Infrastructures i inversions

Sembla que alguns dels temes inclosos a l’Estatut de Catalunya comencen a desencallar-se. Caldrà acabar-los de concretar però, segons les paraules del President Zapatero, el traspàs de Rodalies podria produir-se al gener del 2008 i, de cara al setembre, la Generalitat podria entrar en la gestió del nou consorci de El Prat, intervenint de manera decisiva en l’adjudicació de la nova terminal de l’aeroport. Està clar que fins que no estigui al sac i ben lligat... no diguis blat.

Caldrà estar al atents, a veure en quines condicions es produeix el traspàs de la Renfe i com s’acaba resolent la gestió de El Prat. Ara bé, tot i que les coses no van al ritme que voldríem sembla que com a mínim això comença a bellugar-se.

No podem dir el mateix pel que fa a les inversions estatals previstes a Catalunya. Encara no hi ha acord i no acaba d’estar clar el què cal considerar com a inversió i el què s’entén que és una infrastructura. D’aquest aclariment depèn que la xifra final d’inversió sigui una o una altra i, no és cosa de broma perquè, la diferència entre ambdues suposa uns 1.000 milions d’euros.

L’Estatut català estableix que la inversió del Estat en infrastructures, a Catalunya, ha d’assolir una proporció equivalent al pes de l’economia catalana vers la resta de l’Estat, un 18,8% del PIB espanyol. Però tothom procura escombrar cap a casa i, des de l’Estat, els números s’interpreten de manera menys generosa que a Catalunya...

En qualsevol cas, que els números són números i al final bé hauran de quadrar. Esperem que arribin a una solució prou favorable i que tingui en compte les necessitats reals d’inversió i els dèficits que arrosseguem i cal resoldre definitivament.

També esperem que des de la Generalitat siguem capaços d’invertir amb seny i racionalitat, descartant aquelles infrastructures faraòniques que al cap de poc queden obsoletes i no ajuden a vertebrar el territori. Cal abandonar l’obcecació pel ciment i les carreteres i fer una aposta decidida per una mobilitat més racional i la creació d’infrastructures que responguin a criteris de sostenibilitat.

Cal ser valents i innovadors en la planificació del territori i de les grans inversions. Ja va sent hora de fer apostes de futur.