Qualitat democràtica i participació

En un moment en que la desafecció ciutadana sembla ser gairebé la norma i el sistema democràtic no podem dir que es trobi en les millors condicions, des de la Direcció General de Participació Ciutadana estan impulsant un bloc de debat sobre la qualitat democràtica i la participació.

Per endreçar el debat i fixar un objectiu com a resultat d’aquest procés, la proposta és elaborar un llibre verd de la qualitat democràtica. Un Llibre verd, és un format que utilitza la Unió Europea com a document per promoure el debat de la ciutadania sobre les actuacions públiques o sobre un tema concret.

Abans d’iniciar aquest projecte tant ambiciós, a finals del 2009 ja es van impulsar algunes sessions i espais de debat, i seminaris amb especialistes, que han permès orientar el procés i arribar al punt de partida per a l’elaboració d’aquest llibre verd.

Al bloc hi trobareu un guió pel debat que ha de permetre elaborar el llibre verd de la qualitat democràtica, els diversos documents que han resultat dels debats territorials, i informes de tipus més acadèmic sobre la participació ciutadana.

El tema en aquest cas és tot un repte, doncs debatre i extreure conclusions que permetin millorar la qualitat democràtica no és gens fàcil.

“Un sistema democràtic és de qualitat quan, a més de garantir l’exercici dels drets polítics i la celebració d’eleccions lliures (participació electoral), posa a disposició de la ciutadania altres instruments i canals perquè contribueixi a la concreció de les accions dels poders públics, ja sigui de manera proactiva, presentant propostes, o reactiva, manifestant el desacord amb aquests poders públics.”

Millorar i impulsar els canals de participació existents, i innovar per a crear nous espais útils i efectius de participació, és la raó de ser d’aquest llibre verd.

En una democràcia sana i de qualitat, tal com jo l’entenc, els ciutadans hem de poder ser actius i intervenir en la presa de decisions, més enllà de les eleccions o de reivindicacions puntuals. Cal trobar espais de relació, on efectivament la ciutadania pugui implicar-se i participar del procés de decisió sobre allò que és d’interès col·lectiu.

Però també és cert que els espais de participació han de ser necessariament útils i àgils perquè participar requereix un cert esforç personal. Participar demana implicació en un procés, vol dir dedicar un temps per al debat o la discussió d’un tema d’interès col·lectiu del barri, de la ciutat... No tothom està disposat a participar més enllà d’un moment puntual, també ho hem de tenir clar.

I això precisament, ens obliga a pensar en diversos canals que es complementin i que permetin major o menor implicació de la ciutadania en funció de la seva disposició o del seu temps. Des del referèndum puntual o la cita electoral, fins a espais més estables de participació.

El debat és obert i les propostes i reflexions segur que hi seran molt benvingudes.

Els Vienesos a la Taxonera

El centre cívic de la Taxonera ja fa quinze anys que va obrir les seves portes al barri, i per celebrar-ho, enguany han posat en marxa el programa d'activitats 15x15. Amb quinze activitats diferents, una per cada any del centre.

La primera d'aquestes activitats es va celebrar ahir a la tarda, amb la inauguració de l'exposició de fotografies de la Casa dels Vienesos a la Taxonera, cedides per la Compañia de marionetas Herta Frankel. I es que l'any 1944, l'Herta Frankel i els Vienesos es van instal·lar al barri. La casa taller dels Vienesos es trobava al xamfrà del carrer Santa Rosalia amb el carrer Besos (al davant de "la casa de les dones de la Taxonera").

Ara, de la casa dels Vienesos ja no en queda res, però el recull de fotografies de l'exposició és testimoni de la seva estada al barri i de com aquest ha anat canviant. De fet, alguns veïns i veïnes que ens van acompanyar en la inauguració ens explicaven que havien conegut la casa o fins i tot els seus habitants, i recordaven com ha canviat el barri de la Taxonera.

El proper diumenge, la companyia Marionetarium. Compañia de marionetas Herta Frankel oferirà la seva actuació, Pallasos de Fusta, al mateix centre cívic. Un petit homenatge als pallasos del segle XX per celebrar un doble aniversari, i es que la companyia també està d'aniversari, enguany fa vint-i-cinc anys.

De tota manera, si algú no té ocasió d'anar-hi, sempre podeu trobar les titelles de Marionetarium al Tividabo, on ja fa tretze anys que emocionen i fan gaudir a petits i grans.

Ni a Vic ni enlloc

La decisió de l’Ajuntament de Vic de perseguir la població estrangera irregular em sembla absolutament preocupant i algú hauria de fer-hi alguna cosa.

L’ajuntament on governa CIU amb PSC i ERC exigirà tenir el permís de residència per poder-se empadronar al municipi i denunciarà a la policia als qui no tinguin papers. Una decisió que vulnera la llei, tant la llei d’estrangeria com la de règim local, i ignora els drets de les persones impedint-los l’accés a serveis bàsics com l’escolarització o la sanitat.

Una decisió que respon bàsicament a una estratègia partidista si recordem que a Vic, amb un 23% de població estrangera, el partit xenòfob Plataforma per Catalunya va aconseguir 4 regidors en les darreres eleccions municipals, els mateixos que el PSC(4), la meitat que CIU (8) el partit majoritari, i el doble dels que va aconseguir ERC(2).

Amb l’anunci que es perseguirà als irregulars, el govern de Vic sols vol donar un cop d’efecte i esgarrapar part dels vots que PxC va obtenir en les darreres municipals.

Com a resultat d’aquesta estratègia en clau electoral, deixar d’empadronar una part de la població que viu a Vic no tant sols emmascara la realitat del propi municipi sinó que arracona i criminalitza una part de la població i els nega drets bàsics. Perseguint les persones sense papers ni es resol ni es dóna resposta a cap de les problemàtiques socials del municipi agreujades per la crisi, sols s’utilitza una part de la població, la més vulnerable, per a treure’n rèdit electoral.

Penso sincerament que els qui menystenen d’aquesta manera els drets de les persones i la llei, no haurien de governar, ni a Vic ni enlloc.

Les deu mentides sobre l'impost de successions

Les deu mentides sobre l'impost de successions

View more documents from successions.

Cal pagar per aparcar?

Arrel de la queixa d’un veí a la web Barcelona Parla, ha tornat a sorgir un debat que apareix de manera constant quan intervenim en l’espai públic. Em refereixo a la qüestió de l’aparcament a la ciutat.

Cada vegada hi ha més dificultats per aparcar al carrer en molts barris. Al centre de la ciutat, on les dificultats d’aparcar gratuïtament ja fa molt temps que existeixen, sembla que la gent te clar que tenir cotxe implica tenir una plaça d’aparcament.

Als barris on aquesta dificultat d’aparcar al carrer no ve de tant lluny, molts veïns i veïnes encara no tenen present que l’aparcament és una despesa més associada al cotxe, igual que ho és omplir el dipòsit, o l’assegurança del vehicle i les reparacions.

Quan intervenim en els carrers i els fem de nou, sempre que és possible millorem l’accessibilitat per als vianants eixamplant les voreres, instal·lant fitons per evitar estacionaments sobre la vorera, soterrant les línies elèctriques, establint zones d’aparcament per a motos a la calçada... Això, sovint implica la pèrdua d’algunes places d’aparcament i obre de nou el debat sobre l’aparcament entre el veïnat.

És evident que davant la pèrdua de places d’aparcament cal oferir alternatives per donar resposta a les necessitats de qui hi viu; ja sigui amb la zona verda o amb nous aparcaments públics soterrats. Però també és cert que hi ha qui es queixa d’haver de pagar per aparcar i, en aquest cas no hi ha alternativa que valgui.