sobre la interrupció de la gestació

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ha aprovat l’informe sobre La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut i una declaració respecte a la Interrupció de la gestació en les noies de 16 a 18 anys. Un tema realment complex i espinós.

El posicionament del Comitè és que d’acord amb la legislació vigent, els menors de més de setze anys tenen la majoria d’edat sanitària; és a dir, poden decidir i assumir la responsabilitat derivada de les seves decisions.

Sols si des d’un punt de vista clínic, es considera que un o una menor no està capacitat per prendre decisions o que hi ha un risc greu per a la seva vida, s’ha de trencar la confidencialitat i informar els pares o tutors, sempre després d’haver intentat modificar l’opinió del menor d’una manera raonable. En tot cas, els professionals sanitaris poden demanar l’assessorament del comitè d’ètica assistencial de la seva institució i, si fos necessari, demanar l’autorització corresponent al jutge, d’acord amb criteris clínics, per tal d’actuar immediatament i no només en cas de situació límit.

En relació amb la capacitat de la menor per decidir una interrupció de la gestació, encara que la legislació vigent sobre l’autonomia del pacient fa excepció per a certes situacions com ara la decisió de la interrupció de la gestació, el CBC entén que no hi ha cap raó per considerar-la diferent d’altres decisions mèdiques i, en conseqüència, defensa que qualsevol regulació legal de la interrupció de la gestació ha de considerar les menors entre 16 i 18 anys capaces tant per sol·licitar-la com per a donar-ne el consentiment, sense que sigui necessària la representació dels pares o tutors.

El CBC sosté, però, la necessitat d’una atenció personalitzada de la dona per part del professional sanitari, amb l’objecte d’assegurar-se de la seva maduresa per prendre’n la decisió. Quan sigui considerada capaç, una menor ha de tenir dret a la intimitat i, per tant, a la confidencialitat. Malgrat que en cas de perill greu a criteri mèdic, el facultatiu ha d’informar obligatòriament de la situació els pares o tutors.

D’entrada la declaració del Comitè de Bioètica em sembla una bona notícia. Com a mínim per ajudar a reflexionar sobre un tema que no és gens fàcil i que apel·la a sentiments molt profunds i arrelats, sovint, més enllà de la racionalitat.

Per a mi, el que cal prioritzar és el dret de les dones, també les de 16 anys, a decidir sobre el seu propi cos.

Entenc que a partir dels 16 anys, una dona ja té prou maduresa per decidir i quan algú planteja el dubte de si a segons quina edat una adolescent és prou madura o no per decidir avortar, la resposta que em ve al cap sempre és que, si una persona és prou madura per tenir un fill necessariament ho ha de ser per decidir no tenir-lo.

Des del meu punt de vista, no hi ha res pitjor per a una criatura que nàixer i créixer sense ser desitjat, sense afecte. I quan una dona decideix interrompre un embaràs, em costa creure que ho faci sense tenir present tots els pros i contres de la seva decisió. És una situació massa traumàtica per frivolitzar.

Amb tot, entenc que cap posició sobre aquest tema no és senzilla. El tema de l’avortament ens fa qüestionar-nos conviccions i sentiments. En qualsevol cas, reflexionar-hi és absolutament necessari.