De mica en mica...

Després d’aquesta nova aventura que és la maternitat, de mica en mica em vaig reincorporant a les activitats del districte. Dissabte vàrem inaugurar la Masia de Can Soler, que acollirà l’Escola d’art floral de Catalunya, i esdevindrà un espai obert a les entitats i veïnat del barri. Diumenge celebràvem un any de la posta en marxa del Casal de la Vall d’Hebron, amb un concert d’homenatge al Winnipeg, el vaixell que va dur més de 2 milers de refugiats espanyols a Chile, l’any 39.

Quanta raó tenen els i les qui diuen que ser mare o pare et canvia la vida, tot i que sona a tòpic. La Marina ens ha canviat la vida, ens l’ha capgirat i ara, hem d’aprendre a adaptar la vida que teníem a la prioritat número u que és la nostra filla. No serà una tasca fàcil. Quan veig companyes que tenen més d’un fill, no puc evitar pensar: com s’ho fan per arribar a tot? Suposo que amb el temps ens hi acostumarem però de moment anem de bòlit. No és excusa pel trist estat d’abandonament d’aquest bloc però...fem el que podem.