La veritat és que les declaracions de Pascual Maragall, ara fa uns dies, em van sorprendre d’allò més. Tant, que encara no se si les he acabat de pair. I la postura actual de Maragall em costa d’entendre.
No sols perquè l’expresident de la Generalitat ha qüestionat la utilitat de la reforma estatutària, i per tant s’ha carrega part de la feina feta, o perquè ha titllat l’Estatut de provisional, afegint pals a les rodes per al seu desplegament, o fins i tot perquè en certa manera ha donat ales a la dreta i l’ha animat a continuar posant el dit a la llaga.
Sense entrar en qüestions internes de partit, que cada partit valori el que te a casa, sembla que l’expresident de la Generalitat, però encara president del PSC, no n’ha tingut prou amb tot això. Sembla que encara li han quedat ganes de fer propostes de futur, concretament per a la creació d’un gran partit polític demòcrata europeu, estil USA.
No tinc paraules però, afortunadament, en Jaume Bosch en fa una anàlisi a l'article Maragall, el americano a El País. Encara sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada