Els serveis socials han de ser, sens dubte, la quarta pota de l’Estat del Benestar. Darrerament hem viscut alguns avenços en aquesta línia, amb l’aprovació de lleis importantíssimes com la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, i la Llei de Serveis Socials. Per primera vegada comptem amb un marc jurídic que reconeix el caràcter universal, garantit i exigible, dels serveis i prestacions socials. Estem doncs en el bon camí. Cal desenvolupar però aquest marc legal i, aquí és on hi hem de posar el coll perquè som encara lluny de garantir l’accés universal a molts serveis que entenem haurien de ser per a tothom. En aquest moment, s’està treballant per l’aprovació de la Cartera de Serveis Socials 2008- 2009. La Cartera és la que ha d’omplir de contingut el nou marc jurídic que tenim de manera que, una cartera de serveis ambiciosa i de màxims suposaria el salt qualitatiu i quantitatiu fonamental que molts esperem. Al mateix temps però, una cartera de mínims no aportaria cap canvi en positiu sinó la simple classificació o catàleg dels serveis existents i la absoluta decepció de les expectatives generades amb les lleis aprovades. Som doncs, en un moment clau. Un moment fonamental per continuar avançant en drets universals, en autonomia i dignitat humana, i en més benestar per a les persones. L’alternativa, decebre les expectatives creades a milers de persones. Ja cal que no ens equivoquem. Ha arribat el moment d’articular en la pràctica la quarta pota de l’Estat del Benestar, la de l’autonomia personal per a tots i totes. No serà tasca fàcil. N'és una mostra el primer any de desplegament de la Llei de la Depandència.
2 comentaris:
Certament, aquesta llei és molt important, però l'aplicació és frustrant. A casa tenim tres persones amb dependència. La primera ja és morta i han trigat tot un any a cridar-nos per les prestacions, que en teoria podrem cobrar, però que a la pràctica ja ens han dit que les situacions com les nostres estan retingudes. De la segona hem demanat la valoració fa tres mesos. Ens han dit que segurament trigaran molt més a fer la valoració, perquè estan col·lapsats. De la tercera persona, disminuïda psíquica, en demanem ara la valoració. Ja veurem com anirà.
És una pena que una bona llei tingui una aplicació tan plena d'uns entrebancs força previsibles!
Mercè
Tal i com estan anant les coses, la regulació d'un sistema no garanteix el seu ple desenvolupament.
I tal com dius la cartera s'està convertint en un recull de prestacions que ja existien, i les que són noves en molts casos estan sotmeses a pressupost, d'aquesta manera no podem parlar de prestacions garantides...
Esperem que IC-V prengui el partit que ha de prendre amb aquest tema.
Només una altra cosa, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les Persones en situació de dependència ja se la coneix com la llei de la "incompetència".
Publica un comentari a l'entrada