Bon dia, descobreixo el teu blog i el primer que hi trobo és aquest nefand "casi millor" de la capçalera. Comencem bé! Tenim un blog i no sabem ni escriure la nostra llengua. Interessant això de l'impost de successions. L'únic que sé, però, és que fa un parell d'anys va morir mon pare, que es va passar tota la vida treballant, estalviant i pagant impostos (era metge: no financer ni especulador, treballava SALVANT VIDES), l'única propietat que tenia era una casa d'uns 120m2 al Vallès, havia posat tots els estalvis en fons d'inversió (que en el moment de morir es van desplomar amb això de la crisi i van perdre fins al 50% del seu valor) i amb els meus germans, tots treballadors i hipotecats, hem hagut de demanar un préstec mancomunat de 180.000 euros només per poder pagar aquest impost. Després de tota una vida de treball, el meu pare va estalviar prop d'1 milió d'euros. Mentrestant, no va deixar de pagar ni un cèntim d'impostos. Som rics i insolidaris? Què coi és 1 trist milió per tota una vida esforçant-se i treballant? I els 20 o 30 milions rampinyats pel Millet? Algun cop havia votat ICV, però entre això de les successions i les lamentabilíssimes declaracions d'Herrera arran del 13-D, ho tinc molt clar: mai més. ICV ha esdevingut l'ala esquerra del PSC-PSOE i ja no em diu res. Sento el rotllo!
Hola Adriana, Gràcies per la correcció. Pel que fa a l'impost de successions, finalment s'ha arribat a un acord per reduir-lo. Es mantenen les bonificacions per l'habitatge habitual, i s'amplien les reduccions de 18.000 euros a 500.000 la parella i 275.000 euros cada fill/a. En qualsevol cas, em sembla que a partir de certes quanties és absolutament raonable mantenir l'impost.
Els rics no paguen l'impost de succesions, directament hi han formules per evitar el pagament. Només paguen l'impost aquells que han ahorrat alguna cosa durant la seva vida. Les quantitats que han quedat les considero ridicules tenint en compte que el valor catastral dels pisos estan sobrevalorats o es que s'actualitzaran??, i crec que sera que no perque llavors IBI també es baixarà i els ajuntament sortiran perjudicats...
1- Ara ha guanyat ICV i ha perdut el país, ja que els catalans seguiran pagant aquest impost (no només els rics com diu el tripartit, sinó les classes mitjanes).
2- Resulta paradoxal que al Parlament hi hagués 62 diputats a favor de la supressió (CiU i PP), 58 a favor d’una reforma parcial (PSC i ERC) i només 12 a favor d’una reforma molt menor (ICV), i per contra, hagi acabat prosperant la proposta minoritària. El partit més petit –si exceptuem Ciutadans- és el que decideix per a tot el país.
3- Cal destacar que el clam majoritari de la societat catalana és per la supressió d’aquest impost i no per una rebaixa. Si a sobre, la rebaixa és de mínims i la voluntat és mantenir aquest impost, la distància entre el que espera la gent del seu Govern i el que decideix el tripartit és més gran encara.
4- És evident que PSC-PSOE i ERC han renunciat a la seva proposta inicial (malgrat haver assegurat, sobretot per part d’Esquerra, que era innegociable) per poder seguir ocupant el poder, tal i com han fet aquests sis anys. Una vegada més, l’estabilitat interna dels socis, la salvació del tripartit passa per davant de tot.Un cop més, es constata la debilitat del Govern, la manca de projecte comú i la manca de lideratge del President de la Generalitat.
5- Per què és injust l’impost de successions? Primer perquè grava uns béns que han estat gravats abans per altres impostos; segon, perquè només el paguen les classes mitjanes que han estalviat al llarg de la vida. En aquest sentit, és fals i resulta un insult quan el tripartit diu que només el pagaran els rics. I tercer, perquè cada vegada hi ha més llocs de l’Estat on aquest impost no es paga.
6- Quines renúncies ha fet el tripartit respecte a la proposta inicial que proposava PSC-PSOE i ERC: - Per l’herència de pares a fills, es redueix de 400.000 € exempts a 275.000 €. - Per a la resta de descendents, es redueix de 200.000 € exempts a 150.000 €. - En les reduccions addicionals per a cònjuges, es redueix de 250.000 € a 150.000 €. - En les reduccions addicionals de pares a fills, es redueix de 200.000 € a 125.000 €. - En les reduccions addicionals per a la resta de descendents, es redueix de 100.000 € a 50.000 €. - Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 150.000 € a 400.000 € passa del 16% al 17%. - Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 400.000 € a 800.000 € del 23% al 24%.
6- Quatre casos pràctics comparatius ajuden a veure que els catalans seguiran tenint un greuge respecte els ciutadans de Madrid:
7- Sorprenent que el cinquè partit del Parlament, que només té 12 diputats, el 8,8% del total, decideixi que s’ha de fer amb una qüestió tan important com és la reforma d’un impost, amb un gran impacte sobre molts catalans.
8- Després de setmanes de baralles públiques, el tripartit ha arribat a un acord sobre l’Impost de Successions i Donacions. Els pols l’ha guanyat ICV, el partit minoritari, que ha imposat les tesis per dur a terme una rebaixa de mínims.
9- Cal recordar que només extremenys, andalusos i gallecs paguen més o igual que els catalans per l’Impost de Successions. En canvi, la resta de comunitats autònomes, com ara Madrid, País Valencià o Euskadi l’han reduït al màxim o l’han suprimit.
Aquells qui reclamen la supressió d’impostos ens haurien de dir quantes escoles, CAPs, residències, centres de dia i equipaments el país es pot permetre deixar de fer. Quantes persones poden renunciar a rebre una ajuda de suport a la dependència o per fill/a a càrrec pel bé del país, a quantes persones em de dir que es queden sense beca menjador o sense ajut al lloguer... Per començar que em diguin de qui parlen quan parlen del país perquè la majoria de gent no rep herències i pisos valorats en més de 500.000 euros. Alguns ens volen fer creure que els seus propis interessos són els del país.
Si en algo parece que están todos de acuerdo es que, el sistema igualitario que propugnan, supone que unos deben trabajar para que los otros descansen, pero no mediante una forma racional de turnos de trabajo ( algo que hace años que está inventado), sino que los que trabajen que se esfuercen, adquieran conocimientos y prosperen en la vida por su empuje y sacrificio, han de estar dispuestos a repartir sus ganancias con aquellos otros antisistema, okupas, intelectuales de pacotilla y “progres” de cafetín, vagos y resentidos para que así, unos y otros, compartan en las mismas condiciones la pobreza que tamaña insensatez comporta. La muestra la hemos tenido, recientemente, con este espectáculo verdaderamente delirante, decepcionante y esperpéntico que nos ha deparado estos días el Parlament catalán con esta parodia, más propia de la Trinca que de personas serias, en la que el Tripartit ha dejado al aire sus interioridades y ha demostrado que, cada uno de sus integrantes, va por su lado, sin que le importe un ardite lo que es beneficioso o no, para el pueblo al que representan.
El señor Saura y los suyos, seguramente para destacarse, conseguir votos de aquellos que piensan que todo el que tiene algún dinero es porque se lo han regalado o es hijo de algún ricachón que se lo ha ganado especulando; en su cerrazón mental y en su intento de desestabilizar la sociedad –en lo que llevan metidos desde que se restauró la democracia –, prefieren hacerse amigos de okupas, convivir con extremistas antisistema y hacerles el paripé a los que queman retratos de los reyes y los que organizan actos separatistas –con los que procuran no meterse –; antes que enterarse de que, si uno quiere prosperar, tiene que trabajar y no dedicarse a ir, por libre, a todas las manifestaciones que se presenten o que cobre por destrozar mítines de partidos políticos, o acudir a todos los botellones de la región y a montar algaradas para protestar contra todo aquello que ellos creen que puede servir para alterar el orden establecido.
Els hi explico el meu cas per sobre: la meva mare va heretar una casa amb inquilins en el casc vell de Manresa ( això fa uns 30 anys) , l’any 2007 en la última revisió cadastral ha passat d’un valor d’uns 220.000’- eur a 1.000.000’- eur. . però atenció : el valor del total dels pisos no arriben a 150.000’- eur la resta és valor de solar . La meva mare (83 anys) te parkinson i el meu pare (86 anys) te principis de demència senil, i els dos viuen en un pis de la meva propietat que vaig comprar ( fa 30 anys) perquè hi ha ascensor , per tant no hi hauria desgravació de primera vivenda. Per tant si és moris me mare hauria de pagar uns 300.000 eur s ( recordo que la liquidació es fa agafant el valor cadastral multiplicat per un coeficient que varia segons la ciutat i pot anar més ó menys de 1’35 a 3.5 , ¿ ja em diran com es pot pagar ? perquè com es poden imaginar la renta de aquest pisos son molt baixes ja que son inquilins de més de 30 anys alguns més i tot. , ¿ que hauríem de fer ensorrar els pisos i fe fora els veïns? ¿ és just que uns no pagarien res i és quedarien amb tot el valor patrimonial intacta i altres quedaríem sense res , sent el valor de la herència el mateix? No quedem que hem de potenciar els pisos de lloguer? Amb quines rendes creu que podem mantenir la casa tal com hem fet tots aquests anys. Si us plau, crec que en la lletra menuda del pacte haurien de tenir en compte la gent que te pisos de lloguer i que els ha tingut el mercat tota la vida en aquesta modalitat. Per cert estem parlant sempre dels màxims de la desgravació quan no serà efectiva fins el juliol del 2011 ( ¿quanta gent no hi arribarà ? Molt agraïts per la seva atenció i quedo a la seva disposició per qualsevol aclariment o col•laboració, ja que crec que és molt important per el país i per els ciutadans Mariano Franch Juncás
7 comentaris:
Bon dia, descobreixo el teu blog i el primer que hi trobo és aquest nefand "casi millor" de la capçalera. Comencem bé! Tenim un blog i no sabem ni escriure la nostra llengua. Interessant això de l'impost de successions. L'únic que sé, però, és que fa un parell d'anys va morir mon pare, que es va passar tota la vida treballant, estalviant i pagant impostos (era metge: no financer ni especulador, treballava SALVANT VIDES), l'única propietat que tenia era una casa d'uns 120m2 al Vallès, havia posat tots els estalvis en fons d'inversió (que en el moment de morir es van desplomar amb això de la crisi i van perdre fins al 50% del seu valor) i amb els meus germans, tots treballadors i hipotecats, hem hagut de demanar un préstec mancomunat de 180.000 euros només per poder pagar aquest impost. Després de tota una vida de treball, el meu pare va estalviar prop d'1 milió d'euros. Mentrestant, no va deixar de pagar ni un cèntim d'impostos. Som rics i insolidaris? Què coi és 1 trist milió per tota una vida esforçant-se i treballant? I els 20 o 30 milions rampinyats pel Millet? Algun cop havia votat ICV, però entre això de les successions i les lamentabilíssimes declaracions d'Herrera arran del 13-D, ho tinc molt clar: mai més. ICV ha esdevingut l'ala esquerra del PSC-PSOE i ja no em diu res. Sento el rotllo!
Hola Adriana,
Gràcies per la correcció.
Pel que fa a l'impost de successions, finalment s'ha arribat a un acord per reduir-lo.
Es mantenen les bonificacions per l'habitatge habitual, i s'amplien les reduccions de 18.000 euros a 500.000 la parella i 275.000 euros cada fill/a.
En qualsevol cas, em sembla que a partir de certes quanties és absolutament raonable mantenir l'impost.
Els rics no paguen l'impost de succesions, directament hi han formules per evitar el pagament. Només paguen l'impost aquells que han ahorrat alguna cosa durant la seva vida. Les quantitats que han quedat les considero ridicules tenint en compte que el valor catastral dels pisos estan sobrevalorats o es que s'actualitzaran??, i crec que sera que no perque llavors IBI també es baixarà i els ajuntament sortiran perjudicats...
LES 10 VERITATS SOBRE L'IMPOST DE SUCCESSIONS.
1- Ara ha guanyat ICV i ha perdut el país, ja que els catalans seguiran pagant aquest impost (no només els rics com diu el tripartit, sinó les classes mitjanes).
2- Resulta paradoxal que al Parlament hi hagués 62 diputats a favor de la supressió (CiU i PP), 58 a favor d’una reforma parcial (PSC i ERC) i només 12 a favor d’una reforma molt menor (ICV), i per contra, hagi acabat prosperant la proposta minoritària. El partit més petit –si exceptuem Ciutadans- és el que decideix per a tot el país.
3- Cal destacar que el clam majoritari de la societat catalana és per la supressió d’aquest impost i no per una rebaixa. Si a sobre, la rebaixa és de mínims i la voluntat és mantenir aquest impost, la distància entre el que espera la gent del seu Govern i el que decideix el tripartit és més gran encara.
4- És evident que PSC-PSOE i ERC han renunciat a la seva proposta inicial (malgrat haver
assegurat, sobretot per part d’Esquerra, que era innegociable) per poder seguir ocupant el poder, tal i com han fet aquests sis anys. Una vegada més, l’estabilitat interna dels socis, la salvació del tripartit passa per davant de tot.Un cop més, es constata la debilitat del Govern, la manca de projecte comú i la manca de lideratge del President de la Generalitat.
5- Per què és injust l’impost de successions? Primer perquè grava uns béns que han estat
gravats abans per altres impostos; segon, perquè només el paguen les classes mitjanes que
han estalviat al llarg de la vida. En aquest sentit, és fals i resulta un insult quan el tripartit diu que només el pagaran els rics. I tercer, perquè cada vegada hi ha més llocs de l’Estat on aquest impost no es paga.
6- Quines renúncies ha fet el tripartit respecte a la proposta inicial que proposava PSC-PSOE i ERC:
- Per l’herència de pares a fills, es redueix de 400.000 € exempts a 275.000 €.
- Per a la resta de descendents, es redueix de 200.000 € exempts a 150.000 €.
- En les reduccions addicionals per a cònjuges, es redueix de 250.000 € a 150.000 €.
- En les reduccions addicionals de pares a fills, es redueix de 200.000 € a 125.000 €.
- En les reduccions addicionals per a la resta de descendents, es redueix de 100.000 € a 50.000 €.
- Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 150.000 € a 400.000 € passa del 16% al 17%.
- Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 400.000 € a 800.000 € del 23% al 24%.
6- Quatre casos pràctics comparatius ajuden a veure que els catalans seguiran tenint un greuge respecte els ciutadans de Madrid:
7- Sorprenent que el cinquè partit del Parlament, que només té 12 diputats, el 8,8%
del total, decideixi que s’ha de fer amb una qüestió tan important com és la reforma d’un impost, amb un gran impacte sobre molts catalans.
8- Després de setmanes de baralles públiques, el tripartit ha arribat a un acord sobre l’Impost de Successions i Donacions. Els pols l’ha guanyat ICV, el partit minoritari, que ha imposat les tesis per dur a terme una rebaixa de mínims.
9- Cal recordar que només extremenys, andalusos i gallecs paguen més o igual que els catalans per l’Impost de Successions. En canvi, la resta de comunitats autònomes, com ara Madrid, País Valencià o Euskadi l’han reduït al màxim o l’han suprimit.
10- No votar al TRIPARTIT les próximes eleccions.
Aquells qui reclamen la supressió d’impostos ens haurien de dir quantes escoles, CAPs, residències, centres de dia i equipaments el país es pot permetre deixar de fer. Quantes persones poden renunciar a rebre una ajuda de suport a la dependència o per fill/a a càrrec pel bé del país, a quantes persones em de dir que es queden sense beca menjador o sense ajut al lloguer...
Per començar que em diguin de qui parlen quan parlen del país perquè la majoria de gent no rep herències i pisos valorats en més de 500.000 euros.
Alguns ens volen fer creure que els seus propis interessos són els del país.
Si en algo parece que están todos de acuerdo es que, el sistema igualitario que propugnan, supone que unos deben trabajar para que los otros descansen, pero no mediante una forma racional de turnos de trabajo ( algo que hace años que está inventado), sino que los que trabajen que se esfuercen, adquieran conocimientos y prosperen en la vida por su empuje y sacrificio, han de estar dispuestos a repartir sus ganancias con aquellos otros antisistema, okupas, intelectuales de pacotilla y “progres” de cafetín, vagos y resentidos para que así, unos y otros, compartan en las mismas condiciones la pobreza que tamaña insensatez comporta. La muestra la hemos tenido, recientemente, con este espectáculo verdaderamente delirante, decepcionante y esperpéntico que nos ha deparado estos días el Parlament catalán con esta parodia, más propia de la Trinca que de personas serias, en la que el Tripartit ha dejado al aire sus interioridades y ha demostrado que, cada uno de sus integrantes, va por su lado, sin que le importe un ardite lo que es beneficioso o no, para el pueblo al que representan.
El señor Saura y los suyos, seguramente para destacarse, conseguir votos de aquellos que piensan que todo el que tiene algún dinero es porque se lo han regalado o es hijo de algún ricachón que se lo ha ganado especulando; en su cerrazón mental y en su intento de desestabilizar la sociedad –en lo que llevan metidos desde que se restauró la democracia –, prefieren hacerse amigos de okupas, convivir con extremistas antisistema y hacerles el paripé a los que queman retratos de los reyes y los que organizan actos separatistas –con los que procuran no meterse –; antes que enterarse de que, si uno quiere prosperar, tiene que trabajar y no dedicarse a ir, por libre, a todas las manifestaciones que se presenten o que cobre por destrozar mítines de partidos políticos, o acudir a todos los botellones de la región y a montar algaradas para protestar contra todo aquello que ellos creen que puede servir para alterar el orden establecido.
Els hi explico el meu cas per sobre: la meva mare va heretar una casa amb inquilins en el casc vell de Manresa ( això fa uns 30 anys) , l’any 2007 en la última revisió cadastral ha passat d’un valor d’uns 220.000’- eur a 1.000.000’- eur. . però atenció : el valor del total dels pisos no arriben a 150.000’- eur la resta és valor de solar . La meva mare (83 anys) te parkinson i el meu pare (86 anys) te principis de demència senil, i els dos viuen en un pis de la meva propietat que vaig comprar ( fa 30 anys) perquè hi ha ascensor , per tant no hi hauria desgravació de primera vivenda.
Per tant si és moris me mare hauria de pagar uns 300.000 eur s ( recordo que la liquidació es fa agafant el valor cadastral multiplicat per un coeficient que varia segons la ciutat i pot anar més ó menys de 1’35 a 3.5 , ¿ ja em diran com es pot pagar ? perquè com es poden imaginar la renta de aquest pisos son molt baixes ja que son inquilins de més de 30 anys alguns més i tot. , ¿ que hauríem de fer ensorrar els pisos i fe fora els veïns?
¿ és just que uns no pagarien res i és quedarien amb tot el valor patrimonial intacta i altres quedaríem sense res , sent el valor de la herència el mateix?
No quedem que hem de potenciar els pisos de lloguer? Amb quines rendes creu que podem mantenir la casa tal com hem fet tots aquests anys.
Si us plau, crec que en la lletra menuda del pacte haurien de tenir en compte la gent que te pisos de lloguer i que els ha tingut el mercat tota la vida en aquesta modalitat.
Per cert estem parlant sempre dels màxims de la desgravació quan no serà efectiva fins el juliol del 2011 ( ¿quanta gent no hi arribarà ?
Molt agraïts per la seva atenció i quedo a la seva disposició per qualsevol aclariment o col•laboració, ja que crec que és molt important per el país i per els ciutadans
Mariano Franch Juncás
Publica un comentari a l'entrada