Tal com està el pati, es fa difícil obviar el tema de les corrupteles que han anat apareixent. Sense entrar en els diversos casos Gurtel, Palau, Santa Coloma... si que em sembla necessari fer algunes reflexions sobre la situació. El que em sembla més greu és que el President Pujol pugui arribar a amenaçar amb estirar la manta i destapar ves a saber què, i que no passi res. Em sembla que com a ciutadans, a banda d’indignar-nos pel que està passant, hem de reclamar que es destapi tot i puguem fer net d’una vegada. Em preocupa també l’estat d’ànim general, aquella sensació que plana i que reforça el tòpic de que tothom qui fem política som uns lladres i que els qui encara no hem fotut mà a la caixa és perquè no hem tingut ocasió de fer-ho. Aquesta percepció és greu perquè, a banda de que la gent honrada ens puguem ofendre, devalua encara més la imatge dels polítics, una imatge ja molt malmesa, i especialment perquè la desconfiança generada aboca encara més persones a la desafecció, a quedar-se a casa. Ens agradi o no, el sistema democràtic, el millor dels sistemes dels que fins ara ens hem sabut dotar per governar-nos, necessita persones disposades a gestionar els conflictes, a fer política. Per tant, el que necessitem com a societat és controlar i garantir que aquestes persones siguin integres. Si els ciutadans ens quedem a casa no hi ha qui controli res de res. Necessitem just el contrari, gent informada i implicada, que demani rendició de comptes als qui governen. Com a ciutadana, reclamo més control social per garantir que ningú pugui tapar res amb cap manta, i que la justícia actuï amb tota la contundència davant de qualsevol corruptela.
Joan Herrera
Fa 2 hores
Escrits
