Continuar reduint la pressió fiscal amb noves baixades d’impostos, gràcies a l’existència d’un menor deute públic, suggeriment fet avui pel president Zapatero, em sembla una irresponsabilitat i un error cabdal per a un govern que diu fer polítiques d’esquerres. Com és possible que en la situació actual, quan gran part de la població te dificultats per arribar a finals de més, quan la precarietat laboral dificulta els plans de vida de molta gent, quan un gran nombre de persones no tenen accés a un habitatge per falta de recursos, quan necessitem més polítiques socials i més serveis públics que mai, quan hi ha deficiències obvies en el finançament d’alguns serveis i infrastructures... en definitiva com és possible que en aquesta situació el govern ens digui que efectivament, ha reduït el deute públic? Això és tant com dir-nos que tot i saber les necessitats i dificultats de la gent s’ha estimat més escatimar esforços i en lloc de resoldre els problemes ha decidit estalviar. Qui ha demanat al Govern que estalviï? Si no m’equivoco, el clamor popular demana solucions per als problemes d’habitatge, de precarietat laboral i salarial, disposar de més millors serveis d’atenció a les persones, gaudir de bones infrastructures... I com es pot parlar de menor pressió fiscal quan cal tirar endavant tantes polítiques socials i tants serveis? Amb quin finançament es duran a terme aquestes polítiques? És inversemblant que aquest Govern continuï insistint amb estratègies electoralistes que lluny de resoldre els nostres problemes ens hipotequen el futur. Altra vegada el president Zapatero oblida que baixar els impostos no és d’esquerres i sols afavoreix aquells qui tenen més, reduint en canvi el finançament per a donar serveis als qui no tenen tant i més necessiten. Altra vegada el PSOE es confon pensant en arreplegar uns quants vots a les generals. Sr. Zapatero, el que ens cal són escoles Bressol i no 2.500 euros per fill, pisos de lloguer a preus raonables no ajuts de 210 euros per pis, el que necessitem són més i millors serveis públics i no menys impostos. El que cal són projectes i polítiques de futur, no pa per avui i fam per demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada