La retòrica de CIU

CIU comença a fer campanya amb 100 propostes d’aparador. Molta retòrica però poques propostes concretes, moltes formulacions genèriques i ambigüitats i moltes referències a potenciar el que ja existeix. Un discurs molt maquillat i gens clar, i moltes propostes amb “trampa” com per exemple la numero 21:

“Crearem 10.000 places d'escoles bressol d'acord amb un sistema mixt en el que, mantenint les escoles bressol existents, donarem resposta a la demanda existent per evitar que més de 5.300 famílies de Barcelona es quedin sense plaça. El nostre model inclou convenis amb centres escolars i entitats d'iniciativa social amb un procediment d'acreditació, garantia de qualitat i sistemes de control.”

La traducció de tanta retòrica, en aquest cas, és que es farà un conveni amb les escoles bressol privades que ja existeixen de manera que les places ja existents contaran entre aquestes 10.000. Per tant, no es crea 10.000 noves places sinó que es consolida les places privades que ja existeixen. Com sempre, CIU no aposta pels serveis públics, no ho ha fet mai.

Amb el model de CIU, ens volen tornar a dur cap a la privatització dels serveis. El curs 2003-2004, amb CIU governant a Catalunya, només el 39% dels alumnes entre 0 i 3 anys assistien a escoles bressol públiques a Catalunya. Amb el Govern d'esquerres a la Generalitat, la proporció de places públiques ha anat incrementant. El curs 2008-2009, el 52% de places eren públiques. I enguany s’ofereixen 50.117 places públiques de llars d’infants a Catalunya, més del doble que en el curs 2003-2004.

A Barcelona, el model d'escola bressol actual preveu doblar les places públiques d’educació infantil en 3 anys, fins arribar a les 7.500 places públiques, 99 equipaments municipals en funcionament. Per al curs 2011-2012, l'Ajuntament vol tenir acabats 52 centres nous: 10 substituiran escoles que han quedat fora dels estàndards actuals. Vint escoles més es faran en centres de Primària, i les 22 restants, en solars que o bé ja eren municipals o que el consistori ha comprat.

És evident que amb l’important increment de la demanda per accedir a l’educació infantil cal continuar treballant per incrementar encara més l’oferta de places públiques a la ciutat, i fer-ho a un ritme encara més ràpid si és possible. De fet, cal anar cap a la universalització de l'educació infantil, però amb una oferta pública i de qualitat.