MPGM del Carmel

Tot just ahir varem acabar de fer la darrera de les visites als sectors i actuacions aïllades del Projecte de Modificació de Pla General Metropolità del Carmel (MPGM del Carmel), per estudiar amb detall cada una de les al·legacions presentades, fins a 284 al·legacions.

Un cop acabats els quatre mesos d’exposició al públic, s’està procurant afinar al màxim cada una de les actuacions, mirant els pros i contres de tirar endavant cada proposta i atenent, amb visites in situ i sobre el terreny, a les persones que han presentat al·legacions per acabar de valorar les implicacions de tot plegat.

La magnitud d’aquest projecte el converteix en un gran repte per tot el barri del Carmel i part de la Taxonera, no sols per les afectacions que suposa sinó també per les moltes oportunitats de millora que genera.

Tot projecte urbanístic d’envergadura, com ho és el del Carmel, produeix neguits al veïnat. Des del Districte, en som conscients i comprenem les inquietuds que expressen els veïns i veïnes. Amb tot, no és senzill combinar l’interès col·lectiu del barri i de la ciutat amb els lícits interessos individuals i particulars de les persones que es veuen afectades. L’objectiu del projecte del Carmel, com expressa molt bé l’Elsa Blasco, la regidora del districte, és aconseguir el màxim benefici col·lectiu per al barri, procurant fer el mínim d’afectacions.

Algunes de les afectacions de MPGM del Carmel ja venen del Pla General Metropolità de 1976 i dels Plans Especials de Reforma Integral (PERI) de 1986. Amb el nou projecte s’ha desafectat part de les antigues afectacions, se n’ha mantingut algunes, i se n’ha fet de noves. En la proposta presentada inicialment les afectacions són 719 en total, de les quals 533 són habitatges. Caldrà però ajustar aquesta xifra després de valorar amb detall cada una de les al·legacions.

En cada actuació és posa a la balança quina és la millora que la proposta suposa pel barri, pel conjunt dels veïns i veïnes. No és un exercici fàcil, i segur que no tothom compartirà la necessitat de fer o no una o altra actuació. El consens en aquests casos no és possible. Cada proposta d’actuació respon a un perquè que pot semblar més o menys adient però, en qualsevol cas, estic convençuda que el Carmel no pot ni ha de renunciar a millorar els seus espais públics, a acabar amb els habitatges en interiors d’illa, a connectar el territori i millorar-ne l’accessibilitat, a cosir el barri i guanyar nous equipaments... Aquesta és una aposta de futur, una aposta de millora col·lectiva del i pel barri.

Els projectes urbanístics, els planells i documents, són freds i no reflecteixen els efectes que aquest tipus d’intervencions tenen sobre les persones. Però també és cert que al darrera dels projectes, les persones que com l’Elsa han de prendre decisions són conscients i conseqüents amb aquests efectes. També per això, des de l’Agència de promoció del Carmel i entorns, s’ha volgut respondre als neguits dels veïns i veïnes afectats pel projecte, informant de manera personalitzada a tothom que s’hi adreci. En total ja s’han atès més de 370 persones.

Hem atès i continuarem atenent des de l’Agència, des del Districte i des d’on calgui a tots els veïns i veïnes que necessitin aclarir dubtes o expressar neguits, inquietuds, acords i desacords. Sigui quina sigui la decisió en cada cas, la prendrem després d’haver escoltat als implicats.