Ahir, al Polònia, a en Saura li explotava el cap davant la mirada atònita d’en Joan Herrera. El motiu, la llum de la bicicleta d’Herrera i la suposada contradicció entre ecologia i legalitat. Fora de l’anècdota i de que no deixa de ser un gag amb més o menys gràcia, hi ha gustos per tot. És cert que el debat de fons d’aquest gag respon a una idea gens banal. L’esquetx parteix del supòsit fals però àmpliament estès que l’ecologia ens fa entrar en contradicció. En aquest cas concret la contradicció es produïa amb la normativa de la bicicleta però en el fons, la idea subjacent és que l’ecologia ens fa entrar en contradicció amb la manera com avui funcionen les coses, i molt especialment amb l’economia. Hi ha la falsa creença que l’ecologisme atura el creixement econòmic, que va en contra del progrés i l’economia. En realitat és just al contrari. Hi ha dos tipus de polítiques possibles, les verdes o les grises. Parlar d’economia sense parlar d’ecologia és irresponsable. Economia i ecologia ja no es poden separar. Qui no ho entengui està hipotecant el futur de les properes generacions. No son les polítiques ecologistes les que van contra el progrés sinó les velles polítiques que no miren pel futur. L’economia i la societat del futur han de ser necessariament ecologistes o no seran, perquè el món haurà fet un pet abans. Amb tot, haig de dir que m'ho passo molt bé veient el Polònia. Trobo que és sa que la gent siguem capaços de riure dels nostres polítics, sempre amb respecte, està clar. divendres, 25 de gener del 2008
L'ecologia, una falsa contradicció.
Ahir, al Polònia, a en Saura li explotava el cap davant la mirada atònita d’en Joan Herrera. El motiu, la llum de la bicicleta d’Herrera i la suposada contradicció entre ecologia i legalitat. Fora de l’anècdota i de que no deixa de ser un gag amb més o menys gràcia, hi ha gustos per tot. És cert que el debat de fons d’aquest gag respon a una idea gens banal. L’esquetx parteix del supòsit fals però àmpliament estès que l’ecologia ens fa entrar en contradicció. En aquest cas concret la contradicció es produïa amb la normativa de la bicicleta però en el fons, la idea subjacent és que l’ecologia ens fa entrar en contradicció amb la manera com avui funcionen les coses, i molt especialment amb l’economia. Hi ha la falsa creença que l’ecologisme atura el creixement econòmic, que va en contra del progrés i l’economia. En realitat és just al contrari. Hi ha dos tipus de polítiques possibles, les verdes o les grises. Parlar d’economia sense parlar d’ecologia és irresponsable. Economia i ecologia ja no es poden separar. Qui no ho entengui està hipotecant el futur de les properes generacions. No son les polítiques ecologistes les que van contra el progrés sinó les velles polítiques que no miren pel futur. L’economia i la societat del futur han de ser necessariament ecologistes o no seran, perquè el món haurà fet un pet abans. Amb tot, haig de dir que m'ho passo molt bé veient el Polònia. Trobo que és sa que la gent siguem capaços de riure dels nostres polítics, sempre amb respecte, està clar. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Me parece interesante tu comentario, aunque discrepo algo en la conclusión.
Además la anécdota que le da inicio me parece irrelevante, puesto que dado que probablemente no hayan viajado en bici a Polonia, y muy probablemente lo hayan hecho en avión, es posible que solo ese viaje haya consumido más energía de la que podrían consumir con la bicicleta aún suponiendo que la usasen durante una hora todas las noches de su vida. Y aunque es una anécdota y entiendo lo que querías decir, solo es por señalar que es muy importante calibrar el volumen de energía o de contaminación de una acción para que la importancia que le damos sea racional.
Por otro lado, yo creo que en el modelo económico actual es muy difícil que ecología y crecimiento no entren en contradicciones, dado que el modelo económico se basa en la maximización de los beneficios privados, sin importar el impacto presente y futuro de los mismos.
Evidentemente esta contradicción puede suavizarse al igual que la contradicción capital-trabajo se podía suavizar mediante políticas socialdemocrata. El problema más grave es que la Unión Europea ha participado en la construcción de en una estructura mundial de comercio desregularizado, orientada a ir deshaciendo las conquistas sociales anteriores, que no solo hace cada vez más dificil la aplicación de políticas socialdemocratas, sino que también dificulta mucho las políticas ecológicas con alcance real. Y una de las cosas graves de esto es que estos pasos se han dado con el acuerdo de los teóricamente social-demócratas y en muchas ocasiones de los verdes en el parlamento europeo.
En cualquier caso, creo que la construcción de un sistema sostenible ambientalmente que sea viable tendrá que venir de la mano de un sistema de planificación socialista.
Ana:
También discrepo. Un sistema de producción de energía menos lesivo con el medio ambiente es muchísimo más caro. Leñe, yo lo defiendo, pero hay que ser coherente (no digo que tú no lo seas), y asumir que ser ecologista es asumir costes más altos y cierto nivel mayor de desempleo. Al menos a medio plazo.
Tan sólo en términos de energía, 1kw/h en una nuclear o una hidroeléctrica (y de estas no se pueden hacer muchas más), es más barato que 1kw/h en una térmica y es muuuucho más barato que 1kw/h de una eólica o solar. Eso es así, e implementar energias menos lesivas implica incrementar los costes operativos. A parte del gran problema de la garantía de servicio.
Ser verde también implica poner asfalto más caro y más difícil de mantener. Implica coches que tienen una vida útil más corta, para que el desgaste del motor no haga un consumo tan alto.
Ser verde puede significar ahorro en la economía de un individuo por un lado (menos consumo eléctrico por luces de bajo consumo, p.ej.) con una pequeña inversión, pero a su vez eso queda compensado con todos los incrementos de costes de operación.
Ahora bien, y esto es el mensaje: mayores costes ahora implican menores costes en el largo plazo (una generación). El que destinemos más recursos a eólica que a térmica implicaría que aún nos quedaran reservas de gas baratas en un futuro si las necesitamos, p.ej. A parte, tal y como lo dice ya el estudio del gobierno británico: una de las puntas de lanza de lo verde que es el combate del cambio climático puede costar unas cuantas décimas de PIB mundial QUE no es poco (unos cuantos millones de desempleados en el mundo), pero no luchar significaría, a parte del drama humano, pérdidas de varios enteros de ese PIB (un centenar de millón de desempleados como mínimo).
Ser verde es económicamente bueno a largo plazo, más que nada porqué si no, los costes derivados a la naturaleza nos vendrán con creces en una o dos generaciones. Pero a medio plazo, en lo que es tu vida y la mía practicamente seguro que no. Y en el corto plazo (una o dos décadas), menos aún. Y en esto hay que ser clarinete: hay que gastarse los duros en ser verde, hay que asumir que algunos servicios van a ser algo más caros o nos van a costar más a todos (si son públicos), que se requerirán inversiones y que habrá que asumir el coste social de una actividad económica menos rentable (basicamente, desempleo en algunos sectores).
O eso lo decimos y sin ambalajes o estaremos engañando a los ciudadanos, a nosotros mismos y además implicando en una irresponsabilidad supina (y ojo, no digo que tú seas irresponsable, hablo en general y no de ICV ni de los partidos verdes, hablo también de los que asumen propuestas verdes porqué parece que sea sumar + sumar).
El ser verde implica un poco de apetito hoy para no pasar hambre mañana. Y si no se explica mal haremos.
Hola Jose,
La diferència entre els nostres plantejaments és que jo no crec que és puguin ni s'hagin d'excloure els costos ambientals dels costos econòmics.
Quan tu parles de si serà més o menys car, ho fas sense considerar les externalitats (costos medi ambientals) en el preu final del producte.
És cert que ara els serveis o productes poden semblar més econòmics perquè el cost ecològic que duen associat no el paguem amb el preu del producte. El paguem tots plegats de manera encoberta i el pagaran molt més els nostres fills. Ja en patim els efectes perversos en la salut, l'entorn, el canvi del clima, etc. Però aquests efectes aniran a més i cada vegada pitjor.
No incorporar aquests costos avui, no fa que desapareguin. El que fem és traslladar-ne el pagament més endavant, la qüestió és si podrem assumir l'immens deute que estem acumulant.
Quan tu parles de si serà més o menys car, ho fas sense considerar les externalitats (costos medi ambientals) en el preu final del producte.
Sona molt bonic, però... hem pots calcular les externalitats agregada de la producció d'1kw/h en una térmica de gas? Quan ho puguis fer llavors fas els càlculs. Però ara mateix tant els economistes lliberals com l'Stiglitz calculen els costos d'operació i producció com els que es paguen ara.
Imagina't ara també una altre: Parlem d'energia nuclear, l'U -235 el que és fisionable té un petit problema... és limitat. Si ara et ventiles l'U-235 en les nuclears de fisió (més enllà de contaminació radiactiva, i més coses que fan les nuclears), els costos de producció són els que són.. i no inclouen "els costos afegits per la futura escasetat de l'U-235". Ningú els afegeix, perquè no té cap sentit.
Això són problemes pràctics a l'hora d'afegir certes externalitats a les factures... però el més evident és que jo no pagaré realment el que contamini, per tant si m'estalvio en calers contaminant tinc un incentiu econòmic per fer-ho... i no em serveix això de dir que el meu net ja ho pagarà... llavors estic apelant no a l'homo-economicus sinò a un sentit de solidaritat i valors ecològics i de sostenibilitat: ser sostenible llavors em costarà calers.
Les externalitats ambientals ara per ara no es fiquen a la factura ni provoquen atur o menys ocupació. I el fet és que hem de dir: hi haurà més costos ara per a evitar costos més alts en un futur. Però no els pots afegir ja que als comptes de resultats no hi apareixen... pagues l'energia a cost d'operació (més extres..) però si no hi ha un mitjancer que conecti els costos ambientals que tú vols calcular, no hi apareixeran. Si no fas una "taxa verda" per incloure'ls, la gent que avuí es ventila el carbó no té cap problema. I fer una taxa verda serà percebut, viscut i al final de la vida d'un adult d'ara calculat com a pèrdues netes.
La qüestió, Anna, es que dir que inclous les externalitats ambientals i que això surt rentable és una mena de "bonisme", ja que els que avui decideixen i paguen les factures, i els que avuí han d'asumir un cost energètic més gran en sostenibles no són els que pagaran el "cost ambiental" en un futur, i per tant no hi apareixen, són invisibles a efectes econòmics i contables per al consumidor i productor actual. Si hem de dir-lis "heu de ser verds" els hi direm que això els hi costarà diners i calers ara i que és un estalvi futur, segurament per a les properes generacions o per aquí a un temps molt gran (dècades).
De què em serveix a mí que em diguin l'electricitat té un cost d'1 € per kw/h en costs operatius però 10€ en cost ambiental si consumeixes carbó, en canvi 5€ en eòlica i 2€ en cost ambiental només.. t'estalviaras 3€ per kw/h i jo (productor i consumidor) li preguntaré, però aquests € del cost ambiental els pago jo?... No... els pagarà algú en un futur (en costos sanitaris, etc...). I llavors l'hi direm: noi, hauras de pagar més diners en la teva factura elèctrica si vols ser més sostenible, enlloc de pagar 1€ pagaras 3€ i 2€ els hi possarem dels teus impostos a més, és a dir... tindré menys serveis públics per € invertit i a més l'energia em sortirà més cara.
Per tant, de cara al ciutadà d'avuí ser verd té costos econòmics afegits clars, evidents i indiscutibles. Ser solidari i sostenible li costa diners al ciutadà d'avuí i ho hem de dir... "Soc ecologista", fale... llavors tracatá... la teva factura elèctrica se t'ha d'apujar... i si vols mesures econòmiques ecològiques hauras d'asumir que hi hagi unes dècimes més d'atur aquest i els propers 30 anys que no haurien si no fesim res... Ah.. però d'aquí 30 anys l'atur no s'elevarà 5 punts per culpa de les catastrofes ambientals i la pèrdua econòmica subsegüent.
És veritat, com a espècie estem traslladant unes externalitats d'una generació a les futures. Sí, clar... però la qüestió és que els ciutadans no pensen en clau espècie sinò en clau individual. Poden ser solidaris però és obvi que per al ciutadà d'avuí invertir en la lluita contra un canvi climàtic que tindrà les pitjors conseqüències al primer món a partir de mitjans d'aquest segle (i per tant la gran majoria de persones adultes vives ara no ho veuran), és una inversió que ells no veuran els fruits ni es beneficiaran. Per tant per a ells existeix un cost real, mensurable i cuantificable en aquestes mesures.
Hola Jose,
És obvi que si deixem que sigui el mercat qui reguli el preu final, doncs no incorporarà pas els costos ambientals. Això ja ho sabem. Per això ha de ser l'Administració qui reguli i legisli en aquest sentit.
I està clar que cal una fiscalitat ambiental, qui contamina més paga més; taxes verdes que gravin els vehicles més contaminants per exemple; mesures que incentivin l'estalvi energètic i de recursos...
Jo no soc economista, però les externalitats es poden calcular i de fet es calculen, algunes amb major dificultat que altres, és cert. En l'exemple que poses sobre nuclears, els costos afegits o externalitats no corresponen a la futura escassetat d'urani. Les externalitats corresponen a l'altissim cost de "destrucció" dels residus nuclears. Els cementiris nuclears contenen radioactivitat altament perillosa i nociva per la salut durant milers d'anys. Per no parlar de la possibilitat d'accidents... No et sembla un preu molt alt?
Tampoc no es tracta de dir ara tot serà més car perquè és ecològic!
L'energia de fons renovables no és més cara, al contrari. No se m'acut res més car que el petròli i les energies fòsils.
En el cas energètic la política que hi ha al radere és la de incentivar l'eficiència i l'estalvi de recursos. Respon a una intencionalitat diferent i no s'ha de confondre una cosa amb l'altra. És com el cànon de l'aigua, a mesura que el consum d'aigua és més elevat, el cost de l'aigua incrementa. Però per a un consum raonable el preu no incrementa, fins i tot pots baixar el cost del primer tram de consum, de manera que els qui estalvien tenen l'aigua a un preu més baix.
No es tracta de pagar més sino de pagar diferent, amb uns criteris de major racionalitat que incorporin tots els costos.
Els efectes ambientals ja els patim avui, ja estem començant a pagar els errors del passat, no continuem amb un model que ens hipoteca seriosament el futur.
Jo no soc economista, però les externalitats es poden calcular i de fet es calculen, algunes amb major dificultat que altres, és cert. En l'exemple que poses sobre nuclears, els costos afegits o externalitats no corresponen a la futura escassetat d'urani. Les externalitats corresponen a l'altissim cost de "destrucció" dels residus nuclears. Els cementiris nuclears contenen radioactivitat altament perillosa i nociva per la salut durant milers d'anys. Per no parlar de la possibilitat d'accidents... No et sembla un preu molt alt?
Fins i tot amb els costos de desmantellament, vitrificació, etc... etc.. etc... l'energia nuclear és molt més barata. No es que la defengui però no nego la realitat. El problema de l'energia de fisió són els residus de vida molt llarga (encara que això té vies de solució a través de dipòsits geològics i vitrificació de residus).. i aquests són fàcilment calculables en costos, però el que no es calcula és l'escasetat d'U-235. Igual que no es calcula als costos econòmics el futur canvi climàtic.
Tampoc no es tracta de dir ara tot serà més car perquè és ecològic!
L'energia de fons renovables no és més cara, al contrari. No se m'acut res més car que el petròli i les energies fòsils.
Em remeto a les fons: America Science, novembre 2006. El cost per 1kw/h del carbó i la nuclear són les més barates, el 1kw/h de la solar la més cara. L'energia renovable és mooooolt més cara que la crema de carbó.
Els efectes ambientals ja els patim avui, ja estem començant a pagar els errors del passat, no continuem amb un model que ens hipoteca seriosament el futur.
Els efectes ambientals que patim avuí en el primer món són negligibles en comparació amb els costos econòmics que hem de pagar per evitar que arribin a ser greus. El gran problema és que qui ara pateix els pitjors efectes no és el consumidor.. per tant són externalitats que van a parar al tercer món, als boscos pluvials, als rius tropicals, a les costes del sudest asiàtic, etc... De cara al teu veí, no s'hi veu afectat. De fet.. l'esperança i qualitat de vida continuarà creixent al primer món durant un cert temps. El teu veí veurà com la seva esperança de vida creix i per tant la seva percepció és que viu millor a nivell de salut pública i ambiental. No hi notarà efectes greus fins d'aquí unes dècades... no veurà amenaçat el seu sistema de vida fins d'aquí a més de 50 anys. I és aquest el que ha de fer els gestos. Per ell és un cost més car.
I no dir-ho em sembla bonisme... Les taxes, els mecanismes correctors de l'estat, etc... són costos afegits al consum i al sistema econòmic general, significa menys creixement econòmic, i això ho diuen els estudis econòmics del combat contra el canvi climàtic del govern britànic (molt poc sospitòs de ser negacionista del canvi climàtic) i avalat per la gent de realclimate.org i de l'IPCC. Menys creixement, dècimes o fins i tot un punt del PIB mundial per evitar pèrdues de decenes de punts de PIB mundial en un futur a llarg termini en el primer món.
Publica un comentari a l'entrada