divendres, 1 de juny del 2007

Indagant solucions

Feta la catarsi, ara que ja més o menys ens hem desfogat i hem començat a pair els mals resultats, toca començar a indagar per trobar solucions.
La primera que se’m acut és tornar a la feina. Per si sola, la idea de continuar treballant no resol res però, penso que si que mostra que, tot i acceptar el toc d’atenció de la ciutadania, no ens arronsem i continuem lluitant pel nostre projecte. La veritat és que seria més fàcil tornar a casa, claudicar com fa ERC, per passar a una posició d’oposició més còmoda. Estar al govern té costos, suposa un desgast que pot arribar a ser un perill per als partits petits, no és el mateix perdre un regidor quan en tens 15 que quan en tens 5, i aquest és un risc afegit que també hem d’assumir i tenir present en el cas d’ICV-EUiA.
Mantenir-se al govern no és una qüestió d’incapacitat per a renunciar al poder sinó al revés, és una qüestió de responsabilitat, d’estar a les dures i a les madures! Sempre ha estat més fàcil criticar la feina d’un altre i prometre alternatives que no pas concretar propostes i traduir els projectes en realitats. Per tant, la opció valenta és tornar a la feina i no pas anar a casa.
En segon lloc, penso que cal obrir el sistema a una major participació de la ciutadania, a la implicació real de la gent en la presa de decisions. Cal ser imaginatius en els sistemes de participació, aprofitar al màxim els existents i plantejar canvis de base que afavoreixin l’apropament de la política a la gent.
El contacte i el treball amb les entitats és un element molt important per a la gestió dels territoris però el teixit associatiu representa una part de la ciutadania, no hi es tothom. Les institucions no podem esperar que siguin les entitats les que ens facin arribar a la resta de la gent. Cal continuar treballant estretament amb les entitats però no n’hi ha prou per dir que la ciutadania ja ha pogut participar a traves dels seus representants associats. I com ho fem? Internet pot ajudar però tampoc no arriba a bona part de la gent. La televisió és el canal de comunicació més universal però no se pas si hi hauria possibilitat de generar un sistema de TV interactiva que permetés fer intercanvi d’idees entre ciutadans i representants polítics. Com s’hauria de controlar per a que no acabés sent propaganda tot plegat?
El que no pot ser és que la participació es converteixi en pur tràmit sense implicacions reals i sense retorn de les propostes acceptades o rebutjades, de les decisions preses finalment, del procés a seguir...la participació no ha de servir per justificar les actuacions municipals. Però tot i amb això, tot i fer un procés de participació real i impecable, és també real que la participació demana una dedicació a la que no tothom hi està disposat. Per avui em sembla que ja n’hi ha prou...

2 comentaris:

Pere Nieto ha dit...

Possiblement la gent no només demana més participació sinó més aviat tenir uns dirigents polítics que representin allò que ell creu. Les darreres polèmiques ens han desgastat a totes i a tots. Gràcies per l'esforç de seguir reflexionant i tocant tots els temes.

Anònim ha dit...

Estic completament d'acord amb el que dius. S'ha de ser més valent per a continuar endevant i lluitar per canviar les coses des de dins de l'aparell institucional, que no pas per sortir correns cobardament a la minima que tens problemes.