Els resultats electorals ens han de fer pensar. A banda dels factors conjunturals de bipolarització i de vot útil cap als socialistes, alguna cosa està passant quan no arribem a la gent i perdem suport del electorat que ens va votar el 2004. A les municipals ja varem patir una primera davallada i ara sembla que la tendència es confirma. Quin és el motiu?
Se’m fa difícil trobar una resposta. I és què el company Pere Nieto té raó quan diu que possiblement vivim en una bombolla.
Probablement és per això que encara ara tinc la sensació que hem fet una magnífica campanya amb un magnífic candidat i en canvi la dura realitat és que hem tingut uns resultats negatius i hem perdut força.
Les darreres conteses electorals ens han dut sorpreses gens positives. La realitat ha resultat ben diferent de l’expectativa. Perquè?
- Potser som un partit que desperta simpaties però que en el moment decisiu no aconsegueix traduir les simpaties en vots?
- Potser ens costa tenir presencia en el dia a dia polític? Alguns mitjans de comunicació ens ignoren completament i qui no surt als mitjans no existeix.
- Potser acabem arribant sols a un entorn que ja és molt nostre i no som capaços d’anar més enllà, d’apropar-nos a gent que podria ser pròxima a les nostres idees si ens conegués?
- Potser cal renovar-nos un cop més i recuperar la frescor que és tant pròpia del nostre partit?
Probablement tot hi té a veure, i segur que hi ha altres elements que ara mateix se’m escapen però arribats en aquest punt, la qüestió és:
- Com fem entendre a la gent progressista i d’esquerres, als qui ens tenen simpatia, que el vot a ICV és útil i els pot representar millor que altres opcions avui més majoritàries?
- Com suplim la nostra absència als mitjans de comunicació?
- Com ampliem el nostre entorn i arribem a més gent?
- Com incorporem noves idees i debats i ens renovem?
Se’m acut una resposta, segur que no és l'única solució però em sembla un element especialment important. Se’m acut que ICV hem de mantenir un peu a les institucions però al mateix temps hem de reforçar i ampliar el nostre peu al carrer.
No és una idea nova i certament no és empresa fàcil, però avui per avui és ineludible. Trobo que hem d’ampliar i mimar especialment la nostra xarxa relacional, la nostra base social, i això passa per cuidar i ampliar les relacions amb entitats i col·lectius afins, ecologistes, feministes, d’esquerres...
I alhora també passa per enfortir la organització de base. Cal fer pinya, hem de fer un esforç totes i tots, la militància de base, per fer arribar la nostra veu arreu. Cal compartir i explicar més que mai el projecte d’ICV des de la proximitat. Cada un de nosaltres ha de ser un altaveu d’ICV en el dia a dia, hem de contagiar la nostra il·lusió als qui ens envolten.
Sóc conscient que no estem en el millor moment. Precisament per això cal posar tota la carn a la graella. Sempre em estat gent compromesa, amb valors i conviccions. Ara cal esforçar-nos més que mai per explicar el nostre projecte i alhora cuidar la gent que ens és propera, fer-los partícips d’aquest somni de l’esquerra que volem deixi de ser somni per ser realitat.
4 comentaris:
Hola!
Em sembla molt interesant l'anàlisis postelectoral que fas. Estic molt d'acord sobretot en dos qüestions:
- Despertem molta simpatia entre la gent, però que normalment això no es transforma en vot.
- Patim una espècie de desconexió amb la gran majoria de la societat. Potser els mitjans de comunicació, potser els nostres encarregats de comunicació... El cas es que molta gent no coneix totes les nostre propostes perquè només s'enrecorde del ZP i del Rajoy. Tindriem que buscar noves alternatives per trencar aquesta gran barrera comunicativa.
Aprofito per felicitar-te pel teu bloc i l'afegirè a la meva llista d'amics blocaires :)
Jose (Canovelles)
Señores de IU: Mas izquierda y menos nacionalismo. Por un partido que ilusione a todos los españoles -de todas las comunidades y naciones de España- que nos sentimos a la izquierda del PSOE (pero bastante más a la izquierda) pero que no por ello vamos a seguir a cualquier indocumentado cuyo único referente político sea su rechazo al concepto de España; por un partido radical, que radical no es decir 'Puta España', es ir a los problemas de raiz, aplicando el análisis marxista hasta donde se pueda en el siglo XXI, siendo conscientes de que nuestro enemigo no es 'España' sino el gran capital -que no dudaría en hacerse independentista si con ello consiguiera beneficios económicos-, contra la oligarquía finaciera, el pensamiento reaccionario, por el laicismo radical, contra el fundamentalismo religioso católico (y cualquiera, qué diablos...), que defienda y apueste por lo público como único elemento de ayuda y solidaridad con los más débiles, como el único aparato que tiene un mínimo de control democrático (la empresa privada y sus decisiones, que afectan a miles, no tiene control democrático, por eso seguimos necesitando al Estado como referente de lo único que aún podemos minimamente controlar), que luche contra la siniestralidad laboral, contra el racismo, en favor de los inmigrantes (haciendo campaña desde ya para que al menos una buena parte de ellos pueda votar en las próximas elecciones), exigiendo el cumplimiento de los derechos básicos que recoge la Constitúción, entre ellos el derecho a la vivienda, que sea ecologista, moderna y abierta... Eso es lo que necesitamos. Lo que no podemos es sentir complejo y querer ser ERC en Cataluña, HB en Euskadi o BNG en Galicia. Tenemos que encontrar nuestro sitio como referente de la izquierda REAL de España
Marta,
el análisis de Anna no va en sentido contrario a lo que apuntas (con razón, en parte).
No debemos pretender ser ERC en Catalunya o el BNG en Galicia. Ni ganas!
Pero en un territorio donde hay diversas sensibilidades nacionales al eje izquierd-derecha tambien se añade el eje nacionalismo A - nacionalismo B. Y no es baladí.
Coincido contigo en que las propuestas, las políticas y el énfasis se debe poner en el primero y no en el segundo. Para entendernos: de qué sirve conseguir la independencia (en el caso que se quiera) con un gobierno de derechas?
De todos modos no creo que se pueda acusar de esto a ICV, sinceramente. Creo que los tiros, como apunta Anna, van por otros derroteros.
Hola Anita,
Bastant d'acord tot i que una mica voluntarista. No es tracta només de desitjar-ho molt, sinó de veure com es pot fer millor. Però en tot cas comparteixo el sentit de la teva entrada.
Per cert, ja hi hagut en moltes ocasions qui ha intentat articular partits d'esquerra d'esquenes o contraposats al fet nacional de Catalunya, amb la teoria de que hi ha molta gent a Catalunya que no opta per l'esquerra nacional perquè volen una esquerra estatal articulada regionalment. Totes aquestes experiències (la darrera va ser la de l'any 98) només tenen un problema: sempre han fracassat. Es veu que no són pas tantes les persones que pensen així. L'esquerra es construeix des de la realitat concreta, i no veure el fet nacional com un factor essencial per a la gent del nostre país és senzillament antimarxista.
Por cierto Marta, menos tirar de topicazos. Dibujar a ICV como una opción anti-española me parece poco menos que burda caricatura, o algo peor.
Publica un comentari a l'entrada