financera. Hem de defensar el teixit industrial amb ajuts públics a les empreses en crisi sempre que es garanteixi la seva continuïtat a Catalunya.

• 9. L’economia al servei de la gent Canviar els Estatuts del Banc Central Europeu per tal que tingui també com a objectius la creació d’ocupació i el desenvolupament sostenible.

• 10. Controlar l’economia i el mercat Creació d’un nou ordre financer global que sigui transparent, amb un banc central mundial, la desaparició dels paradisos fiscals i un impost global sobre els moviments de capital.

Crisi de dretes: solucions d'esquerres

Plenari sorprenent

El darrer plenari, sincerament, em va sorprendre. Esperava que seria un plenari complicat, perquè a l’ordre del dia hi havia molts temes urbanístics i molt especialment perquè s’hi informava sobre les Modificacions de PGM del Carmel i la dels Tres Turons. A la web d’ICV d’Horta Gunardó hi podeu trobar algunes de les intervencions que el nostre grup municipal d’ICV-EUiA varem fer al Plenari.

Contra tot pronòstic, el centre de la polèmica va ser la proposta de TMB de substituir el darrer tram del bus 24 per un bus de menors dimensions (el nou model de minibus que no és tant petit com els habituals) per evitar els problemes de circulació que es produeixen al carrer Doctor Bové.

Aquesta proposta serà explicada amb més detall al veïnat, en una reunió que ja estava prevista pel dia 14 de maig. De tota manera, quan es van acabar els crits i la regidora, l’Elsa Blasco, va poder continuar amb el seu informe de l’estat del districte, va comentar que la proposta que TMB ha fet al districte planteja una nova línia, la 133, amb un recorregut des d’Alfons X fins a Doctor Bové i una freqüència d’uns 10 minuts.

Per tant, el servei de transport públic esta absolutament garantit per als veïns de la carretera del Carmel i de Doctor Bové. De fet, la proposta mai a plantejat acabar amb aquest servei sinó millorar-lo, però en qualsevol cas, a partir de la reunió de dijous 14 de maig s’acabarà d’estudiar, tenint presents les propostes del veïnat.

Al bloc d’en Pere Nieto hi trobareu una reflexió sobre la convocatòria dels veïns i veïnes al Plenari per reivindicar el tema del bus 24, i més informació. També és interessant el post d'en Jose Rodríguez del 20 de gener, sobre la proposta de línea 133. Hi trobareu alguns comentaris de veïns.

Raül Romeva; digues la teva!

En Raül Romeva, eurodiputat ecosocialista i candidat d'ICV-EUiA per a les properes eleccions europees, s'ofereix a traslladar la veu dels qui no en tenen a Europa. Tothom que ho vulgui pot fer arribar les seves propostes a través del bloc o de la web d'en Raül Romeva. Perquè ja n'hem tingut prou de la majoria conservadora a Europa. Ara és necessari que la veu d’esquerres i ecologista se senti amb força al Parlament Europeu.

utopies quotidianes...

Utopies quotidianes, aquest és el nom del nou bloc d’en Ricard Gomà.

Un bloc que ha generat grans expectatives; en Pere Nieto, en el comentari del seu bloc li ha posat el llistó ben alt... Però estic convençuda que no defraudarà. En Ricard, certament, pot aportar una visió molt interessant.

El nom del seu bloc és prou esclaridor; Utopies quotidianes... i ben segur plenes de d’ambició i de realisme. I la seva primera entrada ja apunta maneres; a Barcelona, dempeus contra la crisi.

Aquest bloc serà un magnífic espai de reflexió i d’anàlisi. Per mi, un referent indiscutible.

CJD7 construint projectes

Fa dies que volia comentar alguns aspectes de la darrera Assemblea del Consell de la Joventut d’Horta- Guinardó (CJD7).

Enguany, altra vegada va quedar clar què el Consell no sols agrupa entitats juvenils de tot tipus i genera un espai compartit de treball i d’intercanvi sinó que a més, el Consell aconsegueix generar projectes col·lectius amb implicació de les entitats.

En aquesta ocasió, per primera vegada es va destinar, tal com s’havia acordat en l’anterior AGO, els diners de les quotes aportades per les entitats a un projecte de cooperació. El cas és que es van presentar tres projectes diferents que optaven als 1000 euros de les quotes del CJD7.

L’important, des del meu punt de vista, no és només que es doni suport a un projecte de cooperació destinat a joves i/o impulsat per joves. Sinó que fruit d’aquesta iniciativa, les entitats del Consell van conèixer tres projectes amb els que tenen possibilitat de col·laborar.

Finalment, els mil euros van ser per Cooperacció, una entitat que s’acaba d’incorporar al Consell i que treballa a el Salvador, a la zona del Bajo Lempa. El projecte de Cooperacció, que va rebre el suport majoritari de les entitats del CJD7, té per objectiu donar suport a les entitats juvenils de la zona perquè de manera conjunta, a partir d’una mena de Consell de la Joventut del Bajo Lempa, puguin desenvolupar tot tipus d’activitats, dels joves i per als joves.

En aquesta elecció, penso que fou determinant saber que la pròpia entitat participava i continuaria participant en el projecte. Però també fou determinant l’experiència que les entitats tenim del CJD7, un Consell que ens permet treballar de manera coordinada per aconseguir objectius més ambiciosos i que a el Salvador, és un model d’organització que segur pot ajudar a les entitats juvenils en les seves reivindicacions i necessitats.

Un segon aspecte que vull destacar del CJD7 i que celebro, és la seva pluralitat. A l’AGO s’hi van presentar diverses resolucions que alguns no podíem compartir plenament. Aquesta situació, lluny de generar tensions, es va concretar en la possibilitat de convocar una jornada de debat per discutir i debatre els diversos temes plantejats entre les entitats del Consell. Un debat que potser no permetrà arribar a un posicionament unitari de totes les entitats del Consell, però que ben segur serà enriquidor per a totes.

En fi, vull felicitar al CJD7 perquè avui, com ahir, continua aconseguint ser un espai real de relació i de treball conjunt de les entitats juvenils del districte, i un espai útil per a les entitats. Felicitats i bona feina.

Tres Turons a la Font d'en Fargues

Ahir, l’equip tècnic i polític que treballem en la proposta urbanística del Parc dels Tres Turons, tant del districte com de l’Agència de promoció del Carmel i entorns, ens varem reunir amb els afectats de la Font d’en Fargues.

La proposta actual de parc, estableix una solució general de tempteig i retracte en la zona de la Font d’en Fargues que estava afectada de verd, de manera que l’Ajuntament es reserva el dret a adquirir els habitatges fins ara afectats, per executar el verd, en el moment en que els seus propietaris els vulguin vendre.

Amb tot, es mantenen algunes afectacions puntuals que responen a diversos criteris o actuacions previstes; afectacions de vial, connexió de les zones verdes previstes, edificacions aïllades... És sobre aquestes afectacions que els veïns volien plantejar diverses consideracions, opinions i propostes.

Des del districte es va explicar els criteris i els elements tècnics que han motivat mantenir aquestes afectacions, i es va expressar el compromís d’estudiar en detall els plantejaments dels afectats. Per això, la regidora del districte, l’Elsa Blasco, els va demanar que presentin al·legacions exposant per escrit tots els arguments i opinions exposades, per poder-les estudiar i valorar amb deteniment.

Val a dir que la proposta actual del Parc dels Tres Turons suposa en total la desafectació de 464 habitatges fins ara afectats sobre 764, és a dir, en total és desafecta un 61% dels habitatges i en queden 300 encara afectats.

Al llarg de la reunió també es van plantejar altres qüestions més generals com la regulació d’una parcel·la mínima a la zona, per evitar edificacions sense prou façana o sense façana al carrer, o la manca d’aparcament al barri de la Font d’en Fargues, on el districte té prevista la construcció d’un aparcament soterrat que pugui donar solució als problemes d’aparcament.

A banda del contingut de la trobada, que òbviament va tenir molt d’interès, la reunió em va permetre constatar diverses coses. La primera, que el tractament personalitzat que en Toni Coll i els tècnics de l’Agència estan duent a terme, no sense esforç, és una molt bona eina. Totes les persones que ahir eren presents a la reunió s’havien citat prèviament a l'Agència, de forma personalitzada, per parlar dels seus casos particulars. Això vol dir que els canals de comunicació funcionen i ho fan en tots dos sentits, els afectats disposen d’una atenció i informació personalitzades i el districte i l’Agència obtenen també informació que els permet conèixer i valorar cas per cas les afectacions.

La segona constatació és que no totes les persones afectades responen o reaccionen igual. I en aquest sentit vull agrair el to de les aportacions del veïnat afectat de la Font d’en Fargues i la seva disposició a discutir tant com calgui i a parlar però també a escoltar. Tinc el convenciment que aquesta és la millor manera de cercar solucions; discutint tant com calgui i posant tots els arguments sobre la taula, des de la confiança i el respecte mutu.

PAAC al Parc de l'Oreneta

Se’m fa difícil entendre el rebuig al projecte del nou Parc d'Acollida d'Animals de Companyia al costat del Parc de l'Oreneta, per part de l’oposició municipal; ERC, CiU i PP.

Un rebuig que sols s’explica per les pressions de certs sectors poderosos o lobbys, quan les entitats de defensa dels drets dels animals i la FAVB, presents al Consell dels Animals de l'Ajuntament, han donat el seu suport al projecte del nou Parc en l'emplaçament proposat, en uns terrenys al costat del Parc de l'Oreneta.

És trist, i personalment m’indigna, que les pressions de certs col·lectius aturin un projecte necessari. Un projecte en el que s’ha estudiat tècnicament la manera de no generar molèsties (ni sorolls, ni olors) en l’entorn, i on s’hi ha incorporat tots els elements de sostenibilitat i d’absolut respecte amb l’espai on s’ubica.

L’oposició rebutja la ubicació del Parc d’Acollida d’Animals de Companyia per la seva proximitat a Collserola i a l’escola Aula però, val a dir que els terrenys on es proposa ubicar el Parc, estan qualificats d’equipament i no es troben en cap cas dins la delimitació del Parc Natural de Collserola. La proximitat d’un centre escolar tampoc no justifica un canvi d’ubicació de l’equipament quan existeixen totes les garanties de no generar cap impacte ni molèstia en l’entorn.

Precisament, en el procés d'elaboració del projecte i en la seva negociació, s’han acceptat diverses al·legacions presentades pels veïns, les escoles properes, i també el grup municipal d'ERC. Responent a aquestes al·legacions s’ha millorat la connectivitat de l’equipament amb el Parc de Collserola, s’ha reduït l'alçada de l’equipament per minimitzar-ne l’impacte al màxim i s’ha augmentat la distància de l’edificació vers l'escola Aula.

Tot i amb això, el rebuig de l’oposició continua i desatén el requeriment de tirar endavant aquest equipament absolutament necessari per la ciutat i que a més, compta amb el suport de les entitats.

Per acabar-ho d’adobar, l’oposició ens sorprèn amb unes propostes d’ubicació alternativa absolutament incoherents i que evidencien l’existència d’altres motivacions en la seva oposició. Les propostes d’ubicació alternatives en el terme municipal de Barcelona per part d’ERC són justament Can Calopa, una zona que sí que es troba protegida al bell mig del Parc Natural de Collserola i que forma part de la Xarxa Natura 2000 i el PEIN. O el Sot del Migdia, que està qualificat com a zona verda i on existeix l’acord de no construir cap equipament a Montjuïc fins que no s'hagi acabat el Pla d'Usos. A banda que els terrenys vora el Passeig de Santa Eulàlia són en la seva majoria privats, amb un valor aproximat de 24 milions d'euros, i que caldria modificar el Pla General Metropolità.

Tot plegat acabarà fent impossible que la ciutat disposi d’un Parc d’Acollida al setembre del 2011, tal com estava previst. Però el més greu, tal com jo ho veig, és què altra vegada hi ha qui dona ales al fenomen NIMBI.

Els equipaments necessaris s’han de fer on cal, malgrat tantes pressions com calgui. No pot ser què a base de pressions algú aconsegueixi que es deixi de fer un equipament dels que diem “poc amables” al seu barri o al costat de casa seva. Aquest és un gravíssim error i demostra la poca responsabilitat d’algunes formacions polítiques incapaces de mirar més enllà dels seus interessos partidistes.

Diari d'un exiliat

Avui, permeteu-me fer una recomanació:

En ocasió de els 70 aniversari de l’exili, des del Memorial Democràtic s’ha volgut recuperar les reflexions d’un exiliat català, Ramon Moral i Querol, que va escriure un diari entre el 5 de març i el 24 de desembre de 1939, ja fa 70 anys.

Aquestes reflexions van ser publicades sota el títol “Diari d’un exiliat”, un llibre editat per edicions Abadia de Montserrat fa més de vint anys, i que actualment està exhaurit.

A partir d’avui, es pot anar seguint el diari d’en Ramon Moral a través del bloc “Diari d’un exiliat”, que ofereix, dia a dia, una visió de l’exili des de l’òptica dels vençuts. Una iniciativa interessant.

L'adreça del bloc és:

http://dietarideramonmoral.wordpress.com/

MPGM dels Tres Turons

L’Elsa Blasco, la regidora d’Horta Guinardó, ha estat avui a Els Matins de TV3 explicant i aclarint alguns aspectes del projecte que com és comprensible inquieten als veïns i veïnes afectats pel parc dels Tres Turons.

Val a dir que l’actual projecte suposa la creació d’un gran espai verd estratègic per a la ciutat (122 hectàrees) i alhora resol i acaba amb bona part de les afectacions del parc, més del 60%, que ja fa més de 50 anys que duren.

Concretament, les 764 afectacions en habitatges dels Tres Turons venen del Pla Comarcal del 1953, on els Tres Turons ja es definien com a parc urbà, i del “Plan Parcial de ordenación de los cerros de la montaña del Carmelo, Turó de la Rubira y montaña Pelada y sus zonas adyacentes” aprovat el 1967.

El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 reconeix la necessitat del parc i per tant, manté les afectacions fins ara.

La modificació del Pla General Metropolità (MPGM) dels Tres Turons que ara es proposa i que s’ha aprovat inicialment, suposa acabar amb 464 d’aquestes afectacions i sols en manté 300. Les dels 300 habitatges que es troben en les zones centrals del parc i que entenem posarien en entredit el valor i la viabilitat del que ha de ser el parc urbà.

D’aquesta manera, el projecte actual consolida el parc urbà en les zones centrals i renuncia a les zones del perímetre del parc, més pròximes a la ciutat on es manté i es desafecta els habitatges.

Serà també en aquestes zones del perímetre del parc on es reallotjarà a les persones ocupants dels 300 habitatges encara afectats. En total es construiran 324 habitatges de reallotjament, no hi ha per tant, un increment respecte el nombre d’habitatges existents. I es dotarà de nous equipaments i serveis aquestes zones més pròximes a la ciutat que es consoliden.

En aquest moment el projecte està en període d’exposició al públic durant tres mesos, les persones afectades poden presentar al·legacions al pla fins al dia 5 de maig. Al districte també s’ofereix un servei d’atenció i informació personalitzada per a totes les persones afectades, a través de l’Agència de promoció del Carmel i entorns.

MPGM del Carmel

Tot just ahir varem acabar de fer la darrera de les visites als sectors i actuacions aïllades del Projecte de Modificació de Pla General Metropolità del Carmel (MPGM del Carmel), per estudiar amb detall cada una de les al·legacions presentades, fins a 284 al·legacions.

Un cop acabats els quatre mesos d’exposició al públic, s’està procurant afinar al màxim cada una de les actuacions, mirant els pros i contres de tirar endavant cada proposta i atenent, amb visites in situ i sobre el terreny, a les persones que han presentat al·legacions per acabar de valorar les implicacions de tot plegat.

La magnitud d’aquest projecte el converteix en un gran repte per tot el barri del Carmel i part de la Taxonera, no sols per les afectacions que suposa sinó també per les moltes oportunitats de millora que genera.

Tot projecte urbanístic d’envergadura, com ho és el del Carmel, produeix neguits al veïnat. Des del Districte, en som conscients i comprenem les inquietuds que expressen els veïns i veïnes. Amb tot, no és senzill combinar l’interès col·lectiu del barri i de la ciutat amb els lícits interessos individuals i particulars de les persones que es veuen afectades. L’objectiu del projecte del Carmel, com expressa molt bé l’Elsa Blasco, la regidora del districte, és aconseguir el màxim benefici col·lectiu per al barri, procurant fer el mínim d’afectacions.

Algunes de les afectacions de MPGM del Carmel ja venen del Pla General Metropolità de 1976 i dels Plans Especials de Reforma Integral (PERI) de 1986. Amb el nou projecte s’ha desafectat part de les antigues afectacions, se n’ha mantingut algunes, i se n’ha fet de noves. En la proposta presentada inicialment les afectacions són 719 en total, de les quals 533 són habitatges. Caldrà però ajustar aquesta xifra després de valorar amb detall cada una de les al·legacions.

En cada actuació és posa a la balança quina és la millora que la proposta suposa pel barri, pel conjunt dels veïns i veïnes. No és un exercici fàcil, i segur que no tothom compartirà la necessitat de fer o no una o altra actuació. El consens en aquests casos no és possible. Cada proposta d’actuació respon a un perquè que pot semblar més o menys adient però, en qualsevol cas, estic convençuda que el Carmel no pot ni ha de renunciar a millorar els seus espais públics, a acabar amb els habitatges en interiors d’illa, a connectar el territori i millorar-ne l’accessibilitat, a cosir el barri i guanyar nous equipaments... Aquesta és una aposta de futur, una aposta de millora col·lectiva del i pel barri.

Els projectes urbanístics, els planells i documents, són freds i no reflecteixen els efectes que aquest tipus d’intervencions tenen sobre les persones. Però també és cert que al darrera dels projectes, les persones que com l’Elsa han de prendre decisions són conscients i conseqüents amb aquests efectes. També per això, des de l’Agència de promoció del Carmel i entorns, s’ha volgut respondre als neguits dels veïns i veïnes afectats pel projecte, informant de manera personalitzada a tothom que s’hi adreci. En total ja s’han atès més de 370 persones.

Hem atès i continuarem atenent des de l’Agència, des del Districte i des d’on calgui a tots els veïns i veïnes que necessitin aclarir dubtes o expressar neguits, inquietuds, acords i desacords. Sigui quina sigui la decisió en cada cas, la prendrem després d’haver escoltat als implicats.

El retorn de la Isabel

Gran part dels nens i nenes que van marxar a l'exili, no han tornat mai a casa. La Isabel és una d'aquelles nenes que va marxar l'any 1939, amb només 8 anys. Però la Isabel ha tornat.

Després de 70 anys, la Isabel ha tornat per reconciliar-se amb la seva ciutat i explicar-nos la seva història, el seu testimoni. Des del carrer Sant Dalmir, al barri de la Taxonera, la Isabel sentia com plovien les bombes sobre Barcelona. La casa on ella va viure els moments terribles de la guerra encara hi es, la casa dels seus pares i la casa dels avis ja fa temps que han desaparegut.

Dimecres vaig tenir la sort de poder acompanyar la Isabel a retrobar els records de la seva infantesa a la Taxonera. El seu és un testimoni emocionat i emocionant i alhora contingut, ple de records fascinants que evoca com si els tingués al davant. Una dona realment entranyable.

Tren Popular de la Cultura

Dijous vaig tenir el plaer i la sort d’assistir a un acte entranyable a Casa Amèrica Catalunya. L’amic Eulogio Dávalos, amb altres artistes i protagonistes del Tren popular de la cultura, Enrique San Martín, Pierre Kalfon, Virginia Vidal, Nano Acevedo, Pedro Villagra i Edmundo Herrera rememoraven aquella experiència.

El Tren popular de la cultura fou una de les 40 mesures del programa del Govern d’Unitat Popular, de Salvador Allende. Una política cultural que volia fer arribar la cultura al poble xilè.

Entre gener i febrer de 1971, el tren popular va anar arreu dels nombrosos pobles i ciutats al sud de Santiago per fer arribar el teatre, la música, el ballet...la CULTURA en majúscules, el bo i millor , de la mà dels grans artistes del moment.

No cal dir que tots els participants del Tren van ser sistemàticament perseguits pel règim de Pinochet. Molts artistes es van veure abocats a l’exili i l’experiència del tren va quedar silenciada, no se’n va tornar a parlar.

Però aquella experiència seria inoblidable pels qui la van viure i ara, trenta-vuit anys després, s’ha volgut reconèixer i recordar amb alguns dels seus protagonistes, alguns dels cinquanta-dos que pujaren al tren per fer arribar la cultura, el seu art, arreu de Xile.

Dipòsit d'aigües pluvials a l'Avinguda de l'Estatut

Dilluns 26 de gener es va fer una reunió informativa per explicar el projecte de construcció del dipòsit de retenció d’aigües pluvials de l’Avinguda de l’Estatut.

L’objectiu principal del dipòsit és evitar possibles inundacions en cas de tempesta, acumulant l’excés d’aigua al dipòsit per fer-ne un desguàs controlat de manera que no es produeixin situacions de desbordament del clavegueram i de la depuradora del Llobregat, i s’eviti la contaminació del mar.

El dipòsit de l’Avinguda de l’Estatut serà el segon més gran de la ciutat, amb una capacitat total de 95.515 metres cúbics d’aigua distribuïda en tres mòduls que permeten salvar el desnivell del terreny. Aquest dipòsit recollirà les aigües pluvials de la conca de la riera d’Horta; el torrent Garrofers, les rieres de Marcelí i de Pedro Antonio Alarcón i les aigües del carrer Llobregós.

A banda, el projecte incorpora un dipòsit d’aigües freàtiques de 3.000 metres cúbics per aprofitar les aigües del freàtic existents a la zona, i un centre de neteja que donarà servei als barris de l’entorn. Totes les instal·lacions seran soterrades de manera que la coberta permetrà mantenir la zona de verd amb una nova distribució.

Tot i que encara està per definir, es preveu la reurbanització de l’Avinguda de l’Estatut unint els dos sentits de circulació de manera que l’actual espai central de zona verda quedi annex a la banda d’Horta, tal com es va establir en el Pla Director de la Vall d’Hebrón. El projecte per definir la coberta del dipòsit i la reurbanització de tota la zona serà objecte d’un procés participatiu amb els veïns que encara no s’ha iniciat.

Serà en aquest procés que tindrem ocasió d’acabar de configurar tot l’espai i les seves característiques atenent a les diverses necessitats i gustos dels veïns i veïnes, i procurant crear un espai que ens permeti gaudir del verd i alhora poder-hi fer la festa major del barri.