divendres, 5 de febrer del 2010

Qualitat democràtica i participació

En un moment en que la desafecció ciutadana sembla ser gairebé la norma i el sistema democràtic no podem dir que es trobi en les millors condicions, des de la Direcció General de Participació Ciutadana estan impulsant un bloc de debat sobre la qualitat democràtica i la participació.
Per endreçar el debat i fixar un objectiu com a resultat d’aquest procés, la proposta és elaborar un llibre verd de la qualitat democràtica. Un Llibre verd, és un format que utilitza la Unió Europea com a document per promoure el debat de la ciutadania sobre les actuacions públiques o sobre un tema concret.
Abans d’iniciar aquest projecte tant ambiciós, a finals del 2009 ja es van impulsar algunes sessions i espais de debat, i seminaris amb especialistes, que han permès orientar el procés i arribar al punt de partida per a l’elaboració d’aquest llibre verd.
Al bloc hi trobareu un guió pel debat que ha de permetre elaborar el llibre verd de la qualitat democràtica, els diversos documents que han resultat dels debats territorials, i informes de tipus més acadèmic sobre la participació ciutadana.
El tema en aquest cas és tot un repte, doncs debatre i extreure conclusions que permetin millorar la qualitat democràtica no és gens fàcil.
Un sistema democràtic és de qualitat quan, a més de garantir l’exercici dels drets polítics i la celebració d’eleccions lliures (participació electoral), posa a disposició de la ciutadania altres instruments i canals perquè contribueixi a la concreció de les accions dels poders públics, ja sigui de manera proactiva, presentant propostes, o reactiva, manifestant el desacord amb aquests poders públics.”
Millorar i impulsar els canals de participació existents, i innovar per a crear nous espais útils i efectius de participació, és la raó de ser d’aquest llibre verd.
En una democràcia sana i de qualitat, tal com jo l’entenc, els ciutadans hem de poder ser actius i intervenir en la presa de decisions, més enllà de les eleccions o de reivindicacions puntuals. Cal trobar espais de relació, on efectivament la ciutadania pugui implicar-se i participar del procés de decisió sobre allò que és d’interès col·lectiu.
Però també és cert que els espais de participació han de ser necessariament útils i àgils perquè participar requereix un cert esforç personal. Participar demana implicació en un procés, vol dir dedicar un temps per al debat o la discussió d’un tema d’interès col·lectiu del barri, de la ciutat... No tothom està disposat a participar més enllà d’un moment puntual, també ho hem de tenir clar.
I això precisament, ens obliga a pensar en diversos canals que es complementin i que permetin major o menor implicació de la ciutadania en funció de la seva disposició o del seu temps. Des del referèndum puntual o la cita electoral, fins a espais més estables de participació.
El debat és obert i les propostes i reflexions segur que hi seran molt benvingudes.

1 comentari:

Toni Perico ha dit...

Hola:

Primer de tot lamentar que en debat sobre la participació ciutadana hi hagi tan poca partipació de la gent, fet que pot deure’s a moltes coses.

El valor preminent de la nostra societat és el individualime (tan sols cal recordar a Adam Smith pare del liberalisme economic, que deia que maximizant les accions economiques individuals el resultat el que puja el benestar col.lectiu) i així ho tenim pelut.

Anat a les mesures més concretes, crec que cal que les decissions es preguin, més a prop. Per això cal reforçar les administracions més properes a la ciutadania com és l’ambit del municipi i el barri. Ens cal dotar de finanaçament a aquests ambits i que els pressupotsos d’aquests ambits, siguin si més no, més pàrticipatius del que són ara.

Amb això no arreglem tot, perque l’ambit més petit que conec de decissió que conec (les reunions de escala de casa meva) som 4 veïns i veines els que baixem i la resta passa de tot.

En altre ambit estaria bé que el meu vot de Barcelona , valgués el mateix que el d’altra persona que vota a les generals a Avila o a les autonomiques a LLeida . Puc entendre una certa discriminació positiva envers als llocs més petits , per hi ha diferencies de representavilitat que no es poden explicar. Tambè m’agradia que les llistes electorals estiguessin desbloquejades i obertes…

Bé ho deixo, perque si no semblarà això la carta als Reis d’Orient, pero tambè m’agradaria que els mitjans de comunicació publics i privats siguessim més plurals. Crec que es dediquem a fabricar-nos opinions, en compte de donar-nos elements perque les fabriquem nosaltres mateixos.

Salut i sort

Toni Campos