A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

Manifest Horta-Guinardó

A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

El projecte de les “16 portes” de Collserola, publicitat des de l’Ajuntament de Barcelona com un dels gran reptes urbanístics de la ciutat, presenta molts interrogants que fan témer intervencions futures gens desitgables. És per això que compartim les reivindicacions del manifest “Baixem entre totes Collserola a la ciutat?”, impulsat per diverses entitats de Nou Barris i de ciutat, i defensem la necessitat que els veïns i les veïnes facin sentir les seves veus en la preservació de la integritat natural dels ecosistemes de Collserola.

L’esquema director del concurs obert fa mesos descriu la Serra de Collserola com a Parc central de la conurbació, la qual cosa es contradiu amb la declaració de Parc Natural, obtinguda l’any 2010. És incomprensible i del tot sospitós que fins ara tot el procés s’hagi fet a corre-cuita, sense que abans no s’hagi redactat el Pla Especial de Protecció i d’Usos del Parc Natual. La falta d’aquest Pla hauria de ser, de fet, motiu suficient per a una moratòria total del projecte. I més encara, si tenim en compte que s’ha exclòs en primera instància la participació del moviment veïnal i del teixit associatiu de la ciutat, que tant va lluitar per aconseguir que Collserola fos declarada Parc Natural.

L’Ajuntament encara no ha aclarit quina partida pressupostària dedicarà al projecte, però ens sorprèn negativament que hagi impulsat una iniciativa tan ambiciosa com aquesta en un context de retallades socials i d’atacs als serveis públics com la santitat i l’ensenyament. Quin pes hi tindrà la iniciativa privada, en tot això?

D’aquest projecte, ens preocupa especialment la manca d’una visió global i naturalística del Parc Natural de Collserola per part dels tècnics municipals, els jutges i bona part dels concursants. També ens preocupa que els equips multidisplinaris estiguin dominats per una visió urbanitzadora pròpia del seu ofici, i que encara no sapiguem qui formarà el jurat encarregat de decidir quins seran els projectes guanyadors. En tot cas, considerem que qualsevol tipus d’actuació que s’hi pugui arribar a fer, hauria d’anar precedida d’un informe d’impacte ambiental, i s’hauria d’allunyar totalment de la lògica constructora i especulativa i de la massificació turística. Els fràgils sistemes naturals del parc se’n podrien veure fortament afectats.

És en aquest sentit que rebutgem la construcció de més aparcaments, l’obertura de nous vials, la construcció d’equipaments en zones limítrofes i que el ciment domini les franges de transició al Parc Natural de Collserola. Aquestes franges han de ser tractades i conservades com la resta de l’espai natural. La cobertura de la Ronda de Dalt podria contribuir a relligar les franges amb la resta de Parc, però per això és necessari que hi predomini el verd. Volem que s’aposti pel transport públic, que els equipaments necessaris reclamats pel veinatge es facin dins dels barris i que les zones que fan de coixí siguin verdes, amables. Ens oposem frontalment a la MAT i al seu pas per Collserola.

A Horta-Guinardó ens afecten directament quatre portes: la de Sant Genís (núm. 8), la de Montbau (núm. 9), la d’Horta (núm. 10) i la de Canyelles (núm.11), que compartim amb Nou Barris. Pel que fa a les tres primeres, proposem les mesures següents:

■Porta de Sant Genís:

■Recuperació de l’aparcament disuasori de la Llosa.
■Servei de microbús. Augmentar l’horari i la periodicitat del 112.
■Desafectació dels habitatges dels carrers Cànoves i Natzaret.
■Passeig de les Aigües. Realització del tram final amb paràmetres no agressius i menys costosos.
■Recuperació de l’antic camí del fondo de la vall del Bacallà, des del carrer Cànoves, passant per l’aparcament del camp de futbol, fins al revolt de la carretera de la Rabassada.
■Plantada d’arbres a l’esplanada annexa al camp de futbol, que avui fa d’aparcament, la qual podria esdevenir l’entrada del camí del fondo.
■Adequar el camí que del carrer Natzaret s’enfila fins a can Soler.
■Can Soler per al barri, com a equipament autogestionat per les entitats.
■Recuperar com a horts urbans i zona de parc-coixí les feixes d’antigues terres de conreu del carrer Natzaret fins a la carretera de la Rabassada.
■Senyalització de tipus naturalístic referents a la flora i la fauna.

■Porta de Montbau:

■Servei de microbús per reforçar l’arribada amb tranport públic a la porta.
■Entorn de la Font de la Llet. Recuperació i arranjament del camí que hi arriba des de Sant Cebrià.
■Entorn de la Font de la Cabra. Recuperació i arranjament del camí que la connecta amb la font de la Llet.
■Accés a Collserola des del carrer Harmonia. Arranjament i revisió de senyalitzacions en aquest indret. Vigilància d’abocadors incontrolats.
■Horts urbans ubicats on ja n’hi havia hagut d’espontanis: al torrent de Generet, a sota de la font de la Cabra i al d’en Duran, just abans del parc de les Heures.

■Porta d’Horta:

■Recuperació del patrimoni històric del Palau del Laberint com a equipament.
■Servei de transport públic fins a la porta.
■Desafectació de les reserves de sòl destinades al Túnel d’Horta, amb la qual cosa ja no seria necessària la reestructuració del nus Rda. de Dalt/ Horta Cerdanyola.
■Creació d’horts urbans a la zona delimitada entre el velòdrom i les cotxeres.
■Arranjament dels camins entre la zona de can Notari i el camí de les Aigües, les seves fonts i la senyalització.
■Creació d’una línia d’autobús Horta/ Cerdanyola que funcioni els caps de setmana i festius, amb parades als punts d’inici d’excursions i passejades.

En relació amb la porta de Canyelles, donem suport al model participatiu engegat pels veïns i les veïnes de Nou Barris i a les propostes de microintervencions com a reposta a quaselvol projecte desorbitat. Entenem que tan sols amb una nova manera de relacionar-nos amb la natura, és a dir, establint un diàleg basat en el respecte entre la ciutat i Collserola, podrem preservar el nostre present i futur.

Assemblea d’entitats d’Horta-Guinardó. Gener 2012
hg.collserolaverda@gmail.com